Mecklemburgo-Pomerania Occidental
Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Mecklemburgo-Pomerania de l'Oest o Mecklemburgo-Antepomerania (en alemán: Mecklenburg-Vorpommern, Plantilla:IPA-de; Plantilla:Lang-nds o Mäkelborg-Vörpommern) és un dels 16 estats federats d'Alemània. Llimita al nort en el mar Bàltica, a l'oest en l'estat federat de Schleswig-Holstein, al suroest en el de Baja Sajonia, al sur en el de Brandeburgo i a l'est en Polònia, més precisament en el Voivodato de Pomerania Occidental (Województwo zachodniopomorskie). Té una baixa densitat de població, prop de 72,7 habitants per km². Algunes ciutats importants són Rostock, Schwerin (la capital), Stralsund, Greifswald, Nou Brandeburgo i Wismar.
Història
[editar | editar còdic]Com a conseqüència de la Segona Guerra Mundial i la reunificación de 1990, l'estat es va constituir a partir de la regió històrica de Mecklemburgo i la part de Pomerania que no estava baix administració polaca, abdós territoris en una llarga i rica història independent.
Al començament de el XIX, la casi totalitat del seu territori actual es va unir a la Confederació del Rin com a conseqüència de les guerres napoleòniques. Despuix del Congrés de Viena es va integrar en la Confederació Germànica. En dissoldre's els grans ducados de Mecklemburgo-Schwerin i Mecklemburgo-Strelitz durant la revolució alemana de 1918, tot el territori va passar a integrar-se en la República de Weimar.
Fins a 1990 va formar part de la República Democràtica Alemana (RDA), moment despuix del qual es varen unir els antics estats de Mecklemburgo i Pomerania Occidental en el nou estat federat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental com partix integrant de la República Federal d'Alemània.
Prehistòria
[editar | editar còdic]L'assentament humà en la regió de lo que modernamente és Mecklemburgo-Pomerania Occidental va començar despuix de l'Edat del Gèl, aproximadament cap a 10000 a. C. Fa uns dos mil anys, els pobles germànics estaven documentats en la zona. La major part d'ells es varen marchar durant el periodo de les grans migracions, dirigint-se cap a lo que hui són Hispania, la península itálica i la Galia, deixant la regió relativament deserta. En el VI, els eslaus polabianos varen poblar la zona. Mentres que Mecklemburgo va ser poblada pels abroditas, en la Pomerania Occidental es varen assentar els veletos (més tarde liuticianos) i els ranos.
A lo llarc de la costa, els vikingos i els eslaus varen establir ports comercials, com Reric, Ralswiek i Menzlin. En el XII, Mecklemburgo i Pomerania Occidental varen ser conquistats per Enrique el León i incorporats al ducado de Sajonia, unint-se al Sacre Imperi Romà Germànic en els anys 1180. Tot Mecklemburgo-Pomerania Occidental va ser poblat en alemans en el procés Ostsiedlung, a partir de el XII.
Mecklemburgo
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Mecklemburgo.
A finals de el XII, Enrique el León, duc dels sajones, va conquistar als abroditas, va sometre a la seua dinastia niklotinga i cristianizó al seu poble. En el pas del temps, varen aplegar a la regió monges, nobles, llauradors i comerciants alemans per a assentar-se allí. Despuix de el XII, el territori va permanéixer estable i relativament independent dels seus veïns; un dels pocs territoris germans dels que es pot dir açò. Mecklemburgo va anar primer un señorío i des de 1348 un ducado del Sacre Imperi Romà Germànic. Encara que Mecklemburgo més vesprada va ser repartit i tornat a dividir dins de la mateixa dinastia —vore particions de Mecklemburgo—, sempre va compartir una història i identitat pròpies. Els estats ducales de Mecklemburgo-Schwerin i Mecklemburgo-Strelitz es varen convertir en grans ducados en 1815, i en 1870 es varen unir voluntàriament al nou Imperi alemà, conservant la seua pròpia autonomia interna. Despuix de la Primera Guerra Mundial i l'abdicació del kàiser alemà, les monarquies dels ducados es varen abolir i es varen establir durant la República de Weimar en abdós els estats lliures de Mecklemburgo-Schwerin i Mecklemburgo-Strelitz, fins que el govern nazi va fusionar els dos estats en un Mecklemburgo unificat, una decisió administrativa virtualment intranscendent baixe un règim centralisat.
Pomerania Occidental
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Història de Pomerania.
Pomerania Occidental, lliteralment "Pomerania anterior", és la part més menuda, occidental, de l'anterior província prusiana de Pomerania; la part oriental va passar a Polònia despuix de la Segona Guerra Mundial.
