Anar al contingut

Naufragi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Naufragi
Ilustració del naufragi del Titanic segons un gravat de 1912. Este naufragi és molt conegut i potser el més famós. En ell varen morir 1512 persones.
El naufragi del transantlántico alemà , torpedeado per un submarí soviètic durant la Segona Guerra Mundial, és la major pèrdua de vides humanes en més de 9000 morts.
Derelicte del 'SS'. Els restants d'un naufragi a sovint són visitats per exploradors i submarinistes, i són importants tant pel seu valor cultural —permet estudiar distintes époques i cultures— com pel seu valor ecològic —es crea un microhábitat entorn als seus restants—.

Un naufragi és la pèrdua d'una embarcació en el mar, un riu o llocs navegables.[1]

Història

[editar | editar còdic]

Entre els grecs i els romans era habitual representar en un quadro l'escena del naufragi del que s'havien salvat. Quan en ell havien perdut tots els seus bens, se servien del mateix quadro o pintura per a excitar la compassió d'aquells a els qui contaven les seues desgràcies. Solien penjar-se el quadro del coll i explicaven les seues aventures i lo que aquell representava per mig de cançons que expressaven la seua misèria. Per lo comú, tot aquell que s'havia salvat d'un naufragi, en aplegar a la terra es feya tallar el cabell i uns atres, en l'acte mateix del naufragi i ho sacrificaven a el mar. Ademés, solien penjar els seus vestits humits en un temple de Neptú en un atre quadro a manera d'exvoto que representava el naufragi. Aquells les desgràcies dels quals havien segut tantes que no els quedava ni per a procurar-se un quadro, s'acontentaven en dur un pal adornat de banderola i anaven en ell pels pobles contant la seua història. En escrits de Petronio, es llig que aquells que estaven en perill imminent de naufragar es tallaven els cabells i penjaven del seu coll algunes peces d'or o algun atre objecte preciós a fi d'excitar i recompensar la pietat d'aquells que els donaren sepultura. Els romans legislaron en gran esperit de justícia castigant el latrocinio dels que saquejaven i mataven als nàufrecs.[2]


En temps dels visigodos, segons Montesquieu, es va establir el dret bàrbar i insensat de naufragi. Els hòmens, segons l'autor, varen pensar que els estrangers no els estaven units per cap llaç ni comunicació del dret civil i, creent no deure'ls cap espècie de justícia, no tenien tampoc en ells cap classe de pietat. Aixina, pobles bàrbars immolaven als seus deus o la seua avarícia, els estrangers que un naufragi tirava a la seua costa.[3]

Causes i motius habituals

[editar | editar còdic]
Una vista aérea dels restants del USS Arizona en un tour en un pot de l'Armada atracat en el moll per a visitar els seus restants, despuix del atac a Pearl Harbor el 7 de decembre de 1941. El derelicte es pot vore baix del monument. És el cas més conegut d'un naufragi convertit en atracció turística.

Les causes poden ser molt variades, per lo general són per efectes de tormentes o huracans; o be per efecte de guerres. Un barco que s'encalla en la costa no és considerat naufragi fins a quan és desguazado en elloc, sent donat per pèrdua total pels seus amos o companyies de segurs. Els llocs de naufragis moltes voltes són motiu d'atracció turística com és el cas del SS America front a Fuerteventura en les Illes Canàries, el naufragi del Napo en les costes de Chile o el SMS Dresden en illa Juan Fernández del mateix país.

Causes directes

[editar | editar còdic]
  • Via d'aigua: perforació del caixco que permet l'entrada d'aigua en la part sumergida d'aquell.
  • Inestabilitat: inclinament de la nau fins a un extrem que impedix que esta torne a estabilisar-se.
  • Causa meteorològica: precipitacions i fenomens meteorològics poden provocar l'inestabilitat del buc, aixina com causar el seu impacte contra sòlits que provocaran danys en el caixco, i que poden supondre l'aparició de vies d'aigua.
  • Fallo de navegació: error d'orige humà o tecnològic que supon la colisió del buc contra roques sumergides (agulles de mar), icebergs o contra atres navío (colisió de bucs).
  • Danys provocats: destrucció intencionada de la nau, que normalment està motivada per l'existència d'una guerra o conflicte. En este cas, els danys poden estar causats per multitut d'actuacions, des del sabotage fins a l'impacte de proyectils, missils i torpedos.

