Mobula birostris
La mantarraya, manta raer o manta jaganta (Mobula birostris) és un peix cartilaginoso, com els taburons (elasmobranquios), que pertany al orde Myliobatiformes i a la família Mobulidae. Són filtradoras encara que consumixen també peixos menuts com a assuts ocasionals.[1] Les mantes jagantes es reconeixen fàcilment per les seues característiques aletes pectorals llargues i triangulars. Presenten una espina cabal que esta recoberta de pell, per la qual cosa a diferència de les seues primes lluntanes, les ralles, no l'utilisen com a mig de defensa. Ademés presenten dos apèndixs als costats de la boca coneguts com a lòbuls cefàlics que utilisen per a dirigir l'aliment a la seua boca.[2]
Fins a 2017, la manta jaganta estava classificada en el gènero Manta, junt en la manta de sec (Mobula alfredi). Estudis de ADN varen revelar que abdós espècies estan més estretament relacionades en les ralles del gènero Mobula i com a resultat, les mantes jagantes varen ser reasignadas al gènero Mobula.[3]
Hàbitat
[editar | editar còdic]Les mantes jagantes es caracterisen per tindre una distribució tropical i subtropical tant en el Pacífic com en l'Atlàntic. És comú observar-les en àrees d'alta productivitat, aixina com junt a illes oceàniques i montanyes submarines. [4]La seua distribució comprén, en l'Hemisferi Nort, les aigües de Califòrnia, Rhode Island, Florida i Hawái en els Estats Units, la Península de Sinaí en Egipte, Aomori en Japó, les Illes Azores en Portugal, Illes Maldives, en la Península de Baixa Califòrnia, Nayarit, Oaxaca, Península de Yucatán i Mar Carib en Mèxic. En l'Hemisferi Sur la seua distribució ocorre en les aigües de Perú, Uruguay, Brasil, Suràfrica i Nova Zelanda.
Comportament
[editar | editar còdic]
De la mateixa manera que els taburons o delfins, realisen bots fora de l'aigua. S'han observat tres tipos de bots: bot cap a davant caent de cap, bot cap a davant caent en la coa i volantí. Les raons per les que fan açò podrien ser: com a método de fugida davant els seus depredadors, per a llevar-se elles mateixes els paràsits i per a comunicar-se en atres ralles (el soroll provocat en chocar contra la superfície de l'aigua es pot sentir i vore des de varis quilómetros de distància). Els mascles podrien fer-ho també com a part del corteig, per a demostrar la seua fortalea o potser siga simplement una forma de joc. Van a estacions de neteja de peixos específics per a llevar-se els paràsits.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Fischer, W., Krupp, F., Schneider, W., Sommer, C., & KE Carpenter and Niem, V. H. (1995). Guia FAO per a la Identificacion d'Espècies per als Fins de la Peixca-Pacífic Centre-Oriental Volum II. Vertebrats. Partix1.
- ↑ «Mobula birostris (Walbaum, 1792)».
- ↑ Zoological Journal of the Linnean Society.182(1)
- 50–75.ISSN 0024-4082.doi:10.1093/zoolinnean/zlx018.Consultat el 5 de febrer de 2020.
- ↑ Compagno, L.J.V. (1999)Checklist of living elasmobranchs.In Sharks, skates, and rays, the Biology of Elasmobranch Fishes: 471–498. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 515 pp
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mobula birostris» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.