Anar al contingut

Llínea de neu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Per a el concepte astrofísic vore Llínea de congelamiento.

Plantilla:Multiple imageEn climatologia i topografia, la llínea de neu és el llímit irregular entre una superfície coberta de neu i una atra sense neu. La llínea de neu real pot ajustar-se estacionalmente i ser significativament més alta en terrenys elevats, o més baixa. La llínea de neu permanent és el nivell per damunt del com la neu es manté a lo llarc de tot l'any.

Concepte

[editar | editar còdic]

Llínea de neu és un terme general que es referix a diferents interpretacions del llímit entre la superfície coberta de neu i la superfície lliure de neu. Les definicions de la llínea de neu poden tindre diferents enfocaments temporals i espacials. En moltes regions, la llínea canviant de la neu reflectix la dinàmica estacional. L'altura final de la llínea de neu en un entorn de montanya al final de la temporada de fusió està subjecta a la variabilitat climàtica i, per lo tant, pot ser diferent d'un any a un atre. La llínea de neu es medix en cambres automàtiques, fotografies aérees o imàgens de satèlit.[1] Una atra fòrmula de càlcul és la correcció de l'altura de la isoterma zero.[2] Degut a que la llínea de neu es pot establir sense medicions en el terreny, es pot medir en àrees remotes i de difícil accés. Per lo tant, la llínea de neu s'ha convertit en una variable important en els models hidrològics,[1] sent fonamental per a l'estimació de cabals màxims i mínims, especialment en conques de règim mixt i sense informació fluviométrica, tenint una influència directa en l'estimació de models de escorrentía i precipitació.[3]


L'elevació promig d'una llínea de neu transitòria es denomina "llínea de neu climàtica" i s'utilisa com a paràmetro per a classificar regions segons les condiciones climàtiques. El llímit entre la zona d'acumulació i la zona d'ablació en els glaciars es diu "llínea de neu anual". La regió del glaciar per baix d'esta llínea de neu estava subjecta a derretirse en la temporada anterior. El terme "llínea de neu orogràfica" s'utilisa per a descriure el llímit de neu en superfícies distintes dels glaciars. El terme "llínea de neu regional" s'utilisa per a descriure grans àrees.[1] La "llínea de neu permanent" és el nivell per damunt del com la neu caurà tot l'any.[4]

En l'hemisferi nort, la llínea de neu en les ales orientades al nort està a una altitut menor, ya que les ales orientades al nort reben menys llum solar (irradiació solar) que les ales orientades al sur.[4]

Nivells aproximats

[editar | editar còdic]
Regió Latitut Llínea de neu
Svalbard 78°N Plantilla:0300–600 m
Groenlàndia 70°N Plantilla:0100–500 m
Escandinavia a l'altura del círcul polar àrtic 67°N 1,000–1,500 m
Islàndia 65°N Plantilla:0700–1,100 m
Siberia oriental 63°N 2,300–2,800 m
Escandinavia meridional 62°N 1,200–2,200 m
Mànec d'Alaska 58°N 1,000–1,500 m
Kamchatka (costa) 55°N 700–1,500 m
Kamchatka (interior) 55°N 2,000–2,800 m
Alps (ala nort) 48°N 2,500–2,800 m
Alps centrals 47°N 2,900–3,200 m
Alps (ala sur) 46°N 2,700–2,800 m
Montanyes del Caucas 43°N 2,700–3,800 m
Pirineus 43°N 2,600–2,900 m
Gran Sasso d'Itàlia 42°N 2,600–2,800 m
Montes Pónticos 41°N 3,800–4,300 m
Montanyes Rocoses 40°N 2,100–3,350 m
Karakoram 36°N 5,400–5,800 m
Transhimalaya 32°N 6,300–6,500 m
Himalaya 28°N 6,000 m
Pico de Orizaba 19°N 5,100–5,500 m
Pico Cristóbal Colón 11°N 5,000–5,500 m
Montanyes Rwenzori 1°N 4,700–4,800 m
Mont Kènia 4,600–4,700 m
Vages en Equador 1°S 4,800–5,000 m
Cordillera Central de Nova Guinea 2°S 4,600–4,700 m
Kilimanjaro 3°S 5,500–5,600 m
Vages en Bolívia 18°S 6,000–6,500 m
Vages en Chile 30°S 5,800–6,500 m
Alps Australians 36°S 1,500–2,200 m
Monte Ruapehu, Nova Zelanda 37°S 2,500–2,700 m
Alps Neozelandesos 43°S 1,600–2,700 m
Terra del Fòc 54°S Plantilla:0800–1,300 m
Antàrtida 70°S Plantilla:0Plantilla:0Plantilla:00–400 m


Referències

[editar | editar còdic]
  1. 1,0 1,1 1,2 Singh, V. P. (Vijay P.); Singh, Pratap, {{{nom2}}}; Haritashya, Umesh K., {{{nom3}}} (2011). Encyclopedia of snow, isse and glaciers, Springer. OCLC 745002802. ISBN 978-90-481-2642-2.
  2. XI Congrés Chilé d'Ingenieria Hidràulica.Consultat el 5 de juny de 2020.
  3. XXIII Congrés Chilé d'Ingenieria Hidràulica.Consultat el 5 de juny de 2020.
  4. 4,0 4,1 Waugh, David; Morris, Sheila, {{{nom2}}}; Murray, Pete, {{{nom3}}}; Smith, John, {{{nom4}}} (2000). Geography: an integrated approach, 3ra. edició, Nelson. OCLC 54008415. ISBN 0-17-444706-X.