G.Forst.

G.Forst.

Johann Georg Adam Forster (Nassenhuben, prop de Danzig, hui Mokry Dwór, Polònia, 27 de novembre de 1754 - París, França, 10 de giner de 1794) va ser un naturaliste, etnólogo, escritor viager, periodiste i revolucionari alemà. Va formar part de la segona expedició al voltant del món de James Cook (1728-1779) i va dedicar importants sumes a la Geografia i Etnologia comparades de les mars del sur.

• Georg Forster apareix com un dels fundadors de la lliteratura de viages en fundamentación científica. Com jacobino alemà, va ser un dels protagonistes de l'efímera república de Magúncia.

Biografia

La vida de Georg Forster va ser breu, pero intensa en vivències i acontenyiments, com poques ho varen anar en el XVIII. D'entre tots els esperits ilustrats alemans, Georg Forster pot ser considerat un dels més importants.

Una joventut viagera

• Georg Forster va ser el major dels fills de Johann Reinhold Forster (1729-1798) i de la seua esposa Justina Elisabeth Nicolai. El pare, pastor luterano, es va interessar molt per la filosofia i per les ciències naturals. Contractat en 1765 pel govern rus per a estudiar la viabilitat de les futures colónies d'alemans del Volga, es va dur en ell al seu fill, que per eixa época solament tenia 10 anys. Va ser el primer viage científic que Georg va fer en el seu pare, i els va dur fins a les estepas de Kazakhstan. El jove Forster va participar en els estudis cartogràfics i en l'estudi dels sols. Va aprofitar per a deprendre a parlar rus en fluïdea. En 1766, Johann Reinhold Forster viaja directament a Londres per a establir-se en el país dels seus antepassats i dur allí una vida tranquila com a professor i traductor, lo que responia millor als seus inclinaments. Georg li acompanya, i el restant de la família es reunirà en ells més vesprada. En 13 anys, publica en Anglaterra el seu primer llibre: una traducció del rus al anglés de la Història de Rússia de Mijaílomonósov (1711-1765), lo que li va valdre l'aprecie de la comunitat científica.

En el capità Cook al voltant del món

El seu pare, la notorietat científica del qual s'havia desenrollat a lo llarc dels anys, rep en 1772 una petició del Almirantazgo britànic per a acompanyar al capità Cook (1728-1779) en la seua segona expedició al voltant del món. Com a naturaliste, té la missió d'elaborar l'informe científic del viage i publicar-ho a la seua tornada. Johann Reinhold Forster conseguix impondre el seu criteri de dur com a dibuixant al seu fill Georg, llavors de 17 anys. El 13 de juliol de 1772, els Forster, pare i fill, s'embarquen en el HMS Resolution en Plymouth. El viage els du primer al Atlàntic sur, després al oceà Índic, a les aigües antàrtiques, a les illes Polinèsias i per últim al cap de Forns. Varen retornar a Anglaterra el 30 de juliol de 1775. En el curs d'eixos tres anys, Cook i els Forster varen descobrir Nova Zelanda, les illes Tonga, Nueva Caledonia, les illes Marqueses i l'illa de Pasqua, i es varen adinsar cap al sur com ningú ho havia fet fins a llavors. Este segon viage de Cook va confirmar definitivament la teoria d'un gran continent habitable en l'hemisferi sur.

• Georg Forster treballa a les órdens del seu pare, sobretot com a dibuixant, en l'estudi dels animals i de les plantes de les mars del sur. Pero els seus verdaders interessos, en els que pronte ell mateixa escomençarà a investigar, són la geografia i l'etnologia comparades. Deprén en rapidea llengües de les illes polinésicas. Els seus escrits sobre els polinesios seguixen tenint hui vigència i mostren aixina mateix els esforços dels Forster per conéixer als habitants de les illes de les mars del sur i tractar-els en consideració, simpatia i sense prejuïns occidentals, encara que també desconfiant de les idealisacions dels "bons salvages". En esta espècie d'observació comprensiva, Forster supera als demés etnólogos de la seua época. A diferència de Louis Antoine de Bougainville (1729-1811), els quaderns de la qual de viage sobre Tahití, escrits alguns anys abans, funden a partir d'una descripció complaciente i idealizada el mit romàntic de les mars del sur, Forster s'aproxima a les societats de les illes del Pacífic sur en una major objectivitat. Descriu els diversos órdens socials i les diferents religions que va coneixent, per eixemple, en les illes de la Societat, les illes dels Amics, en Nova Zelanda i en l'illa de Pasqua, lo que li permet descobrir distintes condicions de vida. Al mateix temps, constata que les llengües d'eixes illes, a pesar d'estar relativament alluntades unes d'unes atres, són a pesar de tot prou propenques. Sobre els habitants del grup de les illes Tonga, prop de Nomuka, escriu lo següent:

