L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Illes de la Societat

Les illes de la Societat[1][2] (en francés: *Îles de la Société[3][4] o Archipel de la Société;[5][6] en Tahitiano: Tōtaiete mā[7] o et fenua Tōtaiete mā)[8] formen un archipèlec en el Pacífic Sur, administrativamente part de la Polinèsia Francesa.[9] Les illes es varen convertir en protectorat francés en 1843 i en colónia en 1880. Té una població de 242 726 habitants en 2017, cobrint una superfície d'uns 1593 km². No existia un nom tahitiano per a l'archipèlec pero ara s'utilisa la transcripció fonètica Tōtaiete a partir del nom anglés Society.

Història

Datació de la colonisació

S'entén que els primers polinesios varen aplegar a estes illes al voltant de l'any 1000 d. C.[10][11]

Mit sobre el seu orige

Els isleños expliquen els seus orígens en térmens d'un mit. El deu emplumado Ta'aroa yacer en la seua closca. Va cridar pero ningú li va respondre, aixina que va tornar a ficar-se en la seua closca, a on va permanéixer durant eones. Quan va eixir, va transformar el seu cos en la cúpula multicapa del cel. Atres parts del seu cos les va transformar en Papa-fenua, la terra. Atres parts les va convertir en Et Tuma, el nuga o ombra de la seua falo. Ta'aroa va dir: "Posa els teus ulls en el meu falo. Mira-ho i introduïx-ho en la terra". Va baixar a la terra en "Opoa en Havai'i" (ara Ra'iatea), un dels llocs més sagrats de les Illes de la Societat. Es varen crear atres deus, i estos es varen dirigir directament al temps del poble. Els alts caps o ari'i rahi eren descendents dels deus, calculats des de fa quaranta generacions. En la seua presència, els plebeus mostraven respecte despullant-se fins a la cintura. Els alts caps erigien marae com a llocs de cult. En les generacions anteriors a l'arribada dels europeus, es va desenrollar un cult cridat 'Or-maro-'ura: el cult de la faixa de plomes roges. Esta es va convertir en un símbol tangible del poder del cap. Els principals seguidors del cult al 'Or eren els 'arioi, que vivien separats de la gent comuna. Duyen flors perfumades i s'adornaven en aromes i teles teñir d'escarlata. El cap de cada grup de 'arioi estava fortament tatuada des del turmell fins a la cuixa i es coneixia com a pata negra. Els pata negra, tant hòmens com a dònes, eren un grup privilegiat, pero tenien prohibit tindre fills. Tots els seus bebés eren assessinats en nàixer. Rebien i donaven luxosos regals. Tenien una àmplia gama d'habilitats artístiques i podien ser sacerdots, navegants i especialistes en saber. Només els hòmens o dònes de bon aspecte podien convertir-se en 'arioi. Eixercitaven un paper crucial en les cerimònies relacionades en el naiximent, la mort i el matrimoni.[12]

Exploració i Colonisació Europea

El neerlandés Jacob Roggeveen, en 1722, va anar el primer europeu en alcançar una illa d'este archipèlec, la chicoteta Maupiti. Despuix, Samuel Wallis, en 1767, va descobrir Tahití. el francés Louis Antoine de Bougainville, en 1768, va cridar a l'archipèlec "illes Borbón" en honor a la família real francesa. l'anglés James Cook, en 1767, la va cridar Society Islands en honor a la Royal Society de Londres, organisadora del viage. Entre 1772 i 1775, el virrey del Perú, l'espanyol Manuel Amat i Juniet, va organisar tres expedicions a les illes de la Societat. Tenint notícia de l'expedició de James Cook i davant el temor d'una colonisació britànica de l'illa, va ordenar una primera expedició al mando del marí espanyol Dumenge de Bonechea, en Tomás Gayangos d'ajudant, a bordo de la fragata "Àguila". En la segona expedició (1774-1775), Dumenge de Bonechea i José Andía i Varela, a bordo dels barcos "Àguila"[13] i "Júpiter",[13] varen reconéixer o varen descobrir una dotzena d'illes entre els archipèlecs de Tuamotu i de les Illes Australs, i varen establir una missió en Tahití, que solament dure un parell d'anys. En esta expedició va morir Dumenge de Bonechea, la salut de la qual estava debilitada. Els noms espanyols utilisats per a les illes durant esta época varen ser:

  • Sant Cristóbal: Mehetia.
  • Amat: Tahití.
  • Sant Dumenge: Moorea.
  • La Pelada: Maiao.
  • Els Tres Germans: Tetiaroa.
  • La Bella: Huahine.
  • Sant Pedro: Bora Bora.
  • La Princesa: Raiatea.
  • Sant Antonio: Maupiti.
  • Pardals: Scilly. Les illes es varen convertir en protectorat francés en 1843 i en colónia en 1880 en el nom d'Establiments Francesos d'Oceania (EFO).

