Punta Arenes

Punta Arenes és una comuna, ciutat i port interoceánico de la Zona Austral de Chile. És la capital de la província de Magallanes, de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena i, en forma no oficial, de la cridada "Patagonia chilena".[1] Va ser fundada per militars chilens el dia 18 de decembre de 1848 com a assent principal del Territori de Magallanes i com colónia penal. Està localisada en la zona que la cartografia britànica havia batejat com Sandy Point, lloc elegit pel fàcil accés a l'aigua dolça i carbó i del com deriva el seu actual nom, específicament entre el Riu del Carbó (actual Riu de les Mines) pel nort i del Riu de la Mà cap al sur, baix l'ala del cerro de les Sembres (actual cerro de la Creu), situant-se aixina sobre la costa oriental de la península de Brunswick, en la ribera continental del estret de Magallanes i a pocs quilómetros del Cap Froward, el punt més austral de tota la massa continental d'Amèrica. L'ubicació geogràfica de la ciutat la convertix en un punt estratègic, tant en lo polític com en lo històric, turístic, geopolític i econòmic. Junt en Coyhaique, són les úniques dos capitals regionals de Chile ubicades a l'est de la cordillera dels Andes, sent l'única capital regional de Chile que té amanecer per la mar i vespradetes cap a la cordillera. La ciutat es proyecta com a porta d'entrada mundial al continent antàrtic, ya que més de 15 països ocupen la ciutat com a port base i a lo manco 25 països soliciten els seus servicis antàrtics. Punta Arenes es troba localisada entre les dos reserves d'aigua dolça més grans del món, la Antàrtida i els Campos de Gèl Sur. Punta Arenes es troba en la comuna homònima, que pertany al districte electoral N.° 28 i a la 16.ª circumscripció senatorial (Magallanes). Abans de l'obertura del Canal de Panamà en 1914, era el principal port en la navegació entre els oceans Pacífic i Atlàntic per la seua ubicació en el estret de Magallanes, circumstància que explica la seua época d'or, que la va fer un gran centre cosmopolita i comercial en l'extrem austral de Sudamérica. Això ha incidit en el caràcter europeu del centre de la ciutat, que mostra una arquitectura i cultura sobreixent. Punta Arenes és la ciutat més poblada i cosmopolita de la Patagonia Austral. Actualment es posiciona com una de les capitals regionals que posseïx la segona renda per càpita més alta del país.[2]
Toponímia
[editar | editar còdic]El nom de Punta Arenes deriva de Sandy Point (en espanyol: "Punta Arenenca"), assignat durant el viage de John Narborough en 1669-1671. Narborough va escriure en el seu registre:
| Sand-Point [sic] is a pixen low Point, lies out more than the other Points of the shore, and a few trees grow on it.[3] | Punta arenes és una punta mija baixa, s'estén més que les atres puntes de la vora i creixen alguns arbres en ell. |
A l'explorador britànic del XVIII John Byron se li atribuïx en ocasions en forma errònea la denominació de l'àrea. La ciutat va ser fundada el 18 de decembre de 1848 a raïl del trasllat de la població des del Fort Bulnes per orde del recent assumit Governador José Sants Mardones, per tindre millors condicions climàtiques i d'abastiment d'aigua i llenya; en les cartes nàutiques angleses alçades per expedicions el sector era encara cridat Sandy Point.[4] El nom de Punta Arenes, va sorgir, reiterant, de traducció a l'espanyol del terme anglés «Sandy Point». La ciutat va ser renombrada en 1928 com «Magallanes» per mig del Decret Llei 8582, encara que en 1938 se li va tornar el seu nom original i hui en dia eixa denominació s'utilisa normalment per a descriure a la regió administrativa de la qual és capital.[5]
Punta Arenes va ser cridada «la ciutat dels sostres rojos», sobre la base d'eixa característica de la ciutat: els sostres de metal estan pintats del dit color. Ya des de 1970, l'homogeneïtat en este aspecte comença a desaparéixer despuix de la disponibilitat d'atres colors en els acabaments de protecció per al techado de metal; lo que s'ha traduït en una major varietat de colors.
Demografia
[editar | editar còdic]La ciutat de Punta Arenes en el cens de 2017 tenia una població de 123 403 habitants, representant el 74,1% de la població total de la regió.[6] Esta sifra posiciona a Punta Arenes com la ciutat més gran de la Patagonia chilena. La ciutat en el cens de 2017 tenia una població immigrant de 3.443 habitants, que representa un 2,62% de la població total.cita requerida
La ciutat té arraïlada entre la seua població l'herència dels colonizadores europeus, que junt en els chilens de les regions d'Els Lagos (principalment Chiloé), varen poblar esta zona al començament del XX. La immigració croata va tindre una participació fonamental en el desenroll de la regió de Magallanes i de la ciutat, en particular.[7]
Indígenes
[editar | editar còdic]La Zona Austral de Chile es caracterisa per ser una zona inhòspita i freda. No obstant, això no va ser impediment per a que distintes cultures constituïren en el seu territori, un simbolisme recíproc, en distintes llengües i distribuïdes en àrees heterogénees; puix esta diversitat era part de la seua cotidianeidad, la seua economia i la seua vida. Entre estos grups culturals formats en bandes trobem als selk'nam o onas, yaganes o yámanas, els aonikenk o tehuelches i per últim, els kaweskar o alacalufes.[4]

Tots ells, nómades marítims/canoeros (yaganes i kawésqar) i terrestres (onas i tehuelches). Actualment selknam i aonikenk es troben actius en la regió de Magallanes (vore genocidi selknam), havent sobrevixcut la violència de la colonisació i fent esforços per revitalisar les seues cultures. En 2012 existixen vàries agrupacions dels pobles indígenes en Magallanes, sent el grup ètnic més numerós el poble mapuche. Es tracta principalment d'huilliches de Chiloé que han emigrat cap a Magallanes i dels seus descendents.
