Senyals del Dresden
Senyals del Dresden[1][2] és una novela històrica escrita per Martín Pérez Ibarra. Va ser publicada l'any 2014, ad portes de la commemoració del centenari de l'afonament de la travessia alemana Plantilla:SMS. És la primera narració que retrata en forma de text lliterari el drama de la persecució d'esta travessia per la poderosa Armada Britànica durant la Gran Guerra.[3][4][5] L'història es desenrolla des del punt de vista d'un radiotelegrafista alemà que, enamorat de la mar, ho ha elegit com a destí per als seus dies. Per mig d'este personage i d'un vell marí de l'illa de Mechuque, el narrador dona a conéixer l'importància del sò i la música en la vida dels alemans; també, la rellevància de la recent descoberta comunicació inalàmbrica per mig d'ones hertzianas, que seria responsable de triumfos i derrotes en la batalles de la Kaiserliche Marine. Encara que la guerra és l'excusa per a acostar-se al relat i el fil conductor d'esta novela, lo que està en el trasfondo de la trama és el nacionalisme desmesurat i el verdader lloc que ocupa la pàtria en l'ànima dels germans. Lo anterior devé de les accions de Winston Churchill i de Wilhelm II, com també de la relació entre els alemans del SMS Dresden i els colon germans de Port Montt i Calbuco. El respecte al kaiser, l'honor i la mar com a destí es contraponen al desig de desertar, la por a la mort i la busca de l'amor en una nova Deutschland, conformant este cos central.[6]
En una segona llínea de temps i en to més irònic, s'expon la situació actual del archipèlec de Chiloé que visitara el Plantilla:SMS, acusant la problemàtica de la contaminació de les aigües, lo que també classifica el text com una novela en temàtiques de mig ambient. Tant és aixina, que el fiort Quintupeu, uns dels amagatalls de la travessia alemana, pansa a ser un personage més i que protagonistes com Esprit Tompkins i Paul Huneeus han segut ambientalistas de la vida real (Douglas Tompkins[7] i Pablo Huneeus, respectivament), a els qui l'autor rendix homenage a través d'estes personificacions.
Successos
[editar | editar còdic]El relat s'inicia entre 1895 i 1905 en el naiximent i els primers anys de vida d'un chiquet cridat Max Schmidt en Kiel, a la vora del mar Bàltica. Max posseïx "un mal sense nom", l'incómoda i inusual capacitat de l'oït per a percebre freqüències altes de diferents fonts sonores, segons diagnostica el doctor Koch, facultatiu de la Kaiserliche Marine. Anys més tart, abdós participaran en la tragèdia del SMS Dresden; Max com a veta radiotelegrafista i el doctor Koch com a mege a bordo de la travessia alemana. A partir d'este introito narratiu, el discurs de Senyals del Dresden es desplega en dos seqüències argumentals en contrapunt, amparades baix un títul comú: "El radiotelegrafista alemà". Encara que es distancien per un periodo d'aproximadament cent anys i per les distintes configuracions i fisonomia dels episodis que les componen, alvancen cap a un desenllaç que les aproximarà en catàstrofe compartides: l'afonament del SMS Dresden, ocorregut el 14 de març de 1915 i el violent terremot de Chile de 2010. Entre els mèrits que destaquen en esta novela descolla la perícia del seu narrador per a variar de llenguage, de to i inclús d'actitut front als personages segons siga la fisonomia de les llínees argumentals que alternativament va presentant al seu destinatari.[8] La seqüència del SMS Dresden està narrada des del punt de vista i la perspectiva del telegrafista Max Schmidt i el seu discurs alvança llenta i puntillosament, en especial conte en les dates que marquen el destí dels tripulants a partir del 13 de decembre de 1913, quan el barco és enviat a socórrer als colon alemans de Veracruz i rescatar al President Victorià Horta, fins a culminar vintisset mesos més tart en l'holocaust del archipèlec de Chiloé. La sobrietat i la contenció emotiva són traces del discurs d'un narrador que, a pesar de declarar el seu coneiximent absolut de l'història i del seu futur desenllaç, es llimita a l'observació minuciosa per a permetre que l'interioritat de Max i els dramàtics acontenyiments en que participa es manifesten per sí mateixos.
La segona seqüència crea una atmòsfera antagónica a la narració de la tragèdia del SMS Dresden, encara que també oferix respostes a buits i equívocs històrics. Un grup de personages singulars que inclou al matrimoni del bufonesco detectiu Heriberto Tàpia i de la seua especialísima esposa, Ramona, que l'autor va presentar en el relat Tàpia , publicat en el 2008, mamprén una travessia al fiort Quintupeu en el propòsit de descobrir el tesor afonat del SMS Dresden. En un atre pla, acometen esta mateixa empresa una parella d'amics britànics i un pare alemà en els seus dos fills, descendents del radiotelegrafista Max Schmidt. El canvi en la veu del narrador és notori: domina ara la seua actitut humorística i paródica, encara que també es fa present l'indignada denúncia de la destrucció ecològica i humana que la codícia empresarial ha produït en la Patagonia. La novela assumix, puix, la forma d'una fuga, tal com el doctor Koch la definix a Max: "¿Recorda vosté la fuga, veta, aquella polifonia en subjecte i resposta vertebrada pel contrapunt?". Segons les seues paraules, és la resonància musical del desenroll de l'existència humana: "Felicitat i tristor, relaixe i tensió, por i valentia, són sensacions humanes i la vida seria només monotonia, una monofonía, si no tinguera contrapunts".
Reconeiximents
[editar | editar còdic]- Senyals del Dresden va ser considerat un dels millors texts lliteraris de l'any 2014 per la crítica lliterària chilena.[9][10]
- Abans de la seua publicació i en el nom de "El radiotelegrafista alemà", el text havia segut premiat en una Beca de Creació del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (any 2012).
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Catàlec - Senyales del Dresden, Martín Pérez Ibarra». Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2015. Consultat el 4 de febrer de 2016.
- ↑ «Senyales del Dresden, ISBN».
- ↑ «El Dresden, just 100 anys despuix». Archivat des d'el original, el 15 de febrer de 2016. Consultat el 4 de febrer de 2016.
- ↑ «L'història sense fi de el SMS Dresden». Archivat des d'el original, el 3 de febrer de 2016. Consultat el 4 de febrer de 2016.
- ↑ «posar-per-davant-la-naturalea-abans-que-el-home/ El Llegat de Douglas Tompkins, l'humà que va posar per davant la naturalea abans que l'home».
- ↑ «1915-2015, les chafades del dramàtic afonament del Dresden - Entrevista a l'autor». Archivat des d'el original, el 15 d'octubre de 2020. Consultat el 13 d'octubre de 2020.
- ↑ «posar-per-davant-la-naturalea-abans-que-el-home/ Catàlec - Senyales del Dresden, Martín Pérez Ibarra».
- ↑ «L'història en contrapunt, per José Promis».
- ↑ «Lliteratura: els crítics recomanen lo millor del 2014».
- ↑ «Lliteratura UAH: els crítics recomanen lo millor del 2014».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Señales del Dresden» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.