Schleswig-Holstein
Schleswig-Holstein (en alemán: Schleswig-Holstein, pronunciat /ˌʃliːsvɪç ˈhɔlʃtaɪ̯n/ (🔊 escoltar); Plantilla:Lang-nds; ; (concessió dialectal)) és un dels 16 estats federats d'Alemània, sent el més septentrional del país i l'únic en frontera terrestre en Dinamarca. El seu capital és Kiel.
Història
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Schleswig-Holstein.
L'història de Schleswig-Holstein està marcada per la seua situació geogràfica entre dos mars i la lluita d'influència entre Dinamarca i Alemània. El riu Eider es va convertir a partir de el IX en la frontera entre danesos i alemans.
.jpg)
El terme "Holstein" deriva del antic sajón Holseta Land (Holz i Holt signifiquen bosc en modern alemà estandardisat i en anglés lliterari, respectivament). Originàriament, es va referir a la part central de les tres tribus sajonas al nort del riu Elba: Tedmarsgoi (Dithmarschen), Holstein i Sturmarii (Stormarn). La zona de la tribu dels Holsts estava entre el riu Stör i Hamburc, i despuix de la cristianización, el seu principal iglésia estava en Schenefeld. La regió de Holstein, en població d'orige sajón, es va convertir en una part del Sacre Imperi Romà Germànic despuix de les campanyes sajonas de Carlomagno a finals de el VIII. Des de 811, la frontera septentrional de Holstein (i per tant de l'Imperi) va ser marcada pel riu Eider.
El terme Schleswig ve de la ciutat de Schleswig. El nom deriva de l'ensenar de Schlei en l'est i vik significant «ensenar» en noruec antic o «assentament» en antic sajón, i cognado (en el mateix orige) de l'element -wick o -wich en topònims en Gran Bretanya.
El ducado de Schleswig o Jutlandia meridional va ser originàriament una part integral de Dinamarca, pero estava en época medieval establit com un feu baix el regne de Dinamarca, en la mateixa relació en la corona danesa com per eixemple Brandeburgo o Baviera en relació a l'emperador. Al voltant de 1100, el duc de Sajonia va cedir Holstein, com a part del seu propi país, al comte Adolfo I de Schauenburg.
En 1188, Federico I Barbarroja va concedir un privilegi a la ciutat de Lübeck, lo que la va transformar en la capital de la Lliga Hanseática. En 1356, una pujada extraordinària de la marea va deixar inundada bona part del territori de l'época. En 1634, una nova pujada de la marea, sumada a l'anterior, sumergix prop de la quarta part del territori i dona orige a vàries illes en la costa occidental. En 1460, Schleswig-Holstein es constituïx com a entitat baix el regnat de Cristián I.
Ducados en el regne danés
[editar | editar còdic]Schleswig i Holstein han pertanygut segons el moment històric, en part o completament be a Dinamarca, be a Alemània, o han segut virtualment independents d'abdós nacions. L'excepció és que Schleswig mai va ser part d'Alemània fins a la segona guerra de Schleswig en 1864. Durant molts sigles, el rei de Dinamarca era tant un duc danés de Schleswig i un duc alemà d'Holstein. Essencialment, Schleswig va estar ben integrat en Dinamarca o va anar un feu danés, i Holstein era un feu alemà i una volta un estat sobirà fa temps. Abdós varen estar durant varis sigles governats pels reis de Dinamarca. En 1721, tot Schleswig es va unir com un sol ducado baix el rei de Dinamarca, i les grans potències d'Europa varen confirmar en un tractat internacional que tots els futurs reis de Dinamarca deurien automàticament convertir-se en ducs de Schleswig, i en conseqüència Schleswig seguiria sempre el mateix orde de successió com el triat en el regne de Dinamarca. En l'iglésia, despuix de la reforma, es va usar l'alemà en la part meridional de Schleswig i danés en la part septentrional. Açò més vesprada es provaria decisiu per a formar els sentiments nacionals en la població, aixina com despuix de 1814 quan es va introduir l'educació escolar obligatòria. L'administració d'abdós ducados es va portar a terme en alemà, a pesar del fet de que estigueren governats des de Copenhague (des de 1523 per la Cancelleria Alemana que va anar en 1806 renombrada Cancelleria de Schleswig-Holstein).[1]
En 1815, l'estat va ser anexionado per Dinamarca.