El seu idioma, els mijos de transport, armes, cases, tatuages, la manera d'afaitar la barba curta, tota l'essència de la seua filosofia està exactament ajustada en ells, lo que també havíem constatat en Tongatabu. Lo únic que no podíem entrevore (...) era cap tipo de subordinació entre ells, mentres en Tongabatu era molt palesa, i la devoció cap al rei aplegava casi a l'esclavitut.

Les etnografia que Forster va recolectar junt al seu pare en les mars del sur s'exponen hui en la Cook-Forster-Sammlung (Colecció Cook-Forster) en el museu d'etnologia de Gotinga.

Fundador de la moderna lliteratura de viages

Més vesprada, abdós publicaran una revista en el relat del viage per les mars del sur, Magazin von merkwürdigen neuen Reisebeschreibungen en Berlín. Georg Forster també va traduir a l'alemà l'obra del William Bligh A Voyage to the South Siga, by Lieutenant William Bligh, London, 1792 (el testimoni del capità Bligh sobre la gresca i l'abandó al que li varen sometre els seus hòmens és l'orige de la película Rebelió a bordo i les seues seqüeles). A la seua tornada, mentres el seu pare escriu l'informe científic que li solicita el Almirantazgo, Georg Forster publica en 1777 una descripció del viage: A Voyage round the World in His Britannic Majesty's Sloop Resolution, Commanded by Capt. James Cook, during the Years, 1772, 3, 4, and 5 (Viage al voltant del món), en el que figura la cita anterior. Esta obra, publicada en 1778-1780, ho convertix en un jove autor en cert èxit. El poeta Christoph Martin Wieland (1733-1813) elogia l'obra, considerant-la ellibre més notable de la seua época, i inclús hui permaneix com una de les descripcions de viages més importants jamai escrites. L'obra, en la que s'inicia l'Història de la lliteratura alemana moderna de viages, tindrà, junt a unes atres, una notable influència en Alexander von Humboldt (1769-1859) i, més alvance, en els etnólogos.

• Forster escriu en una prosa alemana refinada, científicament exacta i fundada objectivament, i obté en això un resultat que resulta al mateix temps apassionant i molt llegible. Les seues obres es distinguixen del restant de la lliteratura de viages anterior perque no són una mera successió de senyes; són coherents i presenten fets evidents i segurs, etnológicamente parlant, que tenen el seu orige en observacions detallades. A sovint interromp la seua descripció en alguna reflexió filosòfica sobre l'observació. Dispensa una atenció especial a l'Home, del que estudia els comportaments, necessitats, costums, religions, aixina com les formes de societat. En el Viage al voltant del món, inclús reproduïx el text d'una cançó polinesia. Esta obra seguix sent inclús en els nostres dies una de les fonts més importants sobre les societats de les mars del sur. La publicació supon per a Georg Forster el reconeiximent científic de tota Europa. La célebre Royal Society of London ho accepta com a membre en 1777 en sol 23 anys. Acadèmies científiques, de Berlín a Madrit, també li òbrin les seues portes. Pero com la fama no dona diners, retorna a Alemània en 1778 per a ocupar una plaça de professor en Cassel (hui Kassel). Ací entra en la logia masónica "Elleó coronat" i del círculocal de l'orde de Rosacruz. En 1776 ya era provablement membre de la coneguda logia parisenca "Les nou germanes" i en 1784 s'adherix a la logia "La verdadera concòrdia" de Viena. En Gotinga coneix a Teresa Heyne (1764-1829), la filla d'un investigador històric de l'Universitat de la ciutat, que aplegarà a ser una de les primeres escritores lliures d'Alemània en el nom de Teresa Huber. Es varen casar en 1785 i varen tindre tres fills sense aplegar a formar mai una parella realment feliç.

