Port Montt

Port Montt

Port Montt és una ciutat i comuna situada en la zona sur de Chile. És capital de la província de Llanquihue i de la Regió dels Lagos. S'ubica a 918 km al sur de Santiago, front al sen de Reloncaví, i conta en una població de 245 902 habitants segons el cens de 2017.

Llimita al nort en Port Vares, a l'est en Cochamó, al suroest en Calbuco i a l'oest en Maullín i Els Muermos. Junt en Làrix, Port Vares i Llanquihue conforma l'àrea metropolitana de Port Montt, que supera els 300 000 habitants.

És considerada la porta d'entrada septentrional a la Patagonia chilena.

Fundada en 1853 durant el procés de colonisació alemana de Valdivia, Osorno i Llanquihue, Port Montt s'ha convertit en una de les principals ciutats de la zona sur-austral de Chile. La seua ubicació estratègica —al final de la depressió intermija— la convertix en la principal porta d'entrada al archipèlec de Chiloé i a la Patagonia chilena, i anualment rep a més de 500 000 visitants, sent el segon destí de la regió despuix de la conca del llac Llanquihue.

La comuna és també capital de l'acuicultura nacional i particularment de l'indústria salmonera chilena, que en 2019 va generar ingressos per 5135 millons de dólars, posicionant al salmó com el principal producte d'exportació de Chile despuix de la gran mineria del coure.

Història

Periodo prehispánico i colonial

S'han trobat rastres de grups caçadors-recolectors de fa 14 800 anys en el sector de Mont Vert. En Pedra Blava, en la baïa de Chamiza, es varen instalar fa més de sis mil anys. Durant l'época prehispánica la zona era habitada pels huilliches.

Despuix de l'arribada dels conquistadors espanyols, la zona a on està emplaçada actualment la ciutat dependria en l'época colonial del govern de Chiloé; pero despuix del desastre de Curalaba, els espanyols ya no tenien presència real en ell, a excepció dels forts chilotes situats en la província. En el XVII, els espanyols varen mantindre un major contacte en la zona per mig de malocas esclavistes; la frontera en els huilliches era «de guerra viva» en eixides des de Chacao, Carelmapu i Calbuco. Producte d'això, els huilliches que habitaven la zona varen terminar per abandonar els terrenys veïns als forts chilotes que varen ser instalats en el territori de l'actual província de Llanquihue; de tal manera que en el XVIII es considerava deshabitat el territori boscós d'eixa zona (les malocas espanyoles finalment varen deixar de realisar-se per orde de la Capitania General).

Posteriorment, durant la guerra de l'independència, després del combat del Bou en març de 1820, la regió va començar a passar definitivament al domini de la nova República de Chile, procés que es va concretar en 1826 en l'anexió de Chiloé al territori nacional despuix de la firma del tractat de Tantauco.

Drassana de Melipulli

Vore també: Drassanes del Reloncaví

Des de fins d'el XVIII i fins a la década de 1850, el sector a on es fundaria Port Montt ya era conegut per les denominacions Cayenel (sector oest) i Melipulli (sector este; del mapudungun: quatre tossals); administrativamente pertanyia al partit de Calbuco i —despuix de 1833— al departament de Calbuco. La producció maderera de la província de Chiloé —el principal producte de la qual era la taula de làrix— es concentrava fonamentalment en el departament de Calbuco i en els seus sectors cordilleranos, en una temporada anual que durava huit mesos i a la que acodien mils d'hacheros. Cap a 1851, existien 35 drassanes en la costa nort i orient del sen de Reloncaví, l'estuari de Reloncaví i la costa nort-oriental del golf d'Ancud, i la producció anual superava la sifra de dos millons i mig de taules de làrix. I Melipulli era un de les principals drassanes, per la seua rodalia a Calbuco, per la seua baïa i extensa plaja, i per estar prop dels millors alerzals, que es trobaven en la depressió intermija entre Reloncaví i ellac Llanquihue.

Per a 1840, la «costa ferma» del departament de Calbuco tenia 1684 habitants; en l'estiu de 1842, Melipulli registrava 27 a 30 ranchos i una població «en més de doscentes ànimes», segons les observacions de Bernardo Philippi. En 1852, davant l'imminent fundació d'una nova vila, veïns de Melipulli, Tenglo, Coihuín i Lenca varen construir una nova capella, batejada com Sant Joan de Deu, en lo que hui és el començ de carrer Egaña.

Fundació de Port Montt

Pla de la ciutat en 1859, realisat per Francisco Vidal Gormaz.

Port Montt en 1862.

En 1852 varen començar a aplegar els primers alemans a la ciutat, en el marc del procés de colonisació alemana del sur de Chile impulsat pel govern del president de l'época, Manuel Montt, que tenia per objecte poblar en colon europeus territoris considerats despoblados i per tant desaprofitats per a l'economia nacional. En este context, Vicente Pérez Rosers, el comandant governador de Chiloé José Ramírez, el capità de fragata Buenaventura Martínez, el retor Miguel Sevilla i l'alemà Santiago Foltz Weisbeck, varen prendre l'iniciativa de fundar en les màrgens de la baïa de Melipulli, el 12 de febrer de 1853, la ciutat de Port Montt, cridada aixina en honor al president Manuel Montt. La fundació oficial, de tots modos, recent va ocórrer quatre mesos i mig despuix, el 27 de juny: per mig de dos decrets el govern de Manuel Montt va crear el Territori de Colonisació de Llanquihue —a partir de territoris de les províncies de Valdivia i Chiloé— i va fundar oficialment la poblada «Drassana de Melipulli», en el mateix lloc que el «Port Montt» creat per Pérez Rosers. Melipulli va ser establit com a capçalera de la nova divisió administrativa i Vicente Pérez Rosers va quedar designat com a intendent del nou territori, càrrec que va mantindre fins a 1854. Fins a 1893 el nom «Melipulli» seguiria sent predominant entre els seus habitants.

Des de fins d'el XIX fins a la segona década d'el XX, Port Montt va desenrollar una intensa vinculació comercial en la ciutat argentina de Sant Carlos de Bariloche a través del Passe Fronteriç Vicente Pérez Rosers. Este actiu comerç, vinculat a la presència de colon alemans a abdós costats de la frontera, desapareixeria en l'instalació de controls fronteriços per part d'abdós països en les décades següents.

XX

Erro al crear miniatura:

Port Montt en 1905.

A nivell nacional, en 1907 va començar a tendir-se la via férrea entre Port Montt i Osorno. Encara que va ser terminada el 15 d'octubre de 1911, recent a l'any següent va entrar en funcionament; primer transportant passagers i després, des de 1913, càrrega. Entre 1921 i 1931 va circular en la ciutat un tramvia a tracció animal —també denominat «carros de sanc»— que conectava el centre en Angelmó i que va ser un dels primers sistemes de locomoció colectiva de la ciutat.

Pese a la seua condició marítima, fins a la década de 1930 Port Montt no contava en port. Durant els primers 80 anys d'existència de la ciutat, la càrrega i descàrrega de mercaderia es feya en el moll front a la plaça d'Armes i en Angelmó, per lo que l'inauguració del port en 1934 va ser una fita clau en el desenroll de la comuna i la província de Llanquihue. L'obra —les faenes de la qual es varen iniciar en 1930 i varen tindre un cost per sobre els 10 millons de pesos de l'época— va significar la colocació de tablestacas, després la farcidura, l'expropiació de propietats, el desmonte de part del cerro Miramar i la construcció d'un molo d'atraque, entre atres llabors. el malecón es va estendre fins a l'estació de ferrocarrils, per lo que la ciutat va guanyar una nova esplanada en la primera llínea front al mar. Gràcies al seu port, Port Montt va començar a potenciar la seua importància marítima en la zona sur austral, en convertir-se en el principal punt de conexió marítima entre la recent creada província d'Aysén i el restant del país. Port Montt va ser una de les comunas més devastades pel terremot de Valdivia de 1960. Si be la cantitat de fallits no va superar la centena —en eixe temps la població urbana vorejava els 36 000 habitants—, al voltant del 70 % de les construccions de la ciutat varen sofrir distints graus de destrucció, quedant en estat irreparable o inhabitable. En les zones baixes es va aplegar a registrar una intensitat de XI en l'escala de Mercalli. El port, la costanera, l'estació de ferrocarrils, Angelmó, el barri Chorrillos-Miraflores i Població Modele varen ser alguns dels sectors més afectats, mentres que en Població Modele —per l'esmonyida d'ales— es va registrar el major número de víctimes. l'aeroport El Tepual —la pista del qual havia segut terminada recentment per lo que va ser obert per a atendre la catàstrofe— va complir un rol crític (junt en la base aérea de Chamiza) per a l'establiment d'un pont aéreu d'ajuda internacional en el qual es va auxiliar als mils d'afectats en la zona, ya que era l'únic aeroport que es trobava en la zona afectada al sur de Concepció. La gran destrucció causada en la comuna i província va ser l'ímpetu en el quala ciutat escomençaria despuix a expandir-se cap als seus terrats, gràcies a la creació de noves poblacions que abastirien l'alta demanda de vivendes que va provocar el terremot.