La qüestió de Schleswig-Holstein
[editar | editar còdic]El despertar nacional alemà que va seguir a les guerres napoleòniques va suscitar un fort moviment popular en Holstein i el sur de Schleswig a favor de l'unificació en una nova Alemània dominada per Prusia. Este desenroll va tindre paralelismes en un despertar nacional danés, igualment fort, en Dinamarca i el nort de Schleswig. Este moviment reclamava el complet reintegrament de Schleswig en el regne de Dinamarca i exigia el fi de la discriminació contra els danesos en Schleswig. El conflicte subsegüent és a voltes conegut com la qüestió de Schleswig-Holstein. En 1848, el rei Federico VII de Dinamarca va declarar que concediria a Dinamarca una constitució lliberal i l'immediat objectiu del moviment nacional danés era assegurar que esta constitució no solament donara drets a tots els danesos, açò és, no solament en el regne de Dinamarca, sino també als danesos (i alemans) que vivien en Schleswig. Més encara, exigien protecció per a l'idioma danés en Schleswig (l'idioma dominant en casi un quarto de Schleswig havia canviat del danés a l'alemà des del començ de el XIX).
Una constitució lliberal per a Holstein no es considerava sériament en Copenhague, ya que era ben conegut que l'èlit política de Holstein era més conservadora que la de Copenhague. Representants de la població de Schleswig-Holstein de mentalitat alemana varen exigir que Schleswig i Holstein s'unificaren i permeteren la seua pròpia constitució i que Schleswig s'unira a Holstein com un membre de la Confederació Alemana. Estes demandes varen ser rebujades pel govern danés en 1848, i els alemans de Holstein i del sur de Schleswig es varen rebelar. En 1848, en el marc de les revolucions d'eixe any, es va produir una insurrecció contra l'anexió forçada. Va esclatar la primera guerra de Schleswig (1848-51), que va terminar en una victòria danesa en Isted.
En 1863, va esclatar el conflicte de nou quan el rei Federico VII de Dinamarca va morir sense descendència llegítima. Segons l'orde de successió de Dinamarca i Schleswig, les corones tant de Dinamarca com de Schleswig passarien al duc Cristián de Glücksburg, qui es convertiria en Cristián IX; la transmissió del ducado de Holstein al cap de la branca (orientada cap a Alemània) de la família real danesa, la Casa de Augustenborg era més controvertida. La separació dels dos ducados va ser desafiada per l'hereu Augustenborg, que va pretendre, com en 1848, ser el llegítim hereu tant de Schleswig com de Holstein. En 1864, Prusia i Àustria intervenen diplomàticament en el conflicte. La promulgació d'una constitució comuna per a Dinamarca i Schleswig en novembre de 1863 va fer que Otto von Bismarck intervinguera i Prusia i Àustria varen declarar la guerra a Dinamarca. Esta va ser la segona guerra de Schleswig, que va terminar en derrota danesa. Els intents britànics de mediar en la Conferència de Londres de 1864 varen fracassar, i Dinamarca va perdre Schleswig (Schleswig septentrional i meridional), Holstein, i Lauenburgo a favor de Prusia i Àustria. En 1866, despuix de la guerra austro-prusiana Schleswig-Holstein passa a control prusiano.
