Bula d'Or de 1356
La Bula d'Or (en latín: bulla aurea), a voltes cridada bula d'or de Núremberg[1] o bula d'or de Metz, és un text essencial del Sacre Imperi, promulgada per l'emperador Carlos IV en 1356 en la ciutat de Metz. Consistia en un conjunt de regles que regulaven detalladament el procés complet de l'elecció del rei de Romans, donava a l'institució imperial la seua forma definitiva i atribuïa l'elecció del rei als príncips electors. El seu nom prové de la forma del document original, sagellat per una bula d'or metàlica.
La ciutat de Fráncfort conserva una còpia original d'esta famosa bula d'or. Hi ha una atra còpia en els archius de la ciutat de Metz. Una còpia original allumenada va ser entregada al Regne de Bohèmia, que ara es conserva en la Biblioteca Nacional d'Àustria. Les còpies originals encara conservades han segut promogudes al Registre Internacional de la Memòria del Món en 2013.[2]
La bula fixava a Fráncfort com el lloc de l'elecció i establia sèt príncips electors (Kurfürsten) com els responsables de portar-la a terme, a l'adop, els arquebisbes de Magúncia, Tréveris i Colónia, el Rei de Bohèmia, el Comte Palatino del Rin, el Duc de Sajonia i el margrave de Brandeburgo. Per una atra part, favoria a la Casa de Luxemburc, a la que pertanyia Carlos IV, front a la Casa de Wittelsbach, titular del ducado de Baviera i del comtat Palatino del Rin, ya que Baviera va ser exclosa de la llista d'electors; també va perjudicar a una atra Casa rival de Luxemburc, els Habsburgo,[3] que també varen ser exclosos.
La necessitat d'establir un reglament d'elecció va sorgir despuix de les dobles eleccions de 1198, 1257 i 1314, i l'assunció per part del papat del poder aprovar i llegitimar a un determinat candidat, de modo que es va apreciar la necessitat de fixar un procediment per a elegir l'emperador sense intervenció papal. En la declaració de Rhens (1338), es va proclamar com una antiga costum imperial la validea d'una elecció per majoria i que el Rei de Romans electe assumiria immediatament el poder, sense requerir-se l'aprovació papal. Esta declaració es va aprovar en la subsegüent Dieta de Fráncfort com una llei imperial. Finalment, en la Dieta de Núremberg, Carlos IV va promulgar la Bula d'Or (pel sagell dorat o bula que duya), que establia i fixava el procediment d'elecció del rei.
Referències
- ↑ Encyclopædia Universalis, artícul Allemagne médiévale
- ↑ «La "Bula d'Or" - l'original dels Archius Estatals d'Àustria (HHStA) i el manuscrit de lux de la Biblioteca Nacional d'Àustria (OeNB) | Organisació de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura». www.unesco.org. Consultat el 17 de juny de 2019.
- ↑ Rodolfo IV d'Àustria va reaccionar en el fals Privilegium Maius, atribuït a l'emperador Federico Barbarroja.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Bula d'Or de 1356.- La Bula d'Or en llatí
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Bula de Oro de 1356» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.