Immigració europea, immigració interna i situació en el XXI
[editar | editar còdic]A fins de XIX i començos del XX, l'estret de Magallanes va tindre gran importància, puix va anar l'únic creuament d'intersecció entre els oceans Atlàntic i Pacífic. La Primera Guerra Mundial va ser la principal causa de la successiva emigració d'europeus cap a Amèrica. Molts immigrants europeus són atrets per les ofertes de treball i per les noves oportunitats que els oferia el nou continent.[4] La febra de l'or de la década de 1890 va ser una de les raons principals que varen originar la numerosa immigració d'europeus a la regió de Magallanes. Entre els grups més abundants es varen contar els croates, espanyols, anglesos;[8] i en menor número italians, alemans, francesos, suïssos, entre atres grups d'immigrants. Entre abril de 1876 i maig de 1877 va aplegar al sector de Magallanes (Punta Arenes i Aigua Fresca) un contingent d'immigrants suïssos compost per 119 famílies, en la seua gran majoria llauradors provinents del cantón de Friburgo. Estos agricultors varen rebre del govern chilé algunes hectàrees de terrenys despoblados que varen procedir a desmalezar i transformar –despuix d'anys de laboriosa constància- en camps aptes per a la sembra de forrajeras i hortalices i per a la criança de ganado lleter. Els immigrants europeus més numerosos varen ser els croates provinents majoritàriament de la regió de Dalmacia.[4] Segons els registres del cens inmigratorio, en 1914 es contabilisaven uns 2500 en la regió, lo que representava el 30% dels immigrants en Magallanes. L'immigració es va prolongar fins a mediats dels anys 30, paralisant-se en l'inici de la Segona Guerra Mundial. Des dels temps de la seua fundació, sempre varen aplegar chilens provinents del archipèlec de Chiloé (chilotes). En l'actualitat existix una important colectivitat hindú. Esta colectivitat posseïx el seu propi temple religiós. Per la seua banda, els peruans són la colectivitat llatinoamericana més numerosa.
Història
[editar | editar còdic]La ciutat va ser fundada el 18 de decembre de 1848 pel governador José Sants Mardones, qui va traslladar la població des del fort Bulnes, que havia segut establit en 1843 en dònes i hòmens de Chiloé, per a reclamar la sobirania chilena sobre l'estret.[9] El nom de Punta Arenes prové de la traducció de l'anglés Sandy Point, que era com es coneixia alloc en les cartes nàutiques britàniques. El 24 de novembre de 1851, lliberat pels seus guàrdies mentres es trobava detingut, el tinent d'artilleria Miguel José Cambiaso Tàpia va alçar la guarnició encarregada de vigilar la colónia penal. Despuix de ser ascendit a general de divisió, va instalar un govern local provisional compost per ell mateixa, després va intentar fugir a Europa el 12 de giner de 1852. Capturat dos dies despuix en el seu barco per part de la tripulació que havia Commocionat per les atrocitats que havia comés en Punta Arenes, Cambiaso va ser fusilat en Valparaíso el 4 d'abril de 1852 en sèt dels seus còmpliços. La ciutat també va ser sèu d'una colónia penal,[10] que va sofrir una violenta gresca en 1877, que va provocar la destrucció de gran part dels seus edificis. El govern chilé va decidir reduir el número de presos enviats a Punta Arenes, i fomentar la colonisació civil i el progrés social. Punta Arenes va tindre un gran desenroll econòmic i demogràfic a partir de la segona mitat del XIX, per l'activitat ganadera, la febra de l'or, el comerç marítim i l'explotació petrolera.[11] La ciutat es va convertir en el centre comercial i cultural de la Patagonia austral, en una notable influència d'immigrants chilotes i europeus, especialment yugoeslavos, britànics, espanyols i suïssos. El centre històric de la ciutat va ser alçat en la riquea generada per l'indústria ganadera, que va declinar despuix de la Primera Guerra Mundial i en la década de 1930.[12]
En la década de 1950 la ciutat va experimentar un nou auge gràcies a la creació de la Empresa Nacional del Petròleu (ENAP). L'explotació d'hidrocarburs va alcançar el seu màxim històric en les décades de 1960 i 1970.[13]
Punta Arenes va ser declarada zona franca en 1971, lo que va impulsar la seua activitat comercial i turística. Actualment, és una ciutat moderna i cosmopolita, que oferix diversos servicis i atractius als seus habitants i visitants. Entre ells es destaquen la seua arquitectura patrimonial, els seus museus, parcs naturals, gastronomia i cultura. Punta Arenes és també un punt estratègic per a la conexió en el continent antàrtic, ya que alberga diverses bases científiques i llogística de varis països.
Estructures Històriques
[editar | editar còdic]Punta Arenes té Edificis, Iglésies i Places que són considerades importants pel seu valor històric, alguns d'ells és el Palau Sara Braun, construït a finals del XIX per l'empresa Sara Braun. Hui en dia, el seu us és per al Club de l'Unió. Una de les atres estructures històriques és l'Edifici de la ENAP, construït a mitan de l'any 1950, sent un dels edificis mes alts i historicos de la ciutat fins a la construcció de l'Edifici Don Bosco entre 1969-1974.[14]
Edificis
[editar | editar còdic]Encara que Punta Arenes no té una vista panoràmica en varietats d'edificis o rascacels. alguns dels seus edificis mes reconeguts són l'Edifici Don Bosco, va ser construït al voltant de 1969 a 1974, contant en total en 15 pisos i un pis subterràneu, alcançant els 50 metros d'altura, sent el segon edifici mes alt de Punta Arenes, sent alcançat per 15 metros l'Edifici Dreams de l'Estret. Junt a l'Edifici Don Bosco es troba l'Edifici dels Servicis Públics (o SERVIU), construït al voltant de 1980 o 1998. El 18 de setembre de 2011, L'Edifici Don Bosco Va sofrir un Incendi en els pisos superiors, afortunadament, l'incendi va ser mitigat i l'Edifici va tindre que ser reparat. Provablement al voltant de 2012, el mateix edifici canvie de color en les vores, tenint un to Blanco i Rojo.[15]
Geografia
[editar | editar còdic]Punta Arenes s'ubica en la península de Brunswick i està situada a 1418,4 km de la costa del continent antàrtic. La regió de Magallanes és considerada com a part de la Patagonia chilena. La ciutat té una superfície de 39,03 km² i el seu traçat correspon al clàssic disseny espanyol de damero o "tauler d'escacs", pero en alluntar-se del centre de la urbs els suburbis adquirixen traçats més moderns. El centre de la ciutat presenta una arquitectura en construccions neoclàssiques, i els carrers són amplis i arbolades. En els suburbis, la majoria de les cases són d'estil georgià. La ciutat s'emmarca dins d'un entorn de transició entre el bosc caducifolio magallánico, compost principalment per espècies de lenga, ñirre i coigüe de magallanes, i la estepa patagónica, composta principalment per coirón, apta per a la cria d'ovís. La vegetació està classificada dins del ranc de bosc caducifolio fret, semblant als que hi ha al nort d'Europa. És travessat pel riu de les Mines. En ellímit nort de la ciutat es troba el chapull Tres Ponts.
