Ciutat Rodrigo
Ciutat Rodrigo és un municipi i ciutat espanyola de la província de Salamanca, en la comunitat autònoma de Castella i Lleó. En una població de Plantilla:Població-és wd, és el núcleu de població més important del suroest salmantino i la capital de la seua comarca, partit judicial i diòcesis. Posseïx des d'antic els títuls de «Ciutat Antiga, Noble i Lleal».
El seu terme municipal, que, ademés de la seua capital, inclou les localitats d'Águeda, Arraval de Sant Sebastià, Bocacara, Ivanrey, Sanjuanejo, Pedro Bou, Valdecarpinteros i el polígon industrial La Vinya, ocupa una superfície total de 240,11 km².
Està catalogat com Un d'Els Pobles Més Bonicos d'Espanya des de l'any 2016 i pertany des de llavors a l'associació homònima.
Geografia
[editar | editar còdic]
Ciutat Rodrigo es troba a una distància de 89 quilómetros de Salamanca, la capital provincial, i a 25 quilómetros de la frontera en Portugal (districte de Guarda) per l'oest. És la capital de la comarca de Ciutat Rodrigo.
Orografia
[editar | editar còdic]
Ciutat Rodrigo es troba situada en la Replanell Nort, concretament en una depressió reblida en materials terciarios i que rep el nom de la ciutat,[1] en una superfície de 240,11 km² que ho convertixen en el municipi més extens de la província. Pel terme municipal discorre el riu Águeda que ha creat un sistema de terrats a abdós màrgens i en que la seua fèrtil vega hi ha plantacions de regadiu. En l'extens terme municipal es poden vore també cultius de seca i mont baix, aixina com la típica dehesa salmantina. Conte ademés en algunes zones més elevades al noroest que donen lloc a chicotetes serres (serra de Torralba, serra de Camaces), a on s'alcancen les majors altures del municipi. L'altitut oscila entre els 916 metros (serra de Camaces) i els 610 metros a la vora del riu Águeda. La ciutat s'alça a 653 metros sobre el nivell de l'mar.
Clima
[editar | editar còdic]El clima és mediterràneu continental, en hiverns frets i plujosos, i estius càlits i secs. Les pluges són més abundants en autumne i primavera, i en hivern també són habituals les boires i les gelades nocturnes. Les nevades no són freqüents. Els estius són secs i durant les hores centrals del dia es poden sobrepassar els 35 °C, si be refresca de nit. La temperatura mija en el més més fret, giner, és de 3,7 °C, i de 23 °C en juliol, el més més calorós, sent la temperatura mija anual de 13 °C. La precipitació mija anual és de 531 mm.
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria
[editar | editar còdic]Ciutat Rodrigo[2] va ser un àrea d'assentament humà, a lo manco, des de l'Edat del Bronze, com aixina ho atesta un ídol que es guarda en el Museu Arqueològic Nacional de Madrit. No obstant, en les afores de la ciutat s'han trobat alguns útils de pedra del Paleolític Inferior (bifaces, hendidores, vores tallades) i a poc més de 15 km en la pedania de Serranillo es troba l'estació rupestre de Sega Verda, en numerosos gravats del Paleolític Superior i que va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 2010. En el terme municipal existixen també restants de la cultura megalítica (dólmenes de Pedrotoro, Rabida i El Valle) i un important conjunt de pintura rupestre esquemàtica.[3]
.jpg){kind=link}
Cap a el VI els vetones, poble de possible orige celta o precelta, dominen l'àrea. S'ha trobat ceràmica de tradició indígena en nivells d'época romana en el cor de la ciutat. Com a restant de la cultura prerromana queda el verraco de pedra existent en l'exterior del parador.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]De l'época romana es conserven escassos restants, sent els més coneguts els corresponents a tres columnes d'un temple; estes columnes varen ser adoptades des de l'Edat Mija com a emblema heràldic de la ciutat. D'época romana queden també algunes inscripcions, de les que la més coneguda siga, segurament, el terme augustal, que separa les lindes entre Miróbriga i Bletísama (Ledesma). Un terme similar es troba en Ledesma, establint els llímits entre Bletísama, Miróbriga i Salmántica (Salamanca). La ciutat romana de Miróbriga té provada la seua condició de civitas per la seua menció d'estos termini augustales. En base en estes inscripcions s'ha supost que l'actual localitat de Ciutat Rodrigo es correspon en Miróbriga, encara que atres autors han situat dita ciutat romana en l'actual localitat de Guadramiro.[4][5] Siga com anara, alguns historiadors entenen que l'orige de la ciutat romana es deu buscar en algun dels castros de les rodalies de l'actual Ciutat Rodrigo.[6]
És de destacar l'existència en les seues rodalies de la vila romana de Saelices el Chic.
