Caducifolio
En la horticultura i botànica, el terme de caducifolio (del llatí cadūcus (caduc, caigut) i folĭum (full)), full caduc significa «que cauen en la madurea»[1] i «en tendència a caure»,[2] en referència als arbres i arbustos que tiren fulls estacionalmente, generalment en autumne; a la solsida de pétals, despuix de la floració; i al derramamiento de fruts madurs. El antònim de caducifolio en el sentit botànic és perennifolio. En ocasions s'usa el calc de l'anglés decidua (de l'anglés deciduous).[3]
En general, el terme «caduc» significa «la caiguda d'una part que ya no és necessària o útil» i la «caiguda en acabant de que es termina el seu propòsit». En les plantes, és el resultat de processos naturals. «Caduc» té un significat similar quan es referix a parts d'animals, com astes caduques de cérvols,[4] dents deciduos (dents de llet) en alguns mamífers (inclosos els humans); o decidua, el revestiment uterí que es desprén despuix del naiximent.
- ↑ William Dwight Whitney; Century Dictionary, {{{nom2}}}. The Century Dictionary and Cyclopedia: Dictionary, p. 1484.
- ↑ Debra J. Housel; Capstone Publishers, {{{nom2}}} (2009). Ecosystems. ISBN 9780756540685.
- ↑ .
- ↑ Gause, John Taylor (1955). The Complete Word Hunter, New York: Crowell, p. 465.