Naufragis famosos

[editar | editar còdic]

En temps de guerra

[editar | editar còdic]
  • HMHS Britannic, es va afonar el 21 de novembre de 1916 per una mina o un torpedo, en el canal de Kea (Grècia), en unes 29 víctimes mortals i 1096 sobreviviente
  • Wilhelm Gustloff, transatlàntic alemà afonat el 31 de giner de 1945 per un submarí soviètic, provocant entre 8800 i 9300 morts, la majoria d'ells refugiats, entre ells molts chiquets. És el major naufragi registrat de l'història.
  • Armeniya barco hospital soviètic afonat per l'aviació alemana el 7 de novembre de 1941 front a les costes de la península de Crimea. Entre 5000 i 7000 morts.
  • Goya, barco hospital alemà, 2 de giner de 1945. En 6000 morts.
  • Cap Arcona, travessia de lux alemà que, carregat en presos dels camps de concentració de Neuengamme i Stutthof, va ser afonat el 3 de maig de 1945 per l'aviació britànica. Es calculen uns 4500 morts.
  • Yamato, acorazar japonés, 7 d'abril de 1945, 2475 morts.
  • SS La Provence. El 26 de febrer de 1916, esta travessia auxiliar de transport de tropes francés va ser torpedeado i afonat per un sumergible alemà en el Mediterràneu. Varen sobreviure 742 hòmens d'un total de 3130.
  • RMS Lancastria, transatlàntic britànic bombardejat per avions alemans el 17 de juny de 1940. Es calculen uns 4000 morts.
  • Bismarck, acorazar alemà, 27 de maig de 1941, 2100 morts.
  • HMS Queen Mary, travessia britànica de batalla que, durant la batalla de Jutlandia, el 31 de maig de 1916, va ser afonat per l'armada imperial alemana. Dels seus 1275 tripulants, solament varen conseguir sobreviure 9.
  • Tirpitz, acorazar alemà (bessó del Bismark), afonat el 12 de novembre de 1944 per l'aviació britànica. Es calculen entre 950 i 1204 fallits dels 1600 oficials i mariners de la tripulació.
  • RMS Lusitania, transatlàntic britànic, 7 de maig de 1915, 1195 morts.
  • HMS Invincible, travessia britànica de batalla que, durant la batalla de Jutlandia, el 31 de maig de 1916, va ser afonat per l'armada imperial alemana. Dels seus 1032 tripulants, solament varen conseguir sobreviure 6.
  • Musashi, acorazar japonés, 24 d'octubre de 1944, 1023 morts.
  • HMS Royal Oak, acorazar britànic, 14 d'octubre de 1939, 883 morts.
  • LLAURA General Belgrano, travessia llaugera de la Armada Argentina, afonat durant la guerra de Malvines en 1982 per un submarí britànic, en 323 morts i més de 1000 ferits.
  • HMS Sheffield, Destructor britànic afonat en la guerra de les malvinas a causa d'un missil exocet llançat des d'un Super Étendard de l'aviació naval militar argentina, va ser atacat el 4 de maig de 1982, finalment es va afonar el 10 de maig del mateix any. Varen morir 21 tripulants.
  • SS Thistlegorm, carguero britànic, 6 d'octubre de 1941, 9 morts de 48 tripulants.
  • SMS Dresden, travessia llaugera alemà, 5 de març de 1915, 7 morts.


En temps de pau

[editar | editar còdic]
El desastre de Fonda Point és la major pèrdua de bucs en temps de pau de l'Armada nortamericana (7 destructors).
Artícul principal → Travessies de passagers afonats.


