Bateria (artilleria)

En artilleria es denomina bateria al conjunt de peces dispostes per a operar conjuntament.

Bateria (artilleria)

Bateria costera en Stumholmen, Karlskron (Suècia).

En l'artilleria de campanya, la bateria està formada per quatre o sis peces, en l'artilleria de costa per dos, tres peces de calibres grans (305 mm) o quatre en calibres més chicotets (152,4 mm) i en l'artilleria antiaèrea per quatre o huit peces, encara que hi ha excepcions.

En l'arma d'artilleria es designa també en este nom a la tropa d'artilleros que al mando d'un capità servixen este conjunt de peces equivalent a una companyia.

Tipos de bateria

Es distinguixen els següents tipos de bateria:

• Bateria a barbeta. Es diu aixina la bateria quan els canons descuellan sobre el parapete per a que puguen fer fòc en totes les direccions. A l'efecte es coloquen sobre plataformes.
• Bateria a cavall. Aquella que els seus sirvientes van a cavall.
• Bateria baixa. La primera en orde de colocació.
• Bateria blindada. La que està protegida en blindages.
• Bateria casamatada. Conjunt de boques de fòc situades dins de casamates.
• Bateria correguda. La que en alguns bucs conté una fila completa de canons des de popa fins a proa en la coberta de l'alcasser i castell, para l'efecte del qual es coloquen també en els pasamanos les peces que en ells caben.
• Bateria creuada. Aquella en que es creuen els dispars.
• Bateria d'alcasser i de castell. Bateria flotant.
• Bateria de canons. Esplanada que es construïx darrere d'un parapete immediat a les cañoneras.
• Bateria de cestones. La que es construïx en cestones farcidures de terra i subjectes en piquets. També es construïxen en sacs de terra, fajinas, etc.
• Bateria de costa. Se situava prop de la vora de la mar i l'objectiu principal de la qual era defendre una plaça, un atarassana o un pas important, front als atacs de les esquadres enemigues.
• Bateria d'estrela. La que es flanqueja per efecte de la disposició dels ànguls entrantes i eixints.
• Bateria de obuses. La que és semblant a la de canons, sense talús i en obertura major per la part interna.
• Bateria de pantà. La construïda en terrenys fangosos en fajinas, zarzos, etc. per a donar-li solidea.
• Bateria de plaça. Cada una de les construïdes en una plaça per al seu defensa.
• Bateria de través. La que bat una obra per l'esquena.
• Bateria enterrada. La que es construïx en un fos de modo que li servixca de parapete el terreny natural.
• Bateria estable. Bateria fixa en objecte determinat de defensa.
• Bateria fijante. La que es construïx al nivell del terreny els tirs del qual es fan de dalt avall, per oposició a rasante.
• Bateria floreada. La primera bateria d'un buc quan té prou altura sobre la superfície de la mar per a poder-se jugar en temps durs.
• Bateria flotant. La que es forma per a defensa o atac dels ports en basses, planches o embarcacions reforçades i dispostes a l'efecte.
• Bateria horisontal. Bateria que es construïx per a llançar els seus fòcs en la llínea que determina el seu nom.
• Bateria mija. La de l'alcasser i castell en els bucs que no la tenen correguda.
• Bateria oblicua. La que dirigix oblicuament els seus fòcs.
• Bateria rasante. La que es construïx per a fer fòc en estes condicions.
• Bateria volant. La que s'improvisa en cestones i sacs de terra.