Província de Prusia
[editar | editar còdic]En contra de les esperances dels alemans de Schleswig-Holstein, la zona no va guanyar de nou la seua independència, sino que va ser anexionada com una província de Prusia en 1867. També despuix de la guerra austro-prusiana en 1866, la secció cinc de la Pau de Praga va estipular que la població del nort de Schleswig devia ser consultada en un referèndum sobre si devia mantindre's baix el govern de Prusia o tornar a govern danés. Esta condició, no obstant, mai va anar completament complida per Prusia. Durant les décades de govern prusiano dins del Imperi alemà, les autoritats varen intentar una política de germanisació en la part septentrional de Schleswig, que va seguir sent predominantment danesa. El periodo també va significar un increment de l'industrialisació de Schleswig-Holstein i l'us de Kiel i Flensburg com a importants ubicacions de l'Armada alemana imperial. La part més septentrional i la costa oest de la província varen vore una ona d'emigració a Amèrica, mentres que alguns danesos del Nort de Schleswig varen emigrar a Dinamarca.
Plebiscit en 1920
[editar | editar còdic]Despuix de la derrota d'Alemània en la Primera Guerra Mundial, les potències aliades varen organisar un plebiscit en Schleswig central i septentrional. El plebiscit es va desenrollar baix els auspicis d'una comissió internacional que va designar dos zones de votació per a comprendre les partixes nort i sur-centre de Schleswig. Es varen donar passos també per a crear una tercera zona comprenent la zona meridional, pero la zona III va ser cancelada de nou i mai va votar, puix el govern danés va demanar a la comissió que no expandira el plebiscit a esta zona.
En la zona I, que comprenia el nort de Schleswig, (10 de febrer de 1920), el 75 % va votar per la reunificació en Dinamarca i el 25 % va votar per Alemània. En la zona II estesa pel centre de Schleswig (14 de març de 1920), els resultats eren a l'inversa; 80 % va votar per Alemània i només el 20 % per Dinamarca. Solament àrees menors en l'illa de Föhr varen mostrar una majoria danesa, i el restant del vot danés va ser principalment en la ciutat de Flensburg.[2]
| Electorat | Nom alemà | Nom danés | Per Alemània | Per Dinamarca | ||
| percentage | vots | percentage | vots | |||
| Zona I (Schleswig septentrional), 10 de febrer de 1920 | 25.1 % | 25329 | 74.9 % | 75431 | ||
|
align=Left|Hadersleben |
Haderslev | 16.0% | 6585 | 84.0% | 34653 | |
|
Hadersleben |
Haderslev | 38.6% | 3275 | 61.4% | 5209 | |
|
align=left|Apenrade || align=left| Aabenraa |
32.3% | 6030 | 67.7% | 12653 | ||
|
Apenrade|| Aabenraa |
55.1% | 2725 | 44.9% | 2224 | ||
|
align=left|Sonderburg || align=left|Sønderborg |
22.9% | 5083 | 77.1% | 17100 | ||
|
Sonderburg || Sønderborg |
56.2% | 2601 | 43.8% | 2029 | ||
|
Augustenburg ||Augustenborg |
48.0% | 236 | 52.0% | 256 | ||
|
align=left|Tondern || align=left|Tønder |
40.9% | 7083 | 59.1% | 10223 | ||
|
Tondern || Tønder |
76.5% | 2448 | 23.5% | 750 | ||
|
Hoyer || Højer |
72.6% | 581 | 27.4% | 219 | ||
|
Lügumkloster || Løgumkloster |
48.8% | 516 | 51.2% | 542 | ||
|
align=left|Flensburg || align=left|Flensborg |
40.6% | 548 | 59.4% | 802 | ||
| Zona II (Schleswig central), 14 de març de 1920 | 80.2 % | 51742 | 19.8 % | 12800 | ||
|
align=left|Tondern || align=left|Tønder |
87.9% | 17283 | 12.1% | 2376 | ||
|
align=left|Flensburg || align=left| Flensborg |
82.6% | 6688 | 17.4% | 1405 | ||
|
align=left|Flensburg || align=left|Flensborg |
75.2% | 27081 | 24.8% | 8944 | ||
|
align=left|Husum || align=left|Husum |
90.0% | 672 | 10.0% | 75 | ||
El 15 de juny de 1920, Schleswig Septentrional oficialment va retornar a govern danés. La frontera danesa/alemana va ser l'única de les fronteres impostes a Alemània pel tractat de Versalles despuix de la Primera Guerra Mundial que no va anar mai discutida per Adolf Hitler.
