Una bassa és una embarcació menuda, de forma predominantment plana, feta per lo comuna en canyes, maderos o taules fortament unides unes en unes atres. També existixen basses construïdes en materials sintètics com el PVC. En el sentit estricte de la paraula, és qualsevol estructura plana per a soport o transport sobre l'aigua.[1] Les basses són un antic modo de transport. Les basses naturals, fetes de vegetació entrellaçada i trossos de fusta, s'han utilisat per a travessar cossos d'aigua des de les albors de la humanitat.

Bassa (embarcació)

Història

Des de fa mils d'anys es té coneiximent que l'home utilisa basses o un atre tipo d'embarcació chicoteta com els cayacs o canoes per a navegar per les costes, rius o atres cossos d'aigua. Les basses més antigues són difícils de trobar. En Elisenhof, prop de Tönning, en el districte de Nordfriesland, en Schleswig-Holstein,(Alemània) es va trobar una bassa de l'época vikinga. La bassa més famosa de l'història del món és la construïda en parts de la fragata Méduse. Esta fragata es va afonar front a la costa de Senegal en 1816. Es varen tallar les cordes de remolc entre els pots salvavides tripulats per persones privilegiades i es va construir una bassa de 8 × 15 metros. De les 149 persones que anaven en la bassa, només varen sobreviure 15. El succés va provocar un gran escàndal polític i va influir en el pintor Théodore Géricault que va representar el succés en el seu famós quadro La bassa de la Medusa.

En 1445, el Cantón de Schwyz va utilisar dos basses en entre 400 i 600 hòmens a bordo nomenades Kiel i Gans contra la ciutat de Rapperswil, que estava en aliança en Zuric i Àustria. La bassa més gran estava equipada en un canó de fusta que disparava bales.[2] Els zuriqueses, per la seua banda, contraatacaban en les seues pròpies basses. La bassa de combat Bär, que transportava 800 hòmens, tenia una llongitut de 36 m (120 peus) i estava equipada també en un canó i soports per a fusils. En la batalla marítima de sèt hores front a Männedorf el 29 d'octubre de 1445, es varen utilisar grans basses en infanteria a bordo junt als barcos d'abdós bandos.

Riscs de l'us de basses

Una bassa és un tipo d'embarcació que proporciona poques garanties de seguritat en sí mateixa, especialment si és usada per a descens de rius (rafting) sense equipación de seguritat (jupetí salvavides, caixco) o si és usada per a realisar travessies per mar (puix existix el risc de que els tripulants queden en l'aigua).

Qualsevol sério contratemps en una embarcació pot terminar en ahogamiento (en les mateixes característiques que en atres ahogamientos sobre la prevenció i el salvament de víctimes en ahogamientos).

I, pese a que alguns migrants intenten realisar en bassa una travessia per mar oberta, les basses són embarcacions massa fràgils i endebles com para això, per causa dels perills de l'immigració per mar.

Tipos de basses

Existixen varis tipos de basses, podent classificar-se per la seua aplicació o pel seu material de construcció primordial.

  • De fusta (o navata),[3] per lo comú s'utilisa com a transport de curt alcanç en poblacions rurals.
  • De vinil, són fetes casi en la seua totalitat de cambres de material sintètic que alberguen aire en el seu interior com a mig per a conseguir la flotabilitat.
    • Descens de rius. Estes embarcacions són construïdes de material sintètic com el PVC, tenen per lo comuna capacitat de 4 a 25 persones, posseïxen vàries cámara i estan reforçades per a l'activitat per a la qual estan fabricades.
    • Recreativa. Són chicotetes i el seu us és para recree en piscines, plages o atres cossos d'aigua poc perillosos.

El tipo de bassa que s'utilisa per al rafting recreatiu és casi exclusivament una bassa inflable, fabricada en materials flexibles per al seu us en aigües braves.

Kattumaram

Kattumaram és una paraula tamil que significa “fusta nugada” (de kattu=unir i maram=fusta). Els kattumarams són basses formades per tres, cinc i fins a sèt troncs nugats entre sí. La forma general resulta de la llongitut desigual dels troncs i del seu adicionamiento en curvatura.[4][5]

Vore també: Catamarà

Basses primitives de fabricació humana

Les basses tradicionals o primitives es construïen en fusta o en juncs. Les basses modernes també poden utilisar pontones, tambors, o blocs de poliestireno extruido. Les basses unflables fins al XX utilisaven cambres de flotació fetes en pells de cabra o búfalo, pero la majoria ara utilisen teixits duradors de vàries capes de goma. Depenent del seu us i tamany, pot tindre una superestructura, màstils o timons.


