Canal de Kiel

Erro al crear miniatura:

Canal de Kiel

El canal de Kiel (en alemán: Nord-Ostsee-Kanal, pronunciació: [De-Nord-Ostsee-Kanal. ogg] Erro al crear miniatura: , denominat abreviadamente NOK), conegut fins a 1948 com el canal Emperador Guillermo (Kaiser-Wilhelm-Kanal), és un canal artificial de 98 km de llongitut que comunica la mar Bàltica, en Kiel-Holtenau, en la mar del Nort, en Brunsbüttel, travessant l'estat federat de Schleswig-Holstein (Alemània).

S'aforren de promig unes 250 milles nàutiques (460 km) utilisant el canal, en lloc de vorejar la península de Jutlandia. Açò no solament aforra temps, sino que també evita les potencialment perilloses tormentes habituals en eixes mars. Segons el lloc web del canal, és la via marítima artificial més utilisada en el món, havent segut creuat en 2007 per més de 43 000 barcos, sense contar les chicotetes embarcacions.

Ademés de les seues dos entrades marines, el canal està conectat, en Oldenbüttel, en el navegable riu Eider pel curt canal de Gieselau.

Història

Image de la construcció del canal de Kiel, entre 1887 i 1895.

Un acorazar alemà, el SMS Lothringen creuant el canal de Kiel en algun moment entre 1906 i 1914, abans de la Primera Guerra Mundial.

Erro al crear miniatura:

El canal tal com es mostra en una carta nàutica de 1920.

La primera conexió entre la mar del Nort i la mar Bàltica va ser construïda mentres la regió estava governada per Dinamarca-Noruega. Es va cridar canal d'Eider, ya que utilisava trams del riu Eider per a l'enllaç entre abdós mars. El Eiderkanal es va completar en 1784 durant el regnat de Cristián VII de Dinamarca i tenia 43 km, part de la via navegable de 175 km de llarc des de Kiel a la boca del riu Eider en Tönning, en la costa oest. Tenia solament 29 m d'ample en una profunditat de 3 m, lo que llimitava l'utilisació del canal a velers de menys de 300 tonellades de desplaçament.

Durant el XIX, en acabant de que Schleswig-Holstein passara a formar part de Prusia (des de 1871, en l'Imperi Alemà), i despuix de la Segona Guerra de Schleswig en 1864, una combinació d'interessos navals —la Marina Imperial alemana volia unir les seues bases en el Bàltic i en la mar del Nort, sense necessitat de navegar al voltant de Dinamarca— i la pressió comercial varen fomentar el desenroll d'un nou canal.

En juny de 1887, es varen iniciar les obres de construcció en Holtenau, prop de Kiel. El canal va tindre més de 9000 treballadors en els huit anys que va tardar en construir-se. El 20 de juny de 1895 el canal va ser inaugurat oficialment pel Kaiser Guillermo II, navegant des de Brunsbüttel a Holtenau. Al sendemà, es va celebrar una cerimònia en Holtenau, a on Guillermo II ho va batejar com el canal Kaiser Wilhelm (en honor del Kaiser Guillermo I), i va posar l'última pedra. Per a finançar la construcció el kàiser Guillermo havia introduït un impost al vi espumoso (Schaumweinsteuer). L'obertura del canal va ser filmada pel director britànic Birt Acres i les imàgens que sobreviuen d'esta pionera película es conserven en el Museu de Ciències de Londres, El primer veler transatlàntic en passar pel recent obert canal va ser 'Lilly', comandado per Johan Pitka. Lilly. una barca de fabricació anglesa, era un veler de fusta d'aproximadament 390 tonellades construït en 1866 en Sunderland, Tenia una eslora d'uns 38.86 m, una mànega de 8.74 m, un calat de 5.36 m i una quilla de 9.75 m.

A fi de satisfer el creixent tràfic i les demandes de la Marina Imperial Alemana, l'esgambi es va aumentar entre 1907 i 1914. L'ampliació del canal permetia ya el pas de barcos de guerra Dreadnought. Els proyectes d'ampliació es varen completar en l'instalació de dos grans esclusa en Brunsbüttel i Holtenau. L'edició de la Regata de Kiel de juny de 1914, en la presència de bucs de vàries armada europees, es va dedicar a l'inauguració del canal.

Despuix de la Primera Guerra Mundial, el Tractat de Versalles de 1919 internacionalizó el canal i ho va declarar obert als bucs de comerç i guerra de totes les nacions en pau en Alemània, deixant-ho baix administració germana. Alemània va anular eixe estatus internacional en dos oportunitats: 1936 i 1945. Despuix de la derrota sofrida pel III Reich en la Segona Guerra Mundial, el canal va quedar reobert a tot tipo de tràfic.

Actualment el canal està obert a tota embarcació, encara que existixen certes restriccions al seu us de naus de grans dimensions com a portaavions o grans petrolers.

Característiques i operació

Archiu:Deutsche Welle - Daily Drone - Nord-Ostsee-Kanal.webm

El canal de Kiel està compost per una via artificial d'aigua de 98,637 km de llongitut, en un esgambi de 45 m i una profunditat de 11 m de mija. Situat al nort de la ciutat d'Hamburc, recorre el territori alemà des d'Holtenau, prop de la ciutat de Kiel, a la vora de la mar Bàltica fins a Brunsbüttel, en la mar del Nort.

Hi ha regles de tràfic detallades per al canal. Cada vehícul en trànsit es classifica en un de sis grups de tràfic d'acort en les seues dimensions. Els bucs més grans estan obligats a acceptar pilots i timoneles especialisats del canal, i en alguns casos inclús l'assistència d'un remolcador. Per una atra part, existixen regulacions sobre el pas dels barcos que vénen en sentit contrari. També es pot requerir que els bucs més grans amarren en els bolardos proveïts a intervals a lo llarc del canal per a permetre el pas dels bucs que s'aproximen. S'apliquen regles especials a les embarcacions de recree.

Mentres que la majoria de les grans travessies modernes no poden passar a través d'este canal pels llímits de gálibo baix dels ponts, la travessia SuperStar Gemini té des de 1998 el fumeral i el màstil del radar plegables per a poder passar per baix dels ponts vehiculares.