Drassana naval
La drassana naval o atarazana és una instalació industrial a on es construïxen i reparen bucs. Pot tractar-se de yates, bucs militars, barcos comercials, o un atre tipo de barcos per a transport de mercaderies o de passagers. Les drassanes es construïxen prop de la mar o de rius navegables per a permetre l'accés de les embarcacions.
Etimologia
[editar | editar còdic]Drassana ve d'ascló,[1] que és un chicotet tros que es desprén de la fusta. La fusta era el material del que estaven fetes totes les embarcacions abans de l'us del metal per a eixa llabor. La paraula atarazana prové del vocablo àrap ad-donar as-sina'a, que significa "la casa de l'indústria" o "la casa de fabricació".[2] En eixe terme els àraps es referien tant a les drassanes com a qualsevol atre centre fabril, com una fàbrica d'armes (de fet, la paraula "atarassana" ve de la mateixa raïl, lo mateix que dàrsena).[2] En la seua accepció nàutica, el terme també aludia a centres a on, encara que no es construïren barcos, s'almagasenaven o fabricaven les seues peces o accessoris.[2] En l'actualitat atarazana és sinònim de drassana.[2]
Història
[editar | editar còdic]
Totes les nacions que sostenen un comerç marítim de certa importància s'han preocupat de crear drassanes per a fabricar bucs mercants i de guerra.[3]
En l'Edat Mija, varen anar especialment notables les drassanes de Venècia, Gènova i Chafa, als que varen vindre pronte a afegir-se en 1252 les Atarazanas de Sevilla, una de les majors instalacions industrials de la Baixa Edat Mija en Europa, d'extensió comparable a la que tenia per llavors l'Atarassana de Venècia.[4] També varen anar particularment importants cita requerida els la Corona d'Aragó: Arenys, Blanes, Barcelona, Mataró, Villanueva i Geltrú, Siges i Tortosa. Les ciutats en rius navegables han segut també sèu d'importants drassanes. Per eixemple, en el Regne Unit el rei Enrique VIII d'Anglaterra va fundar drassanes en Woolwich i Deptford en 1512 i 1513, respectivament, a les vores del Támesis i, en Espanya, les mencionades atarazanas en el riu Guadalquivir. En el descobriment d'Amèrica i les expedicions militars a Flandes, va decaure en gran manera la marina en l'Alce espanyol, pero aixina i tot es varen seguir construint barcos en les seues drassanes durant tot el XVII, fins que baix el regnat de Carlos III varen cobrar nova activitat, descollant el de Masnou.[5]
La Drassana de Guayaquil, en Equador, va ser fundat en 1547 i va aplegar a ser el més gran d'Amèrica del Sur.[6]
Descripció
[editar | editar còdic]Ademés de les grades, en les que es porta a terme la construcció del caixco, la drassana comprén moltes atres dependències, com l'oficina tècnica, els tallers, les oficines comercials i administratives, etc.[3] En l'oficina es proyecta l'embarcació, proporciona les senyes necessàries per a la construcció de les seues parts i es realisen els càlculs que atañer al seu desplaçament, tonellage, potència de propulsió, estabilitat, etc.[3]
En els tallers els mecànics s'encarreguen de la soldadura, tallar i polir planches, aixina com de construir màquines i aparats mecànics, hidràulics i elèctrics, en el seu cablejat i canonades. Per la seua banda, les oficines comercials i administratives s'encarreguen de l'aprovisionament dels materials, els pagaments, els segurs, etc.[3]
Per a alguns elements, com certes maquinàries de propulsió o les armes (en el cas de bucs de guerra), la drassana recorre a atres companyies alienes.[3]
En la denominada "sala de gálibos" es dibuixen sobre un paviment les peces a tamany real atenent a la forma de les planches, els perfils, les brazolas, algunes parts dels baos i de les cuadernas, etc. Posteriorment es passa a realisar-les en un taller.[3] Per a moure i colocar les peces les drassanes conten en grans grues autopropulsades, de torre o de pont.