Geografia

 
Bora Bora, Illes de la Societat

Les illes estan dividides, geogràficament i administrativamente, en dos grups. D'est a oest són:

Les Illes de la Societat són un archipèlec tropical de la Mar del Sur d'orige volcànic. En una superfície de 1593 quilómetros quadrats, representen el més important econòmicament dels cinc archipèlecs de la Polinèsia Francesa. El punt més alt és el Mont Orohena, que alcança 2241 metros, localisat en l'illa de Tahití.

 
Huahine, Illes de la Societat

La població de les illes es concentra en les regions costeres i es torna cada volta més escassa cap al centre montanyós de les illes. L'illa principal de Tahití (*Îles du Vent), a on viu el 50 % dels habitants, alberga també la capital de la Polinèsia Francesa, la ciutat de Papeete.

Geologia

l'archipèlec de la Societat és una cadena volcànica de punts calents formada per dèu illes i atolones. La cadena està orientada en direcció N. 65° O., parala al moviment de la placa del Pacífic. Pel moviment de la placa sobre el punt calent de la Societat, l'edat de les illes disminuïx de 5 Ma en Maupiti a 0 Ma en Mehetia, de lo que es infiere que Mehetia és l'ubicació actual del punt calent, com ho demostra l'activitat sísmica recent.

Maupiti, l'illa més antiga de la cadena, és un volcà en escut molt erosionat en a lo manco 12 fluix de lava aa fins, que es varen acumular en prou rapidea entre 4,79 i 4,05 Ma. Bora Bora és un atre volcà en escut molt erosionat que consta de llaves basálticas acumulades entre 3,83 i 3,1 Ma. Les lava estan travessades per dics post-escut. Tahaa es compon de basalt en fase d'escut en una edat de 3,39 Ma, seguit d'erupció adicionals 1,2 Ma més vesprada. Raiatea es compon de basalt en fase d'escut seguit de fluix de lava traquíticos posteriors a l'escut, tots ells ocorreguts entre 2,75 i 2,29 Ma. Huahine consistix en dos volcans escude de basalt coalescentes, Huahine Nui i Huahine Iti, en varis fluix seguits de domo de lava traquioníticos postescudo des de 3,08 a 2,06 Ma. Moorea consta d'a lo manco 16 fluix de basalt d'etapa d'escut i lava de post-escut de 2,15 a 1,36 Ma. Tahití consta de dos volcans escude de basalt, Tahití Nui i Tahití Iti, en un ranc d'edat d'1,67 a 0,25 Ma[14]

Clima

 
Port de Papeete, Tahití, Illes de la Societat

el clima de les illes varia entre tropical i subtropical per la seua extensió. La calor i l'altíssima humitat, junt en els fèrtils sols volcànics de les illes, han creat densos boscs tropicals, en la seua majoria inaccessibles. Hi ha dos estacions: una càlida, que dura de novembre a març, i una atra més freda, d'abril a octubre.

Taula Climàtica
Giner Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Decembre
27,0 °C 27,1 °C 27,4 °C 27,1 °C 26,4 °C 25,2 °C 24,7 °C 24,6 °C 25,0 °C 25,6 °C 26,3 °C 26,6 °C

Fauna i flora

Els boscs tropicals de la Polinèsia Francesa alberguen una gran varietat d'animals i plantes poc comunes.

 
Ballena en la Baïa de Cook en l'Illa de Moorea

Sobretot, les illes són conegudes pel seu paisage olfatiu. El tiare de Tahití (Gardenia tahitensis), que florix exclusivament en les Illes de la Societat, és una de les flors més olorosas de totes i ya està protegida. Els atolones que rodegen les illes estan coberts de numerosos corals, al voltant dels quals retozan els peixos palometa i pallasso. Les manta raer també residixen ací.

Religió

La major part de la població de les illes de la Societat professa el cristianisme incloent diverses denominacions cristianes protestants i l'Iglésia catòlica. Els protestants varen aplegar en els primers exploradors anglesos, mentres que els catòlics es varen instalar en l'àrea primer en l'arribada dels espanyols i de forma permanent en el començ de la colonisació francesa sobre la regió que es va consolidar a partir de l'establiment d'un protectorat sobre les illes. En 1774 els espanyols s'havia establit en la regió breument i varen instalar un gran creu que varen dur de les seues colónies en Perú[15]

En giner de 1775 el sacerdot Fra Jerónimo Clota va celebrar la primera missa catòlica en les illes.[15] Els espanyols no varen seguir en l'àrea pels continus alçament en atres de les seues colónies.[15]

La reina Pōmare IV va expulsar als misionero catòlics francesos del seu regne en 1836 i va provocar la molèstia de França. Entre 1838 i 1842, el comandant naval francés Abel Aubert du Petit-Thouars va respondre a les queixes franceses i va obligar a la reina i als caps tahitianos a cedir Tahití com a protectorat francés. En la década de 1880 França anexe formalment les illes.