En l'Edat Mija, la regió va ser governada pels ducs pomeranos com a part del ducado de Pomerania. Pomerania va estar baix govern suec despuix de la Pau de Westfalia des de 1648 fins a 1815 com Pomerania sueca. Pomerania es va convertir en una província de Prusia en 1815 i aixina va permanéixer fins a 1945.
Mecklemburgo-Pomerania Occidental
[editar | editar còdic]- Guerra
En maig de 1945, els eixèrcits de l'Unió Soviètica i els aliats occidentals es varen trobar a l'est de Schwerin. Despuix del acort de Potsdam, els aliats occidentals varen entregar Mecklemburgo als soviètics. Mecklemburgo-Pomerania Occidental va ser creat el 9 de juliol de 1945 per l'orde n.º 5 del mariscal del Eixèrcit Rojo Gueorgui Zhúkov, cap de l'Administració Militar Soviètica en Alemània (SMAD), com la Província de Mecklemburgo i Pomerania Occidental (zapadnoi Pomeranii).[1]
Durant la guerra, la composició de la població de Mecklemburgo i Pomerania Occidental va canviar per les pèrdues en época de guerra i a l'arribada d'evacuats (principalment des de les àrees metropolitanes de Berlín i Hamburc que estaven someses a atacs aéreus). Despuix de la guerra, la gent va fugir i va ser expulsada dels antics territoris orientals d'Alemània de la llínea Oder-Neisse establida en Mecklemburgo-Pomerania Occidental (i el restant d'Alemània), incrementant la població en un 40%. Abans de la guerra, Mecklemburgo i Pomerania Occidental tenien una població d'1,278.700, dels quals molts varen perir durant la guerra i uns atres es varen traslladar a l'oest en el curs de l'alvanç de l'Eixèrcit Rojo. En 1947, es varen contar aproximadament 1,426.000 refugiats procedents de les antigues parts orientals d'Alemània. La major part d'ells es varen assentar en comunitats rurals, pero també es va incrementar la població urbana, especialment en Schwerin de 65.000 (1939) a 99.518 (giner de 1947), en Wismar de 29.463 a 44.173 i en Greifswald de 29.488 a 43.897.[2] Ademés, es va privar a Pomerania Occidental de la zona circumdant a la capital regional de Pomerania, Stettin/Szczecin, aixina com de la pròpia ciutat, a pesar de que estava ubicada a l'oest del riu Oder.
- República Democràtica Alemana
El 5 de juny de 1946, una llei dictada pels soviètics va constituir una assamblea alemana provisional (Beratende Versammlung, en inglés: "Consulting assembly") baixe supervisió soviètica el 29 de juny de 1946. Despuix de les eleccions, el 20 d'octubre de 1946, un Landtag va reemplaçar a laBeratende Versammlung i va crear la constitució de 16 de giner de 1947 per al Land Mecklenburg-Vorpommern. El 18 d'abril de 1947, el nom de l'estat va ser acurtat a Land Mecklenburg. Mecklemburgo es va convertir en un estat constituent ("Land") de la República Democràtica Alemana (RDA) quan es va formar en 1949. En 1952, el govern germà-oriental va abandonar el terme Land en este context i va redissenyar les seues divisions territorials administratives com "districtes" (en alemà: Bezirke). El territori de Mecklemburgo i Pomerania Occidental va ser dividit en tres districtes que comprenien més o menys la mateixa superfície: Bezirk Rostock, Bezirk Schwerin i Bezirk Neubrandenburg. Eren coneguts normalment com els Nordbezirke (districtes septentrionals) baixe el molt centralisat govern de la RDA. El govern germà-oriental va desenrollar els drassanas en els vells ports hanseáticos (sent els majors d'ells Rostock i Stralsund), i va establir també la Planta Nuclear de Greifswald en Lubmin prop de Greifswald.
- Reunificación
En el moment de la reunificación d'Alemània en 1990, els estats orientals varen ser reconstruïts a partir de les seues fronteres de posguerra (en alguns menuts ajusts) tal com havien existit fins a 1952, i es va recuperar el nom històric de Mecklenburg-Vorpommern. Des de 1990, l'estat federat ha passat per canvis dramàtics. Lo que havia segut en gran medida una economia industrial i agrícola, va derivar progressivament al sector servicis, turisme i alta tecnologia. Les velles ciutats, centenars de castells i mansions, edificis de centres turístics, molins de vent, iglésies i atres diversos monuments culturals de Mecklemburgo-Pomerania Occidental han segut renovats en anys recents. Des de 2013, la migració neta a l'estat ha segut de nou positiva.