Durant el govern d'Eduardo Frei Montalva, unes 90 famílies recolzades pel regidor socialiste i diputat electe Luis Espinoza varen ocupar el 4 de març de 1969 terrenys no habitats pertanyents a la família Irigoin, en l'objectiu d'establir futures vivendes. La matinada del 9 del mateix més, 200 carabineros varen ingressar al terreny per a iniciar el desestage ordenat pel Ministeri de l'Interior, encapçalat per Edmundo Pérez Zujovic. Com a resultat de la repressió policial varen perir onze pobladors, entre ells un chiquet de nou mesos, i atres 50 pobladors varen resultar ferits. L'acontenyiment es coneix com la massacre de Port Montt.

En 1974, en el decret llei 575, la dictadura militar va establir una nova organisació polític administrativa en Chile, i Port Montt es va convertir en la capital de la Regió dels Lagos.

Per a 1982, la comuna ya alcançava els 103 680 habitants. A partir de fins dels anys 80, la ciutat va escomençar a experimentar un nou creiximent accelerat, tant en població com en l'àmbit econòmic, degut fonamentalment a l'instalació de l'indústria salmonera chilena, de la qual Port Montt es va convertir en el seu punt neuràlgic. En els anys 90, Chile ya era el segon país a nivell mundial en exportació de salmónidos, sent superat solament per Noruega.

XXI

El creiximent de la ciutat va seguir alvançant al començament d'el XXI. En 2002 la població de la comuna aplegava a 175 938 habitants. Eixe mateix any es va inaugurar la ciutat satèlit de Làrix, ambiciós proyecte habitacional desenrollat per l'Estat que va tindre com a objectiu la construcció de vivendes socials en la finalitat de donar solució al dèficit de vivendes que hi havia en l'época. Làrix era una chicoteta localitat ubicada en l'antic camí a Port Vares, a la vora del riu Negre (llímit comunal) que contava en 1992 en 1752 habitants (1488 en Port Montt i 264 en Port Vares), Durant la següent década despuix de la seua creació, la ciutat satèlit sobrepassaria els 50 mil habitants i Làrix Nort s'anexaria —en 2012— a Port Montt, quedant la ciutat satèlit d'esta manera completament baix l'administració de la capital regional. En decembre de 2005 es va inaugurar l'estació La Coloma —i en això va retornar el tren de passagers a la ciutat després d'onze anys d'absència—; pero el servici solament va durar fins a març de 2007, per la mala gestió de l'Empresa dels Ferrocarrils de l'Estat. L'estació es reinauguró 18 anys despuix, en abril de 2025, formant part de l'actual recorregut Tren Llanquihue-Port Montt.

l'erupció del volcà Chaitén en maig de 2008 va provocar l'evacuació de més d'huit mil persones de Chaitén, Futaleufú i Palena —comunas afectades pel desastre natural—, la majoria cap a Port Montt. Més de 300 persones varen estar albergades en recints de la comuna, mentres que mills més es varen quedar d'aplegats en cases de familiars o coneguts en les províncies d'Osorno, Llanquihue i Chiloé, i sengles en Aysén.

Entre els anys 2008 i 2009, l'indústria salmonera va viure una aguda crisis econòmica —i per lo tant sentida en la ciutat i en la regió—, per l'aparició del virus ISA, que va afectar a les empreses tant en la seua capital com en matèria laboral. Va haver acomiadaments massius i va aumentar considerablement la cesantía.

Donat el seu emplaçament geogràfic, al final de Chile continental i a l'inici del Chile insular, patagónico i antàrtic, Port Montt continua sent en el XXI el principal centre de negocis del sur de Chile, hereu d'un riquíssim i antic patrimoni cultural. La gama de servicis que oferix la ciutat està orientada al turisme, a l'activitat peixquera i acuícola, al transport i telecomunicacions, a l'agricultura i ganaderia.

Geografia

Geomorfología

La comuna de Port Montt es troba emplaçada en les unitats geomorfològiques de Pla central en morrenas i cons, Cordillera volcànica activa i llac de barrera morrénica; zona que es localisa en el final de la depressió intermija, o del Chile geogràfic, el que s'afona en el sen de Reloncaví donant lloc a la Patagonia chilena. A l'est llimita en la precordillera.

Clima

La comuna presenta segons la classificació climàtica de Köppen clima de tundra (ET), clima de tundra de pluja hivernal (ET (s)), clima templat plujós (Cfb), clima templat plujós en lleu sequetat estival (Cfb (s)), clima templat plujós i influència costera (Cfb (i)), clima templat plujós fret (Cfc) i clima templat plujosa fredor en lleu sequetat estival (Cfc (s)), en precipitacions abundants i constants en tot l'any, temperatures suaus, d'escassa oscilació anual i diària. La ciutat carix d'una estació seca, ya que si be entre els mesos d'octubre i abriles precipitacions disminuïxen, superen els 69 mm. En hivern, les temperatures mínimes són de -3 a 4 °C i inclús baixar dels -8 °C, i les màximes de 10 a 11 °C, per la seua banda, en estiu les mínimes rodegen els 14 °C i les màximes templades de 18 °C a 20 °C, inclús en ocasions superen els 32 °C.

Hidrologia

La comuna es troba en la conca hidrogràfica de Conques i illes entre riu Bo i riu Puelo. Ademés, la comuna posseïx diversos cossos d'aigua, entre els que es destaquen el llac Chaiquenes, llac Chapo, llac Sèt Illes i llac Triàngul, estany Arena, estany Bellavista, estany Campana, estany El Pa, estany Fret, estany Gavines, estany Hernández, estany Les Gualas, estany Mansa, estany Montanya, estany Sargazo i estany Entanque Volcans; i riu Groc, ric Arenes, riu Blanco, riu Chaica, riu Chaqueihua, riu Chepa, ric Chic, riu Coihue, riu Coihuin o Chamiza, riu Colorat, riu Correntoso, riu Culi, riu El Gat, riu Este, riu Fontema, riu Gómez, riu González, riu Juntes, ric La Culebra, ric Les Marques, riu Lenca, riu Els Ànets, riu Maullín, riu Negre, riu Oroco, riu Oyarzo, riu Pangal, ric Ànet, ric Pedres, riu Pitote, ric Plaja Blanca, ric Sur, riu Toledo, riu Trapen, riu Tronador i riu Venado.

Mig ambient

Traçat simplificat dels ecosistemes i cossos d'aigua presents en la comuna de Port Montt.

