Estat federat (Alemània)

Estat federat (Alemània)

Un estat federat, estat o land (pl. länder; en alemán: Land; en certs entorns més comunament Bundesland) és cada una de les setze entitats territorials en les que des de 1990 es dividix la República Federal d'Alemània. Els länder són subjectes de dret internacional originaris en personalitat estatal pròpia, encara que en general solament l'eixercixen entre sí i són representats en l'estranger per l'Estat federal (Bund), encara que tenen inclús capacitat de firmar acorts internacionals en l'àmbit de les seues competències. «L'orde constitucional dels länder deu respondre als principis de l'Estat de dret republicà, democràtic i social» (art 28.1 GG —Grundgesetz—, Llei Fonamental d'Alemània), aixina cada u dels setze estats federats té el seu propi govern i parlament (el Landtag), que és elegit cada quatre o cinc anys segons cada u d'ells. A nivell nacional, els governs de cada estat federat estan representats en el Consell Federal (Bundesrat), al que la Constitució Alemana li atribuïx la competència per a conéixer de les iniciatives de la Federació quan afecten als estats federats. A diferència del sistema espanyol de comunitats autònomes, tots els estats federats alemans tenen els mateixos poders i competències. Els artículs del 70 al 74 de la Constitució Alemana definixen les àrees de competències que pertanyen a l'Estat federal i les pertanyents als estats federats. Entre els estats federats, hi ha tres ciutats-estat (en singular, Stadt-staat), és dir, ciutats que ocupen la totalitat de l'espai de l'estat homònim: Berlín, Hamburc i Bremen; les últimes dos reben el nom històric de ‘ciutat hanseática (i) lliure’ (Freie (und) Hansestadt), pel seu paper dins de la Lliga Hanseática i en el marc del Sacre Imperi. En contraposició als ciutats-estat, els demés estats es denominen flächenländer (‘estats (de) superfície’). Entre ells, tres utilisen oficialment la denominació Freistaat (‘estat lliure’): Baviera, Sajonia i Turingia. A pesar de que cinc dels estats duen el vocablo staat en el seu nom oficial (cognado de ‘estat’ o state en anglés), el terme per a referir-se a l'entitat geopolítica en tots els estats i els usos comuns és land (länder en plural; el significat del qual és ‘terra’ en la seua accepció geogràfica). A la seua volta, l'adjectiu bundes significa ‘federal’ o ‘federat’ (en el cas dels estats alemans, se sol usar lo segon).

Principals senyes dels Länder

Artícul principal → Anexe:Estats federats d'Alemània.

Història

Vore també: Història d'Alemània

Orígens

Províncies i estats del Imperi alemà (1871-1918).

Estats durant la República de Weimar (1918-1933).

Des de temps del Sacre Imperi Romà Germànic el territori que hui en dia ocupa Alemània havia estat molt fragmentat. El número d'Estats es va reduir molt durant les Guerres Napoleòniques, a pesar d'això en 1815, despuix del Congrés de Viena, 39 Estats formaven la Confederació Germànica. La Confederació va ser dissolta despuix de la guerra austro-prusiana i remplazada per la Confederació Germana del Nort baix hegemonia prusiana. Durant el XIX l'aflorament dels sentiments nacionalistes fa que els restants Estats independents vagen teixint cada volta més la seua relació en Prusia fins al punt que en 1871, despuix de la Guerra Franco-Prusiana, accedixen a coronar a Guillermo I, rei de Prusia, com a emperador d'Alemània. El nou Imperi alemà incloïa 25 estats, tres d'ells ciutats hanseáticas, i el Territori Imperial d'Alsàcia i Lorena. L'imperi estava dominat per Prusia, que controlava el 65 % del territori i el 62 % de la població. En 1919, despuix de les pèrdues territorials impostes en el Tractat de Versalles com a conseqüència de la derrota en la Primera Guerra Mundial, els estats restants varen continuar com a repúbliques. Dits estats varen ser gradualment abolits de facto baix el règim nacionalsocialiste per mig del procés de nazificació ya que varen ser administrativamente remplazados pel sistema de Gaus.

