Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins
.jpg)
La regió del Libertador General Bernardo O'Higgins,[1][2] també denominada simplement regió d'O'Higgins, és una de les setze regions en que es dividix la República de Chile. La seua capital és Rancagua. Ubicada en el centre del país, llimita al noroest en la regió de Valparaíso, al noreste en la regió Metropolitana de Santiago, a l'est en la província de Mendoza en Argentina, al sur en la regió del Maule i a l'oest en l'Oceà Pacífic.
El nom de la regió es va establir en honor de Bernardo O'Higgins, considerat com libertador i Pare de la Pàtria en el país.
Conta en una superfície de 16 387 km² i una població l'any 2017 de 914 555 habitants. La regió està composta per les províncies de Cachapoal, Moradura Cara i Colchagua, i la capital regional és la ciutat de Rancagua. El seu principal centre urbà és el Gran Rancagua en 294 279 habitants, seguit de Sant Fernando en 73 973 habitants.
Història
[editar | editar còdic]Els primers habitants d'este territori varen ser bandes de caçadors-recolectors els qui varen deixar constància de les seues activitats en la localitat de Tagua-Tagua en l'actual comuna de San Vicente, sent trobats en el lloc arqueològic: restants de mastodonts, cavalls americans i cérvols, puntes de cuarzo cristalí, gavinets i raederas tallades en pedra, entre atres utensilis.[3] Segons pareix el lloc arqueològic de l'estany de Tagua-Tagua és l'únic en la Zona central de Chile que presenta restants d'ocupació humana en el periodo denominat "Paleoindio". Els restants allí trobats varen ser somesos al método de ràdio-carbó, obtenint-se una antiguetat d'entre 10 000 i 11.500 anys.
Ya en el Periodo Arcaic (8000-300 a. C.), els indígenes que varen poblar esta regió es varen movilisar entre la costa, la vall i el massiç andino. En llocs com Pichilemu, Cáhuil i Bucalemu, varen deixar depòsits de fem o conchales com a testimoni de les seues incursions cita requerida. cal mencionar que el canvi climàtic produït despuix de l'última glaciació va dur a l'extinció de la megafauna, lo que va provocar profunts canvis socials i culturals en estos primers pobladors prehistòrics. Guanacs, huemules, chiliwekes, rabosots, pardals i rosegadors de menor tamany varen començar a reemplaçar als grans animals.
Durant el Periodo Agroalfarero (300 a. C. - 1470 d. C.) els habitants d'esta regió varen experimentar canvis en els seus modos de vida.
Els habitants d'esta zona, varen ser testics de l'expansió de l'imperi Inca, en 1485; els Incas varen implementar en la zona moltes innovacions, les més importants varen ser el cultiu d'aliments vegetals i la confecció d'objectes d'argila o greda; varen cultivar porotos, dacsa, zapallo, carabassa i quínoa. Tots llevat esta última i alguns tipos de dacsa, requerixen de rec, per lo que estes plantacions es varen traslladar a la vora de esteros i rius. Els Incas varen deixar en esta regió molts vestigis com el pucará de la Companyia i el del cerro La Muralla, els 7 sols pintats en Malloa, restants de ceràmiques, santuaris com el del cerro Tren Tren en Doñihue, construccions en la tècnica de la pirca, etimologies en les ciutats, etc. Durant este periodo els atres grups indígenes vivien en cases de quincha en sostres de palla, junt a séquies i cultius hortícoles, modo de vida atribuible als promaucaes o picunches i als chiquillanes.
En el Periodo Colonial (1541 d. C. a 1811d. C.) la regió era dominada, com el restant del país, pels espanyols i basant-se en un sistema de Facendes.
La regió té el seu orige en les antigues províncies d'O'Higgins i Colchagua. Colchagua corresponia al territori entre els rius Cachapoal-Rapel i el Maule, pel sur, comprenent els departaments de Caupolicán (Rengo), San Fernando, Curicó i Talca. En eixe llavors el departament de Rancagua pertanyia a l'antiga província de Santiago. En la creació de les noves províncies de Talca i Curicó, el territori i llímits de la província de Colchagua va sofrir vàries modificacions a lo llarc de el XIX i va reduir el seu territori. Després, en 1880, el territori del departament de Rancagua conforma la província d'O'Higgins, el territori de la qual, des de l'1 de giner de 1976, va passar a conformar (primer baixe la denominació d'O'Higgins i després província de Cachapoal) junt en la província de Colchagua la nova VI Regió, coneguda des de 1979 com VI Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins. Eixe any, ademés, es dividix el territori de la nova província de Colchagua per a conformar la província Moradura Cara.