Professor i Jacobino

Com a professor d'història natural, Forster escomença a donar classes en el presigioso Collegium Carolinum de Cassel, en el que permaneixerà fins a 1784. En eixa época mantindrà una interessant correspondència en els erudits i sapients alemans de més prestigi, entre uns atres en Lichtenberg (1742-1799), Lessing (1729-1781), Herder (1744-1803), Wieland (1733-1813) i Goethe (1749-1832). Conseguix que el anatomista Sömmerring (1755-1830), que tractava d'establir les bases fisiològiques, especialment cerebrals, entre les poblacions humanes, entre en dicgo Collegium. El tema suscita molt interés en Forster, i abdós traven una bona amistat. En 1786, mentres dona classes en Vilna, Forster manté una polèmica sobre les races humanes en Emmanuel Kant i defén les conclusions de Sömmerring sobre la disparitat dels negres i els europeus, front a la visió més abstracta de la qüestió que defén Kant (Noch Etwas *über Menschenrassen). Forster publica en regularitat recensió dels viages científics i dels descobriments de la seua época, en especial sobre el tercer viage de Cook per les mars del sur (en el que ell no va participar), i després sobre l'expedició de la Bounty. Despuix dels seus anys londinencs, Forster es va mantindre sempre en contacte en qui va estar en l'orige de l'expedició de la Bounty, l'erudit Sir Joseph Banks (1743-1820), que havia acompanyat al capità Cook en el seu primer viage.

• Forster estudia indología i es convertix en un dels primers científics alemans en eixe terreny. No obstant, a finals dels anys 1780, el seu proyecte de dirigir una expedició russa a l'Índia finançada per la sarina Catalina la Gran (1729-1796) fracassarà. Ocupa en 1788 elloc de bibliotecari de l'universitat de Magúncia.

Ansichten vom Niederrhein (Informe sobre el Rin inferior)

Des de Magúncia, mamprén en la primavera de 1790 un gran viage en el jove Alexander von Humboldt, viage que els conduirà als Països Baixos austríacs, Holanda, Anglaterra i París. Descriu les seues impressions en una obra en tres volums que es publica entre 1791 i 1794: Ansichten vom Nierderrhein, von Brabant, Flandern, Holland, England und Frankreich im April, Mai und Juni 1790. Johann Wolfgang von Goethe, parlant d'este llibre va dir: "A un li agrada, quan ha terminat, tornar a escomençar-ho, i un gojaria viajant en un observador tan bo i tan cultivat". Ellibre tracta entre atres coses d'estudis sobre l'història de l'art, que són respecte a esta disciplina lo que el A Voyage Round The World és per a l'etnologia. Forster és també dels primers que proporcionen una verdadera explicació sobre l'art gòtic, anteriorment jujat de "bàrbar", i introduïx l'idea de Romanticisme. Pero, com havia succeït 15 anys abans en les mars del sur, el seu principal interés en este nou viage estreba en els comportaments socials dels humans. Els tumults populars en Flandes, Brabante i, per supost, la Revolució francesa varen suscitar l'interés de Forster. El seu viage per eixos llocs, aixina com pels Països Baixos i Anglaterra, en a on les llibertats del poble estaven desenrollant-se en major amplitut, li ajuden a forjar-se una opinió política. Pansa a ser un ferm opositor al Antic Règim. Com molts atres erudits alemans, considera el desencadenamiento de la revolució de l'any anterior una conseqüència important de les Lluïxes. Ya el 30 de juliol de 1789, poc despuix de la pren de la Bastilla, escriu al seu sogre, el filec Christian Gottlob Heyne (1729-1812):

És aleccionador vore lo que la filosofia ha fet madurar en els caps i despuix posat en pràctica en l'organisació de l'Estat. (...) Aixina que, el camí més segur acaba sent explicar a la gent els seus drets; lo demés es desencadena per sí mateixa.