Formació dels Länder actuals

Estats despuix de l'unió de Baden-Wurtemberg (1952) i la "chicoteta Reunificació" del Sarre (1957)

Durant l'Ocupació aliada d'Alemània despuix de la Segona Guerra Mundial les fronteres es redibujaron pels Governs Militars Aliats. Cap dels estats comprenia més del 30 % de la població o del territori en l'objectiu d'evitar que cap d'ells aplegara a ser tan dominant dins d'Alemània com Prusia lo va ser en el passat. Al principi, solament varen quedar sèt dels estats anteriors a la guerra: Baden (en part), Baviera (reduït de tamany), Bremen, Hamburc, Hesse (ampliat), Sajonia i Turingia. Atres estats, com Renania-Palatinado, Renania del Nort-Westfalia o Sajonia-Anhalt deuen la seua creació a les potències d'ocupació i varen ser creats a partir de províncies prusianas i atres chicotets estats. L'artícul 29 de la Constitució Alemana establix que «el territori federal pot ser reorganisat per a garantisar que els länder, pel seu tamany i la seua capacitat econòmica, estiguen en condicions de complir ificazmente les tasques que els incumben». El mecanisme per a la modificació de les fronteres entre Länder establix que «les mides de reorganisació del territori federal s'adoptaran per mig de llei federal que requerix la ratificación per referèndum» (art.29.2 [GG]). Es va discutir sobre una nova delimitació del territori federal al temps de la fundació de la República Federal i inclús més vesprada. Comités i comissions d'experts varen advocar per una reducció del número d'estats; científics (Rutz, Miegel, Ottnad, etc.) i polítics (Döring, Apel i uns atres) varen fer propostes, a voltes de gran alcanç, per a redefinir les fronteres pero rara volta es va obtindre una miqueta d'elles. La reforma territorial és a voltes defesa pels estats més rics com un mig d'eliminar o llimitar les transferències fiscals. Aixina, quan es va fundar en 1949, la República Federal d'Alemània tenia onze estats. Varen ser reduïts a nou quan en 1952 tres dels estats sudoccidentals (Baden del Sur, Wurtemberg-Hohenzollern i Wurtemberg-Baden) es varen unir per a formar Baden-Wurtemberg. Des de 1957, quan el Sarre, ocupat encara per França, va ser tornat (en lo que es va cridar "'chicoteta Reunificació' (Kleine Wiedervereinigung)), la República Federal va estar composta per dèu estats (que ara són cridats "estats antics"). Berlín Occidental va seguir baix sobirania dels Aliats occidentals i ni va constituir un atre estat dins de la Federació ni va ser part de cap atre. No obstant, en gran part va ser integrat en l'Alemània Occidental baix un estatus especial. Per una atra part, en la zona d'ocupació soviètica es va establir una divisió en cinc Länder (Brandeburgo, Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Sajonia, Sajonia-Anhalt i Turingia). Anys despuix, en 1952, despuix de la formació de la República Democràtica Alemana (RDA) a partir d'eixos cinc estats, els Länder varen ser abolits i en el seu lloc la RDA va ser dividida en catorze districtes administratius (Bezirke). Vejau: Organisació territorial de la República Democràtica Alemana

Reunificació

Just abans de la Reunificació alemana el 3 d'octubre de 1990, el territori de la República Democràtica Alemana va ser tornat a dividir en els antics cinc estats que la varen conformar. Aixina mateix Berlín Oriental i Berlín Occidental es varen unir formant el nou estat de Berlín. Com a resultat de l'unió dels cinc estats orientals i l'estat de Berlín als dèu existents en la República Federal d'Alemània abans de la reunificació, sorgixen els setze estats federats actuals. Despuix de la Reunificació, la Constitució Alemana (Grundgesetz) va ser esmenada per a establir que els ciutadans dels diecisésis estats «han consumat, en lliure autodeterminació, l'unitat i la llibertat d'Alemània», i aixina la Llei Fonamental va ser aplicada a tot el poble alemà. L'artícul 23 (GG), que havia permés unir-se a «qualsevol atra part d'Alemània» i que va ser usat per a reintegrar l'estat de Sarre en 1957, model en el que es va basar la Reunificació en 1990, va ser esmenat. El nou artícul definix la participació del Consell Federal [Bundesrat] i dels estats en matèries concernents a l'Unió Europea.