Govern i administració
[editar | editar còdic]Divisió polític-administrativa
[editar | editar còdic]La regió del Libertador General Bernardo O'Higgins, que té per capital a la ciutat de Rancagua, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en tres províncies.
- Província de Cachapoal, capital Rancagua.
- Província Moradura Cara, capital Pichilemu.
- Província de Colchagua, capital Sant Fernando.
Mentres que estes tres províncies es subdividen en 33 comunas ―Codegua, Coinco, Coltauco, Doñihue, Graners, Les Cabres, Machalí, Malloa, Mostazal, Olivar, Peumo, Pichidegua, Quinta de Tilcoco, Rancagua, Rengo, Requínoa, Sant Vicente de Tagua Tagua, L'Estrela, Litueche, Marchigüe, Nadal, Paredones, Pichilemu, Chépica, Chimbarongo, Lolol, Nancagua, Palmilla, Peralillo, Placilla, Pumanque, Sant Fernando i Santa Creu―.
Autoritats
[editar | editar còdic]L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional del Libertador General Bernardo O'Higgins, constituït pel Governador del Libertador General Bernardo O'Higgins i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial Regional del Libertador General Bernardo O'Higgins i a tant el Delegat Presidencial Provincial de Colchagua com el Delegat Presidencial Provincial de Moradura Cara, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 33 comunas ―Codegua, Coinco, Coltauco, Doñihue, Graners, Les Cabres, Machalí, Malloa, Mostazal, Olivar, Peumo, Pichidegua, Quinta de Tilcoco, Rancagua, Rengo, Requínoa, Sant Vicente de Tagua Tagua, L'Estrela, Litueche, Marchigüe, Nadal, Paredones, Pichilemu, Chépica, Chimbarongo, Lolol, Nancagua, Palmilla, Peralillo, Placilla, Pumanque, Sant Fernando i Santa Creu― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 8.º circumscripció del Senat de Chile constituït per tres senadors i tant el 15.º districte electoral -compost per cinc diputats- i el 16.º districte electoral de la Cámara -compost per quatre diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
[editar | editar còdic]Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Demografia i ciutats
[editar | editar còdic]La Regió del Libertador Bernardo O´Higgins concentra una alta taxa de població rural (superada solament per la regió del Maule). La ciutat més poblada de la regió és Rancagua (241 774 hab.). Segons el cens[4] de l'any 2017, atres ciutats poblades són: Sant Fernando (73 973 hab.); Rengo (58 825 hab.); Machalí (52 505 hab.); Graners (33 437 hab.); Nancagua (17 833 hab.); Sant Vicente de Tagua Tagua (46 766 hab.); Santa Creu (37 855 hab.); Chimbarongo (35 399 hab.); Mostazal (16 343 hab.) i Pichilemu (16 394 hab.).