Clima
[editar | editar còdic]

D'acort en la classificació climàtica de Köppen, el clima de Punta Arenes és oceànic subpolar (Cfc). Açò significa que posseïx un hivern moderadament fret, sense baixar en cap més dels 0 graus de mija, i un estiu molt suau i fresca; i ademés les precipitacions es distribuïxen més o menys uniformemente a lo llarc de tot l'any. Les precipitacions són relativament baixes (puix no apleguen als 400 mm anuals). No obstant, degut a que les temperatures es mantenen baixes o suaus tot l'any, el clima no posseïx un grau alt d'aridez per lo que no es pot considerar un clima semiárido. Els estius són frets, encara que en ocasions poden presentar-se ones o ones càlides que eleven anormalment la temperatura a 25 °C. Durant la major part de l'any la precipitació cau en forma de pluges curtes en raches de vent. Si ben els hiverns són molt frets, la precipitació durant esta estació ocorre predominantment en forma de cellisca, per la forta influència marítima que causa que les temperatures es mantinguen lleument sobre els zero graus. En zones aledaño a la ciutat que es troben més retirades de la mar, la precipitació sol presentar-se en forma de nevascas o ventisques de neu (localment conegudes com nevazones) en cotes molt baixes. Les geladas i la neu són freqüents durant l'hivern, i pot graniçar des d'abril a octubre. Els vents són freqüents i generalment superen els 100 km/h. Les mínimes dins dels mesos d'hivern poden descendir fins als -18,7 °C quan apleguen «ones polars».[16] L'estació meteorològica local posseïx senyes de termometria de l'aire, a 15 dm del sol, des de 1888, sense accés a la «taca de calor» urbana, clàssica d'atres estacions invadides per la illa de calor de l'urbanisació.
Administració
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Economia
[editar | editar còdic]En 2018, la cantitat d'empreses registrades en Punta Arenes va ser de 4.482. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser d'1,79, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Activitats de Defensa (145,96), Extracció i Aglomeració de Carbó de Pedra, Lignit i Turba (127,56) i Servicis Ganaders, llevat Veterinàries (117,55).[17]
Punta Arenes s'ubica estratègicament en la ruta de navegació que comunica els oceans Atlàntic i Pacífic a través de l'Estret de Magallanes; ruta que separa a la Patagonia de Terra del Fòc i és potencialment un punt de gran influència en el comerç internacional. La seua fundació, en 1848, va representar el primer acte de sobirania chilena en un territori distant i inhòspit, pero de gran valor geopolític i econòmic. Els primers colon varen ser soldats i funcionaris chilens que junt a les seues famílies es dedicaven a extraure carbó d'un riu propenc; pero, pronte varen començar a ocupar-se de prestar servicis als bucs que mamprenien la travessia interoceánica, especialment entre Califòrnia i Europa. Aixina, el creixent trànsit d'embarcacions i tripulacions estrangeres, va decidir al govern concedir a Punta Arenes els rancs de port menor i port lliure, en lo que va propiciar la formació d'un pol de desenroll comercial. Estes mides varen favorir l'arribada a la regió magallánica de numerosos colon europeus i jornaleros chilotes que es varen ocupar en noves activitats productives, tals com la mineria aurífera i la ganaderia ovina, indústria a partir de la qual es varen originar grans fortunes que varen permetre a la ciutat experimentar importants bestreta urbanes. En començar la segona década del XX, el comerç puntarenense va començar a declinar inexorablemente com a conseqüència de l'obertura del Canal de Panamà i de la creació d'una aduana chilena en la ciutat. Ademés, es va agregar una crisis en el sector ganader derivada de l'ingrés al mercat de la producció provinent de les planures neozelandeses, aixina com de les tensions socials provocades per la concentració de la propietat de la terra. Els problemes de l'economia magallánica varen tindre especial rellevància per a l'Estat chilé per la gravitació estratègica que suponia la regió, de modo que des de fins de la década de 1930 es varen introduir una série de mides destinades a distribuir de manera més equitativa la tinença territorial i a incentivar el desenvolvimiento d'atres activitats econòmiques. Entre estes últimes, la de major importància va ser l'exploració de reserves d'hidrocarburs en el fondo marí de l'estret. L'èxit de les prospeccions va permetre que, a partir de 1950, els primers pous petrolífers començaran a operar administrats per l'Empresa Nacional del Petròleu (ENAP), entregant al país una font energètica pròpia que va permetre a la regió revitalisar la seua economia.[18]
Les activitats econòmiques més importants són l'activitat portuària, l'indústria dels hidrocarburs i els servicis i comerç, seguit de la ganaderia, majorment ovina, la peixca i l'activitat forestal. Des de Punta Arenes partixen algunes travessies que es dirigixen a la Antàrtica, i al seu port apleguen la majoria de les travessies i transatlàntics europeus en viages de turisme, com aixina també des del seu aeroport ixen vols cap a les illes Malvines, la Antàrtica i el restant del país, en vols diaris a Santiago i Port Montt. Ademés, la ciutat conta en una gran oferta de servicis, comerç en caixco històric, barri comercial 18 de setembre, supermercats, un mall o centre comercial (Espai Urbà Pioner), Zona Franca (Centre Comercialliure d'imposts), hotels, restaurants, museus i un cassino de jocs, entre uns atres.
