Anar al contingut

Prusia Oriental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Prusia Oriental (en alemà: Ostpreußen, pronunciat com /ˈʔostʰˌpʰrɔɪ̯sn/; en lituà: Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polac: Prusy Wschodnie; en rus: Восточная Пруссия [Vastochnaya Prusia]) és una regió històrica d'Europa Oriental situada en la costa sudoriental del mar Bàltica, i que actualment es troba dividida entre Polònia (el sector sur de Prusia ara forma el voivodato de Varmia i Masuria), Lituània i la Federació Russa (el sector nort, que ara és l'óblast de Königsberg o Kaliningrado).

Història

Castell de Malbork.

Va ser el primer territori que va dur el nom de Prusia, ya que abans de l'invasió alemana d'el XII era part principal del país del poble bàltic dels prusios, un poble carent d'organisació estatal i basat en clanés, que habitava la vora suroriental del Bàltic. El duc polac Conrado I de Mazovia va invitar als Cavallers Teutònics a colonisar esta zona, pantanosa i poc cultivada, pero que formava una frontera septentrional oberta de l'encara dèbil Regne de Polònia.

Época de l'Orde Teutònica

Despuix de ser en gran part assimilats els antics prusianos bàltics per colon alemans ètnics, el territori va ser molt germanizado i es va transformar en 1224 en l'Estat monàstic dels Cavallers Teutònics, que anys despuix seria el núcleu original del célebre Estat militariste alemà cridat Regne de Prusia. Colonisada per alemans entre els sigles XI i XII, Prusia Oriental es va convertir en el centre de l'Estat de l'Orde Teutònica, basat en un núcleu militariste de soldats altament entrenats. Els Cavallers Teutònics varen entrar en conflicte en els reis de Polònia a fins d'el XIV pero varen anar greument derrotats per una coalició polac lituana en la batalla de Tannenberg en 1410. La derrota de Tannenberg no va causar majors pèrdues territorials als Cavallers Teutònics pero sí va iniciar un periodo d'irremediable decadència militar i financera de l'Orde, lo que va conduir anys despuix al Tractat de Torun de 1466, pel qual molts territoris de l'Orde Teutònica situats en Prusia passaven al domini directe de la Corona de Polònia. El restant septentrional del territori permaneixia baix el control de l'Estat de l'Orde Teutònica, pero el gran maestre de l'Orde es convertia a la seua volta en vassall del monarca polac. En 1525 el gran maestre de l'Orde Teutònica, Alberto de Brandeburgo-Ansbach, es va convertir al protestantisme, secularizó la ya disminuïda Orde Teutònica i es va convertir en el primer duc de Prusia, vassall del rei de Polònia. Per l'àmplia germanisació del territori, els reis polacs varen aprofitar els vínculs comercials de les ciutats costeres prusianas (com Königsberg i després Dánzig) i varen permetre que Prusia Oriental mantinguera el seu típic caràcter alemà.

Época del regne de Prusia

Castell de Königsberg (foto coloreada de 1895), en Prusia Oriental.

La llínea dinàstica dels ducs de Prusia es va extinguir en 1618, passant la propietat dels seus Estats a la família aristocràtica Hohenzollern de la regió de Brandeburgo, en vínculs sanguíneus en els antics Ducs de Prusia. Precisament els Hohenzollern varen formar en 1701 el Regne de Prusia, desvinculat ya de qualsevol relació feudal en Polònia encara que Prusia Oriental en realitat només formava la secció més a l'est del Regne, constituït per les regions de Brandeburgo, el sur de Mecklemburgo, Pomerania i Prusia. Precisament en estos anys Prusia Oriental va viure un gran progrés material a la parell que el Regne de Prusia, el qual estava ya convertit en verdadera potència europea baix el mando del rei Federico Guillermo I de Prusia, i després va accentuar tal calitat en el regnat de Federico el Gran a mitan d'el XVIII.

