Anar al contingut

Fiort Comau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

El fiort Comau, també conegut com Leptepu, és un fiort del sur de Chile que penetra en el territori continental de la Regió dels Lagos. Té una direcció general nort-sur des del golf d'Ancud, en una extensió de 68 km de llarc. En el seu extrem sur rep les aigües del riu Vodudahue.

Descripció

El fiort Comau està flanquejat per altes montanyes i escarpades riberes i es desenrolla des de Caleta Pichanco pel nort, fins a Caleta Leptepu pel sur. En el sector nort rep les aigües del canal Cholgo (i este a la seua volta del fiort Quintupeu) i una miqueta més al sur del fiort Cahuelmó; estos fiorts penetren cap a la cordillera dels Andes i tenen una direcció este-oest.[1] Més al sur el fiort Comau rep les aigües dels rius Huinay i Vodudahue.

En el seu Diccionari Jeográfico de Chile, Luis Risopatrón descriu que el fiort:

Té més de 400 m de profunditat i algunes òbrigues entre vores escarpades i abruptes, coronades per cerros coberts de vejetación, en els que s'ha esplotado làrix des de 1760; oferix peixos en les seues aigües i mariscs en les seues riberes, aixina com aigua dolça i llenya i es prolonga hácia el S de l'illa de Llancahué, entre el continent i la península d'Huequi. En el seu estremo li cau el rio Vodudahue, que endulza les seues aigües, fins a les Porcelanes.

[2]

Administrativamente pertany a les comunes d'Hualaihué (costat este) i Chaitén (costat ponent). En les afores del fiort es troben les localitats d'Huinay, Porcelana, Vodudahue i Caleta Leptepu. Per un atre costat, en els seus extrems nort i sur està rodejat pel parc nacional Pumalín, mentres que en la part central es troba l'àrea marina costera protegida Fiort Comau-Sant Ignacio d'Huinay.

En el fiort també es troba el centre científic de la Fundació Huinay, ubicat en la localitat del mateix nom.[3]

El fiort Comau pot ser observat en tota la seua extensió, ya que existixen servicis de transport marítim regular entre Hornopirén fins a Caleta Leptepu que conformen un tram marítim de la Carretera Austral. També existixen varis servicis turístics relacionats en banys termals, buceig científic, cursos de navegació a vela, entre uns atres.[4]

Durant l'estiu de 1915, en plena Primera Guerra Mundial, una averiada travessia alemana, el SMS Dresden, va ingressar al fiort Comau fugint de la flota britànica que ho perseguia. Guiats pels alemans avecindados en Punta Arenes Harry Rothenburg i Albert Pagels, el barco va conseguir amagar-se en el fiort Quintupeu, al que va conseguir ingressar passant per mig de la seua estret entrada. Estant en este refugi, timó i calderes varen ser desarmades per a una reparació secreta en Calbuco. La novela històrica Senyals del Dresden,[5] de l'escritor Martín Pérez Ibarra, narra la estadía en el fiort Quintupeu del barco germà i el seu posterior afonament en baïa Cumberland.

En abril de l'any 2021, científics varen alertar del desastre ambiental ocorregut en el fiort Comau que va deixar 5 mil tonellades de salmons morts.[6]

Vore també

Referències

  1. ↑ Copec (2015). Chiletur Copec 2015: Una guia per a conéixer Chile, RR Donnelley. ISBN 978-956-355-132-7.
  2. ↑ Plantilla:Cita DJCh
  3. ↑ «Investigació científica». Fundació Sant Ignacio d'Huinay. Consultat el 18 de març de 2020.
  4. ↑ Diari La Tercera: Aventures a vela en el fiort Comau
  5. ↑ «Catàlec - Senyals del Dresden, Martín Pérez Ibarra». Archivat des de l'original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 3 de febrer de 2015.
  6. ↑ «Fiort Comau va enfrontar mareja café». Consultat el 3 d'Abril de 2021.