  • RMS Titanic, transatlàntic britànic, 14–15 d'abril de 1912, uns 1500 morts despuix de chocar en un iceberg i afonar-se. Provablement siga el naufragi més famós i estudiat de l'història.
  • MV Donya Pau: un transbordador que va colisionar accidentalment el 20 de decembre de 1987 contra el petroler MT Vector, morint entre 4341 i 4375 persones. Actualment és el major naufragi sofrit per una embarcació en temps de pau.
  • Li Joola, buc senegalés, va tardar menys de cinc minuts en afonar-se front a la costa de Gàmbia en setembre de 2002. El número de passagers registrats era de 1046, no obstant es calcula que hi havia a bordo més de 2000 persones, ya que chiquets menors de cinc anys d'edat viajaven sense passage, lo mateix que atres adults que varen pujar al buc en les illes de trànsit. Varen sobreviure 62 persones.
  • M/S Estònia, setembre de 1994, ocorregut a uns 100 quilómetros de la costa sueca, dels 1051 passagers que estaven a bordo 139 varen eixir en vida.
  • RMS Empress of Ireland, barco canadenc que transportava a bordo a 1477 persones, es va afonar el 29 de maig de 1914 en el golf de Sant Lorenzo, Canadà. Del naufragi varen eixir en vida 217 passagers i 248 membres de la tripulació. La nau va tardar 17 minuts en afonar-se.
  • Eastland, barco d'excursions nortamericana. Va tardar uns sis minuts en afonar-se despuix de deixar el embarcadero del port de Chicago, el 24 de juliol de 1915. De les 2572 persones que duya, varen perir entre 850 i 2000 segons diferents estimacions.
  • HMS Sussex, veler britànic, 1 de març de 1694, 490 morts.


Per tractar-se de barcos espanyols

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Llista de naufragis en Espanya.

En atac de taburons

[editar | editar còdic]
Erro al crear miniatura:
Pintura que representa l'afonament del HMS Birkenhead. Molts dels nàufrecs varen ser devorats per taburons.
  • 'USS'; afonat el 30 de juliol de 1945 per un submarí japonés. Aproximadament 400 hòmens varen morir en el naufragi. Atres 500 ho varen fer a mans dels taburons durant els dies següents. Solament va haver 300 supervivents. La tragèdia del Indianápolis va ser citada en la película Taburó de Steven Spielberg: un dels protagonistes, veterà de guerra (encarnat per l'actor Robert Shaw), revelava que havia segut nàufrec de dit barco i que tenia fòbia als escats.
  • HMS Birkenhead; navío britànic de transport de tropes que, el 26 de febrer de 1852, va chocar en un sec en la costa surafricana. Va tardar en afonar-se uns 30 minuts. De les 680 persones que anaven a bordo (la majoria soldats) vàries varen ser devorades per una manada de taburons, unes atres no sabien nadar o es varen ofegar. Unes 165 varen poder salvar-se en pots salvavides i 60 varen aplegar nadant a la costa. En total, 455 víctimes mortals.


Naufragis en aigua dolça

[editar | editar còdic]
  • Barco vapor SS Sultana. El 27 d'abril de 1865 es va afonar despuix d'una explosió i incendi en el riu Mississipi, al nort de Memphis. De les 2300 persones que anaven a bordo, varen morir més de 1730. Posteriorment, en els hospitals varen fallir atres 300 per les ferides i cremades. El buc estava habilitat per a 376 persones.
  • MV Bukoba. Transbordador que, el 21 de maig de 1996, es va afonar en el llac Victoria (Tanzània), provocant la mort de més de 600 persones.


