Anar al contingut

Periodo arcaic d'Amèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El periodo arcaic va començar aproximadament en l'any 8000 a. C. i coincidix en els inicis del Holoceno, és dir, quan varen terminar les glaciacions i el planeta sancer va sofrir un calfament global. És possible que este fenomen planetari incidira per a que els pobles prehistòrics, en la seua totalitat nómadas, descobriren l'agricultura i iniciaren un procés de sedentarizaació. Dit procés conduiria a un atre factor: el naiximent de les primeres ciutats, que en Amèrica es varen presentar casi a la parell en la fundació de les més antigues ciutats del món en Mig Oriente i China especialment. L'inici de l'apogeu de la civilisació Olmeca tanca este periodo arcaic. Cap al 1500 a. C. El periodo arcaic d'Amèrica coincidix en el Neolític de la periodizaació de la prehistòria universal humana.

Agricultura i domesticació

[editar | editar còdic]
Vore també: Agricultura i Domesticació

L'agricultura sorgix en tot el planeta en l'inici del Holoceno, és dir, el calfament global del planeta que va terminar l'era glacial. El home primitiu comença un procés paulatí de sedentarizaació obligat pel cultiu. Els cultius en el seu procés cíclico creen les tradicions, contribuïxen a que el poble desenrolle nous instruments, desenrolle el llenguage i creu una cultura molt més elaborada.

El nómada primitiu tenia menys temps per a tot això. Els cultius creen riquees que protegir (els productes deuen almagasenar-se per a previndre eventuals desastres naturals que alteren les collites) i els pobles sedentaris, en un procés que no va ser immediat sino llarc, paulatí i que va implicar prova-error, comença també a crear el concepte de ciutat com un lloc determinat per a salvaguardar-se i salvaguardar les seues noves riquees.

L'activitat agrícola en Amèrica datada del periodo arcaic és evident i demostrador, davant tot sobre el modo d'organisació, estes s'organisaven en tribus exogàmiques.

Durant este periodo, el home és fonamentalment recolector, caçador i/o peixcador; posseïx la companyia d'animals que ho acompanyen i la seua supervivència es recolza en el chicotet grup del seu banda.


Producte del descobriment de la possibilitat de produir una collita anual, les tribus deuen organisar-se d'una atra manera; es tornen necessàriament més cooperatives entre sí. Tot lo que no és recolectat es pert i es podrix. Per això, comencen a sofisticar-se l'organisació econòmica i política, en lo que referix a divisió de territoris i establiment de vies comercials, en l'intercanvi de productes.

Més alvance es comprovarà que lo que va començar sent una tribu, derivarà en llogarets per a convertir-se, en alguns casos, en grans imperis. Tal és l'eixemple d'Egipte i Mesopotamia i Costa Este d'Estats Units, a banda de les civilisacions sedentarias que varen sorgir en Amèrica del Sur al voltant del 4000 a. C. Açò és confirmat per números jaciments arqueològics que contenen restants de ferramentes líticas utilisades per a la labranza i aliments fòssils. Casi tots els països contemporàneus d'Amèrica tenen evidències d'activitat agrícola i es pot saber que els productes de major cultiu varen ser dacsa, carabassa i creïllas entre molts uns atres que en l'actualitat són productes contemporàneus i originaris del continent.

Animals domèstics i uns atres han segut trobats en Mesoamérica i Suramérica en datacions de fins a fa dèu mil anys i en el continent es va donar a la parell en el restant del planeta, és dir, durant el neolític. El següent quadro comparatiu mostra el sorgiment de la domesticació tant d'animals com de plantes en diferents parts del món i pot vore's la menció llocs americans.

Caral-Vaig saber, en datacions que la situen en el 2627 a. C., és dir, casi a la parell en les ciutats mesopotàmiques, egipcíaques, índias i chinenques,[1] és la ciutat la datació arqueològica de la qual situa com la més antiga del continent.[2]

Núcleus

[editar | editar còdic]

En terminar l'última glaciació, es produiria la transició a l'agricultura del dacsa a partir de la recolecció intensiva de vegetals. També apareixen els primers poblats estables i numeroses cultures que viuen de l'explotació intensiva de recursos de la mar, els restants de la qual més típics són els concheros, grans montons de desperdicis de closques de moluscs. Esta transició va ser més intensa en Mèxic i en el centre-nort dels Vages (les dos zones nuclears fonamentals d'Amèrica). Concretament en els Vages descolla la cultura de Caral (Perú), en una data inicial superior al 2600 a. C.

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Proyecte Especial Arqueològic Caral-Vaig saber, "Les investigacions en Caral, la seua transcendència i significat per al Perú i el món.
  2. (2017).«El ceremonial en la ciutat més antiga d'Amèrica Caral».Revista Estudis Institucionals.4(6)


Referències

[editar | editar còdic]