En 1937, els nazis varen aprovar la cridada Llei del Gran Hamburc (Groß-Hamburg-Gesetz), per la que la propenca Ciutat Lliure i Hanseática d'Hamburc es va expandir, per a comprendre ciutats que havien formalment pertanygut a la Província de Schleswig-Holstein prusiana. Per a compensar Prusia per estes pèrdues (i parcialment perque Hitler tenia una antipatia personal per Lübeck[3]), l'independència de 711 anys de la hanseática Lübeck va aplegar al seu final, i la major part de tot el seu territori va ser incorporat a Schleswig-Holstein.
Estat d'Alemània Federal
[editar | editar còdic]En 1945, al final de la Segona Guerra Mundial la regió es trobava severament devastada pels bombardejos aliats. Despuix de la guerra, la província prusiana de Schleswig-Holstein va passar a ocupació britànica. El 23 d'agost de 1946, el govern militar va abolir la província i la va reconstruir com un Land separat.[4]
En les décades posteriors, l'Estat va rebre massivament a poblacions provinents de l'est d'Alemània. Per la migracions obligades d'alemans entre 1944 i 1950, la població de Schleswig-Holstein es va incrementar en un 33 % (860 000 persones).[5] Un moviment polític prodanés va créixer en Schleswig, en la transferència de la zona a Dinamarca com a pretensió última. Açò no estava recolzat per l'administració britànica ni pel govern danés. En 1955, els governs alemà i danés varen emetre les declaracions de Bonn-Copenhague, confirmant els drets de les minories ètniques a abdós costats de la frontera. Les condicions entre les nacionalitats han segut des de llavors estables i en general respectuoses.
Geografia
[editar | editar còdic]
Schleswig-Holstein ocupa la part més meridional de la península de Jutlandia (Jütland), compartida en Dinamarca. Per lo tant, la seua geografia és essencialment una continuació del seu veí escandinau.
El terreny és relativament pla, en menuts cerros i turberas, constituït per materials sedimentaris de l'era secundària i depòsits del terciario que varen ser coberts pels glaciars durant l'era següent, donant lloc a l'actual paisage: una planura suaument ondulada i inclinada cap a l'oest, en direcció al mar del Nort.
Schleswig-Holstein és l'únic estat federat alemà que té costes en dos mars: la mar del Nort en l'oest i la Bàltica en l'est. El riu més important és l'Elba (en alemà die Elbe), que forma una frontera natural en el suroest.
En el nort està la frontera en Dinamarca, en el sur es troben els Estats federats alemans de Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Hamburc i Baja Sajonia.
La seua capital és Kiel, a on el famós canal de Kiel permet passar entre la mar del Nort i el Bàltic. Una atra ciutat important és Lubeca, aixina com les ciutats de Neumünster, Norderstedt, Rendsburgo, Schleswig, Flensburgo, Husum, Heide, Itzehoe, Segeberg, Oldemburgo i Razeburgo.
Demografia
[editar | editar còdic]En Schleswig-Holstein residixen 2,82 millons d'habitants, sent la densitat poblacional de 179 habitants/km², lo que ho convertix en el sext Estat en menor densitat del país. En Schleswig-Holstein residix també una important minoria danesa (en la zona de Schleswig) i frisona (en la costa occidental del mateix territori). Els orígens de l'actual població majoritària es troben en la fusió de vàries ètnia, els jutos, els sajones i els propis frisones. Schleswig-Holstein va ser l'Estat d'Alemània Occidental en major proporció de refugiats i presos acollits, provinents estos últims de Pomerania Central i de Prusia Oriental. Per açò, la població va aumentar en 1,1 millons d'habitants entre els anys 1939 i 1949.