Components biòtics

Dins del territori de la comuna es poden trobar els següents ecosistemes:

• Bosc caducifolio templat andino a on predominen Nothofagus pumilio i Ribes cucullatum (Preocupació menor)
• Bosc resinoso templat andino a on predomina Fitzroya cupressoides (Casi amenaçat)
• Bosc siempreverde templat andino a on predominen Nothofagus dombeyi i Saxegothaea conspicua (Casi amenaçat)
• Bosc siempreverde templat interior a on predominen Nothofagus nitida i Podocarpus nubigenus (Preocupació menor)
• Xara baixa templada andino a on predominen Adesmia longipes i Senecio bipontinii (Vulnerable)

Mides de protecció ambiental i conflictes socioambientals

Fins a 2022, la comuna de Port Montt conta en les següents zones que posseïxen algun nivell de protecció ambiental:

Demografia

Evolució històrica N.º habitants
comuna de Port Montt, 1875-2017

Any	Població total (hab.)	Població urbana	% Pob. urbana
1865	7785	2030	26,1 %
1875	8 397	2137	25,4 %
1885	10 549	2787	26,4 %
1895	13 114	3480	26,5 %
1907	19 952	5408	27,1 %
1920	25 375	9751	38,4 %
1930	34 158	16 150	47,3 %
1940	44 024	21 360	48,5 %
1952	49 487	28 944	58,5 %
1960	65 630	41 681	63,5 %
1970	81 482	63 929	78,5 %
1982	103 680	85 542	82,5 %
1992	129 970	111 627	85,9 %
2002	175 938	155 895	88,6 %
2017	245 902	220 143	89,5 %

Segons el cens 2017, la comuna de Port Montt té 245 902 habitants (121 019 hòmens i 124 883 dònes), un creiximent del 39,8 % des del cens 2002 (175 938 habitants). El 89,5 % de la població viu en àrees urbanes i un 22 % va declarar pertànyer a un poble originari (corresponent el 95,7 % a l'ètnia mapuche). D'acort a proyeccions realisades pel Institut Nacional d'Estadístiques (INE), s'estima que per a 2035 la comuna conte en una població total de 304 559 habitants.

Per un atre costat, segons estimacions de l'INE i del Departament d'Estrangeria i Migració del Ministeri de l'Interior, a decembre de 2019 en la comuna residixen 11 887 immigrants, la gran majoria provinents de països com Veneçola, Argentina, Haití, Colòmbia i República Dominicana, els qui integren diferents agrupacions socials d'acort a la seua nacionalitat en l'objectiu de recolzar-se entre compatriotes, mantindre viva les seues costums, balls, menjars típics i tradicions, i aixina mateix difondre les seues cultures.^{cita requerida}

Administració

Història polític-administrativa

Des de la seua fundació en 1853, Port Montt ha segut capital de diverses divisions polític-administratives; aixina mateix, l'extensió del territori comunal ha sofrit modificacions en el transcurs de la seua història. El 27 de juny de 1853, el dia de la seua fundació oficial per part del govern de Manuel Montt, Port Montt és designat com a capital del recent creat Territori de Colonisació de Llanquihue. En 1861 es convertix en capçalera de la província de Llanquihue i del departament de Llanquihue. Els llímits del departament, en térmens generals, eren: pel nort el riu Rahue i el llac Rupanco; per l'est la cordillera dels Andes, pel sur el riu Puelo i el sen de Reloncaví; i a l'oest el riu Maipué, des de la seua confluència en el riu Negre fins a la seua confluència en el Rahue, i una llínea des de les confluències dels rius Negre i Maipué fins a la punta Guatral (front a illa Huar), passant front al bot de Maullín.Ya per a 1891, en el Decrete de Creació de Municipalitat, la municipalitat-comuna queda conformada per les subdelegacions 1.ª (Port Montt), 2.ª (Guatral) i 4.ª (Reloncaví). Els seus llímits al nort, oest i sur varen ser, a grans traces, similars als moderns; a l'est, en canvi, es va estendre fins a la cordillera, en el llac Tots els Sants i el riu Puelo com a llímits pel nort i sur, respectivament.

En 1915 es crea la 7.ª subdelegació Riu Simpson, dependent de Port Montt, per lo que la comuna incorpora un extens territori: des del riu Raer o Blanco —al nort de lo que és hui la ciutat de Chaitén, front a illa Talcán— fins al paral 47° S; és dir, fins allímit en el Territori de Magallanes. En 1927 l'assunció en poder del general Carlos Ibáñez del Camp significa un profunt reordenamiento de la divisió polític-administrativa del país. Port Montt, en 1928, es convertix en capital de la província de Chiloé, despuix de la dissolució de la província de Llanquihue. La comuna, per la seua banda, pert la subdelegació Riu Simpson —el territori de la qual va passar a conformar les comunas de Yelcho i Aysén—, pero guanya la zona compresa entre el riu Puelo i el riu Vodudahue, incloent el fiort Comau. En 1938 torna a ser capital de la restablida província de Llanquihue. En 1951 es crea la comuna-subdelegació Cochamó, pero esta seguix depenent administrativamente de la municipalitat de Port Montt. En 1974, en el marc del procés de regionalisació impulsat per la dictadura militar, Port Montt es convertix en capital de la «X Regió» i de la nova província de Llanquihue. La nova regió comença a operar l'1 de giner de 1976. En 1979 es crea la comuna d'Hualaihué, a partir de territori que depenia de Port Montt. Cochamó adquirix autonomia.

En 2012 Port Montt incorpora al seu territori a Làrix Nort, que fins a llavors pertanyia a Port Vares.

Alcaldia

Edifici de la Municipalitat de Port Montt

La comuna de Port Montt és administrada pel alcalde electe, Rodrigo Wainraihgt Galea (RN) per al periodo 2024-2028. El Concejo Municipal està conformat pels següents regidors:

• José Segura Díaz (RN)
• Verónica Cárdenas Navarro (RN)
• Yerco Rodríguez Guichapani (UDI)
• Fernando Brinder Álvarez (Ind./UDI)
• Mirta Vega Agranava (REP)
• Monserrat Muller Sanhueza (REP)
• Barbara Álvarez Mendez (PPD)
• Barbara Càceres Martínez (PL)
• Sebastián Almonacid Fuica (PS)
• Evelyn Chávez Chávez (FA)

L'edifici de la Municipalitat es troba en Sant Felipe 80, a dos quadres de la plaça d'Armes de la ciutat. El municipi conta també en un edifici consistorial, ubicat l'avinguda President Ibáñez, i tres delegacions municipals, dos d'elles en Làrix i Mirasol i la tercera en l'edifici anexe de carrer O'Higgins, que atén els sectors rurals de la comuna.

Vore també: Anex:Alcaldes de Port Montt

Govern regional

Per la seua condició de capital de regió, en Port Montt es troba instalat el Govern Regional dels Lagos —constituït pel governador regional i el consell regional— i les secretaries regionals ministerials. Aixina mateix, la ciutat concentra la gran majoria de les oficines i direccions regionals dels servicis públics, a excepció de la Corporació Nacional de Desenroll Indígena, la direcció regional del qual està en Osorno.

Representació parlamentària

Port Montt pertany a la XIII circumscripció senatorial, que representa al total de comunas de la Regió dels Lagos. Junt en les comunas de Cochamó, Maullín i Calbuco, i les pertanyents a les províncies de Chiloé i Palena, integra el districte electoral n.º 26. En el Senat —per al periodo 2022-2030— està representada per Iván Moreira (UDI), Fidel Espinoza Sandoval (PS) i Carlos Kuschel Silva (RN). En la Cámara el districte 26 està representat —per al periodo 2022-2026— per Alejandro Bernals Maldonado, Héctor Ulloa Aguilera, Mauro González Villarroel, Fernando Bórquez Montecinos i Jaime Sáez Quiroz.

Poder Judicial

La ciutat alberga a la Cort d'Apelacions de Port Montt, la qual té jurisdicció sobre les províncies de Llanquihue, Chiloé i Palena. Aixina mateix, la comuna és assent del Tribunal de Juí Oral en lo Penal de Port Montt i de jujats civils, de Família, de Lletres del Treball i de Garantia. També és sèu del Jujat Naval de la Quinta Zona Naval de l'Armada de Chile i de la Fiscalia d'Aviació de Port Montt de la Força Aérea de Chile.

Economia

Durant el XIX, abans i despuix de la fundació de Port Montt, l'extracció i comercialisació de fusta, fonamentalment làrix, va anar el principal activitat econòmica de la zona. Atres rubros existents des de la creació de la ciutat varen ser, en menor mida, les destilerías d'alcohol, fàbriques d'olis de gra, cerveseries i venda d'artículs importats d'Alemània o Valparaíso. Port Montt, com a capital, va ser vital en l'entrada i eixida de mercaderia a la zona, ya que la via marítima era l'única forma de transportar els productes —el tren aplegaria recent en 1912—. En el XXI Port Montt s'ha consolidat com una ciutat de servicis. Ademés del comerç majoriste i minoriste, els principals rubros per cantitat d'empreses són el transport, almagasenament i comunicacions, la construcció, i l'indústria immobiliària; pero el major número de treballadors i de vendes es concentra en acuicultura, en més de trenta millocs de treball en 2018. Algunes activitats econòmiques d'importància són el cabotaje i transport marítim, l'elaboració i conservació de peixos i moluscs i la construcció d'embarcacions. Atres rubros rellevants són educació, servicis socials i de salut, hotels i restaurants, servicis d'intermediació financera, silvicultura i ganaderia.

