Azurita
La Azurita, i la Malaquita, són dos minerals de coure del grup dels carbonats que es forma en els depòsits de coure exposts al ras. Posseïx un color blau molt característic. Freqüentment es troba associada en atres minerals de coure, normalment en malaquita, de color vert, i alguna volta en cuprita, de color roig obscur.
Característiques
Com indica la seua fòrmula química, la azurita és un carbonat de coure bàsic, i està formada per un 69,2% d'òxit de coure (II) (CuO), un 25,6% de diòxit de carbono (CO2) i un 5,2% d'aigua. En calfar-la, la azurita es descompon: pert el CO2 i l'aigua, i només queda d'ella una pols negra, que és òxit de coure (II). De la mateixa manera que tots els minerals de coure, la azurita és tòxica, pero es pot manipular tranquilament en les mans. No obstant, no deu usar-se com a pedra decorativa en aquaris. En realitat, la azurita és molt poc tòxica comparada en atres minerals de metals pesats, com el cinabre. La azurita apareix a sovint associada en la malaquita. Estos dos minerals tenen composicions químiques molt similars:
| Azurita: Cu(OH)2·2(CuCO3) | Malaquita: Cu(OH)2·CuCO3 |
Tant la azurita com la malaquita són composts de Cu2+, per lo que la diferència en el color no es deu al seu grau d'oxidació, sino a diferències en l'estructura tridimensional d'abdós minerals.[1]
Per mig d'alguns canvis químics que ocorren en la naturalea, en especial a l'aire lliure, la azurita pot transformar-se en malaquita. Dits canvis són molt llents pero constants, i consistixen en la substitució d'una molècula de CO2 per una d'aigua (H2O) en dos unitats d'azurita, donant lloc a tres de malaquita. Quan açò ocorre, els cristals mantenen la seua forma (este fenomen es denomina pseudomorfosis), de manera que l'únic canvi a simple vista és el color, que passa d'azulón a un vert molt viu.
Usos
La azurita s'usa com a pedra ornamental, en joyeria i per a coleccionisme, ya que és especialment cridanera si està combinada en malaquita, en numeroses cultures s'ha utilisat en dònes en estat per a propiciar un bon embaràs i un bon part. Antigament la azurita es molia per a usar-la com a pigment blau, pero ya no s'usa degut a que en el temps es convertix en malaquita i es torna verda. Quan es mescla en yema es torna vert-grisácea. Anàlisis químics han mostrat que s'usava freqüentment com una font de blaves en pintures migevals com a alternativa alapislázuli, procedint esta última d'Afganistan mentres la azurita procedia principalment de la zona de Lió en França. La azurita també es considera una mena del coure perque, encara que és molt poc important, revela la presència d'atres menas, en estar associada en elles.
Cristalografia
L'azurita cristaliza en el sistema monoclínic, en la classe prismàtica (2/m). El seu grup espacial és el P2lc, lo que indica que la celdilla unitat de la azurita és primitiva o simple. Les dimensions de la celdilla unitat de la azurita són:
a = 4,97 Å, b = 5.84, c = 10,29 Å; b = 92° 24´; Z = 2
En la naturalea, la azurita es presenta en forma compacta, en una textura terrosa o aterciopelada, o formant costres.
Formació
La azurita és abundant en les zones oxidades dels depòsits de coure. Es forma a partir d'atres minerals de coure, o a partir de soluciones que contenen coure en forma de CuSO4 o CuCl2, quan sobre ells actuen aigües en CO2 dissolt (aigües carbonatades). Els jaciments d'azurita estan repartits per tot lo món, pero els depòsits més importants es troben en Tsumeb, Namíbia; Chessy, França; i Bisbee, Arizona, EE. UU.
Etimologia i història
El nom azurita fa alusió al viu color blau del mineral. Dit nom prové de la paraula àrap azur, que a la seua volta ve de la paraula persa lazhward, que significa blava. El seu atre nom, chesilita, fa referència a la localitat de Chessy-els-Mines, prop de Lió, en França, a on en 1824 es varen trobar magnífics eixemplars. La azurita es coneix des de fa mils d'anys, i des de sempre ha cridat l'atenció el seu color. De fet, els grecs la cridaven kyanos, que significa blau i d'a on deriva la paraula cian. Els egipcíacs la consideraven sagrada, ya que pensaven que podia ajudar-els a comunicar-se en els esperits. Des de llavors, la azurita s'ha usat en joyes i objectes decoratius. Durant l'Edat Mija i la Renaixença, la azurita també s'usava com a pigment i com a ombra d'ulls.
Referències
- ↑ «Azurite and malachite». Tucson Gem & Mineral Society.
- Cristamine, de la UNED [1] archivat en Wayback Machine.
- [2]
- Mineral Galleries
Enllaços externs
- Diagrama de difracció de rajos X de la azurita; detall de més característiques físiques del mineral
- Mapa en els jaciments d'azurita en el món, en anglés
- Preparació de pigment blau en azurita, en anglés
- Explicació més extensa de la transformació d'azurita en malaquita, en anglés
- Este artícul conté una traducció derivada de «Azurita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.