Per raons de diferent índole, pero que s'han convertit en naufragis famosos

[editar | editar còdic]
Vista de la travessia italiana Costa Concòrdia despuix de la seua naufragi en 2012.
Restants en 2004 del SS America en les costes de Canàries dèu anys despuix del seu accident.
  • Costa Concòrdia, travessia de la classe Concòrdia propietat de Costa Crociere. El divendres 13 de giner de 2012 va encallar en les aigües de la Illa del Giglio, Itàlia, donant lloc a l'evacuació de més de 4200 persones a bordo i deixant 32 morts.
  • Veler Grovesnur, de la Companyia Britànica de les Índies Orientals, en la punta Sur d'Àfrica a causa d'un cicló el 4 d'agost de 1782. Duya el famós tro índico de pavo reals de Delhi, d'or massiç.[4]
  • El naufragi de la Santa María en el primer viage de Cristóbal Colón al continent americà, el 25 de decembre de 1492. Va ser un naufragi intencional, perque la nau havia encallat, i en els seus restants es va construir el primer assentament espanyol en el Carib, el Fort Nadal.
  • Rainbow Warrior, buc insígnia de Greenpeace, 10 de juliol de 1985, 1 mort.
  • Prestige, petroler bahamés, 19 de novembre de 2002, sense morts.
  • Siga Diamond, travessia de la naviera Louis Cruisses, front a l'illa grega de Santorini, 5 d'abril de 2007, 2 morts.
  • HMS Serpent, travessia de tercera classe de la Royal Navy que va naufragar front a la costa de Galícia el 10 de novembre de 1890, causant 172 víctimes i solament 3 supervivents. Quan la Royal Navy va saber que els tres únics supervivents del Serpent duyen posat el jupetí salvavides, va generalisar el seu us en el restant de barcos.
  • TN Andrea Doria, trasatlántico italià que es va afonar front a les costes de Terranova, despuix de colisionar en el transatlàntic de bandera sueca MV Stockholm, la nit del 25 de juliol de 1956, en la pèrdua de 51 vides: 46 de l'Andrea Doria i 5 del MS Stockholm.
  • Méduse, fragata francesa que, en l'any 1816 va encallar front a les costes de Mauritània. Dels 150 tripulants, uns 147 varen quedar a la deriva en una bassa (la bassa de la Medusa). Tretze dies despuix, solament uns 15 varen sobreviure despuix de la set, fam, cruels matances inclús casos d'antropofagia entre ells.
  • 'USS', acorazar de segona classe nortamericana, va volar pels aires el 15 de febrer de 1898 en el port de La Habana, en 261 morts i 94 supervivents. Va ser la justificació per a la declaració de guerra dels Estats Units a Espanya en 1898.
  • MTS Oceanos travessia afonada en 1991.


Naufragis d'atres estructures

[editar | editar còdic]
La plataforma petrolífera Deepwater Horizon despuix de la seua explosió.
Amerizaje del vol 1549 d'US Airways en el riu Hudson.
Erro al crear miniatura:
Motocicletes en una dels cellers de càrrega del derelicte SS Thistlegorm.
Erro al crear miniatura:
MV Dali. En ocasions, els bucs portacontenedores que sofrixen un accident per un colp de vent, colisió, ones o una via d'aigua, perden part de la seua càrrega.

Plataformes petrolíferes

[editar | editar còdic]
  • Piper Alpha, plataforma petrolífera situada en la mar del Nort. Va esclatar el 6 de juliol de 1988, 167 morts.
  • Alexander L. Kielland: va bolcar i es va afonar el 27 de març de 1980, 123 morts.
  • Ocean Ranger: es va afonar per una tormenta el 15 de febrer de 1982, 84 morts.
  • Mumbai High North: el 27 de juliol de 2005 un buc de respal va chocar contra ella i es varen afonar els dos, 22 morts.
  • P-36, plataforma petrolífera de Petrobras situada en les aigües de Brasil. Va sofrir una série d'explosions el 15 de març de 2001 i el 20 del mateix més es va afonar. En aquell moment era la plataforma petrolera més gran del món. Varen morir 11 persones.
  • Deepwater Horizon, plataforma petrolífera situada en el Golf de Mèxic. Es va incendiar i dos dies despuix, el 22 d'abril de 2010, es va afonar. Varen morir 11 persones i va provocar el major abocat de petròleu de l'història.
  • Aban Pearl: es va afonar el 13 de maig de 2010 en acabant de que l'aigua va entrar en un pontón submarí, sense víctimes mortals.