Acuicultura

Centre de cultiu de salmó en illa Capera, Port Montt.

Vore també: Acuicultura en Chile

Instalada en la zona des dels anys 80, la salmonicultura s'ha convertit en les últimes décades en la principal activitat econòmica de la regió, representant més del 80 % del total del valor regional exportat. Port Montt és el núcleu de l'indústria, sent la principal base d'operacions de les més importants companyies productores. Ademés és zona de cultiu salmonídeo i concentra un important número de plantes de procés i d'empreses proveïdores. En 2018 hi havia 492 empreses del rubro «acuicultura» en domicili en la comuna. En 2019, l'exportacions de salmó i trucha varen aplegar a 5135 millons de dólars, convertint-se el salmó en el principal producte d'exportació no miner.

Ademés de la salmonicultura, també es desenrollen en la comuna —en menor medida— el cultiu de clòchina o chorito, i el cultiu de Gracilaria chilensis, alga que localment es coneix com «pello».

Port

Port de la ciutat, en el canal Tenglo.

El principal port de la comuna, ubicat en el centre de la ciutat en el canal Tenglo, és administrat per l'Empresa Portuària Port Montt (Empormontt), companyia estatal successora de l'Empresa Portuària de Chile. Posseïx un moll de 386,11 metros en una superfície total de 10 hectàrees aproximadament, tenint dos llocs d'atraque (230 metros d'eslora en un calat màxim de 10,8 m i 145 m d'eslora en un calat màxim 9,0 m respectivament). El cabotaje del port es dividix en moll comercial i en terminal per a transbordadors. Els seus principals clients són l'indústria salmonera, agències navieres, prestadores de servicis portuaris i importadors i exportadors de graneles i càrrega general.

En maig de 2024, es varen inaugurar noves obres d'infraestructura portuària en Empormontt, destinades a millorar l'eficiència operativa i enfortir el seu rol estratègic en la conectivitat del sur austral de Chile. Les inversions varen incloure l'ampliació d'àrees de respallogístic, noves instalacions per a passagers i millores en accessos terrestres, en l'objectiu de facilitar tant el comerç exterior com el trànsit regional de mercaderies i persones.

També des de 2014 existix el Port Chinchui, ubicat en la baïa del mateix nom —13 quilómetros al ponent de la ciutat—, pertanyent a la companyia Oxxean, El port multipropósito conta en un lloc d'atraque per a naus de fins a 294 metros.

Junt en Punta Arenes, Port Montt és el principal destí en Chile de travessies internacionals. En la temporada 2018-2019 (octubre a abril) varen arribar 53 travessies a la baïa de la ciutat, els que varen sumar més de 97 mil passagers i tripulants.

Comerç

El principal eix comercial de la ciutat és carrer Antonio Vares. Port Montt també conta sis centres comercials i diversos strip centers, sent el Mall Passejada de la Mar, Mall Passejada Costanera i Outlet Passege Làrix els centres comercials més grans de la comuna. Concentren al voltant d'un milló i mig de visites cada més.^{cita requerida}

Relacions internacionals

Monument a la Colonisació Alemana en Port Montt de l'artiste chilé Germán Miño.

La ciutat de Port Montt és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional dels Lagos, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Turisme i Relacions Internacionals del Consell Regional dels Lagos, l'oficina regional del Servici Nacional de Migracions, l'oficina regional de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions, l'Oficina de Migrants i Encarregat/a de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Port Montt.

En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de Port Montt és la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat dels Lagos.

Consulats

Alemanya (Consulat Honorari) [[Image:Flag_of_Argentina .png|20px]] (Consulat) Plantilla:COR (Consulat Honorari) Espanya (Viceconsulado Honorari) Reino UnidoErro al crear miniatura: (Consulat Honorari)

ITA (Viceconsulado Honorari) Països Baixos (Consulat Honorari)

Servicis públics

Defensa militar

Sobre Guarnició militar, l'Armada de Chile posseïx en la comuna com a unitat militar la Comandància de la Quinta Zona Naval i el seu grup Aeronaval Port Montt; mentres que la Força Aérea de Chile posseïx dins de la comuna a la Comandància de l'III Brigada Aérea en els grups d'Aviació N.º 5, de Defensa Antiaèrea N.º 25 i de Telecomunicacions i Detecció N.º 35.

Seguritat pública

Emblema del Cos de Bombers de Port Montt.

el Cos de Bombers de Port Montt està format per nou companyies, on huit es troben en la ciutat de Port Montt i una en la localitat de Làrix:

• 1.ª Companyia "Capità Romualdo Fuentealba Aravena" (19 de juny de 1865)
• 2.ª Companyia "Germania" (19 de juny de 1865)
• 3.ª Companyia "Director Feliciano González Labraña" (15 de juny de 1878)
• 4.ª Companyia "Superintendente Honorari Félix Galea Martínez" (12 de febrer de 1876)
• 5.ª Companyia "Reloncaví" (26 d'agost de 1888)
• 6.ª Companyia "Director Luis Ackermann" (12 d'octubre de 1925)
• 7.ª Companyia "Director Guillermo Vares González" (8 de març de 1964)
• 8.ª Companyia "Pare José Fernández Pérez" (2 de setembre de 1977)
• 9.ª Companyia "Bomba Espanya" - Sector Làrix (13 d'agost de 1980)

Mentres que Port Montt tamibén és capçalera de la X Zona Els Lagos de Carabineros de Chile, com també de la prefectura de Llanquihue. La comuna conta en quatre comissaries, tres tinences i un retén:

• 2.ª Comissaria Port Montt
• 5.ª Comissaria Port Montt
• 6.ª Comissaria Làrix
• 7.ª Comissaria Mirasol
• Tinença Reloncaví
• Tinença Panitao
• Tinença Les Cremes
• Retingues Pedra Blava (ex Correntoso)

La ciutat ademés és sèu de la Regió Policial dels Lagos de la Policia d'Investigacions de Chile. Aixina mateix, alberga a les brigades d'Investigació Criminal, Antinarcóticos i Contra el Crim Organisat, Delictes Econòmics, Delictes Sexuals, Homicidis, i Investigadora de Robos, ademés del Departament de Migracions i Policia Internacional i elaboratori de Criminalística Regional.

Educació

Educació escolar

La comuna conte —a 2017— en 163 establiments educacionals. D'este total, 75 establiments són públics, 83 són particulars subvencionats i solament cinc són particulars pagats. La matrícula total —parvularia, bàsica i mija— alcança els 56 513 alumnes, equivalents al 30,9 % de la matrícula regional total.

Per antiguetat, alguns dels principals establiments de la ciutat són: Colege Sant Francisco Javier (fundat en 1859 com a Escola Sant Josep), l'Institut Alemà Port Montt (fundat en 1869), eliceu d'Hòmens Manuel Montt (fundat en 1873 com a Liceu Melipulli), i eliceu Isidora Zegers d'Huneeus (fundat en 1909).^{cita requerida}

Educació superior

L'orige de l'educació superior en la ciutat es remonta als anys 60, quan autoritats locals i grups d'interés de la comuna varen escomençar a advocar per la construcció d'una sèu universitària en la zona. Este anhel recent es va concretar en 1969 quan va obrir les seues portes la subsede Port Montt de l'Universitat Tècnica de l'Estat, en les carreres de Mecànica i Electricitat. La subsede —depenent de la sèu de Valdivia— va iniciar les seues operacions en un anex de l'Institut Comercial de Port Montt. En 1972 va iniciar les seues funcions la subsede Port Montt de l'Universitat de Chile, en dos carreres: Educació General Bàsica en mencions en Matemàtiques i Castellà. La subsede depenia de la sèu Osorno i impartia les seues classes en carrer Sant Felipe, en un saló del Club Alemà. Després del colp d'Estat de 1973, l'UTE Port Montt va continuar expandint-se. En 1974 ya oferia les carreres tècniques en Mantención Mecànica, Indústries Peixqueres, Indústries Forestals i Administració d'empreses Turístiques, mentres que en 1977 es va traslladar a la seua nova sèu en el cantó Seré en Egaña, —edifici que havia pertanygut a la Central Única de Treballadors i que havia segut expropiat per la Junta Militar després del colp—. En 1974, la subsede de l'Universitat de Chile va sumar les carreres de Pedagogia en Biologia i Obstetrícia, no obstant, a fins de 1975 es va vore obligada a tancar definitivament les seues portes, per la falta de finançament.

