Guillermo I d'Alemània

Guillermo I d'Alemània

Guillermo I d'Alemània (en alemán: Wilhelm I; Wilhelm Friedrich Ludwig, Berlín, Plantilla:Data de naiximent-Berlín, Plantilla:Data de mort) va ser rei de Prusia, des de el 2 de giner de 1861 i el primer emperador alemà des de el 18 de giner de 1871 fins al seu decés. Membre de la Casa de Hohenzollern, va anar el primer cap d'Estat de l'Alemània unida. Va ser cap d'Estat de Prusia de facto des de 1858, quan es va convertir en regente del seu germà Federico Guillermo IV. Durant el regnat del seu net Guillermo II, va ser conegut com Guillermo el Gran (en alemán: der Großi).

Com a segon fill del príncip Federico Guillermo i Luisa de Mecklemburgo-Strelitz, no s'esperava que Guillermo ascendira al tro. El seu yayo, el rei Federico Guillermo II, va morir l'any del seu naiximent, i el seu pare va ser coronat Federico Guillermo III. Guillermo va lluitar en distinció durant la Guerra de la Sexta Coalició i posteriorment es va convertir en una figura destacada del eixèrcit prusiano. En 1840, el seu germà major, sense descendència, es va convertir en rei de Prusia com Federico Guillermo IV, lo que va convertir a Guillermo en hereu presuntivo. Guillermo va eixercitar un paper important en el aplastamiento de les revolucions de 1848 en Alemània, encara que es va vore obligat a exiliar-se breument en Anglaterra. Federico Guillermo IV va sofrir un derrame cerebral en 1857 i va quedar incapacitat, per lo que Guillermo va ser nomenat formalment Príncip Regente un any despuix. En 1861, Guillermo va ascendir al tro prusiano a la mort del seu germà major.

Despuix del seu ascens al tro, Guillermo va entrar immediatament en conflicte en el Landtag lliberal (l'assamblea representativa del Regne de Prusia, composta per la Cambra alta dels Lores o Herrenhaus i la Cambra baixa de Representants o Abgeordnetenhaus) per la seua proposta sobre el presupost militar. En resposta, Guillermo va nomenar a Otto von Bismarck com Ministre President per a forçar l'aprovació de les seues propostes, donant començ una colaboració entre abdós que duraria el restant de la seua vida. En el front exterior, Guillermo va supervisar les victòries prusianas en la Segona Guerra de Schleswig i en la guerra austro-prusiana, establint a Prusia com la principal potència alemana. En 1871, gràcies a les maniobres de Bismarck, es va conseguir l'unificació d'Alemània despuix de la guerra franc-prusiana. Es va proclamar l'Imperi alemà i Guillermo va rebre el títul d'Emperador d'Alemània (Kàiser). Si be tenia un poder considerable com a Kàiser, Guillermo va deixar en gran medida els assunts de l'Estat en mans de Bismarck. Més vesprada va ser objecte de varis intents fallancs d'assessinat, lo que va permetre a Bismarck aprovar una série de lleis antisocialistas. En 1888, conegut com l'Any dels Tres Emperadors, Guillermo va morir als 90 anys despuix d'una curta malaltia i va ser succeït pel seu fill Federico. Federico, que ya patia càncer, va morir 99 dies despuix i el tro va passar a mans de Guillermo II.

Biografia

Segon fill del rei Federico Guillermo III i de la duquesa Luisa de Mecklemburgo-Strelitz. En 1829 es va casar en la princesa Augusta de Sajonia-Weimar-Eisenach i va tindre en ella dos fills.

Va servir en l'eixèrcit prusiano des de 1814 i se li varen encomanar algunes missions diplomàtiques des de 1815.

En 1857, el seu germà el rei Federico Guillermo IV va sofrir una crisis que li va generar problemes de salut mental fins a la seua mort. Un any despuix, Guillermo va tindre que fer-se càrrec de la regència de Prusia.

En fallir Federico Guillermo IV sense fills varons, el 2 de giner de 1861, Guillermo va accedir al tro de Prusia en el nom de Guillermo I.

Abans de la regència no havia intervingut en política. Ya en el tro es va mostrar favorable a una política conservadora, designant primer ministre a Otto von Bismarck (1862), que va anar en la pràctica qui va dur les regnes de la política i del procés d'unificació alemana. A partir de 1871 ho va designar com a Canceller d'Alemània.

Despuix de la guerra franc-prusiana, Guillermo I de Prusia va ser proclamat Emperador alemà (i no Emperador d'Alemània) el 18 de giner de 1871 en el saló dels espills del Palau de Versalles. La Confederació Alemana del Nort (1867-1871) es va transformar en l'Imperi alemà («Kaiserreich», 1871-1918). Es va fundar un únic Estat de caràcter federal en el rei de Prusia com a cap d'Estat, en el títul imperial i «president» o primus inter parells dels monarques que es varen federar dels regnes de Baviera, Wurtemberg, Sajonia, el Gran Ducado de Baden i el d'Hesse. També varen quedar incorporades les ciutats lliures d'Hamburc, Lübeck i Bremen.

L'11 de maig de 1878 l'anarquiste Max Hödel va atentar contra la seua vida disparant en un revòlver contra l'emperador i la seua filla Luisa, eixint indemne. El 2 de juny novament va ser víctima d'un atentat fallanc per Karl Nobiling, que es va suïcidar abans de ser arrestat. L'agressor li va disparar en una escopeta i Guillermo va rebre algunes perdiganes que ho varen ferir encara que no de gravetat.

A la seua mort li va succeir el seu fill Federico III, pero per un càncer va morir als tres mesos de regnat, sent succeït a la seua volta pel seu fill Guillermo II.

Rei de Prusia

El 2 de giner de 1861 va morir Federico Guillermo IV i Guillermo va pujar al tro com Guillermo I de Prusia. En juliol, un estudiant de Leipzig va intentar assessinar a Guillermo, pero només va resultar ferit lleument. De la mateixa manera que Federico I de Prusia, Guillermo va viajar a Königsberg i allí es va coronar en l'Iglésia del Castell. Guillermo va elegir l'aniversari de la batalla de Leipzig, el 18 d'octubre, per a este acte, que va ser la primera cerimònia de coronació prusiana des de 1701 i l'única coronació d'un rei alemà despuix de 1806. Guillermo es va negar a complir el desig del seu germà, expressat en el testament de Federico Guillermo, de que abrogara la Constitució.

Guillermo va heretar un conflicte entre Federico Guillermo i el Landtag lliberal (l'assamblea representativa del Regne de Prusia, composta per la Cambra alta dels Lores o Herrenhaus i la Cambra baixa de Representants o Abgeordnetenhaus). Guillermo era considerat políticament neutral, en tant intervenia menys en política que el seu germà. En 1862, el Landtag va rebujar un aument del presupost militar necessari per a pagar la reforma de l'eixèrcit ya aplicada. Esta consistia en aumentar l'eixèrcit en temps de pau de 150.000 a 200.000 hòmens i incrementar el número anual de nous reclutes de 40.000 a 63.000. No obstant, la part verdaderament controversial era el pla de mantindre la duració del servici militar (aumentada de dos anys en 1856) en tres anys. Quan la seua petició, respalada pel seu Ministre de Guerra Albrecht von Roon, va ser denegada, Guillermo va pensar primer en abdicar, pero el seu fill, el Príncip Hereu, li'l va desaconsellar rotundament. Llavors, per consell de Roon, Guillermo va nomenar a Otto von Bismarck Ministre President per a forçar l'aprovació de les propostes. Segons la constitució prusiana, el ministre President era responsable únicament davant el rei, no davant el Landtag. Bismarck, un Junker prusiano conservador i amic lleal del rei, vea la seua relació de treball en Guillermo com la d'un vassall davant el seu superior feudal. No obstant, era Bismarck qui dirigia en efecte la política, tant interior com a exterior, guanyant en vàries ocasions l'assentiment de Guillermo solament amenaçant-li en dimitir.

Durant el seu regnat, Guillermo va ser comandant en cap de les forces prusianas en la Segona Guerra de Schleswig contra Dinamarca en 1864 i en la guerra austro-prusiana de 1866. Despuix de la victòria prusiana en esta última, Guillermo va voler marchar a Viena i anexionarse Àustria, pero Bismarck i el seu fill, el príncip hereu Federico, li varen dissuadir de fer-ho. Bismarck volia posar fi a la guerra ràpidament, per a permetre a Prusia aliar-se en Àustria si ho necessitava més alvance. Aixina mateix, Federico estava consternado per les baixes i volia un final ràpit de les hostilitats. Durant una acalorada discussió, Bismarck va amenaçar en dimitir si Guillermo decidia continuar cap a Viena. Bismarck es va eixir en la seua, i Guillermo va tindre que acontentar-se en convertir-se en el governant de facto dels dos terços septentrionals d'Alemània. Prusia es anexionó varis dels aliats d'Àustria al nort del Meno, aixina com Schleswig-Holstein. També va forçar a Sajonia-Lauenburgo a una unió personal en Prusia (que es va convertir en unió plena en 1876).

En 1867 es va crear la Confederació Alemana del Nort com a federació (estat organisat federalmente) dels estats d'Alemània del Nort i Alemània Central baix la presidència permanent de Prusia. Guillermo va assumir el Bundespräsidium, el presídium de la Confederació, un càrrec hereditari de la corona prusiana. Si ben no expressis verbis, en funció Guillermo era el Cap de l'Estat. Bismarck va evitar intencionadament títuls tals com el de Präsident, ya que sonava massa republicà. Guillermo es va convertir també en el Bundesfeldherr constitucional, açò és, comandant de totes les forces armades federals. Per mig de tractats secrets en els estats del sur d'Alemània, es va convertir també en comandant dels seus eixèrcits en temps de guerra. En 1870, durant la guerra franc-prusiana, Guillermo va estar al mando de totes les forces alemanes en la crucial batalla de Sedán.

Fills

Guillermo i Augusta de Sajonia-Weimar varen tindre dos fills:

Image	Nom	Naiximent	Mort	Notes
	Federico III, emperador alemà i rei de Prusia	18 d'octubre de 1831	15 de juny de 1888 (56 anys)	casat (25 de giner de 1858) en Victoria, Princesa Real (1840-1901); huit fills.
	Princesa Luisa de Prusia	3 de decembre de 1838	23 d'abril de 1923 (84 anys)	casada (20 de setembre de 1856) en el Príncip Federico I de Baden (1826-1907); tres fills.

Títuls i tractaments

Títuls complets

El seu Majestad Imperial i Real Guillermo I, per la gràcia de Deu, emperador Alemà i rei de Prusia, margrave de Brandeburgo, burgrave de Núremberg, comte d'Hohenzollern, duc sobirà i suprem de Silesia i del Comtat de Glatz; gran duc del Baix Rin i de Posen, duc de Sajonia, de Westfalia, de Angria, de Pomerania, Luneburgo, Holstein i Schleswig, de Magdeburgo, de Bremen, de Güeldres, Cléveris, de Jülich i Berg; duc dels Wendos i els Casubios, de Crossen, Lauenburgo i Mecklemburgo; landgrave d'Hesse i Turingia, margrave de l'Alta i Baixa Lusacia; príncip d'Orange, príncip de Rügen, de Frisia Oriental, de Paderborn i Pyrmont, de Halberstadt, Münster, Minden, Osnabrück, Hildesheim, de Verden, Cammin, Fulda, Nassau i Moer; comte principesco d'Henneberg, comte de la Marck, de Ravensberg, de Hohenstein, Tecklemburgo i Lingen, de Mansfeld, Sigmaringen i Veringen; senyor de Fráncfort.

El doble tractament es va pronunciar per primera volta durant la cerimònia de proclamació de Guillermo com a kàiser en Versalles, quan el sobirà de Baden Federico I va alçar la copa per la salut del nou emperador al crit de: "El seu majestad imperial i real, kàiser Guillermo, llarga vida." (Seine Kaiserliche und Königliche Majestät, Kaiser Wilhelm, lebe hoch!). El motiu per usar un doble tractament ("imperial" per ser el nou emperador alemà i "real" per ser rei de Prusia) va ser possiblement el desig de comparar el seu estatus al del kàiser austríac, que per ser emperador d'Àustria i rei d'Hongria rebia el títul institucional de «imperial i real». Encara que oficialment seguia sent el títul complet de Guillermo fins a la seua mort, posteriorment es va fer us casi exclusiu del terme «imperial» com a tractament i adjectiu, ya que, a diferència d'Àustria-Hongria, Prusia formava part —de fet la part principal— de l'Imperi alemà i de l'ara unida nació alemana.

Honors

Condecoracions alemanes

Condecoracions estrangeres

Ancestros

Ancestros de Guillermo I d'Alemània
Vore també Regne de Prusia Referències Enllaços externs Biografia de Guillermo I: https://història-biografia.com/guillermo-i-de-alemania/ Referències