El transport de troncs talats en un bosc a través d'un riu aigües avall com, per eixemple, en la maderada, és utilisat per l'indústria maderera, nugant els troncs junts en basses i deixant-los a la deriva o arrastrant-los per un riu. Este método va ser molt comú fins a mediats del XX, pero en l'actualitat s'utilisa en contades ocasions.

Les grans basses fetes en troncs de fusta bassa i que utilisaven vés-les per a la navegació varen ser importants en el comerç marítim de la costa del oceà Pacífic de Sudamérica des de l'época precolombina fins al XIX. Es varen realisar viages a llocs tan lluntans com Mèxic, i s'han realisat molts viages transpacíficos utilisant rèpliques d'antigues basses per a demostrar els possibles contactes entre Sudamérica i la Polinèsia.[6]

Forma i desplaçament

Les formes de les basses tradicionals tenen formes sumergides (obra viva) poc adequades per a desplaçar-se en velocitat. La seua navegació és acceptable per a moure's a favor dels corrents. No obstant, hi ha també alguns models disponen de formes relativament hidrodinàmiques, que permeten la navegació en qualsevol direcció en aigües tranquiles i contra corrents moderades.

Propulsió i govern

Les basses destinades a navegar a la deriva (a favor dels corrents) i sobretot les basses adequades per a navegar activament van proveïdes de rems o similars. Alguns duen màstils i vés-les. En qualsevol cas es pot navegar també a la sirga, remolcant des de terra.

Els timons dels raïls poden actuar de forma convencional si hi ha velocitat relativa de l'embarcació cap a l'aigua.[7][8] En les basses de deriva es pot remar en els timons de forma activa.

En les basses transbordadores, destinats a passar rius enganchades a cables auxiliars, la propulsió pot fer-se a força de braç o aprofitant una orza orientada a quarantacinc graus de la corrent del riu. També poden utilisar-se motors i hèlices.

Usos

Basses fluvials a la deriva

Destinats a navegar riu avall.

Basses llacustres o d'aigües tranquiles

Generalment adequats per a navegar en qualsevol direcció i disponent de propulsió activa.

Basses per a travessar rius

Ací cal distinguir entre les basses lliures i basses enganchades a cables.

Basses de càrrega i descàrrega

Usades tradicionalment i inclús en l'actualitat per a transportar mercaderies i passage entre un barco i terra ferma.

Basses de peixca a poca distància de la costa

Entre els molts tipos possibles, cal destacar les basses chicotetes utilisables per a peixcar en la mar o en rius a poca distància de la vora i en condicions de seguritat suficients. Estes basses no estan recomanades per a llargues travessies i, abans d'usar-les, convé conéixer els riscs de l'us de basses.

Basses de salvament

De construcció improvisada en cas d'emergència o de construcció industrial per a millorar la seguritat en cas de naufragi.

Vore també: Pot salvavides

Basses naturals

En biologia, particularment en biogeografía d'illes, les basses no fetes per l'home són un concepte important. Tals basses consistixen en mates ensopides de vegetació que han segut agranades de la terra seca per una tormenta, tsunami, marea, terremot o event similar; en els temps moderns a voltes també incorporen un atre tipo de residus marins (flotsam, jetsam[nota 1]), p. eix. contenidors de plàstic. Es mantenen a flotació pel seu flotabilitat natural i poden viajar centenars, inclús mils de quilómetros i, finalment, o són destruïts per l'acció de les ones i la descomposició, o apleguen a terra.

Les basses naturals són mijos importants de dispersió oceànica per als animals que no volen. Per a chicotets mamífers, amfibis i reptils en particular, pero també per a molts invertebrats, tals basses de vegetació són a sovint l'únic mig pel qual podrien alcançar i – si tenen sòrt – colonisar els oceàs i illes ans que els vehículs construïts pels humans proporcionaren un atre modo de transport.