 
Iglésia de San Francisco Javier (Église de Saint-François-Xavier) en Paea, Tahití

En l'actualitat l'Iglésia catòlica posseïx a lo manco 45 edificis religiosos en l'àrea tots baix la responsabilitat eclesiàstica de la Arquidiócesis metropolitana de Papeete (Archidiocèse de Papeete o Archidioecesis Papeetensis)[16] en sèu en l'illa de Tahití. Destaca en l'illa la Catedral de La nostra Senyora de l'Inmaculada Concepció (Cathédrale Notre-Dona'm de l’Immaculée Conception). En cada illa la situació religiosa és diferent en Bora Bora per eixemple hi ha més cristians protestants que cristians catòlics,[17] com a resultat de que els anglesos varen aplegar primer que els francesos a eixe lloc,[17] no obstant en l'actualitat abdós grups realisen actes ecuménicos cristians i convivència de forma regular.[17]

Vore també

Referències

  1. ↑ Bonte, Pierre (2003-11-19). Diccionari Akal d'Etnologia i Antropologia (en és), Edicions AKAL. ISBN 978-84-460-0451-6.
  2. ↑ Llima (1947). Bolletí de la Societat Geogràfica de Lima (en és), Societat Geogràfica de Lima..
  3. ↑ (1893) Flore de la Polynésie française: *îles de la société, Marquise, Pomotou, Gambier, Wallis (en fr), Masson.
  4. ↑ Robineau, Claude (1984). Tradition et modernité aux *îles de la Société: Els racines (en fr), IRD Editions. ISBN 978-2-7099-0687-6.
  5. ↑ (2007) [1] (en fr), Éditions Li Motu. ISBN 978-2-87923-225-6.
  6. ↑ (2005) Bora Bora: Polynesie Francaise ; Archipel de la Societe ; Ils sous li Vent (en fr).
  7. ↑ Moore, Peter (2019-05-14). Endeavour: The Ship That Changed the World (en en), Farrar, Straus and Giroux. ISBN 978-0-374-71551-9.
  8. ↑ Wahlroos, Sven (2002). English-Tahitian, Tahitian-English Dictionary (en en), Māʻohi Heritage Press. ISBN 978-0-9627095-7-9.
  9. ↑ Alexandre Juster, L'histoire de la Polynésie française en 101 dates, els éditions de Moana, 2016, (ISBN 978-2-9556860-1-0)
  10. ↑ P. V. Kirch: On the Road of the Winds – An Archaeological History of the Pacific Islands Before European Contact; Berkeley, els Angeles, London 2002, pp. 230–231. There is much debat as to the exact dona't of the original Polynesian migration to Tahiti, and indeed whether it came in one wave or several. Some experts put it as clapix as 500–800 BCE
  11. ↑ «High-precision radiocarbon dating shows recent and rapid initial human colonization of East Polynesia».Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America.108(5)
    1815–1820.ISSN 0027-8424.doi:10.1073/pnas.1015876108.Consultat el 2021-08-21.
  12. ↑ Salmond, Anne; Salmond, Professor of Social Anthropology and Maori Studies Anne (2010). Aphrodite's Island: The European Discovery of Tahiti (en en), University of Califòrnia Press. ISBN 978-0-520-26114-3.
  13. ↑ 13,0 13,1 Cinta, Joaquín de la Santa (2016-02-08). 50 Héroes espanyols oblidats (en és), BibliotecaOnline SL. ISBN 978-84-15998-44-0.
  14. ↑ «New K-Ar ages of the Society Islands, French Polynesia, and implications for the Society hotspot feature».Earth, Planets and Space.59(7)
    879–885.ISSN 1880-5981.doi:10.1186/BF03352750.Consultat el 2021-08-23.
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Ibarrola, Alonso. Tahití i les seues illes (en és), Tantamount. ISBN 978-1-909929-08-1.
  16. ↑ «Papeete (Archdiocese) [Catholic-Hierarchy]». www. catholic-hierarchy. org. Consultat el 2021-08-21.
  17. ↑ 17,0 17,1 17,2 «À Tahiti et Bora-Bora, dones catholiques au paradis sur terre? | RCF». rcf. fr. Consultat el 2021-08-21.

Enllaços externs

Commons


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Illes_de_la_Societat&oldid=1304320»