En la reforma al sistema universitari impulsada per la dictadura militar, es va crear en 1981 l'Institut Professional d'Osorno (IPO), a partir de la fusió de les sèus de l'UTE en Port Montt i de l'Universitat de Chile en Osorno.

Des de llavors, la ciutat va escomençar a rebre noves institucions d'educació superior —com a centres de formació tècnica i instituts professionals—, Un centre universitari retornaria a Port Montt recent en 1989, en l'inauguració del campus Pelluco de l'Universitat Austral de Chile. Posteriorment, en 1993, el IPO es convertiria en l'Universitat dels Lagos.

En l'arribada d'el XXI, Port Montt va començar a expandir la seua oferta d'educació superior, gràcies a l'arribada de noves universitats i instituts. A 2017, la matrícula de pregrado en la comuna era de 27 065 estudiants, equivalents al 58,8 % de la matrícula total regional, nou punts percentuals més que en 2005.

Les institucions d'educació superior presents en Port Montt, a l'any 2020, són les següents (en paréntesis any d'inici en la comuna):

• Universitat Austral de Chile (1989)
• Universitat dels Lagos (1993)
• Universitat Sant Sebastià (2002)
• Universitat Tecnològica de Chile Inacap (2006)
• Universitat Sant Tomás (2004)
• Universitat d'Aconcagua
• Institut Professional AIEP (2005)
• Institut Professional Duoc UC (2020)
• Institut Professional Sant Tomás (1990)
• Institut Professional Entanque Central

• Institut Professional Providència (IPP)
• Centre de Formació Tècnica Inacap
• Centre de Formació Tècnica Sant Tomás

Salut

l'Hospital Port Montt és un recint hospitalari de salut pública d'alta complexitat i el principal de la regió. Aixina mateix, la comuna conta en sèt centres de salut familiar (Cesfam), cinc centres comunitaris de salut familiar (Cecosf), un Centre Comunitari de Salut Mental (Cosam) i una ret de dotze postes de salut rural. També existixen recints hospitalaris privats.

Cultura

Lliteratura

Els primers antecedents sobre la lliteratura de la zona cal buscar-els en la llegendes populars i, més vesprada, en les obres dels naturalistes que varen viajar en temps de la colonisació alemana a mitan d'el XIX. Entre ells va estar Vicente Pérez Rosers, que va deixar valioses pàgines de viage en Recorts del passat. En el XX resulten destacables les obres de Teresa Bórquez, qui en 1931 publica en Port Montt la seua colecció d'ensajos Lliberació, i posteriorment els treballs del poeta i professor Salvador Zurita Mella, que en 1948 va publicar Rumors del Austro. Més vesprada, a mitan dels anys 70, poden citar-se a poetes com Nelson Navarro, Jorge Loncón i Marlene Bohle, reunits baix l'editorial Polígon, a on varen reflectir en les seues temàtiques un fort víncul en les tradicions i història chilota i alemana. A esta mateixa generació pertany Antonieta Rodríguez, en la seua poesia pedagògica, i Mónica Jensen, que mostra una textualitat més feminista. En 1991, en una casa d'el bohemio barri de Pérez Rosers, va sorgir la revista/colectiu de poesia Pardal Vert en dos escritors fonamentals: Harry Vollmer i Marcelo Parets (hui resident en Barcelona), els qui junt en Raúl Ojeda (guanyador del Arcoíris de Poesia versió 1985), Eugenia Soto i Álvaro Silva varen conformar un grup que les seues temàtiques medulars configuren una visió de les terres meridionals des de lo urbà i lo marginal, obrint la poesia no solament a noves temàtiques socials, sino sobretot al desafiu d'interpelar des d'una perspectiva creativa rupturista la nova realitat pseudodemocrática del país.^{cita requerida} L'acte de presentació del grup es va titular Pardal vert i mor i es va portar a terme en la biblioteca pública Matías Yuraszeck de Port Montt. En dita oportunitat els integrants de l'agrupació varen partir la performance en la llectura, per part de l'actor Gerson Loncon, de sengles prontuarios de les activitats poètiques, polítiques i pseudo subversivas de cada u; a este acte inicial i iniciático li va seguir un parell de mesos despuix la performance titulada Alcalde de Port Montt entrega les claus de la ciutat a cavall de plaça.^{cita requerida}

A fins d'el XX, va escomençar a sorgir en força un grup de poetes jóvens autodenominats Quercipinion, format en 1996 per poetes com Manuel Moraga, Julieta Parets, Johnny Soto i Nelson Reis, i posteriorment uns atres com Jessica Droppelmann, Olivia Rodríguez, Daniela Bahamondes i Pedro Montealegre. Per esta mateixa época varen començar a produir obres més intimistes les poetisas Alejandra Wolleter i Elsa Pérez Carrasco. L'antropòlec i escritor Wladimir Soto Cárcamo ha incursionado en el gènero fantàstic, important l'univers zombi a esta zona.

Gran part d'estos escritors han vist impulsada la seua trayectòria gràcies al Arcoíris de Poesia, un festival que des de 1980 reunix en esta ciutat els creadors lliteraris del sur de Chile.

Fotografia

Vista de Port Montt en 1905.

L'art fotogràfic va ser introduït en Port Montt a mitan d'el XIX per alguns colon alemans i professionals d'atres ciutats que recorrien la zona captant els rostres dels seus habitants i el paisage del sur. Entre els colon destaca el treball realisat per Bernardo Mechsner. Igualment rellevant és la llabor fotogràfica desenrollada pel doctor Carlos Martín, qui es va dedicar a reproduir paisages de la zona, que posteriorment varen formar part del seu llibre Landeskunde von Chile, publicat póstumamente en 1912.

Enrique Mora i Ferraz. Fotógraf espanyol. Port Montt 1911-1930.

Al començament d'el XX, Port Montt contava en numerosos fotógrafs, entre els que descollaven Huberto Lutteke, Segon Lozano, James I. Smythe (propietari de l'estudi Fotografia Anglesa), Alberto Garay, Juan A. Cantín, Juan Asmussen, Manuel Gómez i José Campistó. En 1910 va aplegar a Port Montt l'espanyol Enrique Mora que per molts anys va desenrollar la seua activitat professional en l'estudi Fotografia Imperi. Més vesprada varen aparéixer figures com Kurt Grassau, un argentí que firmava Ruben’s, el verdader nom de la qual és César Rubén Ibarra, autor del que provablement siga el més ampli i bell patrimoni fotogràfic de la ciutat en el XX. Destaca també Arnoldo Skoruppa Stange.

Cine

La primera exhibició de cine de que es té registre en Port Montt va ocórrer en la nit del 2 de juliol de 1902. Un dels més grans cineaste que ha donat esta ciutat al món ha segut Raúl Ruiz.

Pintura

Una fita important en l'història de la pintura de Port Montt va ser l'arribada, en 1926, d'Arturo Pacheco Altamirano, qui en les seues obres va fer famós en Chile el sector de la caleta Angelmó. En 1953 es va fundar l'Acadèmia Vicente Pérez Rosers, d'a on varen eixir rellevants exponents puertomontinos com Gastón Gómez, Hugo John Machmar i Manoly, els qui en els seus quadros varen mostrar el paisage del sen de Reloncaví i el retrat delllogarencs d'esta zona del sur del món. Despuix, en 1956, va sorgir el Grup Plàstic Angelmó, a on als anteriors artistes es varen sumar Luis Vicencio, Flavio Roces, Carlos Laroze i Juan Rivera. En 1971 es va crear l'Associació d'Artistes Plàstics de Port Montt, en la que han aparegut diversos artistes que incursionado en distintes temàtiques creatives i reflectit els canvis del paisage social de la ciutat. Tal és el cas del Mestre Darcy Gómez, qui en 1976 va ingressar a l'Associació de Pintors Plàstics de Chile, sent elegit en el 1° Congrés Regional de Pintura com un dels sis millors artistes de la regió, i en 1986 va obtindre l'1.º premi «Valdivia i el seu riu» en Concurs Nacional de Pintura, realisat en Valdivia.

