Wismar
La ciutat hanseática de Wismar (Plantilla:AFI-de) és la ciutat capital del districte de Mecklemburgo Nort-occidental, en l'estat federat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental, Alemània. Està situada a la vora del mar Bàltica en la baïa de Wismar, que goja de la protecció de l'illa de Poel. Segons senyes de 2018, la ciutat contava en una població de Plantilla:Nts persones.
Wismar és una de les sis ciutats hanseáticas que conserva Alemània.[1] La ciutat va passar a formar part del Imperi suec despuix de la guerra dels Trenta Anys i va contribuir al desenroll de l'art militar a lo llarc dels sigles XVII i XVIII.[2] Junt en Stralsund abdós ciutats varen contribuir a l'auge de la construcció d'edificis de el “gòtic de rajola” de la regió del Bàltic.[3] La ciutat ha conservat el seu port i canal medievals pese ha haver segut bombardejada en 12 ocasions durant la Segona Guerra Mundial, un episodi de la devastación del qual encara hui es poden contemplar alguns traços.[4]
El centre històric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2002 junt en el centre històric de Stralsund, destacant els edificis de rajola en estil gòtic bàltic d'abdós ciutats.[5]
Toponímia
[editar | editar còdic]L'orige exacte del nom de la ciutat de Wismar seguix sent desconegut. Es menciona, com una possibilitat, que deriva del nom eslau del terratinent del territori, que va ser conegut primerament com a lloc de Vysěmêr. A partir de 1229, el nom de l'assentament va ser canviant de Wyssemaria a Wissemaria i finalment, a partir de 1246, a Wismeria.[6]
El nom Wizmar és mencionat en la Saga Knýtlinga, que va ser escrita en 1260 en Islàndia. En ella s'afirma que el rei Svend III de Dinamarca havia desembarcat en Wizmar Havn (baïa de Wizmar) en 1147. Este event és, no obstant, provablement apócrifo.
Història
[editar | editar còdic]Per la seua favorable situació geogràfica, la regió de l'actual ciutat de Wismar ha segut per mils d'anys territori d'assentaments. Açò ha segut confirmat per varis descobriments arqueològics recents. Quan els pobles germànics migraron del lloc durant el periodo de les invasions bàrbares, la regió va ser ocupada per les tribus eslaves dels abroditas fins a fins de el X.
La fundació de la ciutat, aproximadament en 1226, s'atribuïx al príncip Enrique Borwin I de Mecklemburgo.[7] Les persones radicades en el lloc provenien, segons estudis dels seus llinages, d'Holstein, Westfalia, Baja Sajonia i el Margraviato de Brandeburgo. En 1229 Wismar és mencionada per primera volta en documents oficials i eixe mateix any obté la seua constitució cívica basada en la Llei de Lübeck.
Els assentaments individuals de Santa María i Sant Nicolás varen créixer fins a convertir-se en un solament en 1238. Per la creixent immigració, es va crear en 1250 la "nova ciutat" de Sant Jorge. Estos assentaments estaven localisats en els mateixos llocs a on hui en dia es troben les iglésies homònimes. La ciutat es va convertir en sèu de dos órdens mendicantes; els franciscanos observantes varen aplegar en 1251 i els dominicos en 1276. En açò va terminar el primer periodo d'assentament en Wismar. La ciutat va erigir muralles que hui delinean la ciutat vella.
Wismar en l'época de la Lliga Hanseática
[editar | editar còdic]Pocs anys despuix de la seua fundació, Wismar es va convertir en membre de la Lliga Hanseática. Junt en les ciutats de Kiel, Rostock, Lübeck i Stralsund, Wismar va formar part de la cridada "confederació wenda de ciutats" dins de la Lliga. El 6 de setembre de 1259 es varen reunir en Wismar els enviats de Lübeck i Rostock per a tancar un acort de protecció mútua contra la creixent pirateria.[8] Açò va donar l'impuls necessari per al ràpit creiximent econòmic de la "confederació wenda" de ciutats i en això Wismar va passar a ser un important membre de la Hansa. Esta tradició hanseática és palpable fins al dia de hui.
El príncip Juan I de Mecklemburgo va traslladar la seua residència a les afores de la ciutat en 1257 i la pròspera ciutat de Wismar va seguir sent residència dels príncips de Mecklemburgo fins a 1358. En els acorts de lliure pas de Rostock en 1283, la cooperació en les "ciutats wendas" de la Lliga va millorar considerablement. Despuix del gran incendi de 1267 la ciutat va ser reconstruïda en moltes cases de rajola, que reflectien el poder econòmic de la ciutat. La creixent confiança pròpia dels ciutadans es va vore demostrada en la rebelió de 1310, que es va originar quan els ciutadans de Wismar varen refusar organisar la festa de boda de la filla del príncip Enrique II de Mecklemburgo.
