Anar al contingut

Ruapehu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ruapehu

El mont[nota 1] Ruapehu és un dels volcans més actius de Nova Zelanda (i el major en actiu), en la zona volcànica de Taupo de l'illa Nort. És, ademés, la montanya més elevada de dita illa, alcançant el seu pico principal (cridat Tahurangi) una altitut de 2797 m, en els dos picos secundaris de et Heuheu (2755 m) i Paretetaitonga (2751 m). Està a 23 km al noreste d'Ohakune i 40 al suroest de la costa sur del Taupo, dins del parc nacional de Tongariro.

Entre erupció té un llac en el seu cràter. En les seues ales estan els únics glaciars i les majors pistes d'esquí de l'illa Nort.

Activitat volcànica

Image composta del mont Ruapehu i el Hauhungatahi, Nova Zelanda.

El Ruapehu és un estratovolcà compost en gran part d'andesita i que la seua primera erupció va ocórrer a lo manco fa 250 000 anys. En la seua història, les grans erupció han ocorregut en uns cinquanta anys de diferència, en 1895, 1945 i 1995/96.[1] Les erupcions menors són més freqüents, contabilisant-se fins a una sifra de xixanta des de l'any 1945. Algunes d'estes chicotetes erupció varen generar pluges de cendra i lahars, que varen danyar les pistes d'esquí de les ales.[1]

Entre les erupció majors en Ruapehu es forma un gran llac de cràter alimentat per fusió de neu, les aigües de la qual són càlides i àcides. Les erupció principals apleguen a expulsar completament l'aigua del llac. Si una d'estes erupció crea una represa de tefra en el desaiguador natural del llac, eixa represa tendirà a colapsar-se quan el llac es torna a omplir d'aigua, i el nivell sobrepassa l'ordinari pel taponament del desaiguador. La remugada d'aigua consegüent genera un gran lahar, event que ya s'ha repetit en este volcà. En 2000 es va instalar en la montanya el sistema ERLAWS per a detectar estos colapses i alertar a les autoritats competents.

Estacions d'esquí

En Ruapehu s'ubiquen dos estacions d'esquí comercials, Whakapapa en la cara nort i Turoa en l'ala sur. Són les dos estacions d'esquí més grans de Nova Zelanda, sent Whakapapa la major de les dos. Ademés està la de Tukino en la cara este de la montanya, d'ús particular. La temporada d'esquí sol durar per lo general de juny a octubre, pero depén de la neu i de les condicions meteorològiques. Abdós pistes d'esquí són accessibles en coche o en telecadira, en pistes adequades tant per a esquiadors novells com a experts. Hi ha disponible certa possibilitat d'estage i refrigerio en Top o' the Bruce (l'estacionament situat al final de la carretera de Bruce), en l'entrada a Whakapapa i en atres llocs de la montanya. També hi ha cabanyes alpines para excursionistes i escaladors.

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 New Zealand Department of Conservation. «Central North Island Volcanoes» (en anglés). Archivat des de l'original, el 29 de decembre de 2010. Consultat el 4 de febrer de 2013.


Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>