Biblioteca Regional

la Biblioteca Regional dels Lagos, que depén del Servici Nacional del Patrimoni Cultural, està ubicada en el carrer Quillota 113, segon pis, front a la Casa de l'Art Diego Rivera. Conta en una colecció de més de 20 800 eixemplars —llibres, enciclopèdies i documents— disposts en les diferents sals i que s'han ordenat en forma temàtica per a oferir un millor servici de busca i llectura. Organisa també cursos de capacitació en ferramentes computacionals, tertúlies, cicles de cine, exposicions, teatre, música, vora i poesia.

Temporals Teatrals

Teatre Diego Rivera.

Els Temporals Teatrals és un festival internacional de teatre que es realisa des de 1992. Companyies dramàtiques de distints països apleguen fins a la ciutat per a donar forma, durant un més complet, a una de les mostres teatrals més importants de Chile. La trigèsima versió dels Temporals Internacionals de Teatre de Port Montt es va realisar en 2019 del 5 al 27 de juliol, en un ampli programa de més de 120 funcions repartides entre el Teatre Diego Rivera, el centre cívic Mirasol i l'Escola Rural de Làrix, i en les ciutats de Calbuco, Ancud, Castro i Bariloche.

Campeonats de debat

Des de 2014, se celebra el Campeonat Internacional de Debat Universitari Port Montt, que conta en la participació de cases d'estudis superiors chilenes i estrangeres. El guanyador de la primera edició d'este torneig que es desenrolla en la Biblioteca Municipal i en el centre cultural Diego Rivera va ser l'equip de l'Universitat de Chile. Ademés, es realisa anualment el Torneig de Debat Escolar, organisat per l'Universitat Sant Tomás, i el Torneig Comunal de Debat Escolar de Port Montt organisat per l'Universitat dels Lagos i la Direcció d'Educació Municipal.

Música

Existix una referència musical molt coneguda; en concret, la cançó Port Montt de la banda uruguayana Els Iracundos, llançat el 1968. Açò va ser perque, segons reportes de la prensa, el compositor i cantautor Eduardo Franco, va fer els primers traços d'esta cançó, que inicialment duya per títul «Pel teu amor», pero la lletra tenia una falla, i dita frase que originalment titulava la cançó, no li rimaba al cantant. Llavors, el mánager del grup, Cacho Valdez, va ajudar a terminar la lletra de la cançó, quan un alt eixecutiu de la RCA de Chile, els va donar el pla de canviar el títul del tema abans de gravar-ho, perque segons ell, sonava millor «Port Montt», de tal manera que la cançó puga ingressar al mercat nacional. La cançó va ser tan popular i cridaner per als habitants de la ciutat, que també va servir d'inspiració per a que un artiste de Port Vares, Robinson Agranava, realisara una escultura denominada, Assentats front a la mar.

Transport

Terrestre

Port Montt conta en un terminal de busos de 32 000 metros quadrats, dividit en tres sectors destinats per a distints viages: interregionals en destins cap a Vinya de la Mar, Valparaíso, Santiago, Rancagua, Curicó, Talca, Linares, Chillán, Talcahuano, Concepció, els Àngeles, Temuco, Valdivia, Osorno, Chiloé (Ancud, Quemchi, Dalcahue, Achao, Castro i Quellón), Hornopirén, Chaitén, Coyhaique, Punta Arenes, internacionals cap a Bariloche, Comodoro Rivadavia (abdós ciutats d'Argentina) i de trasllat de persones cap al Aeroport El Tepual, entre uns atres; una divisió de recorreguts als sectors rurals de la província de Llanquihue, i una atra destinada a minibuses d'acostament en recorreguts menors a 70 km, en concret de ciutats propenques a la capital regional, com Frutillar, Llanquihue, Port Vares, Els Muermos, Maullín, Calbuco, Carelmapu, entre uns atres. Obri a les sis del matí i tanca a la mijanit. En el mateix terminal estan disponibles alguns locals comercials, cafeteries, restaurants, banys, entre uns atres.

La ciutat conta en l'Estació La Coloma, la qual des d'abril de 2025 es troba en servici en el recorregut Tren Llanquihue-Port Montt conecta Port Montt en Làrix, Port Vares i Llanquihue.

Transport públic

Taxibuses

Popularment coneguts com «micros» entreguen servici, comprenent gran part de la ciutat.

Número	Recorregut	Empresa
1A	Làrix-Centre	Transmontt
1B	Làrix Nort-Hospital-Centre
1C	Làrix Històric-Centre
1I	Làrix Nort-Centre
3A	Bosquemar-Centre-Pichipelluco	Sotrasol
3B	Bosquemar-Centre
3C	Bosquemar-Hospital-Pichipelluco
3I	Plans De Tenglo-Centre
4	Panitao-Pelluco	Transports Chinquihue
7A	Làrix (Pdte. Ibáñez)-Centre	Llínea 7 Via Làrix
7B	Làrix-Mirasol
7C	Làrix-PDI-Centre
7D	Alt La Coloma-Entanque Volcans-Centre
7I	Làrix(Viaducte)-Centre
10	Porta Sur-Centre-Hospitala Paloma	Transports Lagunitas
10C	Porta Sur-Centre
12A	Melihuen-Centre	Trans Lagunitas
12B	Melihuen-Hospital

Taxis colectius

Existixen 36 llínees de taxis colectius, sent Entanque Volcans, Antihual, La Paloma Manuel Montt, Bosquemar, Pichipelluco, Antuhue, Lagunitas i Cayenel els sectors o poblacions que a excepció del centre de la ciutat, circulen la major cantitat de llínees de colectiu.

Marítim

Des del port Empormontt salpa de dilluns a dissabte la barcaça Agios de l'empresa Naviera Austral, que brinda servici de conectivitat entre Port Montt i Chaitén (en parada en Ayacara). El viage té una duració de nou hores. També existix un servici semanal en destí a Port Natals —en salpe des del port d'Oxxean— realisat pel ferry Evangelistes, de l'empresa Navimag. El viage té una duració de quatre dies i tres nits, i considera una parada en Port Edén (solament per a embarque i desembarque de residents). En Caleta L'Arena, chicoteta localitat en la Carretera Austral, existix un servici regular de transbordadors tots els dies de l'any per a creuar l'estuari de Reloncaví i continuar cap a Hualaihué o Cochamó. El servici conta en eixides cada 30 minuts —20 minuts en temporada alta—. El viage té una duració aproximada de 45 minuts.

Atres servicis de passagers són els que conecten a la ciutat en les illes del sen de Reloncaví. Cap a illa Tenglo hi ha llanches de passagers tots els dies, a totes hores, les que es poden prendre tant en la rampa front a Puntilla Tenglo, com també en Angelmó i Chinquihue. També hi ha llanches fleteras que conecten a illa Maillen en Angelmó, tots els dies de la semana. Des de fins de 2019 existix una barcaça subsidiada, en eixides tres dies a la semana, que apleguen al sector Chinquihue.

Un atre servici subsidiado de llancha és el que conecta en sectors de l'estuari de Reloncaví. Ix des de Caleta L'Arena en una freqüència de dos viages mensuals per a trasllat de passagers en general, i aplega a les localitats de Barquitas, Caixó, Sotomó Baix, Illa Marimeli, Sotomó Alt i Sant Luis.

Ademés existix una barcaça subsidiada que realisa el viage entre illa Huar i Port Montt, una volta al més.

Des de Port Montt també salpen les travessies de la companyia Skorpios, en destins a fiort Quintupeu (maig-agost) i estany Sant Rafael (setembre-abril).

