Societat Max Planck
La Societat Max Planck per a la Promoció de la Ciència (en alemán: Max-Planck-Gesellschaft zur Förderung der Wissenschaften i.V., abreviat com MPG) és una ret d'instituts d'investigació científica en Alemània. El nom honra la memòria de Max Planck, el físic alemà que va iniciar la mecànica quàntica. Esta institució va substituir a la Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft i és una organisació sense ànim de lucre i independent, finançada pels governs federal i estatal d'Alemània.
La Societat Max Planck té reputació mundial com a organisació d'investigació de ciència i tecnologia. En 2006, les classificacions del Claves Higher Education Supplement d'institucions d'investigació no universitàries (basats en la revisió dels seus parells internacionals) varen colocar a la Societat Max Planck com la número 1 en investigació científica i la número 3 en investigació tecnològica a nivell mundial.[1]
La ret MPG està distribuïda per tota Alemània i comprén diferents camps de la ciència. En més de 20 Premis Nobel guanyats pels seus científics des de 1948, generalment li la considera la més destacada organisació d'investigació de ciències bàsiques en Alemània.
En 2013 va rebre el Premie Príncip d'Astúries de Cooperació Internacional.[2]
Història
[editar | editar còdic]La Societat Max Planck va ser fundada en Gotinga despuix de la Segona Guerra Mundial en 1946 en el sector britànic de Berlín i en 1948 en la zona d'ocupació nortamericana i francesa com l'organisació successora de la prusiana Kaiser-Wilhelm-Gesellschaft, que es va establir en 1911 com una organisació d'investigació no governamental i que va ser extinguida com a tal per l'OMGUS (Oficina de Governació Militar dels Estats Units) en juliol de 1946. El seu nom correspon a la màxima autoritat (d'eixe llavors) del Imperi alemà, i el seu logotip mostra a Minerva, la deesa romana del saber.
Si s'inclogueren els guanys de la seua predecessora, els investigadors i científics de la Societat Max Planck haurien guanyat més Premis Nobel que qualsevol atra institució acadèmica científica en el món.
Organisació
[editar | editar còdic]Internament, els Instituts Max Planck s'organisen en departaments d'investigació, presidits per directors, de tal forma que cada u posseïx varis directors, una posició difícilment comparable en la de qualsevol professor de mig temps o de cap de departament d'una universitat. La Societat Max Planck en sí és formalment un eingetragener Verein, una forma llegal d'organisació similar a una associació sense ànim de lucre, forma en que pot compatibilisar la finançació dels estats federats (Länder) i del govern federal (Bund). La finançació es complementa en llicències d'investigació i donacions. Els directors són membres científics d'esta associació o "club", que posseïxen igual dret a vot, agrupats en tres divisions o seccions (Químic-Físic-Tecnològica, Biologia i Medicina, i Ciències Humanes). Cada una d'estes tres seccions té una vicepresidència científica (Angela D. Friederici per a l'àrea de Ciències Humanes, Bill S. Hansson en l'àrea de Biologia i Medicina, i Ferdi Schüth en l'àrea de Física, Química i Tecnologia), a les que s'unix una vicepresidència no científica (Andreas Barner). Tota la societat està presidida des de juny de 2014 pel químic i especialiste en ciència de materials Martin Stratmann.
La MPG opera 80 instituts d'investigació en tota Alemània (en alguns casos en atres països de l'Unió Europea, des de 2010 inclús en centres associats en els Estats Units[3] i Argentina[4]), els quals solen dur el nom de "Institut Max Planck (MPI) para/de (nom de la disciplina corresponent)". El seu treball és l'investigació bàsica en les ciències naturals, aixina com en les ciències socials i en les humanes.
Els instituts tenen un personal aproximat de 12.300 empleats permanents, sifra que inclou a 4200 científics més uns 9,000 científics no permanents i visitants. El seu presupost per al 2006 va ser de prop de 1400 millons d'euros, en un 84 per cent d'aportacions de l'Estat i de la federació.
Els Instituts Max Planck operen en forma independent de les universitats (llevat en cas de cooperació) i s'enfoquen en l'investigació per a l'innovació, que no encaixa en les estructures universitàries, per la seua naturalea interdisciplinària o transdisciplinaria, o per la necessitat de recursos que no poden ser proveïts per les universitats estatals.
La Societat Max Planck en la seua organigrama té els següents òrguens de govern, segons estipulen els seus estatuts: Presidència, Senat, Comité Eixecutiu, Assamblea General, i el Consell Científic i les seues tres Seccions. El Senat té poder eixecutiu en la societat en tots els aspectes no definits pels estatuts o per l'Assamblea General. Un dels membres del Senat és l'astrofísic espanyol Eduardo Ros, representant dels científics de la secció de Física, Química i Tecnologia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Claves Higher Education - Education news, resources and university jobs for the academic world [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ a-el-alvanç-de-la-ciència-premie-principe-de-asturias-de-cooperacion-internacional.html Fundació Príncip d'Astúries: La Societat Max Planck per a l'Alvanç de la Ciència, Premie Príncip d'Astúries de Cooperació Internacional
- ↑ Institut Max Planck Florida
- ↑ «Institut Max Planck Argentina (IBioBA-MPSP-CONICET)». Archivat des d'el original, el 29 de setembre de 2015. Consultat el 8 d'octubre de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sociedad Max Planck» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.