Ratisbona
Ratisbona (en alemán: Regensburg, pronunciació: Plantilla:Àudio-AFI) és una ciutat alemana, capital de la regió administrativa d'Alt Palatinado, en l'estat federat de Baviera. Es troba en la confluència dels rius Danubio i Regen.
En 2023 la ciutat tenia 159 465 habitants, i per lo tant es troba despuix de Munich, Núremberg i Augsburc en el quart lloc entre les principals ciutats de Baviera. La ciutat és sèu del bisbat de la diòcesis de Ratisbona, té tres universitatés i és un dels 23 centres regionals bávaro. El seu caixco històric és Patrimoni de la Humanitat de l'Unesco des del 13 de juliol de 2006.[1]
Ratisbona conta en un fort predomini de l'indústria sobretot en ingenieria d'automoció, mecànica, ingenieria elèctrica, microelectrónica. La desocupació és inferior a la mija nacional (6,8 %) i de Baviera (3,4 %), en solament el 2,6 % (senyes a juliol de 2012).[2]
Geografia
[editar | editar còdic]La ciutat es troba en el punt més al nort del riu Danubio i en la desembocadura dels rius Naab i Regen. En la ciutat hi ha dos illes sobre el Danubio. El barri Stadtamhof pertanyia antigament a la marge esquerra del Danubio, pero despuix de la construcció del Europakanal, s'ha convertit en una atra illa.
En la ciutat es junten quatre àrees naturals molt diferents:
- el Jura de Franconia
- el Bosc bavar (Bayrischer Wald)
- la planura del Danubio o Gäuboden
- el terreny terciario de la Baixa Baviera
Clima
[editar | editar còdic]La ciutat està situada en la zona climàtica templada, en influència continental. L'estiu és sec i estable, en fortes tormentes ocasionals, diferenciant-se aixina del clima tan plujós de la zona prealpina. Pel contrari, la boira (boira alta) és prou freqüent en autumne i hivern, donant la sensació d'estar nuvolat i sent escassa la caiguda de neu. La mija de temperatura anual és de 9,8 °C i la precipitació mija de 658 mm, sent de les ciutats menys plujoses de Baviera. Els mesos més càlits són de juny a agost en miges de 18 °C a 20 °C i els mesos més frets són de decembre a febrer en 0 °C a 0,6 °C de mija. L'época en que més plou és en estiu, i si més no en febrer i març.
Història
[editar | editar còdic]Des de l'Edat de Pedra hi ha hagut assentaments humans en la zona de Ratisbona. El nom celta Radasbona és el més antic dau a un assentament propenc a la ciutat actual.
Al voltant de l'any 90 d. C. els romans varen construir un fort en lo que ara serien els suburbis. I en 179 varen posar la primera pedra de la ciutat,[3] erigint el fort Castra Regina ('fortificació del riu Regen') per a l'III Legió Itálica durant el mandat de l'emperador Marco Aurelio.
En l'Edat Mija, Ratisbona, ciutat imperial lliure es va convertir en el centre polític del Sacre Imperi Romà Germànic.
En febrer de 1545 o 1547 va nàixer ací Don Juan d'Àustria, fill de l'emperador Carlos V i Bàrbara Blomberg.
Durant la guerra dels Trenta Anys va ser ocupada per Baviera el 27 d'abril de 1632, presa pels suecs en novembre de 1633 i recuperada per les tropes imperials a finals de juliol de 1634.
Va ser capital de l'efímer Principat de Ratisbona, Estat vassall del Imperi Napoleònic entre 1803 i 1810, quan és anexionada al Regne de Baviera. Durant les Guerres Napoleòniques va ser presa vàries voltes per austríacs i francesos, i va adquirir notorietat històrica quan el 23 d'abril de 1809 va resultar ferit Napoleón Bonaparte en la conquista d'esta ciutat.