Aéreu

Port Montt està servit pel aeroport El Tepual que es troba aproximadament a 15 quilómetros del centre de la ciutat. És accessible en vehícul particular, taxi, minibuses de recorregut compartit a domicili i —per a la majoria dels vols— en servici econòmic d'autobusos des del terminal de busos (ixen unes dos hores abans del vol, en la majoria dels casos). Apleguen al Tepual tres llínees aérees —LATAM, Sky i JetSmart—, en aproximadament 20 vols diaris a diferents ciutats com Santiago, Concepció, Balmaceda i Punta Arenes. l'aeròdrom Marcel Marchant —també conegut com La Coloma— s'ubica en el sector noroest de ciutat, a dos quilómetros del centre. És la base d'operacions d'aerollínies com Aerocord, Pewen i Archipèlec, que presten servicis regulars de passagers a Ayacara, Chaitén, Quellón i Melinka. Les companyies també realisen vols chàrter a localitats dels Lagos i Aysén, com Osorno, Riu Puelo, Futaleufú, Palena, Port Aguirre, Coyhaique i estany Sant Rafael, entre unes atres.

Llocs d'interés

Urbans

• Plaça d'Armes. Punt neuràlgic de la ciutat, ubicat a una quadra de la costanera. En les seues afores es troben importants edificacions com la Governació Provincial, la catedral de Port Montt i la Tall d'Apelacions.
• Catedral de Port Montt. S'ubica en carrer Urmeneta, front a la plaça d'Armes. Va ser construïda en 1892 i és sèu del arzobispado de l'arquidiócesis de Port Montt.
• Iglésia dels Pares Jesuïtes. Temple catòlic alçat en 1872, pertanyent al Colege Sant Francisco Javier. Es troba en carrer Guillermo Gallardo n.º 269.

• Torre campanar del colege Sant Francisco Javier. Es troba en ple centre en el cerro d'ex Colege Sant Javier. Erigida en 1893 i declarada monument nacional en 1997, per lo general obri una volta a l'any al públic durant el Dia del Patrimoni Cultural.

• Casa de l'Art Diego Rivera. El seu nom es deu al famós pintor i muralista mexicà del mateix nom. Va ser inaugurada en 1964 i es tracta del principal centre cultural de la comuna i de la Regió dels Lagos. Conta quatre sals d'exhibició d'exposicions, una sala de cine i un teatre en capacitat per a més de 400 persones. També posseïx un café. Es troba en Quillota n.º 116, a una quadra de la plaça d'Armes.
• Museu Històric de Port Montt Juan Pablo II. Alberga l'història de la ciutat i de la zona. S'ubica en la costanera, en avinguda Diego Portals n.º 997, junt al terminal de busos de la comuna.

• Casa Pauly. Construcció neoclàssica alçada en 1903 i monument nacional des de 2009. Es troba en el cantó de carrers Benavente i Rancagua.

  

  Estàtua Assentats front a la mar en la costanera de la ciutat.

• Assentats front a la mar. També coneguda com a Estàtua dels enamorats, l'escultura de l'artiste puertovarino Robinson Agranava retrata a una parella abraçada i assentada front a el mar. L'obra té sis metros d'altura i va ser elaborada en la tècnica de ferrocemento. Es va inaugurar en febrer de 2002 i està inspirada en la popular cançó «Port Montt», del grup uruguayà Els Iracundos. La creació ha generat controvèrsia des de la seua estrena per la seua fisonomia i valor artístic; a pesar d'això, s'ha convertit en un ícono de la ciutat. En agost de 2019 una consulta ciutadana va determinar que l'estàtua es mantinga en la seua actual ubicació, després de que el govern proponguera traslladar-la o remoure-la per a la futura remodelació de la costanera de la ciutat.

• Barri Port. Barri típic de la ciutat, que es caracterisa per la seua arquitectura típica que mescla tècniques chilotas en aportes d'immigrants alemans. Zona Típica des de 2019.
• Angelmó. La caleta i mercat de peixos i mariscs és àmpliament coneguda per la varietat de plats que s'oferixen en les cocinerías anexes i pels reputats llocs d'artesania. El tradicional recint puertomontino va ser immortalisat en l'obra del pintor Arturo Pacheco Altamirano.
• Illa Tenglo. Es pot circunnavegar en llanches de peixcadors que s'aborden en Angelmó. També es pot creuar des del moll propenc al terminal de busos cap a la puntilla Tenglo, i d'ahí pujar caminant cap a la creu del arzobispado, lloc que oferix una gran panoràmica de la ciutat i del sen de Reloncaví.

• Pelluco. Balneari ubicat a 4 km a l'orient del centre, conegut per contar en variada gastronomia i clubs nocturns; els quals conformen una part important de la bohemio de Port Montt.

Rurals

• Lloc arqueològic Mont Vert. Es troba 28 km al suroest de Port Montt. Declarat monument nacional en 2008.

• Carretera Austral. la plaça d'Armes és el punt d'inici de la ruta llongitudinal que termina en Vila O'Higgins, en el sur de la Regió d'Aysén. El tram que correspon a la comuna consistix en camí asfaltat de 45 km de llongitut en direcció al surest que termina en Caleta L'Arena, chicoteta localitat que es troba en la confluència del estuari de Reloncaví en el sen de Reloncaví. La ruta passa per llocs com Chamiza, Pedra Blava, Quillaipe, Lenca, Metri i Chaicas, i destaca per la seua bellea en tota la seua extensió, ya que en casi tot moment oferix vista a la mar i a la cordillera. En Caleta L'Arena existix la possibilitat de creuar l'estuari en transbordador i aplegar a Caleta Puelche, per a despuix continuar cap a Cochamó o Hornopirén.

Àrees protegides

Parc nacionalàrix Andino.

• Bosc fòssil Punta Pelluco. Es troba cinc quilómetros a l'est de Port Montt —en el sector de plaja Pelluhuín— i està compost per més d'un centenar de tocones de làrix fosilizados, conservats en forma natural. Els restants varen ser declarats santuari de la naturalea en 1978.

• Parc nacionalàrix Andino. Àrea selvada protegida de 39 255 hectàrees que s'ubica en sector oriente de la comuna, en la precordillera. el làrix, la lenga, el coigüe de Chiloé, el coigüe de Magallanes, el mañío i el canelo són les principals espècies dins del parc. En fauna, alguns mamífers presents són el pudú, puma i rabosot gris; i es poden trobar aus com el chucao, el blauet, el carpintero negre i el peuco. El parc té dos vies d'accessos: per la ruta Correntoso-Llac Chapo —a 46 quilómetros del centre— que aplega fins al sector Sargazo; i per la Carretera Austral fins a la localitat de Lenca, des d'a on s'accedix al sector Chaicas, a 40 km de distància de la plaça d'armes de Port Montt.

• Reserva Nacionallanquihue. Es troba al noreste de la ciutat i és coneguda pels seus atractius turístics com el volcà Calbuco i la seua rodalia en llac Chapo, ademés de diverses cascades i atres punts geogràfics dels seus faldeos.
• Monument naturalahuen Ñadi. Esta àrea protegida, designada com a tal'any 2000, està en el sector ponent de la comuna, a tan sol 20 minuts del centre de Port Montt. Conserva l'últim ressague d'alerzals —en eixemplars milenaris— que es manté en la vall central de Chile. Té dos senderes, un d'ells en accés universal.

Deports

Fútbol

Erro al crear miniatura:

Estadi Chinquihue, partit entre Paraguay i Nova Zelanda (Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015).

El principal recint deportiu és l'Estadi Municipal de Chinquihue, en capacitat per a 10 000 espectadors. Ho utilisa el Club de Deports Port Montt —pertanyent a la Lliga d'Ascens del fútbol chilé— i el Club Vicente Pérez Rosers —pertanyent a la Tercera Divisió B— a on juguen els seus partits en condició de local. Despuix del terremot de 2010 l'estadi va reprendre una segona etapa de remodelació i va ser reinaugurado l'11 de juny de 2013 pellavors president Sebastián Piñera. La ciutat, gràcies a este estadi, va ser seleccionada per a ser sèu de la Copa Mundial de Fútbol Sub-17 de 2015. En el fútbol amateur la comuna conta en 13 clubs en la seua lliga: Centinela Espanyol, Estrela Blanca, Tricolor, Manuel Montt, Flogovit, Olimpia, Arc Iris, Antonio Vares, Universitat dels Lagos, Barrancas, Model Unit, Vicente Pérez Rosers (actualment va entrar al sistema de lligues del fútbol chilé) i ademés el Club Deportiu Lintz, que eixercix el seu localía en l'Estadi Municipal de Lintz. Este equip és l'únic de la ciutat en haver guanyat el campeonat nacional amateur, quan en 1992 es va impondre sobre l'Unió Sant Pedro de Pont Alt (dos anys abans va estar a punt de dur-se el títul, pero va ser derrotat pel Independent de Cauquenes, quedant com a subcampeó).