Indicadors bàsics (série històrica)
[editar | editar còdic]
A continuació es presenta la série històrica d'indicadors bàsics de la regió del Libertador General Bernardo O'Higgins:
| Any | Naiximent | Defunció | Taxa bruta de natalitat | Taxa bruta de mortalitat | Taxa global de fecunditat |
|---|---|---|---|---|---|
| 1997 | 13 104 | 3994 | 17 | 5,2 | 2,12 |
| 1998 | 12 787 | 4186 | 16,4 | 5,4 | 2,09.5 |
| 1999 | 12 672 | 4307 | 16,1 | 5,5 | 2,08 |
| 2000 | 12 533 | 4240 | 15,7 | 5,3 | 2,03.5 |
| 2001 | 12 183 | 4350 | 15,1 | 5,4 | 1,98 |
| 2002 | 11 978 | 4241 | 14,7 | 5,2 | 1,94.5 |
| 2003 | 11 799 | 4607 | 14,3 | 5,6 | 1,92.5 |
| 2004 | 11 770 | 4 573 | 14,1 | 5,5 | 1,92 |
| 2005 | 11 796 | 4702 | 14 | 5,6 | 1,89 |
| 2006 | 11 517 | 4569 | 13,6 | 5,4 | 1,90.5 |
| 2007 | 12 199 | 4822 | 14,2 | 5,6 | 1,97.5 |
| Font: I.N.E. (Chile) | |||||
Economia
[editar | editar còdic]En 2018, la cantitat d'empreses registrades en la Regió d'O'Higgins va ser de 22.474. L'Índex de Complexitat Econòmica (ECI) en el mateix any va ser de 0,0, mentres que les activitats econòmiques en major índex de Ventaja Comparativa Revelada (RCA) varen ser Activitats de Plans de Seguritat Social d'Afiliació Obligatòria Relacionats en Salut (28,64), Cultiu de Tabac (24,48) i Cultiu Orgànic d'Hortalices (23,74).[5]
Relacions internacionals
[editar | editar còdic]La regió d'O'Higgins és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'encarregat/a de Turisme i Internacionalisació del Govern Regional d'O’Higgins (O'Higgins és l'única regió a nivell nacional sense Unitat Regional d'Assunts Internacionals o URAI), orientat a l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en entitats d'Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió Corredor Bioceánico i Internacionalisació del Consell Regional d'O’Higgins, l'Oficina Regional de Promoció i Atracció d'Inversions,[6] l'oficina regional en Rancagua de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), i l'Unitat d'Assunts Internacionals del Programa de Govern Local Obert de la Municipalitat de Rancagua.[7]
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de Rancagua és la Direcció d'Internacionalisació de l'Universitat d'O’Higgins (UOH),[8] encarregada de la movilitat estudiantil i cooperació internacional a nivell global. Ademés, la UOH ha mamprés iniciatives d'internacionalisació en enfocament territorial, com l'Acadèmia d'Inversió Estrangera Directa (IED).[9]
La municipalitat de la capital regional; Rancagua, ha implementat iniciatives d'internacionalisació com l'Universitat Internacional de Rancagua, i la pertinença des de l'any 2002 a la ret de municipalitat del Mercosur; Mercociudades.
Gestió migratòria
[editar | editar còdic]En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió d'O'Higgins són l'oficina regional en Rancagua del Servici Nacional de Migracions, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Rancagua i Sant Fernando, i les següents Oficines Migrant en els municipis de la regió:[10]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Codegua.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Coltauco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Graners.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de les Cabres.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Machalí.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Paredones.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Placilla.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Rengo.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Requínoa.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Sant Vicente.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Santa Creu.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Chimbarongo.
Passos fronteriços
[editar | editar còdic]- REDIRECT Plantilla:CHL (Machalí) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Malargüe): Passe Les Llenya (en proyecte).
Consulats en Rancagua
[editar | editar còdic]
.jpg){kind=link}
(Consulat Honorari)
- Plantilla:SYR (Consulat Honorari)
- Plantilla:MAR (Consulat Honorari)
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ Plantilla:Cita LeyChile
- ↑ Cornejo Bustamante (1997). «El país de les Grans Valls, Prehistòria de Chile Central», Chile abans de Chile, Santiago de Chile: Museu Chilé d'Art Precolombino, p. 45.
- ↑ «Descarregue ací resultats de comunas – Cense 2017 – Tots contem». www.censo2017.cl. Consultat el 26 de decembre de 2017.
- ↑ «React App». adalytics.cl. Archivat des d'el original, el 28 de novembre de 2020. Consultat el 4 de setembre de 2020.
- ↑ «Instagram». www.instagram.com. Consultat el 2025-08-30.
- ↑ «Assunts Internacionals» (en és). sites.google.com. Consultat el 2026-07-26.
- ↑ «Direcció d'Internacionalisació» (en és). Direcció d'Internacionalisació. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ «Acadèmia IED de l'Universitat d'O’Higgins inaugura nou curs gratuït» (en és). Universitat d'O'Higgins. Consultat el 2025-02-26.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió del Libertador General Bernardo O'Higgins.- Govern Regional d'O'Higgins
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región del Libertador General Bernardo O'Higgins» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.