Relacions Internacionals
[editar | editar còdic]La ciutat de Punta Arenes és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, el Institut Antàrtic Chilé, la Comissió de Turisme i Relacions Internacionals del Consell Regional de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), i el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions.[19]
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de Punta Arenes és la Direcció de Relacions Internacionals de la Universitat de Magallanes.[20]
Consulats
[editar | editar còdic]
|
Transport i telecomunicacions
[editar | editar còdic]Transporte urbà
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Via Austral.
Punta Arenes concentra un gran parc automotriz -més de 200 000 vehículs-cita requerida per lo que el servici més ràpit i en major freqüència és dels colectius, que comprenen els diversos radis de la ciutat, tenint rutes que passen per punts estratègics tals com, la zona financera i centre de la ciutat, hospitals i clíniques, punts de comerç, universitats i coleges, aixina com també per rutes domiciliàries. En 2010 va iniciar les seues operacions el sistema Movigas, en busos a gas licuado natural. En l'any 2016, l'empresa Inversions Australs Spa es va adjudicar el procés de licitació de transport major de Punta Arenes, iniciant les seues operacions el 5 de giner de 2017 com a Via Austral, utilisant els busos de Movigas i adquirint nous autobusos. Actualment posseïx 5 recorreguts i 2 variants. Des de l'1 d'octubre de 2020 despuix d'una re-licitació per les deficiències de l'antic operador Via Austral, es va donar l'inici d'operacions de Ret Punta Arenes de Movilitat, utilisant els colors i característiques de Ret Metropolitana de Movilitat. Punta Arenes és la primera ciutat en regions en contar en el nou sistema Ret Movilitat.
Transport local i internacional
[editar | editar còdic]La ciutat conta en freqüències regulars de busos interurbans durant tot l'any cap a Port Montt i Castro (via territori argentí). Les empreses que conecten a estos territoris són Queilen Bus i Turibus Ltda (esta última fins a 2020). Ademés de servicis internacionals cap a Riu Gallecs (Santa Creu, Argentina) sent les empreses Busos Marga Taqsa, Busos Ghisoni, Bus-Sur, Busos Pacheco i servicis locals a Port Natals, sent estes dos últimes incloent Busos Fernández. El còdic postal de Punta Arenes és 6200000.[21]
Aeroport Internacional President Carlos Ibáñez del Camp
[editar | editar còdic]El aeroport de Punta Arenes cridat Carlos Ibáñez del Camp, està ubicat a 20 km al nort del centre de Punta Arenes en Chabunco, és l'aeroport més important de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena i un dels més importants de Chile ya que és l'aeroport del país que posseïx major cantitat de pistes d'aterrisage (3), el quarto del país en fluix de passagers, i la conexió entre Chile continental i el Territori Chilé Antàrtic. La aeroestación és utilisada també per la IV Brigada Aérea de la FACH. Bàsicament opera en vols de cabotaje i algunes conexions internacionals com Ushuaia, Riu Gran, Riu Gallecs, El Calafate, i Base Aérea de Mont Agradable (illes Malvines).
995,000 passagers varen usar el Aeroport Internacional President Carlos Ibáñez del Camp en l'any 2016.
Educació
[editar | editar còdic]Universitat de Magallanes
[editar | editar còdic]Punta Arenes és sèu principal de l'Universitat de Magallanes, a on es troba el Campus Central de l'Universitat de Magallanes, sent una de les més importants de la Patagonia chilena. L'Universitat de Magallanes és una universitat pública i tradicional de Chile. Va ser creada en 1981, sent la successora de la sèu en Punta Arenes de la Universitat Tècnica de l'Estat fundada en 1961. És l'única universitat pròpia de la Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena.
cita requerida i ademés té centres universitaris en Port Natals, distant a 250 quilómetros, Pervindre i Port Williams, sent una de les universitats patagónicas en major extensió en l'àrea de l'investigació. Realisa docència, investigació i extensió a través de les seues facultats les quals són: Facultat d'Ingenieria, Facultat de Ciències, Facultat d'Educació i Ciències Socials, Facultat de Ciències de la Salut, Facultat de Ciències Econòmiques i Jurídiques i en el Campus Natals, i investiga en el Institut de la Patagonia. Els seus campus en Punta Arenes són els següents:
- Campus Central de l'Universitat de Magallanes (avinguda Bulnes #01855).
- Institut de la Patagonia (avinguda Bulnes #01890).
- Conservatori de Música (avinguda Bulnes #345).
- Centre Assistencial, Docent i d'Investigació (CADI) (Terrenys anexos a Hospital Clínic Magallanes).
- Centre de Cultius Marins Baïa Laredo (Ruta 9 Nort km 24).
- Liceu Experimental UMAG (Angamos #17).
Instituts Professionals
[editar | editar còdic]En la ciutat hi ha sèus d'instituts privats com:
- Sant Tomás
- Inacap
- IPLACEX
I centres científics d'investigació regional i nacional:
- CEQUA - Fundació Centre d'Estudis del Cuaternario de Fòc Patagonia i Antàrtica
- IFOP Punta Arenes- Institut de Foment Peixquer
- INIA Kampenaike (Institut Nacional d'Investigació Agropecuaria)
- INACH (Institut Antàrtic Chilé)
- WCS Karukinka (World Life Conservation Society)
Institucions d'Educació Bàsica i Mija
[editar | editar còdic]- Colege Alemà de Punta Arenes
- The British School (colege Britànic)
- Colege Charles Darwin
- Colege Cruz del Sur
- Colege Francés
- Colege Miguel de Cervantes
- Colege Liceu Nobelius
- Colege Luterano
- Colege Pierre Faure
- Colege Punta Arenes
- Escola "Pedro Sarmiento de Gamboa"
- Escola 18 de setembre
- Escola Arturo Prat Chacón
- Escola Croàcia
- Escola Elba Ojeda Gómez (Riu Sec)
- Escola Espanya
- Escola Hernando de Magallanes
- Escola Juan Williams
- Escola Manuel Bulnes
- Escola Pare Alberto Hurtado
- Escola Patagonia
- Escola Pedro Pablo Lemaitre
- Escola Argentina
- Escola La Miraculosa
- Escola Portugal
- Escola Vila Les Neus
- Greenhill College
- Institut Don Bosco
- Institut Sagrada Família
- Institut Superior de Comerç
- Liceu Adventista
- Liceu Experimental UMAG
- Liceu Industrial Armant Quezada Acharán
- Liceu Juan Bautista Contardi
- Liceu Luis Alberto Barrera
- Liceu María Auxiliadora
- Liceu Menéndez Behety
- Liceu Salesiano Sant Josep
- Liceu Sara Braun
- Liceu Politècnic Moradura Raúl Silva Henríquez
Cultura i turisme
[editar | editar còdic]Tots els anys la municipalitat de la ciutat realisa una activitat anomenada "Carnestoltes d'Hivern", a on es presenten carros alegóricos i murgas, ademés de l'elecció de la reina del carnestoltes, lo que genera un interessant intercanvi comercial i cultural en la ciutat. Per a 2007, el carnestoltes d'hivern en Punta Arenes ya du més de dèu anys establit com l'espectàcul de major rellevància dins del con sur chilé i la Patagonia chilena.