Queden escassos testimonis de l'existència de la ciutat durant l'época sueva, visigoda i l'era d'Al-Ándalus.
Edat Mija
[editar | editar còdic]És provable que la zona quedara integrada dins dels regnes cristians durant el regnat d'Alfonso VI de León,[7][8] a finals de el XI. Segons l'historiografia local (Antonio Sánchez Cabanyes, escritor del primer terç de el XVII), la seua primera reconstrucció i repoblament vindria al voltant de l'any 1100 de la mà del comte Rodrigo González Girón, de qui es diu que rep el seu actual nom, Ciutat Rodrigo.[9] El topònim s'estén també a atres llocs com Aldearrodrigo o Castelo Rodrigo. En un document de la catedral de Salamanca, datat en 1136, consta que els salmantinos varen comprar el llogaret de «Civitatem de Roderic»; est és el testimoni més antic del nom de la ciutat que coneixem, puix el d'época romana s'ha perdut, per més que l'historiografia des de el XVI vullga enllaçar-ho en Miróbriga, a raïl de la llectura dels térmens augustales.
A partir de 1161, Fernando II de León porta a terme el repoblament de la ciutat i esta comença a rodejar-se d'una muralla. La muralla té més de 2 km de perímetro i sèt portes; és provable que durant el seu regnat escomençara la construcció de la catedral, encara que la major part és obra dels sigles XIII i XIV. La Crònica de la població d'Àvila informa expressament de la participació de numerosos efectius abulense en el repoblament de Ciutat Rodrigo. Gents d'armes, els cridats serrans, acostumats a la vida de frontera.
Precisament Fernando II va ser el que va elevar la ciutat a la categoria de sèu episcopal, en un intent de consolidar una plaça forta al sur del regne lleonés, front a portuguesos a l'oest i almohades al sur.[11] En el XIV, el rei Enrique II Trastámara va manar construir una fortalea, que en l'actualitat és Parador Nacional.[12][13][14]
La proximitat a Portugal és la que ha orientat, en bona mida, l'història de la ciutat. Va ser escenari de l'entrada de les tropes en el veí regne en 1384, que va terminar en el desastre de la batalla de Aljubarrota a l'any següent. Ciutat Rodrigo va ser, junt en Tuy i Badajoz, una de les tres places més importants de la Corona de Castella i Lleó[15] front al país veí. Plaça espanyola de frontera, no obstant, moments va haver en que la ciutat es va alçar per la solució portuguesa, com va ocórrer en el periodo posterior a la mort de Pedro I en el castell de Montiel. Varen ser precisament cavallers portuguesos els que varen defendre la ciutat del dur sege al que la va sometre Enrique II de Trastámara. Certs devaneos va tindre Ciutat Rodrigo en decantar-se per Isabel o per Juana la Beltraneja i Alfonso V de Portugal, encara que finalment va abraçar la causa d'Isabel.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Durant els sigles XV i XVI, la ciutat viu una época d'auge, sent residència de la noblea. En eixa época es construïxen la majoria dels monuments, palaus, temples i cases senyorials que es conserven en l'actualitat. En els últims anys de el XV i primers de el XVI, la ciutat es veu envolta en la lluita de bandos nobiliarios, a la que no és alié l'estament eclesiàstic. Moments crítics es varen viure també en l'época de la guerra de les Comunitats de Castella, en la ciutat dividida entre els partidaris de Carlos I (els Àguila, fonamentalment) i els partidaris de la Comunitat (Pachecos i Chaves, entre uns atres). Pròxima a Portugal, va contar en una important comunitat judeua i després converso. Per este costat de la ralla varen passar al veí regne mils de judeus camí de l'exili, encara que alguns varen retornar per a rebre el batisme. Pero, sobretot a mitan de el XVI, comença a establir-se en la ciutat una important comunitat judeu-converso. Contra ella començarà a actuar el tribunal de l'Inquisició de Llerena des de finals d'esta centuria i, sobretot, de manera intensa cap a 1620.[16]
Durant el XVII i primers anys de el XVIII, Ciutat Rodrigo entra en una época de decadència, agravada per ser escenari de diverses guerres, com la de la guerra de Restauració portuguesa o la de Successió, en la que els aliats varen posar lloc a la plaça.
