Illa de calor
El efecte illa de calor urbana[nota 1] (abreviat ICU) o simplement illa de calor és l'elevació localisada de la temperatura en entorns urbans respecte a l'àrea rural circumdant.[1][2] [3]
Es presenta en les grans ciutatés i consistix en la dificultat del malbarat de la calor durant les horas nocturnes, quan les àrees no urbanes es gelen notablement per la falta d'acumulació de calor.[4] El centre urbà, a on els edificis i l'asfalt desprenen de nit la calor acumulada durant el dia, provoca vents locals des de l'exterior cap a l'interior. Comunament es dona el fenomen d'elevació de la temperatura en zones urbanes densament construïdes causat per una combinació de factors[5] tals com l'edificació, la falta d'espais verts, els gasos contaminants o la generació de calor.[3] S'ha observat que el fenomen de l'illa de calor aumenta en el tamany de la ciutat i que és directament proporcional al tamany de la taca urbana,[6] també que els sectors que guarden més calor poden coincidir en disparitats racials i de classe.[7]
Causes
[editar | editar còdic]Les zones edificades oferixen més superfície per a l'absorció de calor, el qual irradian llentament durant la nit.[8][9] Un atre efecte dels edificis alts són les múltiples reflexions horisontals de la radiació rebuda, que aumenten la provabilitat de que esta energia permaneixca en el sol en lo que es coneix com a efecte canó.[10]
La falta de grans zones verdes i el entubamiento dels afluents acuosos en la ciutat reduïx les oportunitats de transformar l'energia solar a través dels processos de fotosíntesis o evaporament del aigua.[5] Diversos estudis mostren la relació directa entre les altes temperatures urbanes i la falta de vegetació.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut[11]
Per una atra part, l'activitat industrial i domèstica genera un aporte de calor al mig. En particular els sistemes de refrigeració en la ciutat formen part d'un círcul viciós, ya que generen calor extra i el seu us s'incrementa en la temperatura. Alguns autors expliquen l'illa de calor com un efecte hivernàcul local, puix els gasos es tanquen en un sol lloc provocant una càpsula de gasos que absorbix calor del sol.[12] Els materials que formen la ciutat absorbixen la radiació solar d'ona curta i l'emeten posteriorment en una llongitut d'ona més llarga, freqüència que resulta retinguda per partícules en suspensió i gasos de combustió.
La càpsula de gasos solament pot ser trencada quan els vents són superiors a 20 km/h, si en la superfície hi ha massa edificis de molta altura l'aire serà obstruït i la càpsula no es trencarà, pero no obstant fins a lo més natural pot provocar una càpsula de calor. Les ciutats localisades en un vall rodejat de montanyas de més de 500 m són més propenses a una illa de calor, puix l'aire queda obstruït per les montanyes que la rodegen fent la càpsula més densa i grossa.
Una atra de les causes que provoquen l'efecte d'illa de calor és l'albedo, o la capacitat de reflectir en major o menor medida la radiació solar. Per regla general, un color més clar absorbix menys calor que un color més obscur. Els carrers fets d'asfalt alcançaran temperatures molt majors a aquelles alcançades per un carrer fet de formigó relativament nou.
Conseqüències
[editar | editar còdic]L'illa de calor urbana tendix a exagerar els extrems de calor en l'estiu i dels de fredor en hivern. Mentres que en l'estiu s'ampren cada volta més els aparats d'aire acondicionat[5] en l'us domèstic, industrial i comercial, durant l'hivern s'utilisen aparats de calefacció (que a voltes són els mateixos, és dir, inter-cambiadores de calor) que conseguixen regular la temperatura de les vivendes i edificis de tot tipo, a costa d'exagerar els extrems d'eixes temperatures fòra de dites vivendes o edificis i un aument en el consum d'energia.[13]
Este fenomen és fàcil d'observar en grans ciutats, en múltiples aparats d'aire acondicionat en les finestres de les vivendes que expulsen aire més càlit i humit en l'estiu i més fret en hivern. Es deu revisar en cautela les senyes de les temperatures dels termómetros digitals que abunden en totes les ciutats i que solen indicar-se com a eixemples del calfament global que donen les emissores de radi i televisió globals. Metodològicament, es deu implementar diferents ferramentes per a l'estudi de les illes de calor urbanes, per mig de la revisió de diferents fonts de senyes en les que es puga analisar dits fenomens, i posteriorment obtindre els paràmetros que poden influir en dita illa de calor.[9]
Fins a cert punt, les illes de calor urbana són un eixemple local del clima en el desert, a on la temperatura pot aplegar a 50 °C en el dia i baixar a menys de 10° en la nit. I en el clima mediterràneu podem experimentar alguna cosa similar: l'excessiva calor diürna es veu contrarrestat per una temperatura molt més baixa en les hores inicials del matí, alguna cosa que els turistes de climes més frets deurien tindre en conte quan visiten els països mediterràneus.[14][15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «¿Qué són les illes de calor urbana i cóm afecten a la salut de les persones?».
- ↑ «Hidalgo García, David & Julián, & Díaz, Arc. (2022). Anàlisis espai temporal de l'Illa de Calor Urbana per mig d'imàgens satelitales: capitals d'Andalusia. Architecture. 17. 10374. 10.5821/ace.17.49.10374.».
- ↑ 3,0 3,1 doi:10.1146/knowable-032625-1.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ Boletim do Observatório Ambiental Alberto Ribeiro Lamego.19(1)
- 44–62.ISSN 2177-4560.doi:10.19180/2177-4560.v19n12025p44-62.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 ACE: Architecture, City and Environment.19(56)ISSN 1886-4805.doi:10.5821/ace.19.56.12581.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «¿Qué és l'efecte illa de calor i cóm nos afecta?» (en és). REMICA Att Client. Consultat el 2021-07-25.
- ↑ Climate.8(1)
- 12.ISSN 2225-1154.doi:10.3390/cli8010012.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ Revista de l'Acadèmia Colombiana de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.34(131)
- 173–183.ISSN 2382-4980.doi:10.18257/raccefyn.34(131).2010.2410.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ 9,0 9,1 Anals d'Edificació.10(2)
- 27–32.ISSN 2444-1309.doi:10.20868/ade.2024.5463.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ Fonts Pérez, C. A. (2015). Illes de calor urbana en Tampico, Mèxic: Impacte de l'microclima a la calitat de l'hàbitat. Nova scientia, 7(13), 495-515.
- ↑ Consultat el 2025-06-16.
- ↑ Canvie Climàtic 2021, un resum per a tot lo món.Consultat el 25-05-2024.
- ↑ Investigacions Geogràfiques.(114)ISSN 2448-7279.doi:10.14350/rig.60851.Consultat el 2025-06-16.
- ↑ «Illes de calor: Impacte en el canvi climàtic i possibles solucions». Ennomotive. Consultat el 2021-07-25.
- ↑ «[/https://www.cicy.mx/documentos/___caps_24___/desde_herbario/2022/2022-09-01-Camamirla_Ulises-Illes-de-calor.pdf Illes de calor urbanes: un fenomen poc estudiat en Mèxic.Ulises Camamirla-Quiñones. Des del Herbario CICY 14: 178–186 (01/setembre/2022) Centre d'Investigació Científica de Yucatán, A.C. http://www.cicy.mx/sitios/desde_herbario/ ISSN: 2395-8790]».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Isla de calor» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.
Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>