K-141 Kursk

El K-141 Kursk (en ruso: Атомная Подводная Лодка «Курск» (АПЛ «Курск»), transl Átomnaya Podvódnaya Lodka Kursk (APL Kursk), és dir, ‘submarí de propulsió atòmica Kursk’) va ser un submarí de missils de travessia de propulsió nuclear de la classe Oscar, operat per l'Armada de Rússia.
El 12 d'agost de 2000, el submarí nuclear Kursk va naufragar accidentalment durant un eixercici naval en la mar de Barents en 118 tripulants a bordo. L'operació de rescat internacional va fracassar i no va haver supervivents. És considerada la pijor catàstrofe naval de l'història postsoviética.
Construcció

La construcció del Kursk es va iniciar en 1990 com a Proyecte 949A de la classe Antey (del rus Aнтей, és dir, Anteo) per a l'Armada de Rússia en els drassanes navals de Severodvinsk, prop d'Arcàngel (en el nort de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia).
Va ser botat el 30 de decembre de 1994 i formalment assignat com a part de la Flota del Nort en base en Vidyáyevo, en l'óblast de Múrmansk.
La nau va ser batejada per un sacerdot ortodox en 1995. Li va ser posat el nom de la ciutat russa Kursk, a on en 1943 es va lliurar la batalla de tancs més gran de l'història, la batalla de Kursk.
Capacitats
Kursk va ser la penúltima nau de la classe Oscar, dissenyada i aprovada per l'Armada Soviètica. Pese a que alguns mijos ho representen com un submarí únic i dels més grans, en realitat els submarins de classe Oscar no eren els majors submarins, ya que estos eren els classe Akula. Tampoc era especialment únic, ya que, si ben era de gran tamany, 155 metros d'eslora i quatre pisos d'altura, tan sol de la classe Oscar es varen construir més d'una decena de submarins.
La classe a la que pertanyia este submarí va ser calificada com insumergible (sí, esta paraula té aplicació en un submarí), gràcies al seu doble caixco o multicasco, innovació que ya varen estrenar els classe Akula. El caixco extern va ser fet d'acer al cromoníquel de 8,5 milímetros de gruixa, en una excepcional resistència a la corrosió.
Vore també
Referències
Bibliografia
- Moore, Robert (2003). A Clave to Die: The Untold Story of the Kursk Tragedy (en en), Londres: Bantam Books. ISBN 9780553813852.
- Este artícul conté una traducció derivada de «K-141 Kursk» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.