Illa flotant
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
Es denomina illa flotant a un tipo de territori insular de sol ferm que es caracterisa per estar suspés en la superfície del mig aquàtic que ho conté, sense contactar en el seu llit, en estar separat d'est per aigua lliure. Generalment la seua formació és el resultat de processos naturals, no obstant també les hi ha originades artificialment.
Generalitats
[editar | editar còdic]Referències històriques
[editar | editar còdic]Ya des d'antic, els grecs i romans varen posar atenció en les illes flotants, maravillados per lo absurt de la seua existència i especulant sobre la seua formació i les raons de la seua flotabilitat.[1] En l'any 1665, va publicar els seus escrits sobre illes flotants el jesuïta naturalista i filòsof Atanasius Kircher.[2] En 1711 fa lo propi George Christoph Munz.[3] Sobre el tema de les plantes que formen illes flotants, en 1741 Carlos Linneo va publicar un artícul en “Analecta Transalpina”, al que després (traduït al suec) va reproduir eixe mateix any en “Kongl. Swenska Wetenskaps Academiens Handlingar Stockholm”.[1] En la segona mitat del sigle XIX i en tot el sigle XX les illes flotants varen ser matèria constant en els anàlisis d'biogeografía.
Les illes flotants com a escenaris de mits i llegendes
[editar | editar còdic]Des d'antic, les illes flotants desperten curiositat i sorpresa. El fet que desafien la llògica (al no afonar-se) més l'eventualitat de la seua —a voltes solament latent— movilitat, les ha fet protagonistes de llegendes fantasmagóricas i ser posseïdores de qualitats místiques o sobrenaturals.[1] La possibilitat de ser duta pels circunstanciales vents, els otorga certa evocació a les vides humanes, afectades pels events que puguen succeir, alegoria que les constituïx un espai com a dimensió per a conéixer lo humà.[1]
Les illes flotants en estudis d'biogeografía
[editar | editar còdic]Per a donar resposta a alguns interrogants biogeográficos, s'ha postulat l'hipòtesis del trasllat de propágulos a través d'illes flotants de masses de vegetació que varen ser arrastrades llargues distància impulsades per vents marins, especialment en el passat geològic, quan l'amplitut de la separació física que representava el trecho marí a superar, eren molt inferior a l'actual.[4] Este tipo de trasllat va ser postulat para rosegadors caviomorfos,[5] mones platirrinos,[6][7] nesofontes[8] gasteròpodes marinos bentónicos, etc.[9] D'una forma més simple, les illes flotants permeten el trasllat d'eixemplars faunísticos des d'una marge d'un gran llac fins a l'oposta.[10]
Beneficis i inconvenients
[editar | editar còdic]Beneficis
[editar | editar còdic]Les illes flotants proveïxen múltiples beneficis als sers humans.[11]
- Com a plataformes de peixca
Este us se'ls dona en Níger (en el llac Chad), en l'Índia (en el llac Loktak) o en China.[1]
- Com a àrees de cultiu
Este us se'ls dona en l'Índia (en el llac Dal) en Malàsia (en Perak) , en varis llac de China, en Birmània (en el llac Inle) o en les chinampas pròximes a la Ciutat de Mèxic.[1]
- Com a assent de vivendes
Este us ocorre en les illes flotants artificials dels urus del llac Titicaca,[12] en els pobles de peixcadors de la baïa d'Ha-Long (Vietnam), en varis llac de China, en Uganda (en el llac Kyoga), en Zaire (en el llac Kisale), en Iraq (en els pantans del riu Éufrates), etc.[1] Un zona a on són habituals les illes flotants és l'Amazònia, per eixemple en els pobles de caboclos peixcadors brasileños o en alguns barris d'Iquitos], Perú.[13]
- Atres usos
També s'han construït illes flotants com a método de remediación d'aigües contaminades, per a que servixquen com a lloc de nidificación d'aus,[14] o per a proporcionar hàbitats per a peixos.[1]