La reordenació territorial

L'artícul 29 de la Constitució Alemana (Grundgesetz) reflectix un debat sobre la reforma territorial que és molt més antic que la pròpia norma. el Sacre Imperi Germànic va ser una confederació poc cohesionada de grans i chicotets principats baix la suzeranía nominal del emperador. Existien aproximadament 300 Estats a data de la Revolució francesa en 1789. Les fronteres territorials es varen transformar substancialment com a resultat dels conflictes i intervencions exteriors: des de les guerres napoleòniques fins al Congrés de Viena, el número de territoris va passar de més de 300 a 39; en 1866 Prusia va anexar els Estats sobirans d'Hanóver, Nassau, Hesse-Kassel i la Ciutat Lliure de Fráncfort; l'última reducció va vindre baix l'ocupació aliada a partir de 1945. El debat sobre una nova delimitació del territori d'Alemània va escomençar en 1919 com a part de les discussions sobre la nova constitució despuix de la Primera Guerra Mundial. Hugo Preuss, el pare de la Constitució de Weimar, va traçar un pla per a dividir l'Imperi Alemà en catorze estats aproximadament de la mateixa dimensió. La seua proposta va ser desestimada per l'oposició dels estats i els dubtes del propi govern. L'artícul 18 de la Constitució permetia una nova delimitació del territori, pero establia grans obstàculs: era necessari obtindre tres quints dels vots, entre a lo manco la majoria de la població. De fet, fins a 1933 va haver solament quatre canvis en el mapa alemà: els sèt Estats de Turingia es varen unir formant un solament en 1920, mentres Coburgo s'unia a Baviera, Pyrmont ho va fer a Prusia en 1922 i Waldeck va fer lo propi en 1929. Qualsevol pla posterior per a dividir la dominant Prusia en estats més chicotets va fallar perque les circumstàncies polítiques no eren favorables a eixes reformes. Despuix de l'arribada al poder del nacionalsocialisme en giner de 1933, els Länder varen ser gradualment perdent importància. Es varen convertir en regions administrativias d'un Estat centralisat. Va haver pocs canvis destacables: l'1 de giner de 1934 Mecklenburg-Schwerin es va unir al veí Mecklenburg-Strelitz i per mig de la Llei del Gran Hamburc (Groß-Hamburg-Gesetz), de l'1 d'abril de 1937, l'àrea de la ciutat-estat va ser estesa, mentres que Lübeck perdia la seua independència i passava a formar part de la província prusiana de Schleswig-Holstein. Com s'ha vist abans (Vejau: Formació dels Länder actuals), entre 1946 i 1947 es varen crear nous estats en les quatre zones d'ocupació: Bremen, Hesse, Wurtemberg-Baden i Baviera en la zona nortamericana; Hamburc, Schleswig-Holstein, Baja Sajonia i Renania del Nort-Westfalia en la zona britànica; Renania-Palatinado, Baden, Wurtemberg-Hohenzollern i Sarre (que posteriorment rebria un estatus especial) en la zona francesa; Mecklemburgo (-Pomerania Occidental), Brandeburgo, Sajonia, Sajonia-Anhalt i Turingia en la zona soviètica.(Vejau també: Ocupació aliada d'Alemània)

