Óblast de Kaliningrado
El Óblast de Kaliningrado (en ruso: Калининградская область, tr.: Kaliningrádskaya óblast, en alemán: Gebiet Kaliningrad o Nordostpreussen, “Prusia del Noreste”), coloquialmente coneguda com “la regió de l'Àmbar”, és un dels quarantahuit óblast que, junt en les vintiquatre repúbliques, nou krais, quatre districtes autònoms, tres ciutats federals i un óblast autònom, conformen els ochenta y nueve subjectes federals de Rússia. La seua capital és l'homònima Kaliningrado, abans coneguda com Königsberg, ciutat natal del filòsof Immanuel Kant, que té una importància significativa com la major ciutat de l'antiga Prusia i com a capital de l'antiga província alemana de Prusia Oriental. Està ubicat en el districte Noroest sense conexió territorial en el restant del país (exclavament), llimitant a l'oest en el mar Bàltica, al nort i est en Lituània i al sur en Polònia.
El óblast té una superfície de 15 100 km² i contava en una població estimada en 2021 d'1 029 966 habs.[1]
Història
[editar | editar còdic]En temps prehistòrics la zona estava habitada per bàltics orientals en la part oriental, mentres que els bàltics occidentals varen ocupar la península de Sambia i afores. En el temps els bàltics de l'oest varen formar la nació Prusia bàltica (lo que posteriorment va fer que tot este territori baix domini germànic s'escomençara a cridar Prusia), mentres que els bàltics de l'est es varen convertir en part de Lituània.
Els Cavallers Teutónicos varen entrar en el territori en el pretext de cristianizar als pagans prusianos de les tribus bàltiques. Segons les cròniques germanes, el paganisme bàltic girava entorn a un arbre sagrat en un lloc cridat Romuva.
Cavallers de l'Orde Teutónica
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cavallers Teutónicos.
A diferència d'atres tribus bàltiques, els prusianos varen ser incapaços d'unir-se baix un mateix estat o aliança, permetent aixina que el seu territori anara ràpidament dominat pels Cavallers de l'Orde Teutónica, a pesar de la desesperada resistència d'alguns caps locals. l'alçament més important es va produir entre 1260 i 1270 liderat pel caudillo militar Herkus Monte. La capital, Königsberg, es va fundar sobre les ruïnes d'un assentament prusiano conegut com Tvanksta, lo que hui és la ciutat de Kaliningrado. El nou estat monástico dels Cavallers Teutónicos estava compost sobretot per dits prusianos natius, encara que també es varen establir pioners alemans del Sacre Imperi Romà central, ademés de flamencs i holandesos. Els prusianos bàltics varen seguir en una série de tumults, que finalment varen fracassar, resultant en la destrucció de la seua cultura original, sent la nova nació completament germanizada.
.svg){kind=link}
L'alemà es va convertir en la llengua dominant per a assunts governamentals, encara que el prusiano antic del bàltic va sobreviure fins als sigles XVI i XVII, com testimonien algunes bíblies luteranas impreses per als no germanoparlantes. Durant el XIII, l'Orde Teutónica va conquistar lo que hui és la part oriental del óblast de Kaliningrado, un territori que prèviament pertanyia al Gran Ducado de Lituània. La guerra entre l'Orde i el Gran Ducado va continuar durant varis sigles (en algunes interrupcions), i moltes batalles es varen desenrollar en este lloc. Solament en 1410 l'Orde va ser derrotada per tropes lituanes en la batalla de Grunwald.
El Segon Tractat de Thorn (1466) va deixar la part occidental de Prusia baix control polac en el nom de Prusia Real mentres que l'Orde va retindre el control de la part oriental baixe la sobirania de Polònia. En 1525, seguint una atra guerra contra Polònia, el Gran Maestre Alberto de Brandeburgo-Ansbach secularizó la zona prusiana baixe el control de la cada volta més arcaica Orde Teutónica i es va nomenar a sí mateix sobirà de la Prusia Ducal com a vassall de la corona polaca.
Prusia Oriental
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Prusia Oriental.
En 1824, poc abans de la seua fusió en Prusia Occidental , la població de Prusia Oriental era d'1 080 000 persones.[2] Segons Karl Andree, els alemans eren una miqueta més de la mitat de la gent, mentres que 280 000 (26%) eren ètnicament polacs i 200 000 (19%) eren ètnicament lituans.[3] A finals de el XIX, Prusia Oriental tenia una minoria polaca significativa, i els círculs nacionalistes alemans varen advertir de la possibilitat de polonización de Prusia Oriental.[4]
Entre 1871 i 1945, la regió va estar successivament baixe el control del Imperi alemà, la República de Weimar i l'Alemània nazi.