En 1350 la pesta negra va alcançar la ciutat i més de 2000 ciutadans varen morir de la malaltia. En les confrontacions bèliques de la Lliga Hanseática contra Dinamarca, Wismar estava del costat de les "ciutats wendas". Poc despuix del Tractat de Stralsund, l'emperador Carlos IV de Luxemburc va visitar la ciutat provinent de Lubeca i se li va donar una gran recepció.
En el XIV, Wismar formava part de les ciutats hanseáticas que varen participar en les guerres del seu domini bàltic contra Dinamarca.
Al començ de el XV va haver disturbis quan els gremis d'artesans de la ciutat varen voler instaurar un nou concejo en oposició al Concejo municipal dels patricios despuix de la derrota hanseática en la batalla del Sund durant la guerra contra l'Unió de Kalmar.
La Reforma protestant va començar en Wismar en els franciscanos, quan el monge Heinrich Never va adoptar en una fase primerenca la doctrina luterana. Al voltant d'esta época es va establir la primera comunitat anabaptista de la ciutat, a les reunions de la qual va assistir Menno Simons. A pesar de les mides preses contra els anabaptistas de 1555, alguns varen permanéixer en Wismar.[9][10]
Baixe el domini suec
[editar | editar còdic]
Els suecs varen conquistar Wismar en 1632 durant la guerra dels Trenta Anys. Durant esta guerra, l'Imperi suec va aplegar a dominar una extensa part de la costa meridional de la mar Bàltica. En la Pau de Westfalia, tant Wismar com l'illa de Poel varen passar a la Corona sueca. La ciutat es va convertir ràpidament en el centre administratiu dels territoris alemans en poder de Suècia. A partir de 1653 va ser la sèu del Tribunal Suprem para tots els territoris suecs en el Bàltic sur, als que també pertanyien la diòcesis de Verden (fins a 1712) i la Pomerania Sueca (fins a 1815).
Durant la guerra escanesa, Wismar va ser conquistada per les tropes daneses i va permanéixer ocupada des de decembre de 1675 fins a novembre de 1680, quan va ser recuperada para Suècia pel comte Königsmarck. Este event va conduir a que els suecs milloraren les fortificacions del port de la ciutat fins a convertir-les en una de les millors d'Europa.[11]
En decembre de 1711, la batalla de Lübow entre forces daneses i sueques es va lliurar a les portes de la ciutat en el marc de la Gran Guerra del Nort. El 19 d'abril de 1716, Wismar va ser ocupada per les tropes pruso-daneses després d'un sege de casi un any. Despuix de la derrota dels suecs en la Gran Guerra del Nort, les fortificacions de la ciutat varen ser desmantellades.
El domini suec sobre Wismar va terminar en 1803,[12] quan, per mig del Tractat de Malmö, Suècia li va cedir el territori al Gran Ducado de Mecklemburgo-Schwerin per 99 anys com a garantia d'un préstam de 1 258 000 Riksdaler. Wismar i els territoris adjacents no varen passar a formar part del Imperi alemà de forma oficial fins a 1903, quan Suècia va renunciar oficialment al seu dret sobre ells i no va pagar el préstam.
Eres moderna i contemporànea
[editar | editar còdic]Durant la Revolució de 1830 va haver disturbis en la ciutat que varen ser liderats per l'advocat Christian Düberg. Els disturbis varen ser resolts en una mescla de reformes i d'intervencions militars. Com resultat la ciutat va obtindre una nova constitució en decembre d'eixe any. En 1848 es va construir la llínea de ferrocarril a Schwerin i en 1883 la llínea a Rostock. En 1881 Rudolf Karstadt va obrir una tenda de roba en la ciutat, que en el temps es desenrollaria en l'actual cadena de grans almagasens Karstadt.
Wismar va ser bombardejada dotze voltes durant la Segona Guerra Mundial i va resultar fortament danyada. La fàbrica d'avions Dornier Flugzeugwerke i una important fàbrica de vagons de tren estaven localisades en la ciutat. Abdós fàbriques utilisaven presoners de guerra com a treballadors forçats. L'atac experimental de la Real Força Aérea britànica en dèu bombarders De Havilland Mosquit de la nit del 14 al 15 d'abril de 1945 va ser especialment destructiu. Es varen amprar poderoses bombes blockbuster que varen destruir les iglésies de Sant Jorge i Santa María, aixina com molts edificis de el "districte gòtic".