Prusia com a part d'Alemània

Des de 1829 i fins a 1878 Prusia Oriental va formar una única província (la Província de Prusia) en fusionar-se en Prusia Occidental pero va mantindre la seua capital en la ciutat portuària de Königsberg, a la vora del Bàltic. La regió, ya integrada en el regne prusiano, va estar baix el control del Imperi alemà com el seu territori més oriental i va desenrollar a lo llarc d'el XIX una economia sòlida i pròspera essencialment basada en l'agricultura i ganaderia, dominada per la classe social dels junkers, una espècie de chicoteta aristocràcia d'orige rural en gran influència sobre la província, dotant-se d'un major progrés en infraestructura a la parell que l'Imperi alemà. En 1919 la República de Weimar va suprimir oficialment la monarquia prusiana dels Hohenzollern i va restablir a Prusia Oriental com a província autònoma, encara que les condicions del Tractat de Versalles varen causar que Prusia Oriental quedara separada per terra del restant d'Alemània pel Corredor polac situat en les afores de Dánzig. Pese a este aïllament físic, les comunicacions marítimes es varen mantindre i l'economia de Prusia Oriental va accentuar el seu caràcter agropecuario, mentres que la dissolució de l'antiga gran aristocràcia va permetre als junkers aumentar la seua influència política.

Segona Guerra Mundial i repartiment polac-soviètic

Situació de Prusia Oriental durant el periodo d'entreguerras.
Pèrdues territorials alemanes a lo llarc d'el XX. S'observa la divisió de Prusia Oriental entre Polònia i l'Unió Soviètica.

l'Alemània nazi va fixar en 1933 una reorganisació administrativa a gran escala eliminant les antigues províncies heretades de l'época imperial i establint noves regions administratives denominades Gau. la Segona Guerra Mundial va implicar que províncies de frontera com Prusia Oriental incorporaren territoris que el règim nazi anexava al Reich. En tal situació, Prusia Oriental va absorbir gran part dels territoris de la Segona República Polaca que havien segut invadits pel Tercer Reich en 1939 i després anexats a Alemània, aumentant el seu tamany encara que això va implicar l'expulsió massiva de la població polaca cap a les zones baix directa ocupació nazi. Durant l'ofensiva de Prusia Oriental (giner-abril de 1945) les tropes del Eixèrcit Rojo varen penetrar en la regió, i despuix d'una feroç batalla varen prendre Königsberg, tornant Prusia Oriental en un vast camp de batalla i ocupant casi tota la regió en poques semanes, abans de seguir camí cap a Pomerania i després cap a la mateixa Berlín, lo que va motivar un enorme èxodo de millons d'alemans que fugien cap a l'oest de l'alvanç soviètic, siga per terra o per mar. Açò donaria lloc també al fenomen dels Wolfskinder (chiquets llop), que abandonats o òrfens, es varen vore obligats permanéixer en la zona i a sobreviure en els boscs sense cap tipo d'auxili.[1] Algunes tropes germanes varen resistir en punts aïllats de la costa fins a la rendició incondicional d'Alemània el 9 de maig de 1945. Despuix de la derrota alemana en la Segona Guerra Mundial, Prusia Oriental va ser separada d'Alemània i repartida entre l'Unió Soviètica i Polònia, lo que havia segut acordat pels aliats en la conferència de Postdam, en mercé del desig de Stalin d'anexar Königsberg. D'esta manera, la província va ser dividida en tres parts: la més septentrional i que comprenia casi tota la costa bàltica (incloent Königsberg) es va incorporar a l'URSS, constituint-se en ella l'óblast de Kaliningrado, el sector meridional es va convertir en el voivodato de Varmia i Masuria baix control polac i, finalment, la regió de Klaipėdona va ser entregada a Lituània (ya anexada llavors dins de l'URSS). La capital de l'antiga Prusia Oriental, Königsberg, va passar en 1946 a cridar-se Kaliningrado. Dos millons i mig d'alemans varen ser expulsats de la llar dels seus antepassats, siga per fugida voluntària cap a l'oest davant les ofensives de l'Eixèrcit Rojo o despuix d'acabar la lluita per mig de forçoses «transferències de població» ordenades pels Governs de Polònia i l'URSS. Els habitants alemans varen ser reemplaçats de colp i repent per civils soviètics i polacs, els noms germans de poblacions i carrers varen ser canviats per traduccions d'orige eslau (en la part polaca, en la part soviètica els noms dels llocs varen ser canviats completament), i es va deixar en abandó (o es varen destruir) monuments que recordaren l'antiga presència alemana en la zona, en lo que Prusia Oriental va desaparéixer de facto.

