Cap Froward

Cap Froward

El cap Froward, antigament cridat Morro de Santa Águeda, és el punt més austral de la massa continental d'Amèrica. La veta Froward es troba en Chile, en la península de Brunswick, Regió de Magallanes i de l'Antàrtica Chilena, en el tram mig del estret de Magallanes, a 30 km al suroest del Fort Bulnes i a 90 km al suroest de Punta Arenes.

Va ser el corsario anglés Thomas Cavendish, en giner de 1587, qui va batejar el lloc, a raïl del clima extremadament hostil, en forts vents i pluges. El nom significa brau, hostil o incontrolable.

En el cim del cap va ser construïda una gran creu metàlica, cridada Creu de les Mars, en homenage a la visita del Papa Juan Pablo II a Chile, en 1987. Encara que va ser construïda per primera volta en 1913, i unes atres vàries voltes per les desfavorables condicions climàtiques.

La creu indica l'últim lloc d'Amèrica, la veta Froward apareix com un dels atractius més cotisats per les seues característiques australs i per la seua biodiversitat ecològica. És un escenari apte per a les pràctiques deportives i la delectació del turisme junt a la naturalea. En l'any 2009, la carrera d'expedició i aventura, Patagonian Expedition Race, va finalisar en la creu de les Mars despuix d'una ruta de 600 quilómetros.

Clima

El clima és templat, fret i plujós sense estació seca, pero en microclima. Les temperatures promedian anualment els 8 °C, pero en estiu varien entre els 10 °C i 18 °C. Les precipitacions promedian els 450 mm a l'any.

Importància històrica

En l'Archiu General d'Índies és conservat un manuscrit del primer delineador del Depòsit Hidrogràfic de la Corona d'Espanya, el tinent de navío Andrés Baleato. Creat per una real cèdula, termina en tres notes, en la segona de les quals enuncia:

En la costa setentrional de l'Estret de Magallanes està el Morro de Santa Águeda o Veta Froward, des del qual corre cap a Nort la Cordillera dels Andes i dividix a la terra patagónica en oriental i occidental. L'oriental sempre es va considerar del Virreinato de Buenos Aires fins a l'Estret de Magallanes, no obstant de no tindre més establiments que fins al Riu Negre i la Guàrdia de la Baïa de Sant Josep. La Patagonia occidental pertanyia al Regne de Chile fins al mateix Estret de Magallanes, no obstant que les conversió d'indis no passaven de lo més Sud de l'Archipèlec de Chiloé en algunes entrades que feyen els misionero en l'Archipèlec de Guaytecas o de Chonos. La terra del Fòc no va tindre establiments ni conversió pertanyents a Buenos Aires ni a Chile i la seua separació del continent per l'Estret de Magallanes feya imaginària la seua pertinença.

Andrés Baleato, Descripció geogràfica del Virreinato del Riu de la Plata (1803).

Baleato no aclarix en a on es dividirien abdós regions patagónicas, segons l'historiador Isidoro Vázquez de Falca, solament va parlar de les missions religioses i establiments militars, no dels llímits administratius, confonent la vigilància de la costa en domini territorial i reconeixent que Buenos Aires només tenia presència fins al riu Negre i la baïa de Sant Josep.