Ferro forjat
_cementerio,_forja_de_la_puerta_lateral_(RPS_27-10-2013).png)
El ferro forjat és un tipo de ferro de baix contingut de carbono que ha segut treballat per mig de repetits processos de calfament a temperatures pròximes als 1000 °C i posterior martilleado en calent, fins a donar-li la forma desijada. El resultat del procés és un material molt resistent i durador que fon a 1500 °C, encara que no és molt tenaz. Per a conseguir major durea, el ferro forjat quan es troba a temperatura del roig (800-900 °C) es gela de forma ràpida per mig d'immersió en aigua o en oli (templat).[1] Per a la soldadura o unió íntima del material de dos peces, es requerix calfar a major temperatura, fins a alcançar els 1.300 °C i, despuix de colocar les dos peces en l'enclusa, colpejar-les en força abans que es gelen, de manera que, per la pressió i alta temperatura, les dos superfícies queden unides.[2]
Característiques
Es caracterisa pel baix contingut de carbono (entre 0,05% i 0,25%), sent una de les varietats, d'us comercial, en més purea en ferro. És dur, maleable i en facilitat per a formar aleacions en uns atres metals; no obstant, és relativament fràgil i poc apte per a utilisar-se en la confecció de làminas, tals com espases, per eixemple. El ferro forjat s'ha amprat durant mils d'anys, i ha segut la composició habitual del "ferro" tal i com s'ha conegut a lo llarc de l'història.
Tradicionalment, el ferro forjat s'ha obtingut a partir del mineral de ferro calfat a altes temperatures en una forja. Després es procedia a colpejar-ho, en un procés en el que es buscava eliminar les impurees i escorias contingudes en el mineral.
Un tipo particular de ferro forjat és el denominat ferro pudelado, caracterisat per l'estructura fibrosa que li conferia el seu particular método de producció, conegut com pudelació,[3] empleat àmpliament en Europa durant el XIX per a obtindre un material adequat per a la construcció d'estructures metàliques ans que el desenroll dels convertidors supongueren que anara substituït pel acer.
Usos
Els processos industrials del XIX varen permetre produir ferro forjat en grans cantitats, de modo que es va poder utilisar este material en la construcció de grans estructures d'arquitectura i ingenieria.
La dificultat de realisar unions d'elements de ferro forjat per mig de soldadura ha relegat l'ocupació d'este material a usos decoratius o secundaris en la construcció, tals com a enreixats i atres peces.
Referències
- ↑ Tubos París (2023-05-08). «¿Cóm es fa el ferro forjat?» (en es). Almagasén de ferro en Madrit Tubos Paris. Consultat el 2025-09-20.
- ↑ «Tècniques del forjat del ferro - Oficis tradicionals - Diputació Foral de Gipuzkoa» (en es-es). Oficis tradicionals. Consultat el 2025-09-20.
- ↑ «X29 Ferro pudelado» (en es). Proyecte d'Innovació Atles Metalográfico. Universitat Complutense de Madrit. Consultat el 21 de març de 2022.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hierro forjado» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.