Abodritas

Els abodritas o obodritas (en alemà: Abodriten, en polac: Obodrzycy) varen ser una confederació de tribus eslaves occidentals de l'Edat Mija emplaçades en el territori dels actuals estats de Mecklemburgo i Holstein en el nort d'Alemània (vejau eslaus polabios). Durant décades varen ser aliats de Carlomagno en les seues guerres contra els sajones germànics i els veleti eslaus. En 798 els abodritas, governats pel príncip Drasco (Drożko, Draško o Thrasco), varen derrotar als sajones en la batalla del riu Sventana. Els sajones, que encara eren pagans (els nordalbingios), varen ser dispersats per l'emperador, i la part del seu antic territori en Holstein al nort del Elba va ser concedida als abodritas en 804 com recompensa per la seua victòria. Açò, no obstant, es va revertir pronte per l'invasió dels danesos.

El Llimes Saxoniae formant la frontera entre els sajones a l'oest i els abodritas a l'est.

El Geógrafo Bavar, un document medieval anònim recaptat en Ratisbona en 830, conté una llista de les tribus de l'Europa centre-oriental a l'est del Elba. La llista inclou als Nortabtrezi (abodritas) en 53 civitates. Adán de Bremen es referix a ells com els Reregi pel seu lucratiu emporio comercial Reric. De la mateixa manera que atres grups eslaus, varen ser freqüentment descrits per fonts germàniques com wendos.

Les principals tribus de la confederació abodrita varen ser:

• Els abodritas pròpiament dits (des de la Baïa de Lübeck fins al Llac de Schwerin).
• Els wagrios (est d'Holstein i part de Sajonia).
• Els warnabos (Warnow superior i Mildenitz).
• Els polabios pròpiament dits (entre el Trave i l'Elba).

Atres tribus associades en la confederació:

• Els Linones prop de Lenzen.
• Els Travnjane prop del Trave.
• Els Drevani en Wendland i el nort d'Altmark.

Com a aliats dels reis carolingios i de l'imperi dels seus successors otonianos, els abodritas varen combatre des de 808 fins a 1200 contra els reis de Dinamarca, els qui desijaven dominar la regió bàltica independentment de l'imperi. Quan va sorgir l'oportunitat, en este cas per la mort d'un emperador, varen intentar fer-se en el poder, i en 983 Hamburc va ser destruïda pels abodritas al mando del seu rei Mistivoi. En ocasions rebien tributs dels danesos i sajones. baix el liderage de Niklot, varen resistir un assalt cristià durant la creuada dels wendos (1147).

Misionero alemans, tals com a Sant Vicelino, varen convertir als abodritas al cristianisme. En 1170 varen admetre el protectorat del Sacre Imperi Romà Germànic, encapçalant la germanización i assimilació en els següents sigles. No obstant, fins a ya el XV tardà la majoria dels parracs de l'àrea abodrita seguien parlant dialectes eslaus (llengua polaba), encara que posteriorment el seu idioma va ser desplaçat pel alemà. L'idioma polabo va sobreviure fins a començos del XIX en lo que hui és l'estat federat alemà de Baja Sajonia.

Alguns dels abodritas també migraren al sur i es varen assentar en la Planura panónica, a on el comtat de Bács-Bodrog del Regne medieval d'Hongria va ser nomenat en el seu honor.

Llista de caps abodritas

Niklot (1090-1160), cap de la confederació abodrita

• Witzlaus I (-700)
• Aribert I (700-724)
• Aribert II (724-747)
• Vitzlao (Witzlaus II) (747-795)
• Drasco (Thrasco o Drożko) (795-808)
• Eslavomir (810-818)
• Ceadrago (819-despuix de 826)
• Selibur
• Nakon (954-966)
• Mistivoi (966-995)
• Mieceslao III (n. 919; va governar en 999)
• Mistislav (996-1018)
• Udo o Przybigniew (1018-1028)
• Ratibor (1028-1043)
• Godescalco dels wendos (Gottschalk) (1043-1066)
• Budivoi (1066 i 1075)
• Kruto (1066-1069 i 1069-1093)
• Enrique (1093-1127)
• Canuto Lavard (1128-1131)
• Niklot (1090–1160), príncip dels abodritas eslaus
• Pribislav (1160–1167, últim príncip abodrita. Va acceptar la sobirania sajona en 1167.

Els governants posteriors a estos es classifiquen dins d'els ducs i archiducs de Mecklemburgo.

Referències

• Herrmann, Joachim (1970). Die Slawen in Deutschland. Berlín: Akademie-Verlag GmbH. (en alemà)
• Turasiewicz A., Dzieje polityczne Obodrzyców od IX wieku do utraty niepodległości w latach 1160 - 1164, Warszawa 2004, ISBN 83-88508-65-2 (en polac)