Nothofagus betuloides
Nothofagus betuloides, coigüe de magallanes, coihue blanc o guindo és una espècie d'arbre pertanyent a la família Nothofagaceae. És originari de Sudamérica.
Descripció
És un arbre siempreverde, de més de 30 m, de fuste columnar, que creix endémicamente en el bosc andino patagónico del sur de Chile i d'Argentina. En Chile es distribuïx des de Chiloé (45° lat S) fins a Port Williams o Illa Navarino[1] és dir des de (XI a XII regió) i en Argentina des del sur de Chubut fins a Terra del Fòc. Un eixemplar de l'arbre va ser trobat en el sur de l'illa Forns, convertint-ho en l'arbre més austral del món.[2]
En el seu ambient natural tolera hiverns crus i absència de calor en estiu; podent-li-ho trobar fins a 1000 m s. n. m., resistint espècimen dels boscs més australs temperatures baix de −15 °C.
Prospera molt be en Escòcia i Canadà. Arbres plantats en les Illes Feroe, duts de Terra del Fòc, han resultat ser molt resistents a la fredor.[3]
La fusta té belles marques, és de color rosáceo, dura, semi-pesada i usada en mueblería i construcció.
Taxonomia
Nothofagus betuloides va ser descrita per (Mirb.) Oerst. i publicat en Bidr. Egefam. 24 1872.[4]
- Etimologia
Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[5]
Betuloides: epítet llatío que significa "en els fulls pareguts a l'abedull" (Betula sp.).
El nom comú és mapuche.
- Sinonímia
- Fagus betuloides Mirb., Mém. Mus. Hist. Nat. 14: 469 (1827).
- Calusparassus betuloides (Mirb.) Hombr. & Jacquinot ex Decne. in J.S.C.Dumont d'Urville, Vaig. Pôle Sud 2: 20 (1853).
- Betula antarctica G.Forst., Comment. Soc. Regiae Sci. Gott. 9: 45 (1789).
- Fagus dubia Mirb., Mém. Mus. Hist. Nat. 14: 471 (1827).
- Fagus forsteri Hook., J. Bot. 2: 156 (1840).
- Calusparassus forsteri (Hook.) Hombr. & Jacquinot ex Decne. in J.S.C.Dumont d'Urville, Vaig. Pôle Sud 2: 20 (1853).
- Nothofagus dubia (Mirb.) Oerst., Skr. Vidensk.-Selsk. Christiana, Math.-Naturvidensk. Kl. 5(9): 354 (1871).
- Nothofagus forsteri (Hook.) Krasser, Ann. K. K. Naturhist. Hofmus. 11: 163 (1896).
- Nothofagus patagonica Gand., Bull. Soc. Bot. France 60: 27 (1913).[6][7]
Referències
- ↑ «a-archius-climaticos-reconstruint-600-anos-de-història-de-sequia-en-sudamerica/boscs-de-coigue-de-magallanes-nothofagus-betuloides-en-llac-robalo-illa-navarino/ Boscs de coigue de Magallanes (Nothofagus betuloides) en llac Furta-ho, Illa Navarino».
- ↑ «Evidence for the southernmost pre-industrial human expansion on Illa Forns (Illa Lököshpi), Chile».Antiquity.96(389)
- 1324–1329.ISSN 0003-598X.doi:10.15184/aqy.2022.91.Consultat el 2022-10-27.
- ↑ Højgaard, A., J. Jóhansen, and S. Ødum (eds) 1989. A century of tree planting in the Faroe Islands. Føroya Frodskaparfelag, Torshavn.
- ↑ Nothofagus betuloides en Tròpics
- ↑ En Noms Botànics
- ↑ «Nothofagus betuloides». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 de maig de 2010.
- ↑ Nothofagus betuloides en PlantList
Bibliografia
- Donoso, C. 2005. Arbres natius de Chile. Guia de reconeiximent. Edició 4. Marisa Cuneo Edicions, Valdivia, Chile. 136p.
- Hoffmann, Adriana. 1998. Flora Selvada de Chile, Zona Central. Edició 4. Fundació Claudio Gai, Santiago. 254p.
- Rodríguez, R. i Quezada, M. 2003. Fagaceae. En C. Marticorena i R. Rodríguez [eds.], Flora de Chile Vol. 2(2), pp 64-76. Universitat de Concepció, Concepció.
- «Coigüe de Magallanes». Enciclopèdia de la Flora Chilena. Archivat des d'el original, el 14 d'abril de 2009. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Coigüe de Magallanes». Chilebosque. Consultat el 27 de juny de 2009.
- «Coigüe de Magallanes en Holanda». PlantenTuin Esveld. Consultat el 27 de juny de 2009.
Enllaços externs
- Este artícul conté una traducció derivada de «Nothofagus betuloides» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.