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]La seua posició de plaça fortificada entre Portugal i Salamanca li va fer tindre un paper singular en la Guerra de l'Independència. Esta és l'época més crítica en l'història de la ciutat i del seu entramat urbà, puix va sofrir importants danys que encara s'observen en la ciutat durant els dos llocs (el lloc francés de 1810 i l'aliat de 1812). Durant el lloc francés de 1810 el mariscal francés Michel Ney va prendre la plaça de Ciutat Rodrigo el 9 de juliol despuix d'un lloc de vintiquatre dies. Les tropes espanyoles del mariscal Andrés Pérez de Herrasti varen defendre la ciutat, rendint-se només quan els francesos varen obrir una brecha en les muralles. El lloc va retardar durant un més la tercera invasió de Portugal del mariscal francés André Masséna.
Un any i mig més vesprada, estant l'eixèrcit francés de retirada, el general britànic Wellington iniciaria el 9 de giner el cridat lloc de Ciutat Rodrigo de 1812. Finalment, prendria la ciutat als francesos la nit del 19 de giner despuix d'obrir dos breches en les muralles. Durant el lloc varen morir els generals britànics Henry Mackinnon i Robert Craufurd. Despuix de la captura de la plaça, Wellington va dirigir el seu eixèrcit a Badajoz. En recompensa per la lliberació de la ciutat, a Wellington se li va donar el títul de duc de Ciutat Rodrigo. Vàries són les monografies que han tractat algun d'estos episodis, entre elles Napoleón i la Península Ibèrica. Ciutat Rodrigo i Almeida, dos seges anàlecs, 1810 (1984, 2006), de Donald D. Horward.
En la creació de les actuals províncies en 1833, Ciutat Rodrigo va quedar integrada en la província de Salamanca, dins de la Regió Lleonesa, sent una de les capçaleres de partit judicial. Despuix del colp d'Estat del 18 de juliol de 1936 que va originar la Guerra Civil, va haver una dèbil oposició republicana en la província de Salamanca localisada tant en Béjar com en Ciutat Rodrigo. Els socialistes varen tractar d'organisar la resistència en Ciutat Rodrigo, a on varen conseguir mantindre a la Guàrdia Civil dins del quarter fins al dilluns 20, pero finalment va aplegar un grup de guàrdies de reforç i es varen fer en el control de la ciutat, detenint a l'alcalde i a varis significats dirigents locals del Front Popular. En posteriors dates, es va realisar una forta repressió en continus «passejades» dels vençuts.[17]
Demografia
[editar | editar còdic]Ciutat Rodrigo conta en una població de Plantilla:Població-és wd. Plantilla:Gràfica d'evolució
Segons l'Institut Nacional d'Estadística, Ciutat Rodrigo tenia, a 31 de decembre de 2018, una població total de 12 513 habitants, dels quals 6031 eren hòmens i 6482 dònes. Respecte a l'any 2000, el cens reflectix 14 556 habitants, dels quals 6972 eren hòmens i 7584 dònes. Per lo tant, la pèrdua de població en el municipi per al periodo 2000-2018 ha segut de 2043 habitants, un 14 % de descens. El gentilici que reben estos és el de mirobrigense (o rodericense o civitatense, preferint-se este últim per a designar a tota la població de l'àrea diocesana). Coloquialment se'ls denomina també «farinatos».
Ademés de Ciutat Rodrigo, els demés núcleus de població del municipi són:
- Bocacara, independent fins a mediats de el XIX, que conta en 147 habitants, dels quals 77 eren varons i 70 dònes
- Águeda, poble de colonisació fundat en 1954 en 103 habitants (58 varons i 45 dònes).
- Ivanrey, en 66 habitants (35 varons i 31 dònes).
- Sanjuanejo, en 49 habitants (21 varons i 28 dònes).
