Bastió
.jpg)
El baluart o bastió és un reducte fortificat que es proyecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalea, situat generalment en els cantons dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.
Forma i ànguls del baluart
Pot tindre la forma pentagonal i, en este cas, es compon de dos cares, que formen l'àngul eixint; dos flancs, que ho unixen a la cortina; i la llínea de gola per la qual s'entra al baluart. El disseny del bastió i el fet de que descolle del cos de la fortalea permet cobrir els atres bastions i els murs de cortina en fòc creuat. L'àngul que formen les dos cares es denomina àngul del baluart; el que forma la cara en el flanc, es diu esquena del baluart; i l'unió del flanc en la cortina, àngul del flanc. La gola habitualment és quebrada, composta per dos rectes que continuen la direcció dels murs cortina que defén.[1]Es denomina capital a la llínea imaginària que unix els vèrtiços de l'àngul interior i l'àngul exterior: la seua mida dona l'extensió del baluart.[2]
El bastió era utilisat com a plataforma d'artilleria, lo que obligava a l'assaltant a situar els seus bateries d'artilleria més llunt dels murs, disminuint d'esta manera la seua efectivitat. El bastió va ser desenrollat a finals d'el XV en Itàlia com a part de la cridada traça italiana i es va expandir per tota Europa a principis d'el XVI. La seua adopció és conseqüència de l'ineficiència de les fortificacions tradicionals (altes i primes muralles) davant el canó.[3]
Classificació i tipos de baluart
Classificació per la seua ubicació
| Baluart | Descripció |
|---|---|
| Baluart real | El que es construïx en les extremitats dels polígons d'huitanta a cent toesas perque, ademés de ser susceptible de molts retrincheramientos i estajar un creixcut número de tropas, pot resistir per la seua solidea als esforços de les mines i els atacs més vigorosos. |
| Baluart pastiç o pla | El que té miges golas en llínea recta. Se situa habitualment en el centre d'una cortina, quan la llongitut d'esta dificulta el seu defensa des dels baluarts situats en el cantó.[1] |
| Baluart destacat | Reducte en forma de baluart. |
Classificació per la seua forma
| Baluart | Descripció |
|---|---|
| Baluart regular | Aquelles llínees del qual i ànguls corresponents són iguals entre sí. |
| Baluart irregular | El que carix de simetria. |
| Baluart tallat | El que té substituït l'àngul flanquejat per un o dos ànguls entrantes. |
| Baluart d'orejones | Aquell els ànguls retirats del qual i convexos estan coberts cap al centre per l'extremitat de la cara anomenada orejón. |
Classificació pel seu terraplé
| Baluart | Descripció |
|---|---|
| Baluart ple | El que està terraplenado interiorment. |
| Baluart buit | Aquell que no està terraplenado del tot.[4] |
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Moretti, 1828, p. 40.
- ↑ Moretti, 1828, p. 76.
- ↑ The Times Atles of Medieval Civilizations
- ↑ Diccionari enciclopèdic Popular Ilustrat Salvat.
Bibliografia
- Moretti, Federico (1828). Diccionari militar espanyol-francés, Madrit: Imprenta Real.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bastió.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baluarte» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.