Plaça Muñoz Gamero
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Plaça Muñoz Gamero.

Plaça Muñoz Gamero
Artícul principal: Plaça Muñoz Gamero
Plaça Muñoz Gamero, plaça d'Armes de Punta Arenes. La plaça va ser declarada Zona Típica en 1991. En el centre hi ha una escultura de bronze inaugurada en 1920, que representa al navegant Hernando de Magallanes i va ser donada per l'empresari José Menéndez.[22] És considerada el quilómetro zero de tota la regió de Magallanes.
Palau Sara Braun
[editar | editar còdic]Este palau va ser declarat Monument Nacional i la seua edificació data d'entre 1894 i 1905. Es troba completament restaurat i es poden apreciar mobles i estils de l'época. Hui alberga el Club de l'Unió i l'Hotel Nogueira.
Iglésia Catedral (antiga iglésia dels Salesianos)
[editar | editar còdic]El primer temple, destruït en 1892, va anar íntegrament construït en fusta. Nou anys despuix es va construir un atre de rajola i dedicat al Sagrat Cor, que hui és l'iglésia-catedral de Punta Arenes la diòcesis.
Zona Franca
[editar | editar còdic]La Zona Franca de Punta Arenes està ubicada en el sector nort de la ciutat, junt al Campus Central de l'Universitat de Magallanes. Es venen artículs importats exents d'imposts. Es dividix en un àrea de tendes majoristes, que comprén 53 hectàrees, i un centre comercial de dos nivells. En ell hi ha tendes d'electrodomèstics, retail, cine, bowling, pista de patinage en gèl, zona de jocs, restaurant, tendes de moda, electrònica, fotografia, perfumeria, entre moltes atres.
Cerro de la Creu
[editar | editar còdic]Antigament cridat cerro de les Sembres, adopta el seu nom pel monument en forma de creu en lo alt el qual va anar el primer monument de la regió, eixa creu va ser instalada després de l'assessinat d'un matrimoni en la seua casa ubicada en el sector en el qual el fill de les víctimes va poder salvar-se ocultant-se baix ellit. S'aplega baixant pel carrer Señoret cap a avinguda Colón, a on dobla a l'esquerra i puja per dos quadres de camí pavimentado. Ahí alcança el cim del cerro de la Creu, des d'a on s'observa una vista panoràmica de la ciutat, els seus sostres de colors, la majestuosidad de l'Estret de Magallanes i arrere Terra del Fòc. Tots els anys es realisen processons catòliques en Semana Santa fins al seu cim i és reconegut mundialment com a lloc icònic per a la captura de belles imàgens d'amanecer i vespradetes. Punta Arenes és l'única capital regional de Chile trasandina per lo que el sol ix per la mar i s'amaga per la Cordillera.
Institut de la Patagonia
[editar | editar còdic]El Institut de la Patagonia un centre d'investigacions, pertanyent a la Universitat de Magallanes. Comprén camps científics i tecnològics. Es pot obtindre informació respecte de la ciència, cultura i tècniques patagónicas. Posseïx una biblioteca, un jardí botànic, museu i laboratoris.
Teatre municipal de Punta Arenes José Bohr
[editar | editar còdic]S'ubica en el carrer Magallanes lloc que va ocupar el primer fortín de Punta Arenes, en 1848. L'edifici va ser donado per José Menéndez.
Fita Mitat de Chile
[editar | editar còdic]Al sur de Punta Arenes pot seguir-se ellitoral central de la península de Brunswick en la ruta històrica per excelència. Per ella varen passar alguna volta descobridors i conquistadors, indígenes, colon i pioners. La mateixa conduïx a llocs com a Fort Bulnes i Port de la Fam, carregats de reminiscència llegendàries. El Monument ubicat 57 quilómetros al sur de Punta Arenes, camí al Fort Bulnes. Alçat per a indicar el punt mig de Chile, incloent el territori continental i el Territori Antàrtic Chilé, és dir, el punt mig entre la ciutat d'Arica (Visviri) i el Pol Sur.
Museus
[editar | editar còdic]- Museu d'Història Natural Rio Sec.
- Museu Regional Braun Menéndez: El museu s'ubica en el Palau Braun Menéndez, el qual és un Monument Nacional. Des de febrer de 1983 funciona ací el «Museu Regional de Magallanes», que posseïx material de l'història contemporànea de la regió.
- Museu Regional Salesiano Maggiorino Borgatello: S'ubica en l'avinguda Bulnes n.º 374, al costat del Santuari María Auxiliadora. És el més important de la zona. Posseïx una completa colecció d'espècies de la regió i de la cultura ona. També s'exhibixen mostres de la Antàrtica. Va ser creat en l'any 1893 pels salesianos i es manté per contribucions voluntàries que realisa la comunitat.