En 1948, els governadors militars dels tres Aliats occidentals varen entregar els cridats 'Documents de Fráncfort' als ministres-presidents de les zones d'ocupació. Entre atres coses, recomanaven revisar les fronteres dels estats de l'Alemània occidental en la finalitat de que cap fora massa gran o massa chicotet en relació en els atres. Com els presidents dels estats no varen aplegar a un acort en este tema, es va deixar per al Consell Parlamentari (Parlamentarischer Rat) resoldre la qüestió. Aixina es va reflectir en l'artícul 29 (modificat totalment despuix de la Reunificació). S'establia una disposició obligatòria per a una nova delimitació del territori federal: «El territori federal pot ser reordenado (...). Ademés, en territoris o parts de territoris la pertinença dels quals a un estat haja canviat despuix del 8 de maig de 1945 sense referèndum, es permet als ciutadans demanar una revisió de l'estatus actual dins de l'any següent a la promulgació d'esta Llei Fonamental. Si a lo manco un dècim d'aquells censats per a votar en les eleccions al Bundestag estigueren a favor d'una revisió, el Govern Federal deu incloure la proposta dins del seu paquet llegislatiu. Despuix d'això, es requerirà un referèndum en cada territori o part de territori la pertinença del qual fòra a ser canviada. La proposta no tindrà efecte si dins de qualsevol dels territoris afectats una majoria rebuja el canvi. En eixe cas, la llei tindrà que ser tornada a introduir i despuix d'aprovada, confirmada en referèndum en el conjunt de la República Federal. La reorganisació tindrà que portar-se a terme dins dels tres anys següents a l'entrada en vigor de la Llei Fonamental».

Creació de l'estat de Baden-Wurtemberg

Els tres estats que es varen fusionar per a formar Baden-Wurtemberg en 1952.

En el suroest d'Alemània la revisió territorial semblava ser una prioritat des de que la frontera entre les zones d'ocupació francesa i nortamericana va ser establida a lo llarc de l'autovia Karlsruhe-Stuttgart-Ulm (hui l'A8). En la seua carta al canceller federal Konrad Adenauer, els tres governadors militars de la zona occidental varen aprovar la Llei Fonamental, pero varen suspendre l'artícul 29 fins que fora acordat un tractat de pau. D'esta forma l'unió dels estats del suroest sol va poder entrar en vigor baix l'artícul 118 (GG). Dit artícul dia: «La divisió del territori que comprén Baden, Wurtemberg-Baden i Wurtemberg-Hohenzollern pot ser revisada, sense tindre en conte les disposicions de l'artícul 29, per acort dels estats concernido. Si no s'aplegara a un acort, la revisió deuria ser efectuada per mig d'una llei federal, que deuria estipular un referèndum consultiu». Com no es va aplegar a cap acort, es va establir la data del 9 de decembre de 1951 per a que es votara en referèndum la qüestió. Dit referèndum afectava a quatre districtes electorals, dels quals en tres es va aprovar la mida (Baden del Sur no va donar la seua acceptació pero va ser desestimada perque el còmput total de vots donava majoria qualificada a la decisió (Vejau: Abolició de l'estat de Baden del Sur). El 25 d'abril de 1952 els tres antics estats es varen unir en un solament cridat Baden-Wurtemberg.

Solicituts de revisió de les fronteres

En l'entrada en vigor dels Acorts de París en maig de 1955, Alemània va recuperar part de la seua sobirania. Això va fer que donara començ el periodo d'un any establit en l'artícul 29.2 (GG) per a que els ciutadans pogueren demanar un referèndum per a revertir els canvis territorials que s'havien produït durant l'ocupació aliada. Com a conseqüència d'això es varen presentar huit solicituts de reversión, de les quals varen prosperar sis per a ser someses a referèndum, en recaptar el respal de més del 10 % de la població censada en dret a sufragi al Parlament Federal:

• Restabliment del Land Oldemburgo 12,9 %
• Restabliment del Land Schaumburg-Lippe 15,3 %
• Reintegrament de Coblenza i Tréveris en Renania del Nort-Westfalia 14,2 %
• Reintegrament de Rheinhessen en Hesse 25,3 %
• Reintegrament de Montabaur en Hesse 20,2 %

