Anar al contingut

Polabio

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Llimes Saxoniae, frontera occidental entre Obodritas i Sajones.

Es coneixia com polabios a una tribu pertanyent al grup dels eslaus polabianos que residia en la conca del riu Elba a finals del primer mileni, i actualment considerada extinta com a tal. En este nom se seguix coneixent a la llengua que parlaven els polabios, que es considera actualment dialecte del rus o del polac, també cridat polabo.

Etimologia

El terme polabio o polabiano deriva d'una paraula en eslau i fa referència a una série de tribus eslaves que varen conviure en conjunt assentades junt al riu Elba. L'orige de la paraula està en el nom de dit riu (, ). La principal obra en esta llengua és el cridat Vocabularium Venedicum (1679-1719), l'autor del qual és Christian Hennig. La paraula polabio no és un terme reconegut en el Diccionari de la R. A. I..

Història i estat

La frontera nort-oriental alemana entorn a l'any 1000.

En 845, el Geógrafo Bavar va llistar vàries tribus eslaves occidentals que habitaven en el territori que hui en dia correspon a la moderna Polònia i les seues afores. En 1139 Enrique el León va cedir "Polabia" al comte Enrique de Badewide. En els sigles següents, la tribu va ser assimilada i germanizada.

Es coneixen al voltant de dos mil huitcentes paraules en polabiano (pero provinents d'escrits prosaicos, només en unes poques pregàries, una cançó de boda i algunes narracions de caràcter folklòric). Immediatament abans d'extinguir-se esta llengua, diversos autors es varen dedicar a recopilar frases, llistes de paraules o referències folklóricas dels eslaus polabianos, encara que només un d'ells resultava ser parlant natiu (es varen recopilar només tretze pàgines de material llingüístic rellevant d'un manuscrit que originalment tenia trescentes dèu).[1] L'última persona nativa parlant de polabio, una dòna, va morir en 1756, i l'últim parlant d'esta llengua va fallir en 1825.[2]

Es conserven referències culturals dels polabios en Baja Sajonia, sobretot en la toponímia de numeroses localitats basades en térmens d'orige eslau:

Referències

Bibliografia

  • Benjamin Arnold, "Henry the Lion and His Clave", Revista d'Història Medieval, vol. 22, pp. 379-393 (1996) (anglés)
  • Karl Jordan, Henry the Lion. A Biography, ISBN 0-19-821969-5, (anglés)