Arraval de Sant Sebastià, en 29 habitants (18 varons i 11 dònes).
- Pedro Bou, en 6 habitants (4 varons i 2 dònes).
Polígon industrial La Vinya, en 9 habitants.
- Valdecarpinteros, despoblado, va ser independent fins a mediats de el XIX.
Transport i comunicacions
[editar | editar còdic]A Ciutat Rodrigo apleguen les següents carreteres.
- A-62 o autovia de Castella (part de l'E-80 europea), que travessa el municipi entre els pK 314 i 332.
- N-620, carretera des de Burgos a Portugal per Tordesillas (part de l'E-80 europea).
- CL-526, carretera des de Ciutat Rodrigo al llímit de Castella i Lleó en Extremadura per Rourar i Villasrubias.
- SA-200, carretera des de la N-620 a la frontera en Portugal per Ituero de Azaba i Pobla de Azaba.
- SA-220, carretera des de Béjar (A-66, N-630) a Ciutat Rodrigo.
- SA-324, carretera des de Ciutat Rodrigo a Lumbrales.
Administració i política
[editar | editar còdic]
Govern municipal
[editar | editar còdic]L'actual alcalde del municipi és Marcos Iglésies Caritat, del Partit Popular (PP) despuix de guanyar este partit en majoria absoluta les eleccions municipals de 2019, i ser reelegit en els comicis de maig de 2023 en fer-se en el 65,59 % del vot emés.
Evolució del deute viu municipal
[editar | editar còdic]El concepte de deute viu contempla solament els deutes en caixes i bancs relatives a crèdits financers, valors de renda fixa i préstams o crèdits transferits a tercers, excloent-se, per tant, el deute comercial.
Cultura
[editar | editar còdic]Patrimoni històric-artístic
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En 1944 va ser declarada conjunt històric-artístic, gràcies a la seua muralla, catedral, palaus i iglésies. També conta en la casa consistorial, la capella de Cerralbo, el palau dels Castro, el palau dels Àguila, el palau de la marquesa de Cartago o la casa dels Vázquez. El llibre de J. R. Net González: Ciutat Rodrigo. Anàlisis del patrimoni artístic tracta el patrimoni artístic de la localitat. En l'actualitat este caixco històric comprés en el recint de muralles conta en l'estatus de be d'interés cultural, en la categoria de conjunt històric, en el còdic RI-53-0000010.
- Castell d'Enrique II. Manat construir pel rei Enrique II en l'any 1372, en modificacions posteriors (torre caballera, 1466-1472, i barrera interna, Antonio de l'Àguila, 1507). Va ser sèu del Museu Regional de Ciutat Rodrigo entre els anys 1928 i 1936.[19] En l'actualitat és un Parador Nacional.
- Catedral de Santa María: de el XII a el XIV. Iniciada baix el regnat de Fernando II de León és romànica en transició al gòtic. La torre es va construir entre 1764 i 1770. De juny a decembre de 2006 es va celebrar l'exposició Les Edats de l'Home.
- Muralles: varen començar a ser construïdes per Fernando II de León en el XII i tenen més de dos quilómetros de perímetro. Constituïxen la muralla interior, de calç i vora. En el XVIII es varen construir els baluarts exteriors en forma de dents de serra en pedra arenisca. Hui conta en sis portes, la del Sol, la del Comte, la de Amayuelas, la de Sancti Spiritus, la de la Colada i la de Santiago, havent perdut l'antiga falsa porta «del Rei» front a la torre de la catedral.
Palau de la marquesa de Cartago: d'estil neogótico, construït a finals de el XIX i reformat en 1953. Casa del primer marqués de Cerralbo: situada en la plaça Major. Data de la primera mitat de el XVI.
- Capella de Cerralbo: d'estil herreriano, de Juan Ribero de Rada, sigles XVI i XVII. Alçada «per a fer ombra a la catedral» com panteón funerari de la família Pacheco, gràcies a la intercesión de la Moradura Francisco Pacheco de Toledo, despuix de la negativa del Cabildo de la Sèu civitatense a derribar part de la capella major per a fer girola per a enterrament de dita família. Iglésia parroquial del Sagrario de la catedral des de finals de el XIX, quan la família la va cedir a la diòcesis. Vàries pèrdues artístiques en eixa donació, encara que encara alberga peces importants, com el retaule, en fusta de nogal, obra de l'ensamblador mirobrigense Alonso de Balbás, en un extraordinari tabernáculo, l'oli de l'Inmaculada del sevillà Dumenge Martínez, o l'estàtua orante de el XVII marqués de Cerralbo i el frontal d'altar de la capella del costat del evangelio, obres de Mariano Benlliure.