Demografia

Erro al crear miniatura:
Llengües maternes de Prusia Oriental, segons el cens de 1905, es veu el Territori de Memel en clara majoria lituana.

En l'any 1824, poc abans de la seua fusió en Prusia Occidental, la població de Prusia Oriental era d'1 080 000 persones i els alemans al voltant de 600 mil.[2] D'eixa sifra, segons Karl Andree, els alemans ètnics eren una miqueta més de la mitat, mentres que 280 000 (≈26%) eren ètnicament polacs i 200 000 (≈19%) eren ètnicament lituans.[3] Sembla històricament establit que totes les terres baixes estaven poblades principalment per holandesos (flamencs), frisones i sajones del nort, els qui entenien la construcció de dics, per lo tant, es trobaven casi exclusivament en les terres baixes del Vístula, Pregel i Memel, sense cap mescla estrangera. Fins a principis d'el XVIII, els lituans, els alemans i els masurianos havien vixcut de forma prou aïllada en el territori a on ara els trobem, a lo manco en el camp; puix molts alemans havien vixcut en Masuria i, encara més, en les ciutats lituanes des de l'antiguetat, a principis d'el XVIII, una terrible plaga va esclatar en el país i va assotar especialment Liszcz en 1709 i 1710, matant a més de 154 000 persones en eixa regió, és dir, més de la mitat de tots els habitants en eixe moment, especialment en el centre del país, al voltant de Gumbinnen i Stallupihen, el rei Federico Guillermo I promovio la colonisació d'Alemània despuix d'això, la gent procedent de Nasáu, del Palatinado, de Suïssa i, sobretot, de Salzburc, varen aplegar en gran número a Lituània per a repoblar les 12 o 15 ciutats i els 400 o 500 pobles deserts.[4]

Despuix de la Segona Guerra Mundial al voltant de 2 millons de persones varen fugir o varen ser expulsades de prusia oriental.[5]

Vore també

Referències

  1. ↑ «chiquets llop» oblidats de la Segona Guerra Mundial, en nationalgeographic. és (juliol de 2019). Recuperat el 16 de giner de 2020.
  2. ↑ Plater, Stanisław. «Jeografia wschodniéy części Europy czyli Opis krajów przez wielorakie narody słowiańskie zamieszkanych: obejmujący Prussy, Xsięztwo Poznańskie, Szląsk Pruski, Gallicyą, Rzeczpospolitę Krakowską, Krolestwo Polskie i Litwę» (en polac). obc. opole. pl. Consultat el 2025-08-21.
  3. ↑ Harvard University, Karl (1808-1875) Auteur; Malte-Brun, {{{nom2}}}; Chodzko. Rédacteur, {{{nom3}}} (1831). Polen : in geographischer, geschichtlicher und culturhistorischer Hinsicht, p. 218.
  4. ↑ Haxthausen, August Freiherr von; HAXTHAUSEN, August von Baron (1839). Die ländliche Verfassung in donen einzelnen Provinzen der preussischen Monarchie (en de), Gebrüder Bornträger, pp. 89-92.
  5. ↑ Schieder commission (1954). Bundesministerium für Vertriebene, Dokumentation der Vertreibung der Deutschen aus Ost-Mitteleuropa. Vol. 1. Bonn: DTV

Enllaços externs


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Prusia_Oriental&oldid=1402549»