Pi marítim

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Pinus pinaster»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Pi marítim

Pinus pinaster 20131229.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus pinaster
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus pinaster range.svg
Distribució natural


El pi marítim (Pinus pinaster), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, comú en zones litorals i interiors seques de la conca mediterrànea. Antigament rebia el nom científic de Pinus maritima.

Descripció[editar | editar còdic]

Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.

  • Fulla: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
  • Flor: monoic. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en primavera.
  • Fruit: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
  • Tronc: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant resina.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la Comunitat Valenciana, sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en Alacant, Marina, Camp de Morvedre i Plana Baixa.

Taxonomia[editar | editar còdic]

Pinus pinaster fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat mesogeensis típica del litoral mediterràneu.

Etimologia[editar | editar còdic]

  • Pinus: del llatí clàssic, per a designar els pins.
  • pinaster: de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.

Usos[editar | editar còdic]

Utilisat per a obtindre resina, com a planta repobladora, i per a producció de fusta (embalages, paper). També apreciat com a ornamental en zones costeres.

Conservació[editar | editar còdic]

Espècie no amenaçada (LC), pero les repoblacions massives poden causar canvis en la biodiversitat local si desplacen flora autòctona.

Refranys valencians[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
  • Tutin, T.G. et al. Flora Europaea

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons