Anar al contingut

Wendos

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Wendos o vendos (en alemán: Wenden; en latín: Venedi) és el nom donat pels germans als pobles eslaus del centre-nort d'Europa, en particular dels sorbios o sorabos que viuen en el nordest de l'actual Alemània. El seu nom deriva del terme alemà Veneter, que s'usava per a denominar a vàries tribus no germàniques.[1] Segons pareix els germans varen prendre la paraula wend del cèltic, que té en els idiomes celtes antics, entre ells els vénetos, el significat de "ros". Els germans haurien pres la paraula i l'haurien aplicat aixina als pobles no germans ni llatins més pròxims a ells, en particular als eslaus occidentals; l'adjectiu alemà de "Wenden" és "Windisch" (véndico). .[2][3]

Erro al crear miniatura:
La frontera Llimes Saxoniae entre els saxons i els lechitas obotritas, establida cap a l'any 810 en l'actual Schleswig-Holstein.
Erro al crear miniatura:
Germaniae veteris typus (Antiga Alemània). Aestudos, Venedos, Gitones i Ingaevones són visibles en el cantó superior dreta del mapa. Editat per Willem i Joan Blaeu, 1645.

Orige del nom

Esta paraula no s'ha utilisat molt a lo llarc de l'història. Tácito en De Germania parla dels venedi creent-els un poble germà habitant de les regions orientals d'Europa, i en tal sentit es pot aplegar a confondre en els vàndals. El cosmógrafo Claudio Ptolomeo en el seu Geographia cita als Ouenedoi o Venedes en regions que aproximadament corresponen en l'actualitat a l'est d'Alemània i a Polònia, quedant relegada simplement a un o dos grups eslaus, encara que en el passat s'usava com a terme arcaic per a designar a tots els pobles eslaus. Com a resultat, encara hui és difícil presentar un quadro coherent dels vendos com a poble.

Els significats que englobava el terme comprenen els següents camps:

  1. Els francs denominaven a tots els eslaus que vivien entre els rius Oder i Elba com wendos o sorbios, mentres que en la lliteratura eslava, estes gents eren nomenades eslaus polobianos o polabios, junt a atres pobles eslaus ràpidament germanizados: els vagrios (Wagrien), abroditas o obodritas, vilzos o veleti.
  2. En general, s'ha vingut usant este nom en alemà per als pobles eslaus occidentals que antigament habitaven en els territoris dins de les fronteres de la Pomerania anteriors a la Segona Guerra Mundial i de l'Alemània oriental. Aixina mateix, englobava a tots els eslaus a l'oest de Polònia i al nort de Bohèmia, polobianos, pomeranios i sorbios. També s'utilisava per a cridar als checs i eslovacos en els texts alemans d'abans del XV.
  3. Denominació en anglés i alemà per als sorbios, també cridats "sorabos", un poble eslau que va emigrar a l'Europa Central durant la gran migració, provablement com a conseqüència de la pressió eixercida per una série de belicosos pobles (hunos i ávaros) cap a l'oest del continent. Alguns dels seus descendents, cridats també wendos o sorbios lusacianos (Luž@ički Srbi) i que encara hui viuen en Lusacia, a on la llengua sorbia s'ha mantingut en els plans d'estudi de les escoles. Molts wendos varen ser desplaçats al Regne de Prusia durant les Revolucions de 1848. Tinga's en conte que abans dels sorbios, durant l'Alta Edat Mija varen existir en Lusacia atres dos pobles eslaus o "vendos": els milzenos en l'Alta Lusacia i els lusitzi en la Baixa Lusacia. Per un atre costat, numerosos wendos lusacianos varen emigrar a països com a mà d'obra barata, incloent Austràlia i Estats Units. Ací, la majoria es va assentar en Texas, a on es varen convertir en els primers membres del Sínodo de Misuri de l'Iglésia Luterana. Un gran assentament de wendos en Texas lo podem trobar en la ciutat de Serbin.
  4. Denominació alemana dels casubios.
  5. Alguns historiadors finlandesos sostenen que les paraules wendos o vàndals, utilisades en les fonts escandinaves, es referien a pobles de la costa este del mar Bàltica, des de Pomerania a Finlàndia, incloent alguns finés. L'existència d'estos supòsits wendos finés és molt discutida. En el XIII va existir un poble cridat wendo o embene que vivia al nort de Letònia, prop de l'actual ciutat de Cēsis i, com el seu nom indica, eren eslaus. Alguns investigadors, no obstant, senyalen que poden estar relacionats en el poble finoparlante dels votios.
  6. En Hongria reben este nom (Vendek) els prekmuros, grup ètnic eslové que conserva un dialecte arcaic del idioma eslové.

Història

Sorgiment (500-1000)

En el primer mileni d. C., durant les migracions dels eslaus que varen dividir a la recent formada ètnia eslava en grups del sur, de l'est i de l'oest, alguns eslaus occidentals es varen traslladar a les àrees entre els rius Elba i Oder, movent-se d'est a oest i de sur a nort. Allí varen assimilar al restant de la població germànica que no havia abandonat la zona en el periodo de migració. Els seus veïns germans varen adaptar als eslaus el terme que abans utilisaven per als pobles a l'est del riu Elba, cridant-els Wends com abans cridaven als Venedi i provablement també als Vàndals. En la seua obra de finals del VI Història d'Armènia, Movses Khorenatsi menciona les seues incursions en les terres nomenades Vanand per ells.[4]

Encara que els wendos varen aplegar a la cridada Germania Slavica com a grans grups homogéneus, pronte es varen dividir en una varietat de chicotetes tribus, en grans franges de bosc que separaven una zona d'assentament tribal d'una atra. Els seus noms tribals derivaven dels noms de llocs locals, adoptant a voltes la tradició germànica (per eixemple, Heveller de Havel, Rujanes de Rugians). Els assentaments s'asseguraven en burcs redons fets de fusta i argila, a on la gent podia retirar-se en cas d'una incursió de la tribu veïna o s'utilisaven com a fortalees militars o llocs d'alvançada.

Algunes tribus es varen unificar en unitats més grans, similars als ducados. Per eixemple, els Abodritas varen evolucionar a partir de l'unificació de les tribus Holstein i Mecklenburg occidentals, dirigides per poderosos ducs coneguts per les seues incursions en la Saxonia alemana. Els Lutici eren una aliança de tribus que vivien entre Obotrites i Pomerania. No es varen unificar baix un duc, sino que varen permanéixer independents. Els seus líders es reunien en el temple de Rethra.

En 983, moltes tribus de Wend varen participar en un gran alçament contra el Sacre Imperi Romà, que prèviament havia establit missions cristianes, colónies alemanes i institucions administratives alemanes (Marken com Nordmark i Billungermark) en territoris pagans de Wend. L'alçament va tindre èxit i els wendios varen retardar la germanisació durant uns dos sigles.

Els wendos i els danesos varen tindre un contacte primerenc i continu, incloent l'assentament, primer i principalment a través de les illes més propenques del sur de Dinamarca, Møn, Lolland i Falster, totes elles en topònims d'orige wendo. També va haver posats de comerç i assentament per part de ciutats daneses tan importants com Roskilde, quan era la capital: "Vindeboder" (casetes dels Wendos) és el nom d'un barri de la ciutat. Danesos i Wendos també es varen enfrontar en guerres per la pirateria i les creuades.[5]

Decliu (1000-1200)

Despuix dels seus èxits en el 983, els wendos es varen vore somesos una creixent pressió per part de germans, danesos i polacs. Els polacs varen invadir Pomerania vàries voltes. Els danesos assaltaven a sovint les costes del Bàltic (i, a la seua volta, els wends assaltaven a sovint als assaltants). El Sacre Imperi Romà Germànic i els seus margraves varen intentar restaurar les seues marches.

En 1068/69 una expedició alemana va prendre i va destruir Rethra, un dels principals temples pagans dels Wend. A partir de llavors, el centre religiós dels Wend es va traslladar a Arkona. En 1124 i 1128, els pomeranos i alguns lutici es varen batejar. En 1147 va tindre lloc la Creuada dels wendos en lo que hui és el noreste d'Alemània.

No obstant, açò no va afectar als wendis de l'actual Sajonia, a on s'havia conseguit una coexistència relativament estable d'habitants alemans i eslaus, aixina com una estreta cooperació dinàstica i diplomàtica de la noblea wendis i alemana. (Vejau: Wiprecht de Groitzsch).

En 1168, durant les Creuades del Nort, Dinamarca va montar una creuada dirigida pel bisbe Absalon i el rei Valdemar el Gran contra els Wendos de Rugia per a convertir-els al cristianisme. Els creuats varen capturar i varen destruir l'Arkona, el temple-fortalea dels wendios, i varen derribar l'estàtua del deu wendio Svantevit. En la capitulació dels wendos de Rugia, els últims wendos pagans independents varen ser derrotats pels poders feudals cristians circumdants.

Entre els sigles XII i XIV, els colon germànics es varen traslladar a les terres de Wendish en gran número, transformant la cultura de la zona d'eslava a germànica. Els ducs i monasteris locals varen invitar als colon a repoblar les terres de cultiu devastades en les guerres, aixina com a cultivar noves terres de cultiu a partir dels extensos boscs i els sols pesats, en l'us de ferramentes agrícoles basades en el ferro que s'havien desenrollat en Europa occidental. Al mateix temps, es varen crear un gran número de noves ciutats baix el dret alemà de la ciutat en l'introducció de mercats, contractes i drets de propietat en força llegal. Esta evolució, que va durar més de dos sigles, es coneix com la Ostsiedlung (expansió alemana cap a l'est). Una minoria de colon germans es va traslladar més allà del territori wendo a Hongria, Bohèmia i Polònia, a on varen ser generalment benvinguts per les seues habilitats en l'agricultura i l'artesania.

l'idioma polabio es va parlar en la zona central de Baja Sajonia i en Brandeburgo fins a al voltant del XVII o XVIII.[6][7] La població alemana va assimilar a la major part dels Wend, lo que significa que varen desaparéixer com a minoria ètnica -a excepció dels sorbios. No obstant, molts topònims i alguns llinages de l'est d'Alemània seguixen mostrant hui en dia orígens wendis. Ademés, els Ducs de Mecklemburgo, de Rügen i de Pomerania tenien antepassats wendos.

Entre 1540 i 1973, els reis de Suècia es dien oficialment reis dels suecs, godos i wendos (en traducció llatina: reis de suiones, godos i vàndals) (). En acabant de que la monarca danesa la regna Margarita II optara per no utilisar estos títuls en 1972, l'actual monarca suec, Carlos XVI Gustavo, també va optar per utilisar únicament el títul de Rei de Suècia" (Sveriges Konung), canviant aixina una tradició milenària.

Des de l'Edat Mija, els reis de Dinamarca i de Dinamarca-Noruega utilisaven els títuls de Rei dels wendos (des de 1362) i de Rei dels godos (des del XII). L'us d'abdós títuls es va suspendre en 1973.[8]

Deus dels wendos

Erro al crear miniatura:
Un sacerdot wendo de Svantevit precristiano representat en una pedra de Vendian Arkona, hui en Altenkirchen. Svantevit era el deu de la guerra en la mitologia eslava i el pare de tots els demés deus.

Abans de convertir-se en cristians, els wendos tenien els seus propis deus. Són descrits per Saxo[9] en la seua descripció de la campanya d'Arkona en 1169. Diu sobre Svantevit:

"Dins de la casa hi havia una enorme image d'un deu, molt més gran que qualsevol home i estrany a la vista en els seus quatre caps i quatre colls, dos dels quals giraven cap a davant i els dos cap a arrere, pero de modo que tant davant com darrere d'un cap miraven. a la dreta i el segon a l'esquerra. Es va afaitar la barba i es va tallar el cabell per a que semblara que l'artiste havia reproduït deliberadament el pentinat de Rygboerne. En la seua mà dreta sostenia una banya, adornat en vàries classes de minerals, que el sacerdot del santuari tenia la costum d'omplir de vi tots els anys, i per l'estat de la beguda en la banya es va donar conte de l'any nou. creiximent. Va mantindre el seu braç esquerre doblat i va posar la seua mà en el seu costat. El corfoll li aplegava fins a les espinelles; les cames estaven tallades en una atra classe de fusta, i l'articulació dels genolls estava tan ben amagada que calia mirar molt de prop per a descobrir el lloc a on estaven colocades."
" un soport de roure cridat Rygevit , i que des de tots els costats estava ple i lleig a la vista, perque les oronetes havien construït un niu baix de la seua cara i varen cobrir tot el pit en el seu escoria ". Tenia " l'apariència de sèt hòmens davall una de gèl i recta, tantes espases reals en baïnes a joc... una octava que sostenia desenvainada en la seua mà dreta... "

La cort d'un tercer deu estava dedicada a Porevit : " Va ser representat en cinc caps pero sense armes. Quan ho varen tallar, la fila va aplegar a la cort de Porenut. El seu respal tenia quatre cares; una quinta la duya en el pit ". Una atra deïtat es dia Triglaf.[9]

Llegat

El poble wendo va conviure durant sigles en els colon alemans i es va ser assimilant a la cultura germanófona.

La Bula d'Or de 1356 (una de les bases constitucionals del Sacre Imperi Romà Germànic) reconeixia explícitament en el seu art. 31 que el Sacre Imperi Romà Germànic era una entitat plurinacional en "diverses nacions distintes en costums, modo de vida i llengua".[10][11] Per això, estipulava que "els fills, o hereus i successors dels ilustres príncips electors, ... ya que s'espera que en tota provabilitat hagen adquirit naturalment la llengua alemana, ... seran instruïts en la gramàtica de les llengües italiana i eslava (és dir, wendesa), a partir del sèptim any de la seua edat".[11]

Molts noms geogràfics d'Alemània central i del nort del país tenen un orige eslau. Les terminacions eslaves típiques són -itz, -itzsch i -ow. Es troben en noms de ciutats com Delitzsch i Rochlitz. Inclús els noms de grans ciutats com Leipzig i Berlín són provablement d'orige eslau.

En l'actualitat, l'única minoria que queda d'orige wenés, els sorabos, manté la seua llengua i cultura tradicionals i goja de l'autodeterminació cultural eixercida a través de la Domowina. El tercer ministre president de Sajonia, Stanislaw Tillich (2008-2017), és d'orige sorbio, sent el primer cap d'un estat federal alemà d'orige ètnic minoritari.

Els wendos de Texas

En 1854, els wendos de Texas varen partir de Lusacia en el barco Ben Nevis[12] en busca de major llibertat, per a assentar-se en una zona del centre de Texas, principalment en Serbin. Els wendos varen tindre èxit, expandint-se en Warda, Giddings, Austin, Houston, Fedor, Swiss Alp, Port Arthur, Mannheim, Copperas Cove, Vernon, Walburg, The Grove, Bishop i la Vall del Riu Gran.

Un fort émfasis en la tradició, els principis i l'educació és evident hui en dia en les famílies descendents dels pioners wendish. En l'actualitat, mils de tejano i atres nortamericans (molts d'ells desconeixen el seu orige), poden reclamar l'herència dels Wendish.[13]


Interior de l'iglésia luterana original que els wendos varen establir en Serbin, Texas, St. Paul.

Vore també

Referències

  1. ↑ «Who Llaure the Wends?» (January 2010).
  2. ↑ Campbell, Lyle (2004). Historical Linguistics, MIT Press, p. 418. ISBN 0-262-53267-0.
  3. ↑ Bojtár, Endre (1999). Foreword to the Past, Central European University Press, p. 88. ISBN 9639116424.
  4. ↑ Istorija Armenii Mojseja Horenskogo, II izd. Per. N. O. Emina, M., 1893, s.55-56.
  5. ↑ «Venderne og Danmark». Archivat des de l'original, el 16 de novembre de 2012.
  6. ↑ Harry van der Hulst. Sistemes prosódicos de paraules en les llengües d'Europa. Walter de Gruyter. 1999. p. 837.
  7. ↑ Enciclopèdia Britannica Online. Llengües lekíticas.
  8. ↑ «Kungl. Maj:ts kungörelse med anledning av konung Gustaf VAIG VORE Adolfs frånfälle». Lagen. nu. Archivat des de l'original, el 12 de juliol de 2014.
  9. ↑ 9,0 9,1 Henrik M. Jansen : "Svantevit de Svendborg" ( Skalk No. 2, 1990; págs. 3-7)
  10. ↑ La Bula d'Or en llatí
  11. ↑ 11,0 11,1 Charles IV, Golden Bull of 1356 (full text English translation) traduït a l'anglés, Yale
  12. ↑ «Ben Nevis, Wends and German Texans».
  13. ↑ «Who Llaure the Wends?» (January 2010).

Bibliografia adicional

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Wendos&oldid=1572854»