La creació de la república de Magúncia

Despuix de l'entrada en Magúncia de l'eixèrcit revolucionari francés al mando del general Custine (1740-1793) el 21 d'octubre de 1792, Georg Forster forma part dels que dos dies despuix funden el club jacobino dels Amics de la Llibertat i de l'Igualtat. A principis de 1793, participa activament en la fundació de la República de Magúncia. És la primera república constituïda seguint els principis democràtics en sol alemà, en una regió que comprenia la vora esquerra del Rin, entre Landau in der Pfalz i Bionville. Forster passa a ser vicepresident de l'administració provisional i és elegit diputat en la Convenció nacional renano-alemana. Entre giner i març de 1793 treballa com a redactor del Nou diari dels Maguntinos o L'Amic del Poble. En el seu primer artícul escriu:

La llibertat de prensa regna al fi entre estos murs en els que es va descobrir l'imprenta.

No obstant, la llibertat no dura molt, ya que la República de Magúncia desapareix despuix de la marcha dels francesos en juliol de 1793.

La seua mort en el París revolucionari

• Forster no retornarà a Magúncia. Com a diputat de la Convenció nacional del primer parlament alemà, és enviat a París per a propondre la vinculació de la República de Magúncia a França, ya que sense ajuda no és viable. S'accepta la proposta, pero pert tot el seu valor despuix de la reconquista de Magúncia per les tropes de la coalició antifrancesa. En raó d'un decret del Kàiser Francisco I (1768-1835), que perseguia qualsevol colaboració dels "súbdits" alemans en el govern revolucionari francés, Forster passa a ser un proscrit imperial i no pot retornar a Alemània. Carint per complet de recursos i sense la seua dòna, que s'havia quedat en Magúncia a càrrec dels seus fills, es queda en París, coincidint en el periodo en el que la Revolució passa per la fase del Terror del Comité de Salvació Pública baix Maximiliano Robespierre (1758-1794).

• Forster descobrix la diferència existent entre les aspiracions revolucionàries per a caramullar la voluntat de benestar de la humanitat i la pràctica revolucionària que se situa cruelment més allà de la felicitat i inclús més allà de la vida dels individus. Al contrari que molts atres seguidors alemans de la revolució, com Friedrich Schiller (1759-1805), Forster mai s'apartarà de l'ideal revolucionari, ni tan sols baix el Terror. Viu els acontenyiments com alguna cosa natural, impossible de detindre i que deuen lliberar la seua energia per a que no tornen a tindre efectes devastadors. Escriu, poc abans de morir:

La Revolució és un huracà. ¿Quí podria detindre-la?
Un home, conegut gràcies a la Revolució, pot realisar actes que la posteritat no considerarà atrocitats.

Prou ans que el poder revolucionari alcanç el seu apogeu, Georg Forster mor en giner de 1794 en un chicotet apartament abuhardilado de la rue dones Moulins de París, en casi 40 anys.

El seu llegat

Poc despuix de la mort de Forster, el seu treball cau en l'oblit per als no especialistes. El seu recort es instrumentalizará positiva o negativament, segons les tendències polítiques de l'época. En els temps del nacionalisme naixent de l'Alemània postnapoleónica, es concedix major relleu a l'image de "traïdor a la Pàtria" de Forster que a la de l'investigador i escritor. En l'Alemània de Guillermo II (1859-1941) i durant el Tercer Reich, es prohibix el recort de Forster. Pel contrari, la República Democràtica Alemana institucionalisa el seu recort i tracta de forjar una cultura tradicional en l'investigador i el revolucionari. Per eixemple, l'estació científica de la R. D. A. en l'Antàrtida, que s'inaugura l'1 de juliol de 1987, du el seu nom. En la busca d'una tradició democràtica en l'història alemana, s'apunta una rehabilitació parcial de Forster inclús en la República Federal d'Alemània despuix dels anys 1970. La seua reputació com un dels primers i més importants etnólogos és hui en dia indiscutible. El seu treball va tindre una importància determinant per a que l'etnologia aplegara a ser en Alemània una disciplina autònoma del saber.

Obra

És notablement l'autor de 'A Voyage around the World (1777), Dissertatio botanico-medica de plantis esculentis insularum oceani Australis (1785), Essais sur la géographie morale et naturelle, l'histoire naturelle et la philosophie usuelle (1789-1797), Views of the Lower Rhine, Brabant, Flanders... (tres v. 1791-1794). La seua correspondència apareix en dos volums en 1828, i les seues obres són editades en 1843-1844.

