Anar al contingut

Bastió

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a atres usos d'este terme vore Baluart (desambiguación).
Dibuix d'un baluart buit

El baluart o bastió és un reducte fortificat que es proyecta cap a l'exterior del cos principal d'una fortalea, situat generalment en els cantons dels murs de cortina, com a punt fort de la defensa contra l'assalt de tropes enemigues.

Forma i ànguls del baluart

Pot tindre la forma pentagonal i, en este cas, es compon de dos cares, que formen l'àngul eixint; dos flancs, que ho unixen a la cortina; i la llínea de gola per la qual s'entra al baluart. El disseny del bastió i el fet de que descolle del cos de la fortalea permet cobrir els atres bastions i els murs de cortina en fòc creuat. L'àngul que formen les dos cares es denomina àngul del baluart; el que forma la cara en el flanc, es diu esquena del baluart; i l'unió del flanc en la cortina, àngul del flanc. La gola habitualment és quebrada, composta per dos rectes que continuen la direcció dels murs cortina que defén.[1]Es denomina capital a la llínea imaginària que unix els vèrtiços de l'àngul interior i l'àngul exterior: la seua mida dona l'extensió del baluart.[2]

El bastió era utilisat com a plataforma d'artilleria, lo que obligava a l'assaltant a situar els seus bateries d'artilleria més llunt dels murs, disminuint d'esta manera la seua efectivitat. El bastió va ser desenrollat a finals d'el XV en Itàlia com a part de la cridada traça italiana i es va expandir per tota Europa a principis d'el XVI. La seua adopció és conseqüència de l'ineficiència de les fortificacions tradicionals (altes i primes muralles) davant el canó.[3]

Classificació i tipos de baluart

Vista àrea dels bastions en el castell de Siklós, Hongria.
Un dels bastions en el castell de Copertino en Itàlia.
Llenç del Baluart de Santiago en el recint abaluartado de Badajoz (Espanya).

Classificació per la seua ubicació

Baluart Descripció
Baluart real El que es construïx en les extremitats dels polígons d'huitanta a cent toesas perque, ademés de ser susceptible de molts retrincheramientos i estajar un creixcut número de tropas, pot resistir per la seua solidea als esforços de les mines i els atacs més vigorosos.
Baluart pastiç o pla El que té miges golas en llínea recta. Se situa habitualment en el centre d'una cortina, quan la llongitut d'esta dificulta el seu defensa des dels baluarts situats en el cantó.[1]
Baluart destacat Reducte en forma de baluart.

Classificació per la seua forma

Baluart Descripció
Baluart regular Aquelles llínees del qual i ànguls corresponents són iguals entre sí.
Baluart irregular El que carix de simetria.
Baluart tallat El que té substituït l'àngul flanquejat per un o dos ànguls entrantes.
Baluart d'orejones Aquell els ànguls retirats del qual i convexos estan coberts cap al centre per l'extremitat de la cara anomenada orejón.

Classificació pel seu terraplé

Baluart Descripció
Baluart ple El que està terraplenado interiorment.
Baluart buit Aquell que no està terraplenado del tot.[4]

Vore també

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Moretti, 1828, p. 40.
  2. ↑ Moretti, 1828, p. 76.
  3. ↑ The Times Atles of Medieval Civilizations
  4. ↑ Diccionari enciclopèdic Popular Ilustrat Salvat.

Bibliografia

Enllaços externs

Commons