Submarins

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Anexe:Submarins nuclears afonats.
  • K-141 Kursk, submarí nuclear rus. Perdut el 12 d'agost de 2000 en tota la seua tripulació, 118 morts.
  • LLAURA Sant Joan (S-42), Submarí Diésel Elèctric classe TR 1700 de l'Armada Argentina. Va desaparéixer el 15 de novembre de 2017 durant un patrullaje de rutina en l'Atlàntic Sur. Va ser localisat un any despuix a 250 milles nàutiques del Golf de Sant Jorge pel barco Seabed Constructor de l'empresa Ocean Infinity. Varen morir 44 tripulants.
  • K-278, submarí nuclear rus. Perdut el 7 d'abril de 1989, 41 morts.
  • K-8, submarí nuclear rus. Perdut el 12 d'abril de 1970 en el golf de Viscaya. Varen morir 52 tripulants.
  • USS Scorpion, submarí nuclear nortamericà. Perdut el 22 de maig de 1968, 99 morts.
  • K-129, submarí nuclear soviètic. Perdut el 8 de març de 1968, 83 morts. En 1974 l'armada nortamericana, en una operació secreta denominada proyecte Azorian, va recuperar part dels restants.
  • USS Thresher, submarí nuclear nortamericà. Perdut el 10 d'abril de 1963, 129 morts. Va ser el primer submarí nuclear sinistrat en el mar.
  • BAP Pacocha (SS-48), submarí peruà. Perdut per colisió el 26 d'agost de 1988, 8 morts.

Aeronaus

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Accidente d'aviació.

En ocasions algunes aeronaus, principalment avions, s'estrelen en el mar. Açò pot deure's a varis motius; un accident d'aviació civil en ple oceà com el vol 447 d'Air France o un fallo d'un hidroavió en el moment d'intentar amerizar. En el cas de l'aviació militar hi ha molts motius, el més típic un derribe en una guerra pero també uns atres menys obvis, per eixemple en la Segona Guerra Mundial, en l'escenari de la guerra del Pacífic entre redactors i nortamericans a sovint caces intactes que retornaven al seu portaavions despuix d'un atac naufragaven en la mar degut a que el seu portaavions havia segut afonat prèviament per l'enemic.

Vehículs

[editar | editar còdic]

En ocasions els vehículs acaben en la mar degut a que es perden com a part de la càrrega d'una nau o aeronau, també es tiren intencionadament per a crear secs, vehículs militars per a evitar que siguen capturats pels enemics en una guerra o són arrastrats per les ones, especialment en els tsunamis.


Contenidors

[editar | editar còdic]

És habitual que per la gran cantitat de contenidors i atres recipients que són transportats per bucs cargueros (com els barcos portacontenedores) tots els dies durant l'any per la mala subjecció, ones, colps de vent, colisions, es perguen alguns d'ells i acaben en el fondo marí. És el cas del naufragi dels patitos de goma en 1992, en el que una embarcació que traslladava diversos carregaments va perdre un d'estos contenidors i es va obrir llançant a la mar 29 000 joguets plàstics per a banyeres, en la seua majoria ànets. Les corrents oceàniques varen dur estos joguets a plages de tot lo món.

Els naufragis en l'art

[editar | editar còdic]

Lliteratura

[editar | editar còdic]

El tòpic del naufragi i de la supervivència dels nàufrecs té una presència prominent en la lliteratura, tant en descripcions de successos reals com en narracions imaginàries. Alguns eixemples famosos són:

Pintura

[editar | editar còdic]

Els naufragis han inspirat a multitut d'artistes, be siga pel valor simbòlic de l'afonament d'un barco, be per l'angustiosa situació que pot supondre per a la tripulació. És un motiu especialment recurrent en el Romanticisme pictòric del XIX. Aixina, entre les obres més destacades del periodo, es troben La Bassa de la Medusa de Géricault, el Naufragi de J. M. W. Turner, o La mar gelada de Caspar David Friedrich. Cada u d'estos autors fa especial recalcament en els distints aspectes del naufragi, de manera que la La Bassa de la Medusa reflectix la situació subjectiva del nàufrec, el Naufragi de Turner se centra en el caos i destrucció del moment d'afonament, i La mar gelada de Friedrich mostra el poder de la naturalea sobre les obres humanes.


Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ «rae. es/naufragio naufragi | Diccionari de la llengua espanyola» (en és). «Diccionari de la llengua espanyola» - Edició del Tricentenario. Consultat el 2022-12-03.
  2. ↑ (1669) El Satiricón (en Llatí), Editorial Gredos. Madrit, p. 106-107. ISBN 978-84-249-3510-8..
  3. ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906–1914).
  4. ↑ Grandea en l'història lliure quinzenal, n.º 47, Aga, 1991.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Erro al crear miniatura: Naufragi en el Viccionari. Commons

Referències

[editar | editar còdic]


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Naufragi&oldid=1317244»