Gotinga

Gotinga

Gotinga (en alemà: Göttingen, pron.: <phonos file="De-Göttingen-pronunciation. ogg">[ˈɡœtɪŋən]</phonos>) és un municipi i una ciutat alemana, capital del districte homònim i situada en el Estat federat de Baja Sajonia. Està situada al sur de dit estat, confrontant en els estats d'Hesse i Turingia. El riu Leine travessa el municipi, que a la seua volta naix en el Llac Kiessee situat al sur de la ciutat. És una ciutat històrica, fundada durant la Edat Mija i l'importància de la qual va créixer despuix de la fundació de la Universitat de Gotinga en 1734. La ciutat va formar part del Sacre Imperi Romà Germànic, el Regne de Westfalia, el Regne d'Hannover, al Regne de Prusia i després integrada en el Imperi alemà. Durant la Segona Guerra Mundial va ser atacada des de l'aire, encara que no es va vore molt afectada pels bombardejos anglo-nortamericans. Actualment la ciutat manté la seua importància per l'universitat, que rep numerosos estudiants internacionals i erasmus. La ciutat conta en una Estació ferroviària que oferix servicis ferroviaris a algunes de les grans ciutats alemanes com Berlín, Hamburc, Hannover o Fráncfort del Meno. A través de les conexions ferroviàries també es pot enllaçar en els aeroports de Fráncfort i d'Hannover.

Escut

L'escut de Gotinga representa tres torres de color plateado en sostre roig, davant un fondo blau. Les torres laterals tenen 4 finestres i damunt hi ha una flor de creu áurea. Al voltant de la torre central s'agrupen quatre boles. En el camp roig inferior hi ha un lleó àureu. La primera documentació de l'escut procedix de l'any 1278. En vàries ocasions la ciutat ha utilisat un escut més simple que mostrava una lletra "G" mayúscula de color negre sobre un fondo dorat, en una corones.

Història

Gotinga va ser fundada en el X. Li la menciona per primera volta en l'any 953 com Gutingi, en un document de l'emperador Otón I del Sacre Imperi Romà.

Palau Imperial de Grona

En els seus primers dies Gutingi es va vore ensombrecida per Grona, històricament documentat des de l'any 915 d. C. com una fortalea de nova construcció, situada enfront de Gotinga en un tossal a l'oest del riu Leine. Posteriorment va ser utilisada com a palau imperial otoniano, en 18 visites de reis i emperadors documentats entre 941 i 1025. L'últim emperador en utilisar la fortalea de Grona va ser Enrique II (1002-1024). També tenia una iglésia construïda en la Gotinga veïna, dedicada a Sant Albano. L'edifici actual de l'iglésia que ocupa este lloc, l'iglésia de Sant Albani, va ser construït en 1423. La fortalea va perdre la seua funció com a palau a la mort d'Enrique II en 1025, despuix d'haver-se retirat a ella per la seua mala salut. Posteriorment va ser utilisada pels senyors de Grone. La fortalea va ser destruïda pels ciutadans de Gotinga entre 1323 i 1329, i finalment arrasada en 1387 pel duc Otón I en les seues disputes en la ciutat.

De ciutat independent a universitat

Liese la chica de les oques, protagonista d'un conte tradicional i figura a la que els universitaris duen flors i alcohol en terminar els seus estudis.

Entre 1150 i 1200 es va fundar la ciutat de Gotinga al noroest del poble Gutingi, del com va prendre el seu nom. La data exacta no es coneix en certea. El fundador va ser provablement Enrique eleón, duc de Sajonia i Baviera. Per a començos d'el XIII, Gotinga ya posseïa els drets d'una ciutat. El poble anterior, a partir de llavors denominat "El vell poble", es va integrar per complet en el pas del temps en la nova ciutat. Entre 1351 i 1572 la ciutat va formar part de la Lliga Hanseática. A partir de 1584 Gotinga va pertànyer al principat de Brunswick-Wolfenbüttel; des de 1635 al principat de Calenberg i en 1692, finalment, al Principat electoral d'Hannover.