Casa consistorial: de el XVI i estil renaixentiste. En 1903 es va afegir l'ala de la dreta. Casa de la Cadena: casa senyorial de el XVI. Ha sofrit diverses reformes en ser usada des de la Guerra de Successió com a quarter. Casa dels Vázquez: casa senyorial de el XVI, d'estil gòtic. Restaurada en 1923 en elements del convent de Sant Francisco. Actualment alberga les instalacions de Correus i Telégrafs.
- Antic convent de les Franciscanas Descalces: edifici de 1739. La seua construcció s'atribuïx a Manuel de Larra Churriguera. Actualment residència geriátrica Bisbe Téllez, en honor a Fra Gregorio Téllez, bisbe de Ciutat Rodrigo que va manar construir el convent en el cridat Camp de Blat.
Iglésia de Sant Pedro i Sant Isidoro: iglésia en orígens en el XII, época de la que conserva un àbsit romànic mudéjar. Reformada en els sigles XVI, XVIII i XX per a albergar els panteones familiars de famílies nobles mirobrigenses, entre les que destaquen els Vázquez, que varen costejar la capella major. Un indiano membre d'esta família va regalar a la parroquial un bell oli de la Verge de Guadalupe obra del mexicà Juan Correja (1646-1716). Plaça de Herrasti: es troba en l'extrem noroest del recint amurallado, junt a la catedral. Es va nomenar aixina en honor al general Andrés Pérez de Herrasti, defensor de la plaça durant la Guerra de l'Independència i conté un monument en el seu nom i la tomba del guerriller de la Guerra de l'Independència Julián Sánchez el Charro. Iglésia de Sant Andrés: d'orige romànic (del que conserva dos interessants portades), l'iglésia de Sant Andrés és, junt en la de Sant Pedro, la més antiga de la ciutat. En el seu interior destaca el retaule, obra de Miguel Martínez de la Quintana i dos quadros barrocs: Verge en Chiquet i Sant Juanito jugant en Jesús.
.jpg){kind=link}
Iglésia de Sant Cristóbal: antic temple reconstruït en el XVIII gràcies al bisbe Gregorio Téllez. Conserva dos retaules barrocs, el del costat de l'epístola alberga una image de sant Cristóbal de el XV i una barroca de Sant Sebastià, el patró de la ciutat i que prové de la derruïda ermita del Sant, junt a l'Hospici.
- Hospital de la Passió. Institució assistencial fundada durant l'época dels Reis Catòlics, que ha aplegat fins als nostres dies en pareguts fins. Edifici de el XVI molt modificat durant el XVIII. La capella alberga un interessant Crucificado de Lucas Mitata que forma un Calvari en un Sant Joan i una María obra del mirobrigense Juan de Remesal. Entre el seu patrimoni destaca la Verge del Bon Succés, peça de marfil hispà-filipina regalada pel Capità Pacheco Maldonado, qui va deixar bona part de la seua herència en el XVI a esta institució benèfica.
Hospici. La Real Casa de Expósitos, fundada en el XVIII pel bisbe ilustrat Cayetano Cuadrillero i Mota. Interessant edifici proyectat per Juan de Sagarbinaga.
Seminari Diocesà de Sant Cayetano. Sobri edifici, també obra de Juan de Sagarbinaga, molt restaurat despuix de les destrucció provocades per la Guerra de l'Independència. La capella, d'una sola nau en travessia afegitó, acull un retaule barroc procedent del Convent de Franciscanas Descalces.
- Ruïnes del convent de Sant Francisco. Restants del gran convent de l'orde Franciscana. Es conserven sengles capelles funeràries de el XVI, corresponents a les famílies Àguila i Centeno respectivament.
- Convent de Sant Agustín. Edifici de el XVI, hui reutilisat com a colege de MM Teresianas.
- Palau dels Àguila o del Príncip de Melito. Palau renaixentiste.