Uns dels equips del fútbol amateur de Port Montt, Club Deportiu Vicente Pérez Rosers, va participar en la Copa Chile 2024, jugant davant Unió Wanderers de la Regió dels Rius, en visita, va empatar sense gols en Valdivia.En el regrés, va escomençar guanyant Unió Wanderers, fins que va empatar Vicente Pérez Rosers, va alvançar Vicente Pérez Rosers en penals. Va alvançar a la següent fase i va quedar eliminat davant Universitat de Concepció en els octaus de final de la fase zona sur de la Copa Chile, quedant la trobada 0-3 a favor d'Universitat de Concepció.

Bàsquet

el bàsquet és en la ciutat el segon deport en popularitat després del fútbol. En acabant de que en 2008 es construïra el recint Arena Port Montt —en capacitat per a 7500 espectadors— va ser amfitriona el mateix any del Torneig Suramericà de Básquetbol i, posteriorment, del Campeonat Mundial de Bàsquet Femení Sub-19, en 2011.

A nivell de clubs professionals, la comuna està representada en la primera divisió, tant de la Lliga Saesa com de la Lliga Nacional de Básquetbol, pel Club Escola de Básquetbol Port Montt, el qual eixercix els seus partits de local en el gimnasi municipal Mario Marchant Binder (en capacitat aproximada de 2 mil espectadors). Per un atre costat, des de 2018 la ciutat també conta en l'equip Club Social i Deportiu Pumes, que participa de la segona divisió tant de la Lliga Saesa com de la Lliga Nacional.

Rugby

L'equip de rugby representatiu de la ciutat des de 1985 correspon a Els Llops RC.

Mijos de comunicació

Prensa escrita

Ellanquihue és el principal mig de comunicació de la ciutat. Fundat en 1885, és el quarto periòdic més antic de Chile en circulació, i té distribució en el restant de la província de Llanquihue i en Chiloé. Aixina mateix, en la ret hi ha periòdics i portals de notícies com Soc Port Montt, Port Montt on line i El Repuertero. També existixen mijos especialisats en l'indústria acuícola, com Aqua, Món Acuícola i SalmonExpert. Alguns periòdics rellevants editats en la ciutat, que ya no estan en circulació, varen anar El Pervindre (1881-1885), El Reloncaví (1885-1901), L'Aliança Lliberal (1891-1920), El Correu del Sur (1910-1937), 24 Hores (1983-1984), El Diari Austral de Port Montt (1987-1993) i Elàrix (1995-1997). També va existir el periòdic Die Post (1896-1898), publicat per la colónia alemana de Llanquihue en idioma alemà.

Radioemisoras

FM

Freqüència	Emissora	Emissora Nacionalocal/Comunitari
88.1 MHz	Ràdio ADN	Estació de ràdio nacional
89.3 MHz	Estil FM	Estació de ràdio nacional
89.9 MHz	Cor FM	Estació de ràdio nacional
90.9 MHz	Ràdio Infinita	Estació de ràdio nacional
91.7 MHz	El Conquistador FM	Estació de ràdio Nacionalocal (El Conquistador Els Lagos)
92.3 MHz	92Punt3	Estació de ràdio local
92.9 MHz	Radi Supersol	Estació de ràdio local (Osorno)
93.5 MHz	Ràdio Sintonia del Evangeli	Estació de ràdios local
94.1 MHz	Patagonia Ràdio	Estació de ràdio local
94.9 MHz	Ràdio Bío-Bío	Estació Nacional/Regional de Ràdio (Ret Port Montt)
95.5 MHz	Radi Pudahuel	Estació de ràdio Nacional
96.5 MHz	Ràdio Sago	Estació de ràdio local (Osorno)
96.9 MHz	Ràdio Agricultura	Estació de ràdio Nacional
97.9 MHz	Ràdio Insular	Estació de ràdio local (Ancud)
98.3 MHz	Digital FM	Estació de Ràdio local/Nacional (Ret Port Montt)
98.9 MHz	Ràdio Pura Vida	Estació de ràdio local
99.7 MHz	Ràdio La Sabrosita	Estació de Ràdio Local/Nacional
100.3 MHz	Radioactiva	Estació de ràdio nacional
101.5 MHz	Radi Reloncaví	Estació De Ràdio local
101.9 MHz	Ràdio Punt 7	Estació de Ràdio Local/Nacional (Senyal Port Montt)
102.5 MHz	Ràdio Corporació	Estació de ràdio local
103.1 MHz	Ràdio Harmonia	Estació de ràdio nacional
103.5 MHz	Ràdio María Chile	Estació de ràdio nacional
103.9 MHz	Romàntica FM	Estació de ràdio Nacional
104.5 MHz	FM Dos	Estació nacional de radi
105.3 MHz	Ràdio Cooperativa	Estació de ràdio Local/Nacional (Ret Els Lagos)
105.9 MHz	Radi Futur	Estació Nacional de Radi
106.7 MHz	Ràdio Tropical Stereo	Estació de ràdio local/Nacional
107.1 MHz	Ràdio Som mes FM/Mirasol FM (Sector Mirasol)	Comunitari
107.3 MHz	Ràdio Restauració	Comunitari (Làrix)
107.5 MHz	Radi Adonay	Comunitari
107.7 MHz	Ràdio Làrix	Comunitari (Làrix)
107.9 MHz	Ràdio Quarta Tossal FM	Comunitari (Port Montt)

Televisió

TDT (Senyal oberta)

Propietari	Canal Virtual	Nom del canal	Freqüència real	Senyal nacionalocal
Megamedia	2.1	Mega HD	30 UHF	Nacional
	2.2	Mega 2
	2.31	Mega One Seg
Televisió Nacional de Chile	4.1	TVN HD	35 UHF
	4.2	NTV
	4.31	TVN One Seg
Albavisión	6.1	La Ret	40 UHF
	6.2	La Ret 2 (Loop del canal)
	6.31	La Ret One Seg
Mija 23 / Universitat Catòlica de Valparaíso	8.1	TV+ HD	38 UHF
	8.2	TV Més 2
	8.3	UCVTV
	8.31	TV+ One Seg
Vytal Group /Universitat de Chile	10.1	Chilevision HD	41 UHF
	10.2	UChile TV
	10.31	CHV One Seg
Grup Luksic	13.1	Canal 13 HD	24 UHF
	13.2	T13 En Viu
	13.31	Canal 13 One Seg
Vèrtiç Media	49.1	Vèrtiç TV	49 UHF	Local
	49.31/49.4	Vèrtiç TV One Seg

Cable/IPTV (Senyal Tancada)

Nom del Canal	Número del canal	cableoperador	Servici
Vèrtiç TV	12	VTR	Cable Analògic
Canal 5	78
Canal 79 Maranatha TV	79
Patagonia Ràdio TV	51	Telsur	IPTV
	186	Zàping
Vèrtiç TV	256	Món Go

Persones destacades

Artícul principal → .

Ciutats germanes

Port Montt està hermanado en:

• Erro al crear miniatura: Osorno (Chile)
• Erro al crear miniatura: Bariloche (Argentina)
• Erro al crear miniatura: Port Madryn (Argentina).
• Erro al crear miniatura: Atapuerca (Espanya).
• Erro al crear miniatura: Qingdao (República Popular China).
• Erro al crear miniatura: Ciutat de Quebec (Canadà).

Vore també

• Conurbación Port Montt-Port Vares

Bibliografia

• Carrasco Pacheco (2018). Melipulli, drassana principal del Reloncaví 1750-1850. Història de l'antic Port Montt, Port Montt: Edicions Quatre Tossals. ISBN 978-956-398-263-3.

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Port Montt.
• puertomonttchile. clI. Municipalitat de Port Montt [12] archivat en Wayback Machine.
• bcn. cl/siit/reportescomunals/comunas_v. html? anno=2021&idcom=10101 Reportes Estadístics Comunals de Port Montt en la Biblioteca del Congrés Nacional
• travel/ Turisme Port Montt