Anar al contingut

Nothofagus dombeyi

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
N. dombeyi (Nothofagus dombeyi)
«Coigüe» redirigix ací. Per a atres acepcions, vore Coigüe (desambiguació).

El coihue,[1] coigüe (del mapudungun koywe[2]) o roure (Nothofagus dombeyi), és un arbre perenne que creix en el centre i sur de Chile i en el suroest d'Argentina. En Chile li'l troba entre les regions d'O'Higgins i Aysén, des dels 35 a 44° latitut sur,[3] i des del nivell de la mar fins a 1600 m s. n. m. d'altitut en els Andes. En Argentina li'l troba en rodalies a la cordillera dels Andes, al sur del paralel 38° S; administrativamente en les províncies de Neuquén, Riu Negre, i en el noroest de Chubut.

Descripció

És un arbre frondós, de corfa castanya-grisa obscura, en grans clavills superficials i en branques aplanadas horisontalment que li donen un aspecte característic. Els seus fulles són perennes i coriàcees, tenen un peciol molt curt i forma de rombo redonejat, en la vora serrada. Les flors són poc visibles, perque són verts i medixen menys de 5 mm de llongitut. En un mateix individu existixen flors masculines (que tenen anteres roges) i femenines i el polen es dispersa per l'acció del vent. Naixen de tres en un pedúncul a mitan de primavera.[4] Els seus fruts són chicotets i poc notoris, no obstant, en el sur de Chile existixen persones que creuen que el frut del coihue és el llao llao (Cyttaria harioti), un fonc comestible de forma globosa; mentres que uns atres consideren fruts a les agallas (tumors) que l'arbre crea per a defendre's de la postura d'ous de cert himenòpter. La seua fusta és semblant a la del roure.

Pot aplegar a medir uns 35 m d'altura, encara que han aplegat a 45 m i permanéixer en peu fins a 600 anys.[5]

Es troba protegit en distintes reserves i parcs en Chile i Argentina per a no perdre la seua població. Per eixemple, el parc nacional Conguillio, la reserva nacional Alts de Lircay en Chile o el parc nacional Nahuel Huapi i el parc nacional Los Alerces en Argentina.

Usos

La fusta és de color groc clar i s'usa en fusteria i com a llenya de calitat intermija. El cor de l'arbre, cridat cure, és més dur i resistix millor la humitat, per lo que s'usa per a fer estacas que sostinguen alambrada. Ha segut introduït com a ornamental en les illes britàniques i també en la costa nort del Pacífic d'Estats Units.[6]

Taxonomia

Nothofagus dombeyi va ser descrita per (Mirb.) Oerst. i publicat en Kongelige Danske videnskabernes Selskabs Skrifter, Naturvidenskabeli Mathematisk Afdeling 9: 354. 1871.[7]

Etimologia

Nothofagus: nom genèric compost de notho = "fals" i Fagus = "hi haja", nomenant-ho com "falsa hi haja".[8]

dombeyi: epítet otorgat en honor del botànic Joseph Dombey.

Sinonímia

Referències

  1. ↑ Nom vulgar preferit en castellà, en Arbres: guia de camp; Johnson, Owen i More, David; traductor: Pijoan Rotger, Manuel, ed. Omega, 2006. ISBN 13: 978-84-282-1400-1. Versió en espanyol de la Collins Tree Guide.
  2. ↑ (2006) Muñoz Urrutia, Rafael (ed.). Diccionari Mapuche: Mapudungun/Espanyol, Espanyol/Mapudungun, 2ª edició, Santiago, Chile: Editorial Centre Gràfic Ltda., pp. 38, 157. ISBN 956-8287-99-X. Consultat el 9 de setembre de 2010.
  3. ↑ Flora de Chile 2(2) Berberidaceae-Betulaceae Universitat de Concepció Chile (Rodriguez R., M. Quezada "Fagaceae")
  4. ↑ "Coihué." Microsoft® Student 2008 [DVD]. Microsoft Corporation, 2007.
  5. ↑ Mora, Ziley (2021). «Noblea i lliçons d'un arbre», Mawida, Santiago: Urà, pp. 17-21. ISBN 978-956-7042-46-3.
  6. ↑ «Nothofagus dombeyi en Washington Park Arboretum». Archivat des de l'original, el 24 de març de 2009. Consultat el 15 de decembre de 2007.
  7. ↑ Nothofagus dombeyi en Tròpics
  8. ↑ En Noms Botànics
  9. ↑ «Nothofagus dombeyi». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 6 de maig de 2010.
  10. ↑ Nothofagus dombeyi en PlantList

Bibliografia

Enllaços externs

Nothofagus dombeyi en el Viccionari. Commons

Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Nothofagus_dombeyi&oldid=1508265»