- Museu Naval i Marítim de Punta Arenes: S'ubica en Pedro Montt N.º 981, junt al Museu Militar. Guarda una mostra històrica de les Forces Armades de Chile en el procés de colonisació del territori de Magallanes i l'Antàrtica chilena.
- Museu Nao Victoria: S'ubica en el 7,5 km nort de la Ruta I-565 lloc 2A; és possible accedir a ell per mig de la locomoció pública a Riu Sec. Exhibix una rèplica a escala real del primer buc en donar el regrés al món: la Nao Victoria de Fernando de Magallanes. Des de l'1 d'octubre de 2011 s'ha integrat al museu una rèplica també a escala real del «James Caird», utilisat per Ernest Shackleton a lo llarc de la seua desafortunada Expedició Imperial Trans-Antàrtica en el Bergantín Endurance.[23]
- Museu del Recort: El Museu del Recort del Institut de la Patagonia de l'Universitat de Magallanes, es constituïx en una mostra d'edificacions patrimonials que inclou maquinàries i ferramentes antigues, que formen part d'un Museu Obert, d'alta convocatòria i identitat regional, en un important número de visitants estrangers, en especial en les temporades de primavera, estiu i autumne. Conta en 8 edificacions patrimonials de fusta; 40 vehículs i transport antics d'incalculable valor històric, màquines; i innumerables ferramentes, associades principalment a les llabors de la ganaderia i petroleres.
- Museu de l'Immigració Croata en Magallanes: Un museu etnogràfic que forma part del Club Croata de Punta Arenes i que alberga una colecció d'objectes i material audiovisual vinculat a l'immigrants croates en la regió.
Guarnició
[editar | editar còdic]La ciutat alberga als comandos militars centrals de la V Divisió del Eixèrcit de Chile, la Tercera Zona Naval de la Armada de Chile i la IV Brigada Aérea de la Força Aérea de Chile, en base anexa a l'aeroport en el sector de Chabunco; ademés, Asmar conta en la drassana més austral del món (i el segon més gran del país).
| Branca | Unitat militar |
|---|---|
| Plantilla:Eixèrcit | Comandància de la V Divisió d'Eixèrcit
|
| Plantilla:Naval | Comandància de la Tercera Zona Naval
|
| Plantilla:Força aérea | Comandància de la IV Brigada Aérea
|
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]Prensa escrita
[editar | editar còdic]- La Prensa Austral
- El Pingüí
- El Fortín de l'Estret
- Periòdic Contraportada
Radioemisoras
[editar | editar còdic]- FM
- 88.1 MHz Epicentre Ràdio
- 88.5 MHz Ràdio President Ibáñez
- 88.9 MHz Radi María
- 89.3 MHz Ràdio La Rancherita
- 89.7 MHz Radi Futur
- 90.7 MHz Inicia Ràdio
- 91.1 MHz Ràdio Corporació
- 91.5 MHz Cor FM
- 92.1 MHz FM Dos
- 92.7 MHz Ràdio Concerte
- 93.1 MHz Radi Nou Temps Chile
- 93.5 MHz Ràdio ADN
- 94.1 MHz Sobirania Ràdio
- 94.7 MHz Els 40
- 95.3 MHz Pingüí Radi
- 95.9 MHz My Radi 95.9 FM
- 96.5 MHz Ràdio Polar
- 97.1 MHz Ràdio Harmonia
- 97.7 MHz My Radi 97.7 FM
- 98.3 MHz Radi Pudahuel
- 98.7 MHz Ràdio Agricultura
- 99.1 MHz Digital FM
- 99.9 MHz Simfonia Urbana FM
- 100.3 MHz Patagonia Music
- 100.9 MHz Ràdio Tropical Stereo
- 101.5 MHz El Conquistador FM
- 102.1 MHz Ràdio Avivasur
- 102.5 MHz Radi 13c
- 103.1 MHz Ràdio Carnestoltes
- 103.7 MHz Ràdio Carolina
- 104.3 MHz OFF
- 104.7 MHz Simfonia Tropical FM
- 105.1 MHz Ràdio Bío-Bío
- 105.7 MHz Radioactiva
- 106.3 MHz Romàntica FM
- 106.7 MHz Ràdio Magallanes
- 107.1 MHz Ràdio Nova Generació
- 107.5 MHz La meua Vinya Ràdio
- 107.7 MHz Ràdio Polarísima
- AM
- 590 kHz Pingüí Radi
- 700 kHz Ràdio Magallanes
- 960 kHz Ràdio Polar
- 1260 kHz Ràdio Melodia
- 1460 kHz Ràdio Ona
- 1500 kHz Ràdio Terra del Fòc
- Radioemisoras per internet
- My Radi 95.9 FM Chile http://www. myradio. cl/index. php/latina/
- My Radi 97.7 FM Chile http://www. myradio. cl/index. php/anglo/
- Simfonia Urbana FM Chile http://www. sinfoniaurbana. cl/
- Simfonia Tropical FM Chile http://www. sinfoniatropical. cl/
Televisió
[editar | editar còdic]- TDT
- 4.1 - Pingüí TV HD
- 4.2 - Pingüí Radi
- 6.1 - TVN HD (en la seua filial regional TVN Ret Austral)
- 6.2 - NTV
- 7.1 - Chilevisión HD
- 7.2 - UChile TV
- 9.1 - Canal 13 HD
- 9.2 - T13 En Viu
- 11.1 - ITV Patagonia HD
- 13.1 - Mega HD
- 13.2 - Mega 2
- 38.1 - Polar TV HD
- 38.2 - Polar TV Plus
- 38.3 - Nous Començos
- 42.1 - Sobirania TV
- 42.3 - ISATV
Televisió per cable (TV RET)
[editar | editar còdic]- 24 - ITV Patagonia
- 26 - TV RET
- 28 - Polar TV
- 30 - Pingüí TV
- 32 - Sobirania TV
- 33 - UMAG TV
- 35 - CTV 35
- 36 - Radi Magallanes
- 60 - SurTV
- 99.1 - Canal Beagle ( My Tv )
Televisió per cable (Clar TV)
[editar | editar còdic]- 40 - ITV Patagonia
- 41 - Polar TV
- 42 - Pingüí TV
- 43 - SurTV
- 44 - Sobirania TV
Catàstrofe naturals
[editar | editar còdic]Terremots
[editar | editar còdic]S'han registrat 2 grans moviments sísmics. El primer va ser el terremot de Punta Arenes de 1893 i el segon el terremot de Terra del Fòc de 1949. El primer mega simulacre de terremot i tsunami realisat en la ciutat va ser el dia 2 de decembre de 2011 per la Onemi.