La ciutat va ser ocupada sense resistència per tropes britàniques el 2 de maig de 1945, pero pels acorts de la Conferència de Yalta va ser cedida al Eixèrcit Rojo el primer de juliol d'eixe mateix any. Wismar va quedar dins de la zona d'ocupació soviètica i com tal va passar a ser part de l'Alemània Oriental.
Després de la reunificación alemana, Wismar va abraçar novament les seues raïls hanseáticas i el 18 de giner de 1990 el concejo municipal va acordar oficialment canviar el nom a "Ciutat hanseática de Wismar" (Hansestadt Wismar).
Govern i política
[editar | editar còdic]El Concejo municipal consta de 37 escans. En 2009 el SPD aportava 13 escans, la CDU 8, Die Linke 7, FDP 4 i el grup de ciutadans 3. Un atre assent va ser per al solicitant individual Wilfried Boldt. En les eleccions locals del 25 de maig de 2014, el SPD es va convertir en el grup parlamentari més fort en 11 mandats.
Demografia
[editar | editar còdic]En 1989, la població de la ciutat de Wismar va alcançar el seu màxim històric en més de Plantilla:Nts habitants. Entre tant, no obstant, ha tornat a disminuir considerablement. Des de la reunificación alemana, ha perdut uns Plantilla:Nts habitants per alguns anys d'alt desocupació i a la reducció de la taxa de natalitat fins a 2005. A finals de setembre de 2005, Plantilla:Nts persones tenien la seua residència principal en Wismar, segons l'Oficina d'Estadística de Mecklemburgo-Pomerania Occidental.
Economia
[editar | editar còdic]L'economia de Wismar va ser impactada de forma desfavorable per la reunificación alemana en 1990. En una taxa de desocupació del 13.9 %,[13] és major que el promig de l'estat de Mecklemburgo-Pomerania Occidental i molt major que la d'Alemània en general. L'indústria naval i la de la fusta són les més importants. El major empleador de Wismar és el drassana naval Nordic Yards, en més de 600 empleats.
El desenroll positiu de l'indústria turística va continuar en 2012, quan es va alcançar un nou récort de visitants. Este creiximent s'atribuïx en part al nomenament de la ciutat com Patrimoni de la Humanitat, pero també a la popularitat en Alemània de la série de televisió policíaca SOKO Wismar.[14] Hi ha un total de 1624 llits d'hotel en la ciutat.[15]
Centre històric
[editar | editar còdic]El centre històric de la ciutat va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en 2002.[16] Les principals atraccions turístiques es concentren en la part vella al voltant de la plaça del mercat, una de les més grans de tota Europa que medix 100 x 100 metros.
La "Font de Wismar"
[editar | editar còdic]
En la plaça del mercat es troba la "Font de Wismar" (Wasserkunt Wismar) que s'ha convertit en el símbol de la ciutat. La font està construïda en un elaborat estil renaixentista neerlandés en forma d'un dodecágono fet en pedra calcàrea, ferro forjat i en un sostre de coure arrematat en una llanterna. El coure del sostre ha adquirit una rica pàtina verdigrís en el pas del temps.
La font va ser construïda per a resoldre l'abastiment insuficient d'aigua de la ciutat. La realisació del pla va durar de 1579 a 1602, quan la font va alcançar la seua forma actual. La construcció, feta segons els plans de l'arquitecte neerlandés Phillip Brandin, es va vore retardada vàries voltes per problemes en el presupost. Una volta terminada, la font abastia d'aigua a unes 220 cases per mig d'un sistema de canonades.
La "Font de Wismar" va continuar sent part del sistema municipal d'abastiment d'aigua fins a 1897, quan va ser substituïda per un sistema més modern.
En el costat occidental de la font hi havia originalment dos figures de bronze que servien com prens d'aigua. Eren cridades "Nix i Nixe" o més popularment "Adán i Eva", pero també eren conegudes com "el senyor i la senyora clot", provablement pel comprometedor lloc d'a on eixia l'aigua. Els mojigatos regidors de la ciutat varen manar llevar abdós escultures i estes varen ser guardades en el museu municipal. En 1998 es varen instalar còpies no funcionals d'abdós escultures en la font.
Afores de la plaça del Mercat
[editar | editar còdic]En la plaça es troba també la casa consistorial de la ciutat, un edifici en estil neoclàssic construït entre 1817 i 1819 per l'arquitecte Johann Georg Barca.