«Hi ha ací en la taverna una inscripció que resa: Extra Gottingam senar est vita, "Fòra de Gottinga no hi ha vida". Este epigrama, o deguera cridar-ho epitafi, no ho prenen tan en sério els estudiants com els professors.»

Jacob Bronowski, matemàtic, poeta i humaniste.

Gänseliesel (Ansarera), icon de la ciutat, situada junt a l'antic Ajuntament.

En 1734 es va fundar la Universitat de Gotinga, oficialment denominada "Georg-August-Universität Göttingen".

Época contemporànea

Durant les guerres Napoleòniques, en 1806 Gotinga va passar breument a control prusiano, i en 1807 al regne napoleònic de Westfalia. Estes disposicions territorials es varen anular despuix de la derrota de Napoleón I, i en 1813 va tornar al domini d'Hannover, que seria elevat a Regne en 1814. En 1854 es va incloure a Gotinga en la ret de ferrocarrils. En l'any 1866, despuix de la derrota d'Àustria i del seu aliat Hannover a mans de Prusia en la guerra de les Sèt Semanes, Gotinga va passar a ser possessió prusiana integrada en la província d'Hannover, i des de 1871 integrada en l'Alemània unificada. Durant l'época del Tercer Reich prop de la ciutat va existir un camp de concentració per a adolescents (el Jugendkonzentrationslager Moringen). El 9 de novembre de 1938 la sinagoga de Göttingen va ser destruïda durant els events de la Kristallnacht, de la mateixa manera que va ocórrer en tota l'Alemània. Molts membres de la comunitat judeua que existia en la ciutat varen morir en els Camps de concentració nazis. Durant la Segona Guerra Mundial, Gotinga no es va vore molt afectada pels bombardejos britànics i nortamericans que varen destruir tantes atres ciutats alemanes, a pesar de lo que es va destruir l'1 per cent de la ciutat. Des de juliol de 1944 els atacs aéreus varen escomençar a fer-se notar en major força, pero estos afectaven principalment a la zona de l'estació de ferrocarril i les instalacions ferroviàries. La zona històrica de la ciutat es va mantindre pràcticament intacta. L'1 de giner de 1945 va tindre lloc el bombardeig més dur efectuat sobre la ciutat, en el resultat de 39 morts i la destrucció d'una part de les instalacions ferroviàries. La ciutat va ser ocupada per les tropes nortamericanes el 8 d'abril de 1945, en acabant de que es retiraren sense combatre les unitats de la Wehrmacht que es trobaven en la zona. Les Oficines centrals en Berlín de la companyia de ferrocarrils Deutsche Reichsbahn (DR) havien resultat destruïdes durant els bombardejos aliats de l'últim any de la lluita, per lo que en 1945 varen ser traslladades a Gotinga. Per a llavors la ciutat ya se situava en la zona d'ocupació britànica. Cap a 1950, en la creació de la nova Deutsche Bundesbahn de la Alemània occidental, les oficines centrals es varen traslladar a Minden.

Pels pocs bombardejos, esta és la raó de que s'hagen conservat molts edificis històrics en el centre que oferixen un estage atractiu per a viure, en moltes tendes, cafens i bars. Per això, molts dels estudiants de la Universitat de Gotinga viuen en el centre antic i proporcionen a Gotinga una image notablement dinàmica. En l'any 2003, el 45% de la població del centre contava entre 18 i 30 anys d'edat. En 2010 la ciutat es va fer eco en els mijos de comunicació internacionals per l'explosió d'una potent bomba de l'II Guerra Mundial que va causar la mort de 3 artificiers de la policia, ademés de varis ferits greus.

Urbanisme

El nou Ajuntament.

El Festival Händel.

Organisació polític-administrativa

La ciutat consta de 18 barris, alguns dels quals tenen la seua pròpia representació política en els concejos municipals. Estos concejos tenen entre 9 i 13 membres, segons el número d'habitants del barri. El portaveu és el Ortsbürgermeister. És obligatori per a les autoritats escoltar els concejos municipals respecte a cada acció important que concernix al municipi. No obstant, la decisió finala pren el concejo major de la mancomunidad de Gotinga (Stadtrat). Els municipis mancomunats estan situats en les proximitats de Gotinga: Bovenden, Waake, Gleichen, Friedland, Rosdorf, ciutat de Dransfeld i Adelebsen.

