Passador
Els térmens passador i pestillo denominen diferents tipos de passadors, normalment metàlics, que servixen per a assegurar el tancament de portes, portells i finestres.[1] Un passador del tipo conegut com "passador d'embotir" és un dispositiu de zinc o materials de similar fermea en una barra pasante cap al marc de la porta que el passador deu assegurar tancant, pero sense pestillo o lengüeta d'enganche en el marc. Normalment d'us domèstic, servix per a tancar i ajustar la porta o finestra en els seus marcs, i en el cas de que aquelles siguen de doble full, per a ajustar una en una atra dits fulls.
El passador de seguritat és el que té previst en l'extrem del recorregut un gir de 90 º, en una peça que no li deixa córrer arrere una volta tancat. Els fusils en accionament tipo passador reben este nom perque utilisen exactament el mateix principi.[2]
El passador de gancho funciona d'una forma similar, pero és el gancho lo que li impedix tornar arrere una volta girat 90°.
També es diu passador o pestillo la làmina de ferro cilíndrica o rectangular aplicada sobre una plancha de ferro fos cincelado o retallat i que es fica horisontalment entre dos grapones per mig d'un botó o perilla. Estos pestillos s'apliquen sobre les portes, no s'embotixen dins d'elles.
L'acció de tancar en passador o pestillo és denominada acerrojar[3] o apestillar.[4]
Etimologia
La paraula "passador" és un clar eixemple etimològic d'atracció paronímica, ya que prové del terme llatí «verrojo» que a la seua volta provenia de «veruculum» (formada per «verum» —espetón— i el sufix diminutivo «-culum».[nota 1] Despuix del pas del temps i per paronímia, «verrojo» mutó a passador.[5][6]
Orige històric
El model més simple de pestillo, contemporàneu en China i Grècia, i que encara hui s'usa, consistia en un clavill en la porta per a introduir per ella un palito curve que eleva el pestillo, aixina, ficant la seua punta pel forat en busca del passador, la porta s'obria en córrer-ho o alçar-ho. Este arcaic sistema de seguritat es va ser perfeccionant afegint-li al passador gachetas de fusta,[7] que en tancar s'introduïen en forats. Era l'orige de les claus de "passador en gacheta" i "passador en pestillo".
En els jaciments arqueològics romans és freqüent trobar passadors i claus de ferro, encara que la majoria varen deure ser de fusta. A finals de el I apareixen panys més complexos, en claus i passadors metàlics en els que la clau alçava les gachetas o fiadores i corria aixina el passador. El següent pas en l'inventiva de la seguritat cerrajera va ser un moll de ferro que espentava les gachetas als forats mantenint-les a pressió dins d'elles. El passador donava pas al pany.[8]
Vore també
Notes
Referències
- ↑ Fernando Corripio: Diccionari d'idees afins. Editorial Herder. Barcelona, 1985. ISBN 84-254-1515-2.
- ↑ (1935) seu+maneig,+en+el+de+este+vulgar+aparat&cp=37&pf=p&sclient=psy&tbo=1&tbm=bks&source=hp&aq=f&aqi=&aql=&oq=les+segones+les+cridades+de+passador++per+analog%C3%ADa+de+el seu+maneig,+en+el+de+este+vulgar+aparat&pbx=1&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.&fp=fb9512987ecb8c8&biw=1277&bih=906&bs=1 Orige de la denominació "arma de passador". Consultat el 29 de juny de 2011.
- ↑ «acerrojar | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ «apestillar | Definició | Diccionari de la llengua espanyola | RAE - ASALE».
- ↑ Ducrot, Oswald; Todorov, Tzvetan (1991). Diccionari enciclopèdic de les ciències del llenguage, Sigle Veintiuno Editors, p. 168. ISBN 968-23-1749-5. Consultat el 31 d'agost de 2014.
- ↑ DeChile. «Etimologia de CERROJO». Consultat el 31 d'agost de 2014.
- ↑ Una gacheta és la palanca que oprimida per un resort subjecta el pestillo d'un cert tipo de panys; també es diu aixina a cada u de les dents de dit pestillo, en els que encaixa la palanca.
- ↑ VV.AA.: Els setanta grans invents i descobriments del món antic. Art Blume, S.L. 2005. pp. 88-90. ISBN 978-84-9801-064-0
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cerrojo» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.