• Restabliment del Land Baden 15,1 %

L'última solicitut va ser denegada en principi pel Ministre Federal d'Interior per l'existència del referèndum de 1951. No obstant, el Tribunal Constitucional d'Alemània va jujar que el refús no va ser segons la llei: la població de Baden tenia el dret a un nou referèndum, ya que el de 1951 havia tingut lloc baix diferents regles que les establides en l'artícul 29 (GG). En concret, el resultat del referèndum de 1951 no va reflectir els desijos de la majoria de la població de Baden. Les dos solicituts que no varen prosperar concernien abdós al Palatinado, una per a la seua integració en Baviera (7,6 %) i una atra per a la seua integració en Baden-Wurtemberg (9,3 %). Posteriors solicituts (Lübeck, Geesthacht, Lindau, Achberg, 62 comunitats de l'estat d'Hesse) varen ser ya rebujades com a inadmissibles pel ministre federal d'Interior o varen ser retirades, com en el cas de Lindau. El rebuig va ser confirmat per la Cort Constitucional Federal en el cas de Lübeck.

Esmenes a la Norma Fonamental

Sèu del Consell Federal, Bundesrat, cambra de representació dels estats federals

Si una solicitut prosperava, el paràgraf 6 de l'artícul 29 (GG) establia que es devia convocar un referèndum dins dels tres anys posteriors a l'entrada en vigor de la Constitució. Aixina, com la data llímit va ser sobrepassada el 5 de maig de 1958 sense que res succeïra, el govern de l'estat d'Hesse va iniciar un procés en el Tribunal Constitucional en octubre de 1958. La denúncia va ser desestimada en juliol de 1961 en l'argument de que l'artícul 29 (GG) havia fet de la nova delimitació del territori federal una qüestió exclusivament federal. Al mateix temps, el Tribunal va reafirmar el requeriment d'una revisió dels llímits territorials com una qüestió obligada per als principals càrrecs constitucionals. El govern de la gran coalició Großi Koalition (1966-1969) va decidir donar curs a les solicituts de 1956 establint dates llímit obligatòries per a la celebració dels referends. L'artícul 29 (GG) es va canviar, incloent dos nous punts i modificant la redacció dels restants. Per als referends en Baja Sajonia i en Renania-Palatinado es va fixar com a llímit la data del 31 de març de 1975, mentres que per al de Baden va ser el 30 de juny de 1970 (art 29.3[1], [GG]). El quòrum per a que es considerara vàlit el vot va ser establit en un quarto dels censats en dret a vot a les eleccions al Bundestag (art 29.3[2], [GG]). No obstant, en el següent paràgraf (art 29.4, [GG]) es dia que la llei federal de la que depenia la reorganisació del territori podia diferir del resultat del referèndum «sol en la mida en que fora necessari per a alcançar els objectius de la reorganisació de conformitat en el paràgraf 1», deixant la porta oberta al vet del Parlament al possible resultat dels referends esgrimint esta raó. En el seu discurs d'investidura en Bonn, el 28 d'octubre de 1969, el canceller Willy Brandt va propondre que el govern considerara l'artícul 29 (GG) com un mandat d'obligat compliment. Per a eixe propòsit es va establir una comissió d'experts, coneguda pel nom del seu president, un antic Secretari d'Estat de Vivenda, el professor Werner Ernst. Despuix de dos anys de treball, els experts varen entregar les seues conclusions en 1973. El document oferia propostes alternatives per a totes les zones de l'Alemània Occidental. En el nort es podria crear tant solament un nou estat a partir de Schleswig-Holstein, Hamburc, Bremen i Baja Sajonia (solució A), com dos nous estats, un en el nordest a partir de Schleswig-Holstein, Hamburc i la partix nort de Baja Sajonia (de Cuxhaven a Lüchow-Dannenberg) i un atre en el noroest format per Bremen i el restant de Baja Sajonia (solució B). En el centre i el suroest es podien unir els estats d'Hesse, Sarre i Renania-Palatinado (en l'excepció del Districte de Germersheim, que passaria a formar part de Baden-Wurtemberg, pero incloent la Regió del Rin-Neckar) (solució C). El Palatinado (incloent la Regió de Worms) podria també unir-se en el Sarre i Baden-Wurtemberg, i el restant de Renania-Palatinado fer-ho en Hesse (solució D). En estes propostes es podia combinar qualsevol solució adoptada per al nort (A o B) en qualsevol atra en el centre i suroest (C o D). Al mateix temps la comissió va dictar un criteri per a clarificar els térmens de l'artícul 29.1 (GG). La capacitat per a desenrollar les funcions de forma efectiva va ser considerada més important que qualsevollaç regional, històric o cultural, que varen ser considerats poc verificables. Per a complir els deures de l'administració es va considerar que era necessària una població de per lo manco cinc millons de persones. Despuix d'un debat relativament breu, i per la resposta negativa dels estats afectats, la proposta va ser abandonada. L'interés públic en la matèria era llimitat o inexistent.