El repartiment per edats i sexes de la població és molt semblat al conjunt de la República Federal. El 45,7 % de les dònes estan casades, 12,9 % són viudes i 6,4 % estan separades. En el cas dels hòmens, els percentages són del 47,7 %, 2,6 % i 5,4 %, respectivament.
La població no està repartida de forma homogénea. Els arravals de les ciutats estan més densament poblats que les zones rurals. Els districtes en major densitat de població són Pinneberg i Stormarn, mentres que els districtes en menys densitat de població són la zona fronteriça en Dinamarca i el Districte de Dithmarschen.
Degut en gran part a la situació geogràfica i el menor desenroll de l'economia, l'Estat de Schleswig-Holstein presenta la menor proporció d'estrangers d'Alemània. En 1994 el percentage total d'estrangers en l'Estat se situava en el 5,1 % (140 000 habitants). D'ells, casi tres quartos procedien d'Europa, i dins d'ells, el 22 % dels països de l'Unió Europea. El major grup d'estrangers en 1999 era el dels turcs, en 42 000 membres, i el segon major (14 000) estava compost per nacionals d'Estats membres de l'extinta Yugoslàvia.
Religió
[editar | editar còdic]Economia
[editar | editar còdic]
Schleswig-Holstein és una de les principals regions turístiques d'Alemània. L'agricultura, aixina com la construcció naval i el transport marítim, són els pilars de l'economia. La zona que rodeja a Hamburc (port de major creiximent en l'Unió Europea i a on residix un terç de la població de l'estat) constituïx una zona de creiximent econòmic de primer orde.
l'energia eòlica cobrix aproximadament una quarta part del consum net d'electricitat en este estat.
Composició de l'estat
[editar | editar còdic]Districtes
[editar | editar còdic]- 1 Dithmarschen (Heide, HEI)
- 2 Herzogtum Lauenburg (Ratzeburg, RZ)
- 3 Nordfriesland (Husum, NF)
- 4 Ostholstein (Eutin, OH)
- 5 Pinneberg (Pinneberg, PI)
- 6 Plön (Plön, PLÖ)
- 7 Rendsburg-Eckernförde (Rendsburg, RD)
- 8 Schleswig-Flensburg (Schleswig, SL)
- 9 Segeberg (Bad Segeberg, SE)
- 10 Steinburg (Itzehoe, IZ)
- 11 Stormarn (Bad Oldesloe, OD)
Ciutats independents
[editar | editar còdic]
|
Idiomes
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Idiomes i dialectes de Schleswig-Holstein.
La llengua oficial és l'alemà. El baix alemà és la llengua regional de l'estat. El danés i el frisón septentrional són considerades llengües minoritàries. En les zones fronterices, entre Niebüll i Flensburgo existix una comunitat de parlants de juto meridional.
L'ocupació del danés i del frisón septentrional queda circumscrit a les zones septentrionals de l'Estat. En el Districte de Frisia Septentrional, s'utilisa el sistema de senyalisació bilingüe, de la mateixa forma que en Niebüll els visitants són rebuts en un cartell en danés que els dona la benvinguda a Naibel.
El surest de l'Estat va estar habitat fins a el XII per eslaus, lo que es pot apreciar en els noms d'algunes localitats, que provenen de les llengües eslaves, com és el cas de Lubeca, Laboe, Eutin, Preetz i Razeburgo.
Govern
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Govern estatal de Schleswig-Holstein.