La ciutat no es va industrialisar, no obstant açò no va impedir que es convertixca en objectiu de bombardejos dels Aliats de la Segona Guerra Mundial.[4]
Demografia
[editar | editar còdic]| Any | Població | Hòmens | Dònes | ||
|---|---|---|---|---|---|
| absolut | % | absolut | % | ||
| 1830 | 16.287 | 7.176 | 44,1 | 9.111 | 55,9 |
| 1864 | 25.981 | 12.049 | 46,4 | 13.932 | 53,6 |
| 1885 | 36.093 | 17.045 | 47,2 | 19.048 | 52,8 |
| 1900 | 45.429 | 22.143 | 48,7 | 23.286 | 51,3 |
| 1910 | 52.624 | 25.510 | 48,5 | 27.114 | 51,5 |
| 1925 | 76.948 | 36.728 | 47,7 | 40.220 | 52,3 |
| 1939 | 95.631 | 47.844 | 50 | 47.787 | 50 |
| 1946 | 115.450 | 56.128 | 48,6 | 59.322 | 51,4 |
| 1956 | 120.324 | 54.550 | 45,3 | 65.774 | 54,7 |
| 1960 | 124.414 | 56.663 | 45,5 | 67.751 | 54,5 |
| 1970 | 129.589 | 60.052 | 46,3 | 69.537 | 53,7 |
| 1980 | 132.088 | 62.325 | 47,2 | 69.763 | 52,8 |
| 1985 | 128.761 | 60.847 | 47,3 | 67.914 | 52,7 |
| 1990 | 132.838 | 63.677 | 47,9 | 69.161 | 52,1 |
| 1995 | 141.268 | 68.631 | 48,6 | 72.637 | 51,4 |
| 2000 | 142.718 | 68.922 | 48,3 | 73.796 | 51,7 |
| 2005 | 151.717 | 73.804 | 48,6 | 77.913 | 51,4 |
| 2006 | 143.399 | 69.119 | 48,2 | 74.280 | 51,8 |
| 2007 | 145.509 | 70.047 | 48,1 | 75.462 | 51,9 |
| 2008 | 147.270 | 70.852 | 48,1 | 76.418 | 51,9 |
| 2009 | 148.282 | 71.313 | 48,1 | 76.969 | 51,9 |
| 2010 | 149.762 | 72.171 | 48,2 | 77.591 | 51,8 |
| 2011 | 152.089 | 73.415 | 48,3 | 78.674 | 51,7 |
Encara que la ciutat conta oficialment en sol 150 000 habitants, la sifra real és molt major, puix caldria afegir els pobles de l'entorn (Landkreis Regensburg) que sumen 185 000 habitants i l'alta població universitària, sifrada en uns 20 000, més la població flotant i els numerosos turistes. Açò dota a la ciutat d'una alta activitat comercial, contant per eixemple en varis centres comercials. L'alt número d'estudiants fa aixina mateix de Ratisbona una ciutat en una elevada vida nocturna.
Cultura
[editar | editar còdic]
El caixco vell de la ciutat està casi intacte i conserva abundant arquitectura romànica i gòtica. Per això Ratisbona va ser admesa en 2006 en la llista del Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco, comprenent un àrea protegida de 182,8 ha i una zona de respecte de 775,6 ha. La decisió comporta respals financers per part de l'Unió Europea.[5]
Els dos grans símbols arquitectònics de la ciutat són la catedral de Sant Pedro i el pont de pedra que creua el Danubio que data de 1146.
A 10 km a l'est de la ciutat, sobre el Danubio es troba el monument cridat Walhalla (Sala dels caiguts) i dissenyat sobre la base del Partenón grec.[6] Ideat per Luis I de Baviera en 1807, és un recordatori de l'història germànica a través de 1800 anys, que va ser inaugurat el 18 d'octubre de 1842 i en el que es mostren busts de personages de tot tipo. Quan es va inaugurar hi havia 160 personages (96 busts i 64 plaques commemoratives), havent-se ampliat poc a poc fins a aplegar a les 195 personalitats de hui (130 busts i 65 plaques). Solament 12 corresponen a dònes. Encara que pertany al estat federat de Baviera, qualsevol pot propondre una nova personalitat de la família llingüística germànica (és dir, no sol alemans, sino també austríacs, holandesos, britànics o escandinaus). Un dels requisits és que duga fallit a lo manco vint anys i s'assumixquen els costs del nou bust. La decisió final correspon al Consell ministerial de Baviera.
El papa Benedicto XVI és ciutadà honorari de la ciutat.
Deport
[editar | editar còdic]El club de fútbol de la ciutat, SSV Jahn Ratisbona, pertany al segon nivell del fútbol nacional, la 2. Bundesliga. El seu estadi és l'Arena Regensburg que posseïx un aforament de més de 15 000 espectadors.
Ciutats hermanadas
[editar | editar còdic]Ratisbona està hermanada en:
Persones destacades
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Vore també
[editar | editar còdic]- Districte de Ratisbona
- La Finestra de Orfeo
- Universitat de Ratisbona
- CONTINUATIO RATISBONENSIS in ANNALES FULDENSES. Ratisbonensis codicis novam collationem V. III. S.Biezter debeo. Maximam igitur fuJrm ca ridcutur habere, quae Sichet (S) et Tangt (T) ipsi legerunt, minorem ea, quae Pertz (P), cum cetera subsidia ignorabat, perspicere sibi visus est1 ; sequitur Gentilottii (G) auctoritm, qui plurima eorum, quae nunc paene funditus exstincta sunt, integra vidit, sigau senar ea diligentia, quae nunc postulatur, minima quaeque curavit; ultimum accedit codicum Casselani (C) et Monacensis (M) testimonium. https://ia600903.us.archive.org/24/items/annalesfuldenses00einhuoft/annalesfuldenses00einhuoft.pdf p. 107. De Bozman
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Old town of Regensburg with Stadtamhof». UNESCO Culture Sector. Consultat el 9 de giner de 2013.
- ↑ Agència Estatal d'Ocupació d'Alemània: estadístiques [1] archivat en Wayback Machine. (en alemà).
- ↑ «Ratisbona: el jazz del Danubio». Deutsche Welle. Consultat el 28 de novembre de 2007.
- ↑ http://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=1866&mobile=on
- ↑ «Regensburg: patrimoni de la humanitat». Deutsche Welle 13.07.2006. Consultat el 28 de novembre de 2007.
- ↑ Lloc web oficial del complex arquitectònic del monument Walhalla (en alemà).
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ratisbona.- Regensburg.de, sitie web oficial de la ciutat
- Portal web oficial en espanyol
- Visita virtual de Regensburg (en alemà).
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ratisbona» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.