- Palau dels Àvila i Tiedra, conegut durant la seua història pel nom d'atres famílies que ho han posseït (Castro, o, en les últimes décades, dels Montarco, per ser el seu antic amo el titular de dit comtat). Extraordinari palau renaixentista en gust francés. Recentment restaurat i dedicat a l'hostaleria.
- Atres palaus repartits pel conjunt amurallado, des d'edificis de el XVI com la Casa dels Sexmeros, hui casa municipal de cultura, fins a monumentals cases de el XX de tall historicista com el palau de Velasco, junt a la Porta de Amayuelas.
Festes i festivals
[editar | editar còdic]
- Sant Sebastià, (20 de giner). Celebració del dia del patró de la ciutat.
- Sant Blas (3 de febrer). En el propenc monasteri de la Caritat, de la localitat de Sanjuanejo, se celebra una espècie de romeria en la que, segons la tradició, tot aquell que es pose en el coll la gargantilla beneïda prèviament pel sant, i ho mantinga fins al Dimecres de Cendra, no patirà infeccions de gola.
- Carnestoltes del Bou. És la festa més important. Se celebra coincidint en les dates anteriors a la Quaresma (febrer o març). La plaça major es convertix en un coser taurí de fusta que construïxen molts dels ciutadans de la localitat. Una peculiaritat d'esta plaça és la seua forma rectangular. És la celebració més coneguda i famosa de la zona, de gran interés turístic nacional i inclús internacional. La tradició perdura, i les tancades, corregudes i capeges són el principal atractiu d'esta festivitat. En Ciutat Rodrigo es corrien bous ya en 1417, aixina ho atesta el seu document més antic.
- S'ha convertit també en tradició el Campanazo, un peculiar chupinazo de la localitat mirobrigense. En ell, jóvens, i no tan jóvens, acompanyats de les charangues i al ritme de la ya famosa Campana grossa, donen la benvinguda al carnestoltes.
- La Charrada, celebrat excepcionalment en juliol de l'any 2013. És el festival més important de folklore charro.
- Dilluns d'aigües, segon dilluns despuix de Pasqua. S'ha estés a tota la província de Salamanca la tradició eixir al camp a menjar el típic hornazo.
- Dimarts Major, generalment segon dimarts del més d'agost. Cada any, en el més d'agost, se celebra este dia en el que els carrers de Ciutat Rodrigo es convertixen en alguna cosa semblat a un mercat medieval. L'hostaleria i el comerç locals ixen al carrer a expondre des dels productes típics de la terra, fins a recorts per a turistes, passant per la possibilitat de degustar la gastronomia de la zona. La celebració de mercat ha segut també tradicional en Ciutat Rodrigo durant tots els dimarts de l'any. En 1475 els Reis Catòlics varen concedir a la ciutat, com a premi o compensació pels continus seges que la seua situació fronteriça en Portugal li propiciava, el privilegi de celebrar cada dimarts un mercat franc, per a atraure als comerciants i facilitar als mirobrigenses la compra de tot tipo de productes. En 1990 l'Ajuntament de Ciutat Rodrigo, recordant este moment de l'història, va decidir crear un dia de mercat franc, al que es va cridar Dimarts Major.
- Fira de teatre, generalment a finals d'agost. Cada any acodixen a ella decenes de companyies teatrals, tant nacionals com a internacionals, per a representar les seues obres. És de gran interés turístic, un atractiu principal per als amants de la cultura i el teatre.
Gastronomia
[editar | editar còdic]L'especialitat típica de la cuina mirobrigense són els ous fregits en farinato, sent el farinato un embotit elaborat en molla de pa, greix de porc, pimentón i espècies que posseïx Denominació d'Orige. També destaquen les creïlles meneás, la chanfaina i el hornazo (espècie de empanada reblix d'embotits, que se sol menjar en el camp el Dilluns d'Aigües). En la rebosteria descollen les perrunillas, els mantecados, el bollo maimón, que és un bollo utilisat en celebracions familiars com a bodes, comunions i batejos; el repelao: dolç en armeles i sabor semblat al massapà, les floretas i les obleas elaborades en farina, ous, llet i anís, originàriament eren fabricades en els convents.
