Almadía

Almadía

Nabata en el riu Gállego.

Una almadía (Navarra), armadía o nabata (Aragó) o rai (Catalunya) és una bassa feta de troncs de fusta, la funció de la qual és la conducció dels propis troncs pels rius, des dels boscs d'explotació maderera fins als punts de càrrega per a la seua transport o fins a a on es troben les serreríes.

Les almadías sorgixen en els temps en que els accessos per terra als boscs madereros d'alta montanya eren molt complicats, en lo que era molt més fàcil dur-los pel propi riu (sempre que això fora possible) fins a un lloc més propici per a la seua distribució.

Les almadías són típiques dels Pirineus espanyols, per a conduir els troncs des de l'alta montanya fins a les valls al sur dels Pirineus. Normalment els troncs s'acumulaven en les vores del riu, esperant la primavera en la que el caixer és major i més fàcil la conducció, i llavors s'organisaven grans transports. Hui en dia es conserva la tradició de les almadías a modo de festes de distints pobles de la zona pirenaica com Burgui, Laspuña, El Pont de Claverol i Coll de Nargó, totes en els mesos de primavera. També existixen museus com el "Museu de la Almadía" en el poble navarrés de Burgui, el "Museu de la Nabata" en Laspuña (Osca) o el "Museu dels Raiers" en El Pont de Claverol (Lleida).

També és considerada en el nom de almadía, l'embarcació llaugera de dos proes, espècie de canoa o piragua oberta en un tronc d'arbre, usada pels indígenes d'Amèrica i d'Àfrica.

Els malabares donaven este nom a una embarcació molt fina de quilla, puntaguda de popa i proa, de 27 m d'eslora per 3 de mànega.

Aixina mateix es dia en este terme la barca o chalupa de la que se servien la marina de guerra portuguesa i els seus esclaus en les Índies Orientals.

Igualment l'usaven els habitants dels voltants de Fonda (Colòmbia), els quals tenien la costum de deixar-les abandonades a merced de les corrents dels rius, una volta que s'havien servit d'elles per al transport de mercaderies.