El referèndum en Baden va ser portat a terme el 7 de juny de 1970. La gran majoria dels votants, el 81,9 %, va elegir que Baden permaneixquera com a part de Baden-Wurtemberg. Els referends en Baja Sajonia i Renania-Palatinado varen tindre lloc el 19 de giner de 1975. Els resultats sobre el total de persones en dret a vot varen ser:

• Restabliment del Land Oldemburgo 30,9 %
• Restabliment del Land Schaumburg-Lippe 39,5 %
• Reintegrament de Coblenza i Tréveris en Renania del Nort-Westfalia 13 %
• Reintegrament de Rheinhessen en Hesse 7,1 %
• Reintegrament de Montabaur en Hesse 14,3 %

Per lo tant, els dos referends en Baja Sajonia varen ser favorables. Com a conseqüència, ellegislatiu va ser obligat a actuar i decidir que tant Oldenburg com Schaumburg-Lippe permaneixqueren en Baja Sajonia, com a conseqüència de l'interpretació del paràgraf 4, que com s'ha dit abans, deixava oberta la possibilitat de no tindre en conte el resultat del referèndum si com a conseqüència no es complien els criteris de viabilitat de l'estat. Un recurs contra la decisió de l'eixecutiu va ser desestimat per inadmissible pel Tribunal Constitucional. El 24 d'agost de 1976 es va tornar a canviar l'artícul 24 (GG). El paràgraf 1 va ser reformulat posant ara la capacitat de desenroll de les funcions en primer lloc. L'opció d'un referèndum en el conjunt de la Federació (paràgraf 4) va ser abolida, de tal manera que una revisió dels llímits territorials ya no era possible contra la voluntat de la població afectada.

Propostes despuix de la Reunificació

En 1994 es va produir una nova esmena constitucional, introduint-se l'artícul 118a que permetia análogamente al 118 una «reorganisació territorial en els territoris que comprenen els Länder de Berlín i Brandeburgo [que] pot realisar-se, a diferència de lo prescrit en l'artícul 29, en participació dels seus habitants en dret a vot, a través d'un conveni entre abdós Länder». L'artícul 29 també va ser modificat, establint que la sifra màxima d'habitants per la que es podia reordenar un territori, sobre la base d'un acort entre estats segons el paràgraf 7, era de 50 000 habitants. L'intent de fusió de Berlín i Brandeburgo va fracassar en maig de 1996. Despuix d'haver-se aprovat un conveni entre els respectius parlaments en el necessari respal de dos terços de cada cambra, es va celebrar un referèndum. El conveni va establir, segons l'artícul 3.1, un cuórum del 25 % de respal en cada estat d'entre tots els ciutadans en dret a vot, que no va ser alcançat. El conveni, per lo tant, mai va aplegar a entrar en vigor. En conjunt, varen rebujar la proposta un 63 % dels votants, mentres que un 37 % va votar a favor; el rebuig va ser superior entre els votants de Brandeburgo. És qüestionable que alguna volta s'aplegue a abordar la qüestió de la reordenació del territori federal en èxit. No es deu tant al procediment previst en l'artícul 29 (GG), que en la seua forma actual és «més una nosa que una ajuda» (Edzard Schmidt-Jortzig), sino principalment a la falta d'interés de polítics i població. No obstant, esta qüestió podria vore's alterada en el futur per canvis demogràfics i problemes financers, obrint de nou la discussió sobre fusions de Länder.

Organisació territorial

Organisació administrativa en Alemània.

