Cota de neu
La cota de neu és l'altitut mínima a partir de la qual les precipitacions són en forma de neu i poden aplegar a quallar deixant determinats gruixa de neu. Per baix d'esta altitut les precipitacions es troben en estat semisólido (araboga) i líquit (pluja). Esta cota varia en un lloc segons l'estació i depén de les temperatures, de la humitat i del vent. La temperatura més alta per a que les precipitacions siguen en forma de neu varia entre els 0 i 5 °C, encara que hi ha hagut casos excepcionals en els que ha nevat en 11 °C, degut en gran part a un nivell d'humitat molt baix.
En un clima templat en el que hi ha grans diferències de temperatures entre l'estiu i l'hivern, la diferència de cotes de neu entre estes dos estacions pot ser de 3.000 metros apoximadamente. No obstant, la cota de neu varia molt manco en les zones polars i entre els dos tròpics. En les zones polars la cota de neu sol aplegar al nivell de la mar i en climes càlits esta cota s'ubica entorn als 5.000 metros.
Per al càlcul aproximat de la cota de neu, es tenen en conte factors com la temperatura a 850Hpa, la temperatura a 500Hpa, l'altura del geopotencial, la humitat, etc.
Una fòrmula usada per a calcular la cota de neu és:
COTA = 100T850+ 50 T500 + 2100 + [ H850 - 1350] + [ 50(T1000 - T850 ) - 500 ] + [ HR2/100 ]
T850 seria la temperatura a 850 hPa.
T500 seria la temperatura a 500 hPa.
H850 seria l'altura geopotencial de la capa de 850 hPa.
T1000 seria la temperatura a 1000 hPa.
HR2 seria la humitat relativa al quadrat.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cota de nieve» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.