Morfologia i estructura urbana: Evolució històrica

Ya en el XII existia un concejo municipal en 24 regidors. Des de 1319 també controlava el nou barri (Neustadt) en frente de la ciutat. Les eleccions se celebraven sempre el dilluns següent al dia de Sant Miguel. A partir de 1611 tots els ciutadans podien elegir als 24 regidors. Abans hi havia restriccions sobre la professió. Després el concejo elegia l'alcalde. En 1669 es va reduir el número de regidors a 16, i després a 12. En 1690 es va reorganisar l'administració de la ciutat. Llavors el concejo va passar a constar d'un juge, dos alcaldes, l'advocat, el secretari i huit regidors, que eren nomenats pel govern. Durant l'época napoleònica, l'alcalde es dia maire, junt a un concejo municipal. En 1831 va haver una reforma de la constitució i de l'administració. En conseqüència, hi havia un alcalde, el títul del qual des de 1844 era alcalde. Varen seguir atres canvis en relació en l'alcalde, que varen reflectir els canvis d'afiliació territorial de Gotinga i el desenroll constitucional d'Alemània durant l'industrialisació. En l'época del Tercer Reich l'alcalde era nomenat pel Partit Nazi. En 1946 les autoritats militars en la zona d'ocupació britànica, a la qual pertanyia Gotinga, varen introduir una constitució comunal seguint el model anglés.

Geografia

Gotinga està situada en ellímit de la hondonada que formen els rius Leine i Ilme front al bosc de Gotinga i Northeim, en la vall del riu Leine, en la estribación del tossal Hainberg en l'est i el Kleiner Hagen en l'oest, respectivament. Al sur de la ciutat es troba el chicotet Llac Kiessee.

Economia

Gotinga es destaca en la producció d'òptica i de maquinària mecànica de precisió, inclosos els microscopis de Carl Zeiss. En 2003 la desocupació en Gotinga era del 12.6%.^{cita requerida}

Transports

Vore també: Carreteres europees i Infraestructures de l'Unió Europea

Passant la zona municipal occidental es troba l'autopista federal A 7 de la ruta Hánover - Kassel - Wurzburgo. En el sur de Gotinga està el forcall de Drammetal que oferix una conexió cap a l'autopista federal A 38. Ademés les autovies federals B 3 i B 27 passen per Gotinga. La estació de ferrocarril de Gotinga està integrada en la ruta dels ferrocarrils d'alta velocitat que duen d'Hannover a Wurzburgo i viceversa. Els trens d'alta velocitat "ISSE" conecten Gotinga en les grans ciutats com Hannover, Frankfurt am Main, Kassel, Brunswick, Berlín, Hamburc i Würzburg. Els aeroports més propencs es troben en Hannover, Kassel i Paderborn. Els GöVB (Göttinger Verkehrsbetriebe - Empresa de transport de Gotinga) servix per al transport públic. El mig de transport més utilisat, no obstant, és en la ciutat d'estudiants la bicicleta. Existixen molts carrils agradables exclusivament dedicats a l'us de la bicicleta.

Cultura

Events culturals

Museu municipal, en el carrer Ritterplan. Oferix exposicions sobre l'història de la ciutat i l'universitat.

Gotinga és la sèu de la "Akademische Orchestervereinigung", una orquesta composta per voluntaris que toquen quatre concerts a lo llarc de l'any per a audiències locals, dirigides per Thomas-Michael Gribow. El Festival Händel, organisat per la Göttinger Händel-Gesellschaft en honor a Händel i la música barroca, se celebra anualment des de 1920 i és el festival més antic en el seu gènero en actiu. Reunix a músics de rellevància internacional.