-
-
Rostock ca. 1650 -
Escut d'armes de la Pomerania Sueca en Stralsund.
.JPG){kind=link}
Govern
[editar | editar còdic]A principis de la década de 2010, el parlament regional constava de 71 escans.[3]
Districtes
[editar | editar còdic]
Des de la reforma administrativa del 4 de setembre de 2011, este estat es compon dels següents sis districtes (Landkreise) i dos ciutats autònomes (kreisfreie Städte):
- Mecklemburgo Nort-occidental (Nordwestmecklenburg), en capital en Wismar.
- Ludwigslust-Parchim; capital, Parchim.
- Districte de Rostock; capital, Güstrow.
- Replanell de llac de Mecklemburgo (Mecklenburgische Seenplatte); capital, Nou Brandeburgo.
- Pomerania Occidental-Rügen (Vorpommern-Rügen); capital, Stralsund.
- Pomerania Occidental-Greifswald (Vorpommern-Greifswald); capital, Greifswald.
- Ciutat autònoma de Schwerin.
- Ciutat autònoma de Rostock.
Antiga divisió administrativa
[editar | editar còdic]Des de 1952 fins a la citada data de 2011, va estar dividit en els següents dotze districtes:
I sis ciutats autònomes:
En la nova divisió solament es varen mantindre dos d'estes ciutats: Schwerin, la capital, i Rostock, la més poblada.
Geografia
[editar | editar còdic]Esta regió conté una gran plataforma geològica de llac conectats entre sí, prop del mar Bàltica. Per això a Mecklemburgo-Pomerania Occidental se li coneix com el "país dels mil llac", entre els quals es destaca el llac Müritz, que és el major d'Alemània.
El centre turístic més destacat és l'illa de Rügen, que és la major illa d'Alemània.
Economia
[editar | editar còdic]
És una regió de caràcter predominantment rural, i l'agricultura seguix tenint major pes que en atres estats federats.
Deports
[editar | editar còdic]El FC Hansa Rostock és el principal equip de fútbol de l'estat. La Hanse Sail és una regata prestigiosa que es realisa en el port de la ciutat de Rostock.
Religió
[editar | editar còdic]Iglésia Evangèlica en Alemània 17,9 %,[4] Iglésia catòlica 3,3 %.[5]
Demografia
[editar | editar còdic]A principis de la década de 2010, les llistes electorals incloïen a 1.4 millons de votants.[3]
Turisme
[editar | editar còdic]Segons Deutsche Welle, els destins turístics de Mecklemburgo-Pomerania Occidental a principis de el XXI incloïen el llac Müritz, el palau de Schwerin i la catedral de Doberan.[6] Sobre parcs forestals, Auto Bild va citar al Parc Nacional de Müritz i, en particular, els hayedos de Serrahn.[7]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Brunner, Detlev, Inventar der Befehle der Sowjetischen Militäradministration Mecklenburg (-Vorpommern) 1945−1949 en Texte und Materialien zur Zeitgeschichte 12, 2003, ISBN 3-598-11621-7
- ↑ Beatrice Vierneisel, Fremde im Land: Aspekte zur kulturellen Integration von Umsiedlern in Mecklenburg und Vorpommern 1945 bis 1953, 2006, p.12, ISBN 3-8309-1762-7, ISBN 978-3-8309-1762-5
- ↑ 3,0 3,1 «[1]», La Vanguardia. Consultat el 1 de setembre de 2022 (en és). «En estes eleccions, al voltant d'1,4 millons de votants estan cridats a elegir entre 341 candidats de 16 partits per als 71 assents del parlament regional»
- ↑ EKD http://www.ekd.de/download/kirchenmitglieder_2007.pdf [2] archivat en Wayback Machine.
- ↑ chiesa cattolica [enllaç trencat]
- ↑ «[3]», Deutsche Welle. Consultat el 1 de setembre de 2022 (en és). «Des de Malchow a la vora del llac Müritz i el castell de Schwerin, fins a la catedral de Dobera, Mecklemburgo - Pomerania Occidental té moltes atraccions turístiques que val la pena visitar.»
- ↑ «[4]», Auto Bild. Consultat el 2 de setembre de 2022 (en és). «Els hayedos de Serrahn del Parc Nacional de Müritz, de Mecklemburgo-Antepomerania, varen ser [...]»
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Mecklemburgo-Pomerania Occidental.- Portal del Govern de Mecklemburgo-Pomerania Occidental (alemà)
- Lloc oficial de l'Associació Regional de Turisme de Pomerania Occidental
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mecklemburgo-Pomerania Occidental» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.