Óblast de Kaliningrado
[editar | editar còdic]
En 1945 despuix de la derrota de l'Alemània Nazi per les forces de l'Unió Soviètica i dels Aliats occidentals, la regió va quedar dins de l'àrea d'influència soviètica. La part meridional de l'antiga Prusia oriental alemana es va transferir a Polònia. En canvi, la partix nort, que incloïa la capital, va quedar baix administració militar directa del govern central de la URSS. En un primer moment, la URSS va planejar assignar-la posteriorment a la República Socialista Soviètica de Lituània, pero finalment, per la seua simbologia, va passar a formar part de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia com a zona militar tancada. La capital de l'antiga Prusia Oriental, Königsberg, canviaria el seu nom en 1946, passant a cridar-se Kaliningrado en memòria de Mijaíl Kalinin. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica i l'independència de Lituània i Bielorússia en 1991, este exclavament es va mantindre com a part de la Federació de Rússia.
En juliol de 2007, Serguéi Ivanov va declarar que si Estats Units construïa un escut antimissils en Europa de l'Est, en l'exclavament de Kaliningrado es desplegarien missils nuclears.
Demografia
[editar | editar còdic]Grups ètnics
[editar | editar còdic]D'acort en el cens de 2002, la composició nacional inclou:
| Grups ètnics | Població (en 2002) | Percentage | Població (en 2010) | Percentage |
|---|---|---|---|---|
| Russos | 786 253 | 82,37 | 772 534 | 86,4 |
| Bielorusos | 50 748 | 5,31 | 32 497 | 3,6 |
| Ucranians | 47 229 | 4,94 | 32 771 | 3,7 |
| Lituans | 13 937 | 1,46 | 9769 | 1,1 |
| Armenis | 8415 | 0,88 | 9226 | 1,0 |
| Alemans | 7819 | 0,87 | 7349 | 0,8 |
| Tàrtars | 4729 | 0,50 | 4534 | 0,5 |
| Polacs | 3918 | 0,41 | 2788 | 0,3 |
| Azeríes | 2959 | 0,30 | 3282 | 0,4 |
| Mordvinos | 2320 | 0,24 | ||
| Chuvasios | 2027 | 0,21 | ||
| Judeus | 1599 | 0,17 | ||
| Rumans | 1447 | 0,15 | ||
| Gitanos | 1229 | 0,13 | ||
| Moldavos | 1116 | 0,12 | ||
| Chechens | 738 | 0,08 | ||
| Letons | 709 | 0,07 | ||
| Georgianos | 681 | 0,07 | ||
| Kazakhs | 631 | 0,07 | ||
| Uzbekos | 631 | 0,07 | 2.245 | 0,3 |
| Baskires | 562 | 0,06 | ||
| Yazidíes | 504 | 0,05 | ||
| Maríes | 448 | 0,05 | ||
| Osetios | 433 | 0,05 | ||
| Udmurtios | 382 | 0,04 | ||
| Lezguinos | 359 | 0,04 | ||
| Búlgars | 346 | 0,04 | ||
| Tayikos | 309 | 0,03 | ||
| Palestins | 308 | 0,03 | ||
| Nortamericans | 305 | 0,02 |
aixina com atres grups de menys de 300 persones cada u. Un 0,93 % adicional dels residents es va negar a declarar la seua nacionalitat o identitat etnocultural en el qüestionari del cens.
Economia
[editar | editar còdic]El creiximent del PIB d'esta regió russa ha segut del 10 % de mija en els últims tres anys, lo que la convertix en la regió en el major creiximent de Rússia,[5] si ben el seu Índex de Desenroll Humà seguix encara per baix de la mija del país.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «2020 Census data». rosstat.gov.ru. Archivat des d'el original, el 2022-09-01. Consultat el 2025-12-09.
- ↑ Consultat el 2025-06-17.
- ↑ Harvard University, Karl (1808-1875) Auteur; Malte-Brun, {{{nom2}}}; Chodzko. Rédacteur, {{{nom3}}} (1831). Polen : in geographischer, geschichtlicher und culturhistorischer Hinsicht, Leipzig : Schumann.
- ↑ «Wayback Machine». kpbc.umk.pl. Archivat des d'el original, el 2023-07-27. Consultat el 2025-06-17.
- ↑ Kaliningrad erases stains of past
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Óblast de Kaliningrado.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Óblast de Kaliningrado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.