Ciència

En 1947, Thor Heyerdahl va demostrar que les basses poden utilisar-se per a cobrir inclús les majors distàncies en alta mar, quan va surar i va navegar 7800 quilómetros a través del Pacífic en una bassa a vela, la Kon-Tiki, feta de fusta de bassa en un viage de tres mesos des de Callao en Perú a Tahití. Heyerdahl va aplegar al atolón de Raroia, a l'est de Tahití, al cap de tres mesos, demostrant aixina la seua tesis de que hauria segut possible un assentament prehistòric en les Illes de la Mar del Sur des d'Amèrica. (No obstant, els estudis genètics han demostrat des de llavors que l'assentament es va produir des d'Àsia).

Heyerdahl és el redescubridor de l'oblidat art de saber dirigir perfectament una bassa. Només els indis costers de Sudamérica han desenrollat esta tècnica; en Europa es desconeix este tipo de direcció. En l'ajuda de les veles i les guaras (espases enchufables), és possible realisar totes les maniobres de direcció i gir, aixina com creuar contra el vent. (front a Equador 1953).

Expressions relacionades

  • Bassa de neu. Es diu aixina a una gran mole o péntol de gèl que es troba surant en les mars d'altes #latitut.
  • Bassa d'oli. Es diu de la mar que està en calma, també cridada mar en llet.
  • Estar fet una bassa. És lo mateix que quedar un barco mocho o desarbolado, és dir, sense pals.
  • Bassa de alquitrán. Depòsit d'este material que hi havia en les atarassanes. També es diu aljibe de alquitrán.[9]

Curiositats sobre basses

Segons el Llibre Guinness dels Récorts, la bassa més gran del món es va construir en Potsdam el 29 d'agost de 2009. Constava de 66 basses individuals, duya 303 persones i tenia 594 metros quadrats. Les basses individuals de 3×3 metros es varen construir cada una en 5 taulons, 13 taules i 5 cordes. Huit neumàtics de camió varen servir a cada una com a mig de flotació. El iniciador d'esta acció va ser l'emissora de ràdio RBB Radioeinsde Brandeburgo.

Notes

  1. ↑ En dret marítim, els térmens «flotsam», «jetsam», «lagan» i «derelict» es referixen a diversos tipos de bens perduts o abandonats en el mar. Estos térmens tenen significats nàutics específics, en conseqüències llegals en el dret marítim i el salvament marítim.(«8 Amusing Stories Behind Common Expressions | Reader's Digest» (en anglés). Rd.com.) Un naufragi es definix com els restants d'un buc que ha naufragat, ya siga afonat o surant en la superfície de l'aigua.(Cambridge English Dictionary. "Shipwreck definition.": http://dictionary.cambridge.org/us/dictionary/english/shipwreck (anglés))

Referències

  1. ↑ G. & C. Merriam Co., Websters New Collegiate Dictionary, 1976, ISBN 0-87779-339-5
  2. ↑ I. Stauber: Kriegsbilder vom Zürichsee, 1904
  3. ↑ «Navatas en Osca 2024: horari i on vore el descens pel riu Gállego».Consultat el 2024-08-24.
  4. ↑ Cecilia Busby (20 d'agost de 2020). The Performance of Gender: An Anthropology of Everyday Life in a South Indian Fishing Village (en anglés), Taylor & Francis, pp. 43–. ISBN 978-1-00-032464-8.
  5. ↑ Food and Agriculture Organization of the United Nations (2005). Overcoming Factors of Unsustainability and Overexploitation in Fisheries: Selected Papers on Issues and Approaches: International Workshop on the Implementation of International Fisheries Instruments and Factors of Unsustainability and Overexploitation in Fisheries, Siem Reap, Cambodia, 19-16 September 2004 (en anglés), Food & Agriculture Org., pp. 279–. ISBN 978-92-5-105449-9.
  6. ↑ Smith, Cameron M. i Haslett, John F. (1999), "Construction and Sailing Characteristics of a Pre-Columbian Raft Replica", Bulletin of Primitive Technology, pp. 13-18
  7. ↑ Álvaro González de Aledo #Lli (26 juliol 2019). Lladrar a l'espill: (El regrés a França del Curt Maltés), Exlibric, pp. 16–. ISBN 978-84-17845-24-7.
  8. ↑ Marí Sagarra, Ricard (31 decembre 2004). Maniobra dels bucs, Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, pp. 26–. ISBN 978-84-9880-197-2.
  9. ↑ Diccionari marítim espanyol, Martín Fernández de Navarrete, 1831

Vore també

Enllaços externs

Commons

Referències