Pàtina (coure)
La pàtina (del llatí «patĭna», plat, pel barniz de que estan revestits els plats antics) és una capa de color aceitunado que es genera sobre la superfície d'alguns metals o aleacions com el coure, el bronze o el latón, aixina com en certes roques[1] o mobles de fusta.
La pàtina està composta per una capa que es genera despuix del procés de corrosió espontànea pel contacte en l'aire. En el cas dels metals el procés té que vore en la seua tendència a retornar al seu estat original en la naturalea cita requerida, és dir, a la seua forma de minerals de la qual varen ser extrets per mig de diferents processos físics com l'aplicació de calor, les diferents aleacions, etc.
El bronze i el coure es degraden llentament, combinant-se novament en elements del mig ambient per a tornar al seu estat natural. El resultat, en el temps, serà una capa de sales de coure sobre la superfície del metal, cridada pàtina. l'estany és relativament inerte i és estable en aleació en el coure, i no se separarà, com pot ocórrer en l'argent i en el coure.
En funció de les sales de coure que es formen, esta pàtina pot ser estable (la beneficiosa) o inestable i destructiva, esta última cridada malaltia del bronze o càncer del bronze.
Pàtines estables
Les impurees del aire, la terra i el mar causen corrosió, pero este tipo de pàtines per lo general protegixen el coure o el bronze contra ella. Una bona pàtina no deu ser llevada de monedes, escultures o superfícies en general. Si es lleva, la superfície lluenta recent exposta es oxidará una atra volta, causant una pèrdua lleu del metal en l'objecte
Alguns òxits de coure són l'òxit cuproso (cuprita) que és el que tendix a formar-se primer i té generalment colors rojosos. Este es convertix en ràpidament òxit cúprico (tenorita) que és marró obscur o negre. Pràcticament totes les monedes antigues de bronze tenen sobre la superfície metàlica a lo manco una fina capa d'òxit de coure marró.
El sulfat de coure (antlerita) o sulfur de coure (novelita i calcocita) donen un color vert a blau verdoso.
El carbonat de coure, la majoria de les voltes fa pàtina verda (malaquita) i ocasionalment blava (azurita i calconatronita). El carbonat de coure és una reacció adicional de l'òxit de coure, no del coure, puix solament es formarà sobre els òxits de coure marrons o rojos. Com l'òxit de coure és més estable que el carbonat de coure, a voltes es pot llevar solament el vert deixant la pàtina original de color roig o marró.
L'acetat de coure (cardenillo), és de color vert i molt venenós.
Pàtines inestables o destructives
_with_and_without_patina_Bunte_G%C3%B6tter_exhibition.jpg)
L'anomenada malaltia o càncer del bronze és la presència de sales de clor, atacamita i paratacamita, sobre la superfície de monedes, escultures i atres objectes formades per aleacions de coure i és molt destructiva.
El clorur cuproso i el clorur cúprico, combinats en l'oxigen i l'aigua de l'aire produïxen àcit clorhídric ocasionant unes taques de color vert pàlit a blau verdoso, suaus i polvorientas sobre la superfície de l'objecte, corroyéndolo i produint més clorur de coure, iniciant de nou la reacció per a produir més àcit clorhídric, i aixina successivament fins a fer desaparéixer l'objecte.
Referències
- ↑ Vázquez-Calvo (2012). Pàtines de protecció històriques, Universitat Complutense de Madrit. ISBN 978-84-615-7660-9.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pátina (cobre)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.