Latón
El latón, auricalco[1] o azófar[2] és una aleació de coure i zinc (també cinc en castellà). Les proporcions de coure i zinc poden variar per a crear una varietat de latones en propietats diferents. En els latones industrials el percentage de zinc es manté sempre inferior al 50 %. La seua composició influïx en les característiques mecàniques, la fusibilidad i la capacitat de conformació per fundició, forja, troquelar i mecanisat. En fret, els lingots obtinguts poden transformar-se en làmines de diferents gruixa, varetes o tallar-se en tires susceptibles d'estirar-se per a fabricar arams. El seu densitat també depén de la seua composició. En general, la densitat del latón ronda entre 8,4 g/cm³ i 8,7 g/cm³. El seu punt de fusió està entre els 900 i els 940 °C, depenent de la composició.
Si ben el bronze és, en canvi, principalment una aleació de coure en estany, alguns tipos de latones es denominen 'bronzes'. El latón és una aleació sustitucional que s'utilisa per a decoració degut a que la seua lluentor li dona un aspecte similar al del or, per a aplicacions en que es requerix baixa fricció, com panys i vàlvules, para fontaneria i aplicacions elèctriques, i, extensament, en instruments musicals com trompetes, morters i campanes, ademés de platillos de baix cost (Power Beat, Paiste 101, 201 i en algunes cantitats de la série Pst, Planet Z) per les seues propietats acústiques.
El latón és conegut pel ser humà des d'époques prehistòriques, inclús ans que el mateix zinc anara descobert. Llavors es produïa per mig de la mescla de coure en calamina, una font natural de zinc. En les viles alemanes de Breinigerberg, un antic lloc romà, es va descobrir a on existia una mina de calamina. Durant el procés de mesclat, el zinc s'extrau de la calamina i es mescla en el coure. El zinc pur, per una atra part, té un bajísimo punt de fusió com per a haver segut produït per les tècniques antigues per al treball del metal.
El latón ha segut durant molt temps un material popular pel seu aspecte dorat lluent i encara s'utilisa per a tiradors de caixons i pomos de portes. També s'ha utilisat molt per a fer escultures i utensilis pel seu baix punt de fusió, el seu gran trabajabilidad (tant en ferramentes manuals com en les modernes torneadoras i fresadoras), la seua durabilitat i la seua elèctrica i conductivitat tèrmica. Els latones en major contingut de coure són més blans i de color més dorat; pel contrari, els que tenen menys coure i, per tant, més zinc, són més durs i de color més plateado.
El latón se seguix utilisant habitualment en aplicacions que requerixen resistència a la corrosió i baixa fricció, com a panys, frontiças, engranages, cojinetes, carcassa de munició, cremalleres, fontaneria, acoplament de mànegues, vàlvules i enchufes i prens de corrent elèctrics. S'utilisa molt per a instruments musicals com a banyes i campanes. La composició del latón, generalment un 66% de coure i un 34% de zinc, ho convertix en un substitut favorable del coure en bisuteria i joyeria de moda, ya que presenta una major resistència a la corrosió. El latón no és tan dur com el bronze, per lo que no és adequat per a la majoria d'armes i ferramentes. Tampoc és adequat per a usos marins, perque el zinc reacciona en els minerals de l'aigua salada, deixant coure poroso; el latón marí, en estany afegit, evita açò, de la mateixa manera que el bronze.
El latón s'utilisa a sovint en situacions en les que és important que no boten purnes, com en accessoris i ferramentes utilisats prop de materials inflamables o explosius.[3]
Terminologia regional
[editar | editar còdic]En alguns països d'Amèrica Llatina, especialment en Argentina, Uruguai i Chile, el terme “bronze” s'utilisa de manera general per a designar objectes fabricats en latón, com grifería, tornells o herrajes, encara que en sentit estricte es tracta d'una aleació diferent. En Espanya, en canvi, es distinguix en major precisió entre “latón” (cobre + zinc) i “bronze” (cobre + estany).
Història
[editar | editar còdic]
Encara que el latón s'ha utilisat en distintes formes des de la prehistòria,[4] la seua verdadera naturalea com una aleació de coure i zinc no es va entendre fins al periodo posterior a l'Edat Mija, ya que el vapor de zinc que reaccionava en el coure per a formar el latón no es reconeixia com metal.[5] La Bíblia del rei Jacobo fa moltes referències a el "latón" (brass en anglés),[6] per a traduir la paraula "nechosheth" (bronze o coure) de l'hebreu a l'anglés arcaic. L'us en l'anglés modern primerenc de la paraula "latón" pot significar qualsevol aleació de bronze o coure, una definició encara menys precisa que la moderna.
Els primers latones poden haver segut aleacions naturals fabricades per mig de la fundició de menas de coure riques en zinc.[7] En l'antiga Roma, el latón es produïa deliberadament a partir de minerals metàlics de coure i zinc utilisant el procés de cementación, el producte de la qual era el latón de calamina. Variants d'este método varen continuar usant-se fins a mediats de el XIX.[8] Finalment, seria reemplaçat pel procés d'espelterizado, un sistema introduït en Europa en el XVI que consistix en l'aleació directa de coure i zinc metàlic.[7]
Històricament, en ocasions s'ha fet referència al latón com "coure groc".[9][10]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «auricalco».
- ↑ Diccionari de la RAE [1]
- ↑ «Ferramentes de mà - Ferramentes que no produïxen purnes».
- ↑ Thornton, C. P. (2007) "Of brass and bronze in prehistoric southwest Àsia"
- Archivat el 24 de setembre de 2015 archivat en Wayback Machine. in La Niece, S. Hook, D. and Craddock, P.T. (eds.) Metals and mines: Studies in archaeometallurgy London: Archetype Publications. ISBN 1-904982-19-0
- ↑ de Ruette, M. (1995) "From Contrefei and Speauter to Zinc: The development of the understanding of the nature of zinc and brass in Post Medieval Europe" in Hook, D.R. and Gaimster, D.R.M (eds) Trade and Discovery: The Scientific Study of Artefacts from Post Medieval Europe and Beyond London: British Museum Occasional Papers 109
- ↑ Cruden's Complete Concordance p. 55
- ↑ 7,0 7,1 Craddock, P.T. and Eckstein, K (2003) "Production of Brass in Antiquity by Direct Reduction" in Craddock, P.T. and Lang, J. (eds) Mining and Metal Production Through the Ages London: British Museum pp. 226–7
- ↑ Rehren and Martinon Torres 2008, pp. 170–5
- ↑ Chen, Hailian. Zinc for Coin and Brass: Bureaucrats, Merchants, Artisans, and Mining Laborers in Qing China, ca. 1680s–1830s (en en), BRILL. ISBN 978-90-04-38304-3.
- ↑ Humphreys, Henry Noel. The Coin Collector's Manual: Comprising an Historical and Critical Account of the Origin and Progress of Coinage, from the Earliest Period to the Fall of the Roman Empire; with Some Account of the Coinages of Modern Europe, More Especially of Great Brit (en en), Bell.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Latón» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.