Drassanes en l'actualitat
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Des dels anys 1980 les drassanes europees han perdut força sobre els de Japó i Corea del Sur.[7] En l'actualitat (2015) les drassanes en major càrrega de treball estan en China, Corea del Sur i Japó.[8]
En 2012 les dèu drassanes del món en major producció de barcos pel seu tonellage varen ser:[9]
| Nom | Lloc | GT | Barcos |
|---|---|---|---|
| Shanghai Waigaoqiao | Shanghái, China | 15,096,900 | 164 |
| Drassanes Imabari | Marugame, Japó | 15,692,687 | 393 |
| Hyundai Mipo | Ulsan, Corea del Sur | 16,715,650 | 618 |
| Drassanes Oshima | Oshima, Japó | 16,983,004 | 539 |
| Drassanes Tsuneishi | Numakuma, Japó | 17,824,038 | 492 |
| Indústria Pesada Mitsubishi | Nagasaki, Japó | 19,506,548 | 315 |
| Hyundai Samho | Samho, Corea del Sur | 28,414,515 | 372 |
| Indústria Pesada Samsung | Geoje, Corea del Sur | 58,082,349 | 785 |
| Drassanes Daewoo | Okpo, Corea del Sur | 68,284,087 | 834 |
| Indústria Pesada Hyundai | Ulsan, Corea del Sur | 93,893,700 | 1428 |
En Europa tenen una indústria naval en certa presència internacional Espanya,[10] Itàlia,[11] Regne Unit,[12] França,[13] Alemània, Bèlgica, Portugal, Noruega,[14] Països Baixos[8] i, en menor mida, Grècia. Prop de l'Unió Europea, Turquia té una indústria naval competitiva.[8]
En Amèrica del Nort, destaca Tallers Navals del Golf[15] per ser la drassana més antiga de Mèxic, establit en 1935 en el Port de Veracruz, que ademés de construir i reparar embarcacions, ha diversificado els seus servicis incursionando en la fabricació d'estructures metal-mecàniques. Estats Units també ha segut i és un productor de barcos de referència. En l'Equador, Sudamérica, opera l'empresa estatal ASTINAVE EP, carenamiento, repotenciación, construcció d'embarcacions de tot tipo
En el Perú, Sudamérica, opera l'empresa estatal ALVENC, construint embarcacions tant per a us militar com a comercial. En Chile, es troba ASMAR,[16] una empresa estatal en instalacions en Valparaíso, Talcahuano i Punta Arenes. En Colòmbia, Cotecmar desenrolla proyectes per a la construcció de bucs per a l'armada nacional i repara bucs. En Argentina hi ha vàries drassanes com el Drassana Riu Santiago i Tandanor.
Espanya dispon d'unes sis decenes d'empreses dedicades a la construcció naval, a on destaca la poderosa ISSAR Construccions Navals i Navantia en drassanes en el Ferrol, Gijón, Sestao, Cartagena, Sevilla i Càdis (Port Real, Sant Fernando i Càdis). Atres drassanes (privats) són Armon (privat en major couta d'Espanya), Gondán, Freire, Nodosa (Pontevedra) o Cardama Shipyard. Sumant tant la construcció naval civil com a militar, Espanya està entre els 10 països en major tonellage construït.[17][18][19]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Drassana». Real Acadèmia Espanyola.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 (1968) Drassanes, Pamplona: Salvat, pp. 149-150.
- ↑ (2012) «Les Reals Atarazanas de Sevilla, 1252-1493. Una drassana medieval en l'extrem occidental d'Europa» en Descobridors d'Amèrica. Colón, els marins i els ports, Madrit: Sílex Edicions, pp. 349–367. ISBN 978-8-4773-7739-9.
- ↑ Diccionari enciclopèdic popular ilustrat Salvat (1906-1914)
- ↑ Santiago Neumane. «Guayaquil busca tornar a ser la drassana més gran d'Amèrica».
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ «Top 10 Shipbuilding Companies in the World in 2012». Consultat el 13 d'octubre de 2015.
- ↑ Error: se necesita rellenar el campo título.
- ↑ Sandro Pozzi. «», El País.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Top Barcos. Consultat el 13 d'octubre de 2015.
- ↑ «SCH Europe démantelé, Fincantieri va devindre li géant européen de la navale | Mer et Marine» (en fr). www. meretmarine. com. Consultat el 2022-05-25.
- ↑ Vasc Press. «», El País.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.«Tallers Navals del Golf». Archivat des d'el [ original], el 20 de febrer de 2015. Consultat el 2 de març de 2015.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- ↑ Cerezo Preysler, J. L. El Sector de la Construcció Naval en Espanya, 2004.
- ↑ La construcció naval en Espanya, 1950-2019: Anuari Centre d'Estudis Econòmics de l'Empresa i el Desenroll nº 12 - Any 11, 2019.
- ↑ Villanueva López, C. Espanya i la seua vocació marítima. De la construcció naval a la nàutica de recree, 2025.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drassana naval.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Astillero naval» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.