Desbordes del riu de les Mines
[editar | editar còdic]El riu de les Mines és el principal riu de la ciutat. Naix en la reserva nacional Magallanes i desemboca en el estret de Magallanes travessant el centre de la ciutat de ponent a orient. Ha tingut varis desbordes, deixant a gran part de la ciutat baix l'aigua en els anys 1956, 1974, el 9 de maig de 1990, i el desborde més gran que ha ocorregut en la ciutat: el de l'11 de març de 2012, el qual va causar greus danys. Despuix de lo que es va realisar una forta inversió en el caixco històric de la ciutat en remodelació d'avinguda Còlon, pavimentació de carrers dels barris croata i plaja nort i tongada dels principals ponts sobre el riu en el centre de la ciutat.
Deports
[editar | editar còdic]Són molts els deports que es desenrollen en la ciutat entre els quals es conten el fútbol, automovilisme, motociclisme, básquetbol, rugby, gòlf, esquí, ciclisme, tenis, squash,natació, entre uns atres.
Fútbol
[editar | editar còdic]En el fútbol es conta en tres associacions lligades a la ANFA que són la Associació de Fútbol Punta Arenes, Associació de Fútbol 18 de Setembre, Associació de Fútbol Barri Sur i una lliga d'aficionats la Lliga Popular. Estes associacions i la Lliga Popular conten en canches sintètiques dotades d'allumenament artificial. El principal recint de fútbol de la ciutat és el estadi municipal Antonio Ríspoli Díaz. Entre juny i setembre no hi ha fútbol per l'hivern, que en la regió es manifesta en pluges, vents i neu durant este periodo de l'any. Sempre es pensa en una solució per a poder desenrollar deports i activitats de caràcter massiu en esta época com seria poder tindre techado l'estadi fiscal tal com ocorre en alguns recints europeus.
Rugby
[editar | editar còdic]El rugby es veu presentat per dos clubs:
El primer cridat «Shenu Rugby Club» representat pels exalumnos com els actuals del colege Britànic pero no solament està integrat pels alumnes d'eixe establiment sino també està integrat per pobladors de Punta Arenes, estos integrants tenen un bon puntaje a nivell internacional. L'atre club és «UMAG Rugby Club» de la Universitat de Magallanes conformat per estudiants de l'universitat i alumnes d'atres establiments educacionals de la ciutat, contempla distintes categories, i en una escola de rugby, que va començar a funcionar en l'any 2011, este club té la cancha de rugby més gran de la Regió de Magallanes ubicada en el Campus Central de l'Universitat de Magallanes, i ostenta un palmarés de tots els tornejos tant a nivellocal com a nivell de l'Unió Santacruceña de Rugby i dels tornejos de campeons del sur d'Argentina, de la temporada 2010. Este deport a nivellocal està demostrant gran interés entre jóvens des dels 8 anys en avant i un gran desenroll a nivell internacional i professional.
Automovilisme
[editar | editar còdic]L'automovilisme és un deport que mou molts aficionats en diverses branques "femelles" com el Rali, Turisme Carretera, Buggy Cross i Quarto de Milla. Entre en els recints en que es conta són el Autódromo Cap Negra i la pista de Buggys de Punta Arenes.
Motociclisme
[editar | editar còdic]El motociclisme es veu representat en el motocross en un gran número d'aficionats, contant en un "motodromo" en el cridat "Circuit Ricardo Navarro", ubicat en el barri Industrial de Punta Arenes.
Bàsquet
[editar | editar còdic]Entre una de les seues activitats de major rellevància conta en l'Associació Deportiva Regional Maxibásquetbol de Magallanes i Antàrtica Chilena compost per nou clubs regionals en personalitat jurídica Club Deportiu Branca Básquetbol Sénior Espanyol, Club Deportiu Liceu de Punta Arenes, Club Deportiu Natals, Club Deportiu Sokol Senior, Club Deportiu Transportes Con Sur, Club Deportiu Sant Miguel de Punta Arenes, Club Deportiu Prat, Club Deportiu UMAG, Club Deportiu Vickery ademés del Club Deportiu Aviació que actua com a equip invitat sense dret a vot. Conten en dos categories: Majors de 35 anys en 10 equips i Majors de 45 anys en 8 equips, realisen una competència que s'inicia normalment en març en forma ininterrompuda totes les fins de semana fins al més d'octubre, conseguint ser televisat per mig de contracte en TVRed el partit en major atractiu de la fi de semana per a la comunitat regional.
Uns atres
[editar | editar còdic]Una atra disciplina deportiva destacada és el Go, joc milenari d'orige chinenc, des de 2008 reconegut com a Deport Olímpic de la Ment. Practicat en Punta Arenes des de 2006, s'han gestat destacats jugadors tant a nivell nacional com a internacional: - Sebastián Montiel en Pequín 2008, - José Fernández en Corea 2009, - Leslie Pérez en Cantón, China 2012, - Sebastián Montiel en Gwanju, Corea del Sur 2012
Finalment el squash ha tingut cita en la ciutat Austral organisant un parell d'anys una Data Nacional de Squash, en jugadors provinents de tot el país, invitats destacats de Perú.
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Ciutats germanes
[editar | editar còdic]- Erro al crear miniatura: Riu Gallecs, Argentina[24] cita requerida
- Erro al crear miniatura: Riu Gran, Argentina cita requerida
- Erro al crear miniatura: Ushuaia, Argentina[25]
- Erro al crear miniatura: Split, Croàcia cita requerida
Bellingham, Estats Units cita requerida- Erro al crear miniatura: Port Desijat, Argentina[26]
Nomenaments
[editar | editar còdic]Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Chile|20px|Vore el portal sobre Chile]] Portal:Chile. Contingut relacionat en Punta Arenes.