Religió

Sinagoga de Gotinga destruïda en 1938, postal de la frontera principal

Escultura en la plaça de la Sinagoga

En un principi la zona de Gotinga pertanyia al Arzobispado de Magúncia. En 1528 les doctrines del reformador Martín Lutero es varen fer populars en la ciutat, i en 1529 es va sentir per primera volta un sermón protestant en l'iglésia de Sant Pedro i Sant Pablo (Paulinerkirche). Des de llavors i durant varis sigles, Gotinga va ser una ciutat casi exclusivament protestant. Hui en dia la zona de Gotinga forma part de l'Iglésia luterana estatal d'Hannover. Aparte dels luteranos, hi ha vàries congregació protestants independents, les Freikirchen. A partir de 1746 va tornar a haver misses catòliques per als estudiants, i a l'any següent per a tots els habitants de la ciutat interessats en eixa confessió. Pero fins a 1787 no es va construir la primera iglésia catòlica de Sant Miguel despuix de la Reforma d'el XVI. En 1929 es va edificar una segona iglésia catòlica, dedicada a Sant Pablo. Aparte de les confessions luterana i catòlica, existixen vàries iglésies independents com la dels baptistas (establits en 1894), els mennonitas (establits en 1946) i unes atres. El document més antic que dona fe de la presència judeua en Gotinga data de 1289. Est és un document firmat pels ducs de Brunswick, Alberto II i Guillermo I, i publicat l'1 de març, permetent a l'ajuntament de la ciutat de Gotinga otorgar a "els judeus de la família Moyse" i als seus descendents la ciutadania en plens drets. En eixe moment, els judeus eren benvinguts en moltes ciutats alemanes com a comerciants i cambistas. La primera sinagoga data d'el XIV es trobava en Jüdenstraßi (carrer dels judeus), i va ser destruïda durant la primera onada de pogroms en Gotinga en 1350, acusant als judeus de "envenenadores de pous" i responsabilisant-els del brot de la pesta negra. A mitan d'el XV, va tindre lloc la segona gran interrupció de la vida judeua en Gotinga. Entre atres coses, l'escola judeua de Speckstraßi va ser víctima d'açò. Despuix d'esta segona ruptura, la vida judeua en Göttingen no va tornar a créixer fins al XVII, provablement també pel fort antijudaísmo del sigle següent, quan famílies judeues independents varen retornar a Gotinga. Este desenroll va donar lloc a l'Antiga Sinagoga de Gotinga que va ser construïda entre 1869 i 1872, i posteriorment remodelada i ampliada en 1895. El 9 de novembre de 1938 va ser incendiada i destruïda per simpatisants nacionalsocialistes, durant el pogrom Reichsprogromnacht com la majoria dels atres llocs de cult judeus en Alemània nazi. Com a part del pogrom, el SS Standartenführer Friedrich Steinbrink, l'alcalde Albert Gnade, el cap de la brigada de bombers Wilhelm Rodenwald i el cap del departament d'investigació criminal de Gotinga es varen reunir en la nit del 9 de novembre de 1938 al voltant de les 23:00 hores en l'Ajuntament de Gotinga per a debatre la millor manera d'incendiar la sinagoga de Gotinga. Despuix, Rodenwald va dur suministraments de gasolina a la sinagoga i el cos de bombers voluntaris baix la direcció d'Hermann Grote estava llest per a protegir les cases veïnes de les flames quan membres de les SS varen incendiar la sinagoga a l'una de la matinada del 10 de novembre de 1938. En el matí del 10 de novembre de 1938, les fronteres restants de la sinagoga varen ser volades. Numerosos espectadors de la població de Gotinga varen acompanyar la destrucció final i el volat de la sinagoga. baix el Nazisme molts dels seus membres varen ser assessinats en els camps de concentració. En el cementeri judeu junt al de la ciutat, s'han conservat més de 400 làpides. Actualment torna a haver una vida animada en la comunitat judeua i el cult judeu en Gotinga s'ha restablit en vigor per immigrants procedents de l'ex Unió Soviètica. A principis de 2004, es va inaugurar un nou centre comunitari en Angerstraßi. El 6 de febrer de 2004 es va celebrar el primer servici d'Erev Shabat en la nova sinagoga. El cult musulmà es va establir en Gotinga, com en moltes atres ciutats alemanes, a través de la immigració d'obrers turcs en els anys 1970. Componen el major grup de musulmans en Gotinga. Hi ha també musulmans àraps natius o procedents de Pakistan i Índia. Existix una mesquita en el barri Grone.