Vore també: Organisació territorial d'Alemània

Els Länder són la divisió administrativa immediatament inferior al nivell federal (administració central). la Constitució Alemana (Grundgesetz) els otorga competències plenes per a legislar en totes les matèries que no incumban al conjunt de la Federació (art. 30, 31 i del 70 al 74 [GG]), lo que inclou l'organisació dels nivells inferiors de l'administració en el territori propi de cada Land. D'esta forma, la denominació d'estos nivells i inclús la seua pròpia estructura varien d'uns estats a uns atres. Per a començar, dels setze estats federats, tres són denominats "ciutats-estat" (Berlín, Bremen i Hamburc). Tant Berlín com Hamburc estan conformades per un sol municipi (Gemeinde), i solament existix un nivell de l'administració que comprén de l'estat federat (Land) al municipi. l'estat de Bremen, encara que està inclós en la categoria de ciutats-estat, està compost per dos municipis (Bremen i Bremerhaven), existint una administració del Land i una atra per a cada una dels municipis, sense nivells intermijos. En els atres tretze, els cridats Flächenländer (pl.) 'estats extensos', existix sempre a lo manco un nivell més de l'administració. Cinc d'ells, que estan entre els més poblats i extensos (Baden-Wurtemberg, Baviera, Hesse, Renania del Nort-Westfalia i Sajonia), estan dividits en regions administratives (Regierungsbezirke). Existixen un total de 22 Regierungsbezirke. Tant en estos com en atres estats poden existir també atres entitats supramunicipals, més grans que els districtes, de naturalea diversa, com les mancomunidades regionals (Landschaftsverband).

Ya existixquen o no atres administracions intermiges, tots els tretze Flächenländer estan dividits en districtes (Kreis) i ciutats no adscrites a districte (Kreisfreie Städte). Els districtes estan composts a la seua volta per distints municipis (Gemeinde), mentres que les ciutats no adscrites comprenen estos dos nivells en una única administració ya que són municipis lo suficientment grans com per a tindre la capacitat d'eixercir les funcions pròpies dels districtes. Els propis municipis poden crear organismes per a atendre assunts coordinadamente cridats Amt (Amtsgemeinden, Gemeindeverwaltungsverbände, Landgemeinden, Verbandsgemeinden, Verwaltungsgemeinschaften, Kirchspiellandgemeinden).

Política en els Länder

Partits que formen aliances de govern en els distints estats federats.
Vejau: Partits polítics d'Alemània
Vejau: Principals senyes dels Länder

la Llei Fonamental per a la República Federal d'Alemània (Grundgesetz), la Constitució Federal, estipula que «L'orde constitucional dels Länder deu respondre als principis de l'Estat de Dret republicà, democràtic i social» (art. 28.1 [GG]). La majoria dels estats estan governats per un gabinet guiat per un Ministerpräsident (Ministre-President), junt en una cámara legislativa unicameral cridada Landtag (Parlament Estatal o, lliteralment, Dieta Estatal). Els estats són repúbliques parlamentàries i la relació entre els seus òrguens llegislatiu i eixecutiu són un reflex de dita relació a nivell federal: ellegislatiu és elegit directament per la ciutadania per un periodo de quatre o cinc anys, depenent de l'estat, i el Ministre-President és elegit per la pròpia cambra i ell mateixa nomena als ministres que formen el seu gabinet. En els tres oficialment cridats 'Estats Lliures' (Baviera, Sajonia i Turingia) el govern es denomina Staatsregierung (Govern Estatal), i en els atres dèu Flächeländer (estats extensos) s'usa el terme Landesregierung (traduït també com a Govern Estatal). Anteriorment a l'1 de giner de 2000, Baviera va tindre un parlament bicameral, en un Landtag elegit per sufragi popular, i un Senat format per representants dels majors grups socials i econòmics. El Senat va ser abolit per mig d'un referèndum celebrat en 1998. Les tres ciutats-estat són governades d'una forma llaugerament distinta als atres estats. En cada una d'elles l'eixecutiu és cridat Senat (no confondre en el significat de Senat en Baviera o del Senat en Espanya). Els senadors porten a terme tasques equivalents a aquelles que en els estats més grans fan els ministres, mentres que l'equivalent a Ministre-President és el cridat Senatspräsident (President del Senat) en Bremen, Erster Bürgermeister (Primer alcalde) en Hamburc i Regierender Bürgermeister (alcalde Governador) en Berlín. El parlament de Berlín es diu Abgeordnetenhaus (Casa de Representants), mentres que en Bremen i Hamburc reben el nom de Bürgerschaft (Ciutadania).

