Pi marítim

Pi marítim
Classificació científica
Regne		Plantae
Divisió		Pinophyta
Classe		Pinopsida
Orde		Pinales
Família		Pinaceae
Gènero		Pinus
Espècie		Pinus pinaster
Autoritat		L.
Estat de conservació
Estat		LC
Distribució geogràfica
Distribució natural

El pi marítim (Pinus pinaster), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, comú en zones litorals i interiors seques de la conca mediterrànea. Antigament rebia el nom científic de Pinus maritima.

Descripció

Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.

• Fulla: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
• Flor: monoic. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en primavera.
• Fruit: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
• Tronc: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant resina.

Hàbitat

Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la Comunitat Valenciana, sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en Alacant, Marina, Camp de Morvedre i Plana Baixa.

Taxonomia

Pinus pinaster fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat mesogeensis típica del litoral mediterràneu.

Etimologia

• Pinus: del llatí clàssic, per a designar els pins.
• pinaster: de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.

Usos

Utilisat per a obtindre resina, com a planta repobladora, i per a producció de fusta (embalages, paper). També apreciat com a ornamental en zones costeres.

Conservació

Espècie no amenaçada (LC), pero les repoblacions massives poden causar canvis en la biodiversitat local si desplacen flora autòctona.

Referències

• Pinus pinaster – Plants of the World Online – Kew
• Castroviejo, S. (coord.). Flora Ibérica. Real Jardín Botánico
• Pinus pinaster en PlantList
• Pinus pinaster en Tropicos.org
• «Pinus pinaster». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos

Bibliografia

• Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
• Tutin, T.G. et al. Flora Europaea

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pi marítim.

• Ficha en l'Herbari Virtual del Mediterràneu Occidental
• Pinus pinaster en Wikipedia (castellà)