Deport
[editar | editar còdic]L'entitat deportiva més important de la ciutat és el Ciutat Rodrigo Club de Fútbol[20] que milita en regional preferent, la 6.ª categoria del fútbol espanyol. La localitat també conta en un atre club de fútbol, l'Unió Deportiva Mirobrigense, que competix en 1.ª divisió provincial de Salamanca.
Atres disciplines o activitats practicades en Ciutat Rodrigo són el ciclisme, el pádel, el tir en arc contant en els clubs de tir en arc Arcomiróbriga i Arqueros del Águeda. També és popular en Ciutat Rodrigo el fútbol sala contant en un equip en tercera divisió, el CD Tres Columnes. Un atre deport important en Miróbriga és l'atletisme. Contant en unes Pistes Municipals, una Escola i un Club federat d'esta disciplina.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Artícul Geogaceta 2001». Archivat des d'el original, el 13 de decembre de 2009. Consultat el 5 de giner de 2010.
- ↑ «Aproximació a l'evolució històrica de la Terra de Ciutat Rodrigo». Consultat el 10 de maig de 2013.
- ↑ Martín Benito (1994). Prehistòria i Romanización de la Terra de Ciutat Rodrigo, pp. 196. ISBN 978-8460088004.
- ↑ Andrés de Poça. "De l'antiga llengua, poblacions i comarques de les Españas". Pág.24. Any 1587
- ↑ Miguel Cortés i López. Diccionari geogràfic-històric de l'Espanya Antiga Tarraconense, Bètica i Lusitana, en la correspondència de les seues regions, ciutats, monts, rius, camins, ports i illes a les conegudes en els nostres dies. Pág. 199. Imprenta Real: 1836
- ↑ «Tesis doctoral: Les ciutats romanes del replanell nort de la Península Ibèrica.». Facultat de Geografia i Història (Universitat Complutense de Madrit). Consultat el 10 de maig de 2013.
- ↑ Patricia Rochwert-Zuili. Crònica de Castella.
- ↑ «Estoria d'Espanya (1272)». Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2011.
- ↑ 9,0 9,1 «Repoblament de la zona meridional del Duero». Studia historica. Història medieval. n.º 3. Universitat de Salamanca. Consultat el 10 de maig de 2013.
- ↑ "Història de Salamanca", tom II Edat Mija, pág 73, coordinador, José María Mínguez
- ↑ Sánchez-Ore Rosa (1997). Orígens de l'Iglésia en la Diòcesis de Ciutat Rodrigo: Episcopado, Monasteri i Órdens Militars (1161-1264), Centre d'Estudis Mirobrigenses i Ajuntament de Ciutat Rodrigo. ISBN 84-605-7054-1.
- ↑ Castella i el món feudal. Homenage al professor Juliol Valdeón.Valladolit, JCyL, Universitat de Valladolit.
- 201-214.Consultat el 13 de maig de 2013.
- ↑ «La señorialización de Ciutat Rodrigo durant el regnat dels últims Trastámaras». Norba 10. Revista d'Història. Cacéres. Consultat el 13 de maig de 2013.
- ↑ Martín Benito (1999). L'alcasser de Ciutat Rodrigo. Poder i control militar en la frontera de Portugal (sigles XII-XVI), Centre d'Estudis Mirobrigenses i Ajuntament de Ciutat Rodrigo.
- ↑ «Fundação Batalha de Aljubarrota» (en pt). Consultat el 23 de maig de 2025.
- ↑ Huerga Criat (1993). En la ralla de Portugal: solidaritat i tensions en la comunitat judeoconversa, Edicions Universitat de Salamanca.
- ↑ «Paralisada l'obertura d'una fossa en Salamanca perque els propietaris del terreny volen diners». Consultat el 22 d'abril de 2013.
- ↑ «Resultats de les eleccions municipals en Ciutat Rodrigo».
- ↑ (2018).Fortificacions, poblats i pissarres. La Ralla en els inicis del medievo.Excmo. Ajuntament de Ciutat Rodrigo.Ciutat Rodrigo:Catàlec de l'exposició
- 276-285.Consultat el 11 de giner de 2020.
- ↑ «Ciutat Rodrigo C.F.». Archivat des d'el original, el 8 de juny de 2013. Consultat el 9 de maig de 2013.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ciutat Rodrigo.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciudad Rodrigo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.