Inconvenients
[editar | editar còdic]Les illes flotants, especialment les naturals, poden també generar alguns perjuïns per als sers humans. En l'estat de Massachusetts, les illes flotants del llac Island Pond solen instalar-se front a les cases ubicades en la costa, obstruint les vistes del paisage que es podrien contemplar des de les mateixes. També en Estats Units, causen problemes en l'estat de Minesota, per lo que s'otorguen permissos per a ser remogudes.[1]
En algunes zones les illes flotants contenen en el seu interior hàbitats adequats per a la multiplicació de mosquits transmissors de malalties, com ocorre en el llac Victoria, en Àfrica i en el llac Gatún, en Panamà.[1]
Les illes flotants poden afectar les operacions portuàries, com ha ocorregut en Kènia (en el port de Kisumu, sobre el llac Victoria), en Uruguay (en el port de Montevideo)[1] i en l'Argentina (en el port de Buenos Aires).[15]
També apleguen a canviar les característiques ecològiques dels llac, danyant tant al seu ecosistema com a l'economia de l'àrea. Açò ha ocorregut en l'Índia en Manipur (en el llac Loktak) i en Estats Units, en llac de l'estat de Florida, com l'Orange, el Kissimmee i l'Istakpoga.[1]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 Chet Van Duzer (2004). Floating Islands: A Global Bibliography, with an Edition and Translation of G. C. Munz’s «Exercitatio academica de insulis natantibus» (1711). Cantor Press, Els Alts Hills, Califòrnia, 400 pp.
- ↑ Kircher, A. (1665). Mundus subterraneus. Joannem Janssonium, Amsterdam, The Netherlands.
- ↑ Müller, J. H., & Munz, G. C. (1711). Exercitatio academica de insulis natantibus. Altdorf, Alemània.
- ↑ Houle A. (1998). Floating islands: a mode of long-distance dispersal for small to medium-sized terrestrial vertebrates. Diversity Distributions 4:201–216.
- ↑ Sarich V, and Cronin J. (1980). South American mammal molecular systematics, evolutionary clocks, and continental drift. In: Ciochon R, Chiarelli A, editors. Evolutionary biology of the New World monkeys and continental drift. New York: Plenum Press. p 399–422.
- ↑ Houle, A. (1999). The origin of platyrrhines: an evaluation of the Antarctic scenario and the floating island model. American Journal of Physical Anthropology: The Official Publication of the American Association of Physical Anthropologists, 109(4), 541-559.
- ↑ Wood, A. E. (1993). The history of the problem. In: George W, Lavocat R, editors. The Africa-South America connection. Oxford: Clarendon Press. p 1–7.
- ↑ MacFadden, B. J. (1980). Rafting mammals or drifting islands?: biogeography of the Greater Antillean insectivores Nesophontes and Solenodon. Journal of Biogeography, 11-22.
- ↑ Scheltema R. (1971). Larval dispersal as a pixen of genetic exchange between geographically separated populations of shallow-water benthic marine gastropods. Biol Bull 140:284–322.
- ↑ Oliver MK, McKaye KR. 1982. Floating islands: a means of fish dispersal in Lake Malawi, Africa. Copeia 1982: 748–754.
- ↑ Powers S. (1911). Floating islands. Pop Sci Mon 79:303– 307.
- ↑ Anders, M. N. (2018). La situació actual de l'ètnia dels Urus Chulluni del llac Titicaca. Revista d'Investigacions (Puno)-Escola de Postgrau de la UNA PUNO, 7(3).
- ↑ Chaves, M. P., Simonetti, S. R., & Lima, M. D. S. (2008). Pobles ribereños de la Amazonía: havers i habilitats. Interaçõés (Camp Gran), 9(2), 129-139.
- ↑ Fager, L.F., and York, J.C. (1975). Floating islands for waterfowl in Arizona, Soil Conservation 41: 4-5.
- ↑ Musse, Valeria Invasió verda: el dia en que el Riu de l'Argent es va poblar de camalotes. diari La Nació, 20 de giner de 2016.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla flotante» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.