Mijos de comunicació

• Prensa: L'únic periòdic diari local és el Göttinger Tageblatt. Cada semana es publiquen els periòdics gratuïts blick i EXTRA TIP. Proporcionen artículs d'interés local i es financen per mig d'anuncis publicitaris d'empreses locals. Ademés, cada més hi ha edicions de revistes municipals com trends & fun, 37 i diggla, entre unes atres.

• Ràdio: Sobretot l'emissora pública de Baja Sajonia, el NDR, el Hessischer Rundfunk (HR), Radi Antenne, ffn. Estes dos últimes emissores posseïxen una redacció local en Gotinga. Finalment existix des de 1997 la ràdio local sense interés econòmic Stadtradio Göttingen.

• Portals d'Internet: Importants portals en Internet sobre Gotinga són els portals de l'administració pública de Gotinga, el Portal Marktplatz Südniedersachsen i la revista d'orientació izquierdista-alternativa goest.

Educació

Aula de l'universitat.

• Universitat de Göttingen: En alemà Georg-August-Universität Göttingen, fundada en 1734 pel príncip elector Jorge II Augusto d'Hannover, rei d'Anglaterra. En 1837, sèt catedràtics varen protestar contra la sobirania absoluta dels reis d'Hannover; varen perdre els seus treballs, pero es varen fer famosos com els "Sèt de Gotinga". Alguns d'ells són els germans Grimm, Wilhelm Eduard Weber i Georg Gervinus. Ademés, l'excanceller d'Alemània, Gerhard Schröder, va ser alumne de la Facultat de Dret de l'universitat.
• Biblioteca universitària i estatal de Baja Sajonia: En alemà Niedersächsische Staats- und Universitätsbibliothek Göttingen , posseïx més d'un milló de toms en varis idiomes, va introduir un sistema modern de contabilitat per llibres, model inclús per a la Biblioteca del Congrés nortamericà, en el XVIII.
• Universitat politècnica Hildesheim/Holzminden/Göttingen: Establida en 1971.
• Instituts de la Societat Max Planck:
  • Institut Max Planck de Medicina Experimental
  • Institut Max Planck de Química biològica-física.
  • Institut Max Planck d'Investigació de Corrents, des de 2004 Institut Max Planck de Dinàmica i Autoorganisació
  • Institut Max Planck per a l'investigació del sistema solar
• Centre Alemà de navegació aérea i espacial (Deutsches Zentrum für Luft- und Raumfahrt i. V. - DLR)
• Centre Alemà de Primats (DPZ).
• Institut d'investigació sociològic (SOFI) i. V. Com succeïx en atres universitats, Gotinga ha desenrollat el seu propi folore. Quan els estudiants terminen el seu doctorat, se'ls conduïx des del Gran Saló fins a la Gänseliesel (La Chica de l'oca) - una font situada front a l'antic ajuntament. Llavors elaureado puja a la font i besa l'estàtua. És considerada la chica més besada del món.^{cita requerida}

Ciutats hermanades

Gotinga està agermanada en les següents ciutats:

• Cheltenham (Regne Unit, des de 1951).
• Toruń (Polònia, des de 1978).
• Pau (França, des de 1982).
• Wittenberg (Alemània, des de 1988). Hi ha hagut un acort de solidaritat en La Pau Centre en Nicaragua des de 1989, que a partir de 2013, encara no ha dut a un acort formal d'agermanament.

Vore també

• Anex:Ciutats alemanes per número d'habitants
• Anex:Ciutats d'Alemània
• Universitat de Gotinga
• Principat de Gotinga

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Gotinga.
• fachwerkfreunde. de/index. php/bildergalerien/category/12-goettingen Timber framing in Göttingen