• Werke in vier Bänden (Obres en quatre volums), Gerhard Steiner, Leipzig, 1971.
• Ansichten vom Niederrhein (Informe sobre el Rin inferior), Gerhard Steiner, Fráncfort, 1989.
• Reise um die Welt (Viage al voltant del món), Gerhard Steiner, Fráncfort, 1983.
• *Über die Beziehung der Staatskunst auf dones Glück dones Menschheit und andere Schriften (Sobre les relacions de la política en el benestar de la humanitat i atres escrits), Wolfgang Rödel, Fráncfort, 1966. — chicoteta colecció d'ensajos polítics, notes i idees dels pensadors i escritors republicans.

Bibliografia

En francés

• Marita Gilli : Un révolutionnaire allemand Georg Foster 1754-1794. Éditions du Comité dones travaux historiques et scientifiques (París), collection Format, 55, 736 p. 2005
• Raphaëlagier : Els races humaines selon Kant. PUF (París), collection Pratiques théoriques, 200 p. 2004

En alemà

• Klaus Harpprecht: Georg Forster oder Die Liebe zur Welt. Eine Biographie, Reinbek (Rowohlt-Tb.) 1990
• Tanja van Hoorn: Dem Leibe abgelesen. Georg Forster im Kontext der physischen Anthropologie dones 18. Jahrhunderts, Tübingen (Max Niemeyer), 2004
• Ulrich Enzensberger: Georg Forster. Weltumsegler und Revolutionär, Berlín, 1979
• Johannes Paul: Abenteuerliche Lebensreise - Sieben biographische Essays (p. 67-112 : Georg Forster: Empfindsame Weltumseglung). Wilhelm Köhler Verlag, Minden, 1954
• Michael Ewert: Vernunft, Gefühl und Phantasie, im schönsten Tanze vereint. Die Essayistik Georg Forsters, Würzburg: Königshausen & Neumann, 1993
• Wahrnehmung - Konstruktion - Text. Bilder dones Wirklichen im Werk Georg Forsters, ed. Jörn Garber, Tübingen: Niemeyer, 2000
• Helmut Mathy: Georg Forster in Mainz. Von der geistigen Aufklärung zur konkreten Revolution, in Die Mainzer Republik. Der Rheinisch-Deutsche Nationalkonvent, ed. Landtag Rheinland Pfalz, Magúncia, 1990, p. 185–190

• Claus-Volker Klenke, Jörn Garber und Dieter Heintze: Georg Forster in interdisziplinärer Perspektive. Beiträge dones Internationalen Georg Forster Symposions in Kassel, 1.–4, abril 1993, Berlín (Akademie Verlag) 1994
• Georg-Forster-Studien, éd. pour li compte de la Georg-Forster-Gesellschaft parell Horst Dippel et Michael Ewert, Kassel: Kassel University Press, 1997ff.
• Carola Hilmes: Georg Forster und Therese Huber: Eine Ehe in Briefen. In Dones literarische Paar. Li couple littéraire. Intertextualität der Geschlechterdiskurse. Intertextualité et discours dones sexes, ed. Gislinde Seybert, Bielefeld: Aisthesis 2003, p. 111–135. Versió en llínea en format PDF
• Rotraut Fischer: Reisen als Erfahrungskunst. Georg Forsters 'Ansichten vom Niederrhein'. Die 'Wahrheit' in donen 'Bildern dones Wirklichen'. Frankfurt am Main (Anton Hain), 1990
• Christian Graf von Krockow: Der grosse Traum von Bildung: Auf donen Spuren der grossen Entdeckungsreisenden James Cook und Georg Forster. List-Taschenbuch
• Ina Seidel: Dones Labyrinth, Roman, Deutsche Verlags-Anstalt, Stuttgart, Berlín o. J. (1922)

• Ludwig Uhlig: Georg Forster. Lebensabenteuer eines gelehrten Weltbürgers (1754-1794), Göttingen, Vandenhoek & Ruprecht, 2004

Forst. G. Forst. Plantilla:Zoólogo

Vore també

• Tàxons descrits per Georg Forster

Referències

• Forster Detalls d'autor en el IPNI

Enllaços externs

• Wikispecies té un artícul sobre G.Forst..

• Johannes Paul: Georg Forster: Empfindsame Weltumseglung
• Georg Forster
• Text de Forster sobre la Revolució
• Publicacions de Foster en facsímil, biblioteca de l'Universitat de Göttingen