Anar al contingut

Maderada

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Loggers klaralven.jpg
Maderada
Archiu:Gancheros002.jpg
Caixer artificial entre les penyes (autor: Juliol Larrañaga).

La maderada és una forma de transport fluvial per a la conducció dels troncs de fusta procedent de les tales de boscs i pinades fins als llocs d'utilisació d'eixa fusta. Els troncs es transporten per flotació conduïts per colles de gancheros. En Espanya es va utilisar este método de transport en els rius Ebre, Tajo, Xúquer, Turia i Segura, principalment i en menor mida en el Guadalquivir. Es té constància documental d'estes conducció ya en el XVI, i es va prolongar el seu us fins a mediats de el XX.

Tècnica

[editar | editar còdic]

Dels dos tipos de conducció de la fusta per flotació, en almadía i per peces soltes, donada l'orografia i el cabal dels rius espanyols, solament va poder practicar-se el transport per mig de armadía (els troncs travats a modo de grans planches) en el riu Ebre, en el restant de rius es va utilisar el método de troncs solts.

Una volta talat l'arbre, els propis leñadores o hacheros eren els encarregats de netejar el tronc i transportar-ho fins al riu. Una volta allí el tronc es mantenia encambrado un determinat temps, suficient per a que es porgara i aixina surar en més facilitat. Passat este temps era quan escomençava el treball dels gancheros, els encarregats de conduir la fusta a lo llarc del riu.

Archiu:1908-07-11, Blanco y Negro, Aranjuez, Conducción de maderas por el río Tajo, Cifuentes.jpg
Aranjuez. Conducció de fustes pel riu Tajo (Blanco i Negre, 1908)

La maderada, que podia estar constituïda per mils de troncs, en dimensions que podien superar els dotze metros de llongitut per peça, aplegaven a ocupar més de 30 quilómetros del riu. Era conduïda per colles de gancheros dirigits pel mestre de riu als órdens del qual es trobaven els mayorales.

El conjunt de gancheros per a conduir una maderada no baixava de 100, podent aplegar a ser necessaris més de 1000 gancheros per a les grans maderadas constituïdes per uns 100 000 troncs. Maderada i gancheros es dividien en tres grups: davantera, centre i saga.

Archiu:Gancheros003.jpg
Gancheros preparats per a canalisar les peces (autor: Juliol Larrañaga).
  • La davantera era l'encarregada d'obrir-se camí acometent verdaderes obres d'ingenieria en els propis troncs per a salvar les dificultats i desnivells que es presentaven, especialment dificultosos en les capçaleres dels rius.
  • El centre ho componia el gros principal de la maderada i el treball dels gancheros consistia en evitar que els troncs es travaren i produïren un assut artificial capaç de convertir en artillas tota la maderada i provocar una espècie de riada que ho anegase tot al seu pas.
  • La saga era l'encarregada de desmontar les construccions realisades per la davantera.
Archiu:Gancheros001.jpg
Aixina es trobaven el riu (autor: Juliol Larrañaga).

Les principals obres que acometia la davantera eren els encauzamiento, estretint el caixer en els troncs allí a on en cabal era escàs i el llit poc profunt, també per a salvar desnivells i corregir, en part, la sinuosidad del caixer.

Atres obres, de més envergadura, eren les tabladas, construïdes per a superar menuts assuts i obstàculs d'importància.

El llit de tablada era una atra obra de major importància i necessària per a poder salvar sense danys els azodes dels molins i séquies tan freqüents en els rius Turia, Jucar i Segura. Es componia de huit o dèu maderos o llengües formant un pla perpendicular al mur de l'assut i recolzat en un atre madero paralel a la mateixa. D'esta manera es conseguia un nou llit més elevat que el natural o propi del riu i donen un pla superior a l'assut o azud. La segona part consistia en la construcció d'un canal per a canalisar les aigües del riu cap a este llit artificial o comporta
El transport fluvial de fusta en Espanya. Juan Piqueras Fava, Carmen Sanchís Deusa.

El asnao era una atra obra utilisada per a retindre la maderada en les ocasions que es creguera oportú.


Tot això es realisava ajudats per ganchos o bicheros, d'ahí el nom que rebien els treballadors encarregats de la maderada: gancheros. En algunes zones de l'Alt Aragó se'ls coneix com nabateros, sent la nabata (o navata) una chicoteta armadia (en este cas una verdadera bassa o almadía) que pilotaven en increible habilitat fins a la desembocadura de l'Ebre. En Laspuña, existix un «Museu de les Navatas i la fusta».

La fusta descendia des del Pirineu fins a Saragossa o des de la serranía de Conca fins a Conca, que va aplegar a contar en una important indústria maderera, o fins a Valéncia. Durant la construcció del Real Lloc d'Aranjuez, esta ciutat va ser un important destí. El seu transport durava mesos.

Vida ruda i miserable la dels gancheros, entregats durant mesos a les tasques de la conducció, sense casi roba per la sempre provable necessitat de sumergir-se en el riu, sense deixar el bichero o gancho que li dona nom i és penyora indispensable seua; pero la contemplació de la seua tasca és fortament distreta i si el viager aplegat a esta província (Conca) tinguera ocasió de presenciar alguna maderada, no deu desperdiciar-la i admirar la paciència i constància que posen en la construcció de verdaderes obres d'ingenieria, encara que efímera, per a salvar els obstàculs que la naturalea presenta en la fràgil flotació de les peces transportades.
Conca. Guia Larrañaga, Juliol Larrañaga Mendía

Els gancheros en la lliteratura i el cine

[editar | editar còdic]

L'ofici de ganchero, a banda de dur, era perillós. Riuades inesperades del riu, passos compromesos i la pròpia perillositat d'anar pujat sobre els inestables troncs, provocava numerosos accidents i moltes víctimes. José Luis Sampedro ha deixat reflectida la vida d'estos hòmens en la seua novela El riu que nos du (1961), duta al cine per Antonio del Real en 1989 (en Alfredo Landa, Toni Peck, fill de Gregory Peck, Eulalia Ramón i Fernando Fernán Gómez en el repartiment principal).


Referències

[editar | editar còdic]