Representació dels estats a nivell federal

Vore també: Bundesrat d'Alemània

El Consell Federal (Bundesrat) és la cambra de representació dels Länder a nivell federal. No obstant, la composició del Bundesrat és diferent de la d'atres òrguens llegislatius representant estats federats (com, per eixemple, el Senat d'Estats Units). En primer lloc, els seus membres no són elegits ni per vot popular ni pels parlamentaris regionals, sino nomenats i retirats directament pels governs regionals. Normalment, són membres dels gabinets, a sovint liderats pel mateix Ministre-President de l'estat federat. La següent taula mostra el número de delegats o escans de cada Land, que depén de la població; no obstant, pel sistema de vots del Bundesrat, en una votació tots els delegats d'un estat federat tenen que votar en el mateix sentit (vore:Forma de votació en el Bundesrat). Ya que les eleccions regionals en Alemània no estan coordinades, sino que poden ocórrer en qualsevol moment, la distribució de les majories en el Bundesrat sol canviar a sovint.

Erro al crear miniatura:

Habitants	Escans	Estats
> 7 millons	6	Baden-Wurtemberg Baviera Baja Sajonia Renania del Nort-Westfalia
6-7 millons	5	Hesse
2-6 millons	4	Berlín Brandeburgo Renania-Palatinado Sajonia Sajonia-Anhalt Schleswig-Holstein Turingia
< 2 millons	3	Bremen Hamburc Mecklemburgo-Pomerania Occidental Sarre
Total	69

Reforma del federalisme

A lo llarc de l'història de la República Federal d'Alemània, l'Estat federal va tendir a assumir cada volta més competències, admetent al mateix temps una major participació dels governs dels estats federats a través del Bundesrat. No obstant, açò va provocar una major complexitat del sistema llegislatiu i va impedir prendre decisions ràpides, duent inclús a un virtual bloqueig llegislatiu sempre que el partit d'oposició en la cambra baixa del Parlament alemà (Bundestag) conseguia la majoria dels escans en el Bundesrat. En l'any 2006 es va abordar la cridada «Reforma del federalisme» per mig d'una reforma constitucional i atres canvis llegislatius menors per a reordenar les competències de l'Estat federal i els estats federats, restant atribucions al Bundesrat i aumentant els poders genuïns dels governs regionals.

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Alemània|20px|Vore el portal sobre Alemània]] Portal:Alemània. Contingut relacionat en Alemània.
• Organisació territorial d'Alemània
• Organisació territorial de la República Democràtica Alemana
• Estats del Sacre Imperi Romà Germànic
• Estats de la Confederació Germànica
• Estats de l'Imperi alemà
• Estats de la República de Weimar
• Divisions administratives de l'Alemània nazi
• Història d'Alemània
• Anex:Ciutats en Alemània
• Llesta d'exònims espanyols per a topònims alemans

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estat federat (Alemània).
• archive. org/web/20110814172617/http://www. plataformaual. com/mapadealemania. htm Mapa dels Länder d'Alemània
• bundesregierung. de/Webs/Breg/DE/Startseite/startseite_node. html Sitie web del govern d'Alemània (alemà/anglés/francés)
• madrid. diplo. de/Vertretung/madrid/es/04/seite__sistema__pol_C3_ADtico. html Sitie web de l'Embaixada d'Alemània en Espanya: El sistema polític d'Alemània (en espanyol)
• Neugliederung dones Bundesgebietes (‘Reordenació del territori federal’) (en la Wikipedia en alemà).