Un atre edifici en la plaça és l'antiga casa burguesa coneguda com Alte Schwede ("Vell suec") feta de rajola en estil gòtic bàltic.
L'edifici conegut com Schabbellhaus, que hui servix com a museu de la ciutat, va ser construït entre 1569 i 1571 com la casa del futur burgomaestre de la ciutat, Hinrich Schabbell. La casa és d'estil renaixentista neerlandés i el seu arquitecte va ser el mateix Phillip Brandin que va fer els plans de la "Font de Wismar".
Iglésies de la ciutat
[editar | editar còdic]De les tres iglésies principals de la ciutat, solament l'iglésia de Sant Nicolás (Nikolaikirche) es conserva més o menys intacta.[17] La torre de l'iglésia de Santa María (Marienkirche) és l'única estructura del gòtic bàltic, original de el XIII, que queda. Durant la Segona Guerra Mundial l'iglésia va ser fortament danyada i les autoritats comunistes d'Alemània Oriental varen decidir demolir la nau de l'iglésia, en lloc de reconstruir-la. La torre de 82.5 metros d'altura, es va conservar pel seu significat com a punt de referència marítim. L'iglésia de Sant Jorge (Georgenkirche) que havia segut fortament danyada durant la guerra, va ser reparada i reconstruïda a partir de 1990, despuix de la reunificación alemana.
Entreteniment
[editar | editar còdic]Durant el "Festival de Música de Mecklemburgo-Pomerania Occidental", que es realisa anualment des de 1990, s'oferixen molts concerts i recitals en la ciutat. Per una atra part, en les iglésies de la ciutat està activa la Wismar Kantorei, una agrupació coral fundada en 1975, que ademés d'un cor d'adults, conta en cors jovenils i cors de chiquets.
La ciutat va servir d'escenari, en el nom de "Wisborg", en la clàssica película muda, Nosferatu, eine Symphonie dones Grauens i en el seu posterior adaptació del director Werner Herzog. Ademés des de 2004 la série de televisió policíaca alemana "SOKO Wismar" es filma en gran part en Wismar i les seues afores.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Wismar: Patrimoni de la Humanitat». Deutsche Welle. Consultat el 19 de decembre de 2019.
- ↑ «Centres històrics de Stralsund i Wismar». Organisació de les Ciutats del Patrimoni Mundial. Consultat el 19 de decembre de 2019.
- ↑ «Centres històrics de Stralsund i Wismar». UNESCO. Consultat el 19 de decembre de 2019.
- ↑ «Coneix Wismar, la ciutat alemana que t'enamorarà». La Sexta. Consultat el 19 de decembre de 2019.
- ↑ UNESCO. «Historic centers of Stralsund and Wismar». Consultat el 27 de juliol de 2013.
- ↑ Kühnel, Paul (1881). Verein für Mecklenburgische Geschichte und Altertumskunde (ed.). Die Slavische Ortsnamen in Mecklenburg, Jahrbücher dones Vereins für Mecklenburgische Geschichte und Altertumskunde, pp. 159.
- ↑ Auzias, Dominique. Petit Futé (ed.). Allemagne 2017/2018 (en francés). ISBN 9791033167372.
- ↑ Pagel, Karl (1952). Die Hanse, Brunswick: Georg Wester Verlag, pp. 114.
- ↑ (1967) Hege, Christian (ed.). Mennonitisches Lexicon, Heinrich Schneider, pp. 548-549.
- ↑ Bransma, J.A. (1962). Menno Simons von Witmarsun, Kassel: J.G. Oncken Verlag, pp. Capítul VII.
- ↑ Person, Nikolaus. «Wismar» (en alemà). Consultat el 28 de juliol de 2013.
- ↑ «Wismar Allemagne» (en francés). Routard. Consultat el 19 de decembre de 2019.
- ↑ Bundesagentur für Arbeit. «Arbeitlose Quote 2013 Hansenstadt Wismar» (en alemà). Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ Ostsee Zeitung. «Neuer Touristen Rekord in der Hansenstadt» (en alemà). Archivat des d'el original, el 25 d'octubre de 2020. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ Hansenstadt Wismar. «Wismar Statistik» (en alemà). Archivat des d'el original, el 7 de maig de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2013.
- ↑ «Historic Centres of Stralsund and Wismar UNESCO World Heritage Site» (en en-us). Everything Everywhere. Consultat el 2022-08-12.
- ↑ «St. Nicholas' Church, Wismar» (en en-us). Europäische Route der Backsteingotik. Consultat el 2022-08-12.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Wismar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.