Illa de Cortegada

Illa de Cortegada

La illa de Cortegada (en gallec, Illa de Cortegada) és una illa situada en la província de Pontevedra (Galícia, Espanya). És la major d'un archipèlec que, a banda de Cortegada, la major illa, conta en atres grups d'illes, com les illes Malveiras o les illes Briñas. Cortegada, junt en els dos grups d'illes mencionats, forma part del parc nacional de les Illes Atlàntiques, en Galícia. Està comunicada en la baixa mar en Carril, per un camí que es denomina Camí del Carro.

La seua flora, que es dona més freqüentment en regions més meridionals de clima templat humit i càlit, és un tipo de bosc núvol subtropical o selva alta, en grans arbres, bejucos i lianas, els fulls de la qual s'assemblen a les del llorer, de la qual cosa pren el nom de laurisilva.

Situació

S'ubica en l'interior de la riga de Arosa, casi en l'estuari del riu Ulla, en la parròquia de Santiago de Carril, separada de la costa més propenca per un canal de 189 metros d'ample que és un gran banc d'arena convertit des de fa sigles en viver de mariscs (especialment berberechos i pechines), cridat per això Canal dels Vivers (A Canle dos Viveiros), a on es cultiva la famosa pechina de Carril, que conta en denominació d'orige.

Geografia

Té una superfície de 54 hectàrees de territori casi pla (la seua major elevació és de 22 metros d'altura). Esta orografia propicia la formació de charcas i menuts estanys que en hivern alcancen certa extensió. La seua única corrent d'aigua és l'ínfima riera que mana de la font situada al costat de l'antic monasteri de l'illa. Molt interessant és la punta del Fradiño, ya que és un punt a on es junten corrents, formant un biòtop en multitut d'espècies de moluscs, crustacis i peixos, existint en eixa mateixa punta un derelicte romà.

La forma de l'illa és casi rectangular, en un prolongat eixint rocós que es proyecta cap al nort.

Construccions

Fins a principis de el XX, l'illa contava en un llogaret de colon que llauraven les seues terres: se situa al costat del chicotet embarcadero, en la partix sur de l'illa, i hui encara es veuen els restants de les cases entre la exuberante vegetació. En la part occidental de Cortegada existix encara les ruïnes d'una rica casona construïda a finals de el XIX. Existixen també restants de multitut de quadres i algun pou.

La travessia que s'empina front a l'antic monasteri de Cortegada, junt al llitoral de l'illa.

Pero la construcció més destacada són els restants, relativament ben conservats, de l'antiga iglésia monasterial del priorat de Cortegada, del que queden també alguns restants. En frente de l'iglésia hi ha un travessia de magnífic porte. En eixa iglésia se celebraven romeria molt concorregudes cada 25 de març i 15 de setembre. També es conserven els restants d'un hospital construït en 1652 i que va funcionar posteriorment com lazareto.

Ecologia

És valorada per numerosos investigadors i científics, ademés de per la riquea dels seus fondos marins, per posseir el major bosc de llorer que existix en l'Europa continental. També conserva un enorme rourar i una important massa de Pinus pinaster, en lo que l'illa se nos mostra a la vista densa i completament coberta d'arborat.

Història

Ya en el I la menciona Plinio en el nom de Corticata. En l'Edat Mija es construïx un monasteri, posteriorment reconstruït i tornat a derruir abans inclús de l'exclaustración de el XIX, del que queda la seua iglésia monasterial, reconvertida en temps passats en santuari. Es va construir posteriorment un hospital (XVII), reconvertit en lazareto.

Fins a 1910 pertanyia al Pazo dona Gulpilleira, al que pagaven rendes els veïns de l'illa; pero en eixa data va ser adquirida per subscripció popular per a donarla al rei Alfonso XIII, en la finalitat de que construïra en ella la seua residència d'estiueig. Es varen aplegar inclús a elaborar els plans, pero tot va quedar suspés perque el rei va decidir establir la seua residència estival en el Palau de la Magdalena (Santander). L'illa va passar al patrimoni de Juan de Borbón en 1958, qui la va vendre a la societat Santiaguesa Cortegada S.A. (1979). Esta societat volia construir una urbanisació de lux i un pont que comunicara l'illa en terra ferma, pero, al no ser permés, varen decidir demanar una indenmización 200 voltes superior al valor de la compra que varen fer a Don Juan de Borbón. Hui tot està en mans dels tribunals. Els veïns de Vilagarcía, per mig de la Comissió Pro-Cortegada varen conseguir que es declarara l'illa parc natural públic, paralisant-se aixina les pretensions urbanístiques. La seua lluita es va vore coronada en l'integració de l'illa dins del parc nacional de les Illes Atlàntiques de Galícia. El 30 d'agost de 2007, quan va ser expropiada per la Junta de Galícia despuix del pagament d'un justiprecio d'1,8 millons d'euros, l'illa va tornar definitivament a ser de domini públic.

Incendi en 2015

El 16 de juliol de 2015 l'illa va sofrir un conat d'incendi casi en el seu cor que només va afectar a 400 metros quadrats i que, gràcies a l'intervenció dels professionals del Servici Municipal de Protecció Civil, Emergències junt en els veïns, i personal del parc nacional es va quedar en un simple esglai.

L'Illa és un gran referent per a Carril, parròquia de Vilagarcía a la que pertany l'Illa, i per això l'incendi va tindre una gran repercussió en la ciutat, fins a tal punt, que els veïns es varen tirar a la mar en calderos per a colaborar en els professionals en l'extinció de l'incendi.

Eren les nou de la nit quan el 112 telefonejava a la base del Servici d'Emergències Municipal, i informava als professionals d'un possible incendi forestal en l'illa. De colp i repent estos varen posar en marcha una intervenció que duraria vàries hores. Quatre professionals varen eixir en una embarcació cap a l'illa, per a intentar contindre l'incendi mentres no aplegaven bombes de pressió. En l'ajuda d'algun veí varen controlar l'incendi, a pur de "bat-fòcs" i llínees de defensa (tècnica que usen els professionals en la lluita contra incendis, que consistix en retirar combustible per a detindre l'alvanç de les flames). Poc a poc varen escomençar a aplegar més veïns i professionals, que varen escomençar a carregar calderos d'aigua per a gelar el perímetro de l'incendi. Fins a l'alcalde de la ciutat, Alberto Varela Pau, es va sumar a la cadena humana per a carregar calderos en aigua de l'mar.

L'incendi va ser un chicotet gran esglai, que gràcies a la ràpida intervenció dels veïns i els professionals municipals d'emergències no es va convertir en desastre.

Vore també

• Illes Briñas
• Illes Malveiras

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Illa de Cortegada.
• Informació i artículs sobre Illa Cortegada
• Fotos antigues de l'Illa de Cortegada [1] archivat en Wayback Machine.