.jpg)
Els següents polítics formen el govern estatal de Schleswig-Holstein;
| Títul | Ministre | Partit |
|---|---|---|
| Ministre President | Daniel Günther | CDU |
| Viceministro-Presidenta i Ministra de Finances | Monika Heinold | Verts |
| Ministra d'Educació, Ciència, Investigació i Assunts Culturals | Karin Prien | CDU |
| Ministre de Transició Energètica, Protecció del Clima, Mig ambient i Naturalea | Tobias Goldschmidt | Verts |
| Ministra de l'Interior, Comunitats, Vivenda i Deport | Sabine Sütterlin-Waack | CDU |
| Ministra de Justícia i Salut | Kerstin von der Decken | CDU |
| Ministra d'Assunts Socials, Joventut, Família, Tercera Edat, Integració i Igualtat | Aminata Touré | Verts |
| Ministre d'Economia, Transports, Treball, Tecnologia i Turisme | Claus Ruhe Madsen | Independent |
| Ministre d'Agricultura, Zones Rurals, Europa i Protecció del Consumidor | Werner Schwarz | CDU |
| Cap de la Cancelleria d'Estat | Dirk Schrödter | CDU |
Símbols heràldics
[editar | editar còdic]
|
Erro al crear miniatura: | 
|
.svg)
|
| Escut | Dibuix de l'Escut | Bandera | Bandera en escut |
Bandera
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Bandera de Schleswig-Holstein.
La bandera del Estat es compon de tres bandes horisontals. La de dalt és blava, la del mig blanca i la d'avall roja. Els colors es varen prendre de l'escut de l'Estat i varen ser utilisats per primera volta en 1840 per a representar als alemans en la guerra germà-danesa pel control del Ducado de Schleswig. En 1949 va ser reconeguda pels aliats com a bandera oficial de l'Estat. A la bandera oficial se li adossa l'escut de l'Estat. Esta bandera és issada en les cerimònies oficials, aixina com en els edificis públics de l'Estat. Els ciutadans solament poden utilisar la bandera sense escut, i és molt comú vore-la en els jardins i en els barcos particulars.
Escut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escut de Schleswig-Holstein.
L'escut es compon de l'unió dels escuts de Holstein (full d'ortigues) i de Schleswig (lleons a l'esquerra).
Himne
[editar | editar còdic]L'himne de Schleswig-Holstein es denomina oficialment No claudiques pàtria meua, rebent el nom coloquial de Schleswig-Holstein meerumschlungen. Matthäus Friedrich Chemnitz va ser l'encarregat de redactar el text, mentres que la melodia la va compondre Carl Gottlieb Bellmann.
Vore també
[editar | editar còdic]- Gastronomia de Schleswig-Holstein
- Personages célebres: Willy Brandt, Thomas Mann, Theodor Mommsen, Max Planck, Ferdinand Tönnies, Carl Maria von Weber.
- Ducado de Schleswig
- Ducado de Holstein
- Holstein
- Nort d'Alemània
- Energies renovables en Alemània
- Illes Frisias septentrionals
- Parc nacional de la mar de Frisia de Schleswig-Holstein
- Consell de les Frisias
- Home de Osterby
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cancelleria alemana (en danés), La Gran Enciclopèdia Danesa
- ↑ Schwedler, Frank: Historischer Atles Schleswig-Holstein 1867 bis 1945, Wachholtz Verlag, Neumünster
- ↑ "Lübeck: The town that said no to Hitler", Simon Heffer, www.telegraph.co.uk, consultat el 28 de juny de 2010.
- ↑ Ordenança n.º 46, «Abolition of the Provinces in the British Zone of the Former State of Prussia and Reconstitution thereof as Separate Länder». (218 KB)
- ↑ Flucht und Vertreibung en Haus der Geschichte (alemà)
- ↑ (PDF)
- ↑ (PDF)
- ↑ «Die Landesregierung» (en de). Landesportal Schleswig-Holstein. Consultat el 2022-01-17.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Schleswig-Holstein.- Panoràmiques de 360 graus de Schleswig-Holstein
- VfB Lübeck (club de fútbol)
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Schleswig-Holstein» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.