- [[Archiu:{{#switch:Magallanes i Antàrtica Chilena|20px|Vore el portal sobre Magallanes i Antàrtica Chilena]] Portal:Magallanes i Antàrtica Chilena. Contingut relacionat en Punta Arenes.
- Immigració croata en Chile
- Pren de possessió de l'estret de Magallanes
- Nao Victoria
- Hernando de Magallanes
- Fort Bulnes
- Goleta Ancud
- Regió de Magallanes i Antàrtica Chilena
- Estret de Magallanes
- Poblats més australs
- Genocidi selk'nam en Terra del Fòc
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «com/noticias/153757/Aniversario-165-destacan-a-Punta-Arenas-como-la-capital-de-la-Patagonia-Austral Aniversari 165: destaquen a Punta Arenes com la capital de la “Patagonia Austral"». Consultat el 28 de giner de 2014.
- ↑ «com/noticia/2019/05/08/--punta-arenas-es-la-capital-con-mejor-calidad-de-vida Punta Arenes és la capital en millor calitat de vida | ELPINGUINO. COM». elpinguino. com. Consultat el 30 de juliol de 2019.
- ↑ (2009) google. cl/books? id=WVjCAAAAQBAJ&pg=PA115 A History of the British Presence in Chile: From Bloody Mary to Charles Darwin and the Decline of British Influence, Springer, p. 115. ISBN 9780230101210.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Martinic, Mateo (1972). Magallanes, síntesis de terra i gents, Punta Arenes: Edicions de l'Universitat de Magallanes.
- ↑ «archive. org/web/20210208163730/https://archivo. laprensaaustral. cl/cronica/el-decenio-en-que-la-ciudad-de-punta-arenas-cambio-de-nombre/ El deceni en que la ciutat de Punta Arenes va canviar de nom» (en és). La Prensa Austral. Archivat des d'el laprensaaustral. cl/cronica/el-decenio-en-que-la-ciudad-de-punta-arenas-cambio-de-nombre/ original, el 8 de febrer de 2021. Consultat el 2021-02-08.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «ine. cl/File/pub/Cd_Pb_Al_Cs_2019.pdf Ciutats, pobles, llogarets i caserius 2019» (PDF). Consultat el 10 de decembre de 2020.
- ↑ studiacroatica. org/libros/maga/esl01. htm Studiacroatica. org.
- ↑ Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}.. Famílies Chilenes. Archivat des d'el familiaschilenas. cl/inmigrantes-socmagallanica. htm original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 20 de maig de 2015.
- ↑ «welcomechile. com/puntaarenas/historia. html Punta Arenes: Història de la ciutat i Llegendes de la zona». WelcomeChile. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ MARTINOVIC ANDRADE (Punta Arenes, Novembre de 2007). umag. cl/biblioteca/tesis/martinovic_andrade_2007.pdf COLONIZACION PENAL DE MAGALLANES.
- ↑ «memoriachilena. gob. cl/602/w3-artícul-784. html Punta Arenes i l'economia magallánica (1848-1950) - Memòria Chilena» (en és). Memòria Chilena: Portal. Consultat el 2023-09-28.
- ↑ Harambour, Alberto (2019). Sobirania fronterices. Estats i capital en la colonisació de Patagonia (1839-1922), Vadivia: Universitat Austral de Chile.
- ↑ «memoriachilena. gob. cl/602/w3-artícul-9376. html Martinic, El petroleo en Magallanes».
- ↑ «enap. cl/sala-de-prensa/cerca-de-cien-personas-visitaron-el-edificio-patrimonial-de-enap-en-punta-arenas Prop de cent persones varen visitar l'edifici patrimonial d'ENAP en Punta Arenes» (en és). www. enap. cl. Consultat el 2026-05-10.
- ↑ «com/noticias/115947/Fuego-destruy-cuatro-departamentos-en-Edificio-Don-Bosco Edifici Don Bosco Incendie (18/09/2011)».
- ↑ meteochile. cl/Anuario/Anuario-1992.pdf Anuari 1992.
- ↑ «cl/geo/12/121/12101 ADALYTICS». adalytics. cl. Consultat el 5 de setembre de 2020.
- ↑ «memoriachilena. cl/temas/index. asp? id_ut=inmigracioncroataenchile1864-1930 Immigració croata en Chile (1864-1930)».
- ↑ «pdichile. cl/instituci%C3%B3n/unidades/migraciones Migracions». www. pdichile. cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «cl/relacionesinternacionals/ Direcció de Relacions Internacionals». Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «archive. org/web/20160904192929/http://codigopost. com/codigo-postal/punta-arenas Còdics postals de Chile». Archivat des d'el com/codigo-postal/punta-arenas original, el 4 de setembre de 2016. Consultat el 30 d'agost de 2016.
- ↑ «monumentos. gob. cl/monumentos/monumentos-publicos/hernando-de-magallanes Monument a Hernando de Magallanes». Consultat el 20 d'octubre de 2025.
- ↑ «archive. org/web/20120207011620/http://www. naovictoria. cl/ El Museu Nao Victoria». Archivat des d'el naovictoria. cl original, el 7 de febrer de 2012. Consultat el 18 de novembre de 2019.
- ↑ «tiemposur. com. ar/info-general/75670--alcalde-de-punta-arenas-e-intendente-de-rio-gallegos-sellaron-convenio-de-colaboracion-solidaria Alcalde de Punta Arenes i intendent de Riu Gallecs varen sagellar conveni de colaboració solidària» (en en). www. tiemposur. com. ar. Consultat el 2024-02-20.
- ↑ archive. org/web/20120527172830/http://www. cancilleria. gov. ar/portal/seree/dirfe/hermanamientos2. html Punta Arenes i Ushuaia, ciutats germanes
- ↑ tiemposur. com. ar/nota/86401--gestionan-acuerdo-de-hermandad-entre-puerto-deseado-y-punta-arena Punta Arenes i Port Desijat acort de germandat
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Punta Arenes.- puntaarenas. cl/ I. Municipalitat de Punta Arenes
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Punta Arenas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.