Regió dels Lagos
La regió dels Lagos[1][2][3] és una de les setze regions en que es dividix la República de Chile. La seua capital és la ciutat de Port Montt.
Està ubicada en el sur del país i llimita al nort en la Regió dels Rius, a l'est en les províncies argentines de Neuquén, Riu Negre i Chubut, al sur en la Regió de Aysén i a l'oest en l'Oceà Pacífic.[4]
Conta en una superfície de 48.584 km² i una població al 2017 de 828.708 habs.[5] La regió està composta per les províncies de Chiloé, Llanquihue, Osorno i Palena i la capital regional és la ciutat de Port Montt.
El seu principal centre urbà és el Gran Port Montt en 290.480 habitants, seguida d'Osorno en 172.336 habitants.
El seu sector surest, que correspon a la província de Palena, està situat en la Patagonia chilena.
Història
El territori entre Valdivia i Port Montt ya era descrit en l'obra Geografia Econòmica de Chile (1950) de la Corfo, com una de les sis regions segons un criteri geogràfic, demogràfic i econòmic, les que eren usades solament per a fins de planificació i d'organisació d'Odeplan, i que varen ser oficialisades pel Decret N 1104 de 1969.
El procés de regionalisació impulsat per la dictadura militar crea en 1974 la «X Regió», quedant esta compresa per les antigues províncies de Valdivia, Osorno, Llanquihue i Chiloé.[6]
En implementar-se la regionalisació de manera gradual, el règim administratiu de la nova regió entra en operació recent l'1 de giner de 1976, assumint el general de Brigada Aérea Juan Soler Manfredini —fins a llavors intendent de l'antiga província de Llanquihue— com el primer intendent regional.[7][8]
En 1978 rep la denominació oficial de «X Regió dels Lagos»,[9] i en 1979 es crea la província de Palena, conformada per Chaitén, Futaleufú, Palena i illes Desertor —que pertanyien fins a llavors a la província de Chiloé—, i la recent creada comuna de Hualaihué, el territori de la qual era part de la província de Llanquihue.[10][11]
El canvi més gran, no obstant, aplega el 2 d'octubre de 2007, en l'independència de la província de Valdivia, que passa a ser la Regió dels Rius.[12]
En 2018 s'elimina la numeració de les regions, per lo que des de llavors el seu nom oficial és «Regió dels Lagos».[1]
Govern i administració
Divisió polític-administrativa
La regió dels Lagos, que té per capital a la ciutat de Port Montt, per a efectes del govern i administració interior, es dividix en quatre províncies.
- Província de Osorno, la capital de la qual és Osorno
- Província de Llanquihue, la capital de la qual és Port Montt
- Província de Chiloé, la capital de la qual és Castro
- Província de Palena, la capital de la qual és Chaitén
Mentres que estes quatre províncies es subdividen en 30 comunes ―Ancud, Castro, Chonchi, Curaco de Vélez, Dalcahue⁴, Puqueldón, Queilén, Quemchi, Quellón, Quinchao, Calbuco, Cochamó, Fresia, Frutillar, Llanquihue, Els Muermos, Maullín, Port Montt, Port Vares, Osorno, Port Octay, Purranque, Puyehue, Riu Negre, Sant Joan de la Costa, Sant Pablo, Chaitén, Futaleufú, Hualaihué i Palena―.
Autoritats
L'administració de la regió del poder eixecutiu radica en el Govern Regional dels Lagos, constituït pel Governador dels Lagos i pel Consell Regional, ademés de contar en la presència del Delegat Presidencial regional dels Lagos i els delegats presidencials provincials, representants del govern central del país.
Per als efectes de l'administració local, les províncies estan dividides a la seua volta en 30 comunes ―Ancud, Castro, Chonchi, Curaco de Vélez, Dalcahue, Puqueldón, Queilén, Quemchi, Quellón, Quinchao, Calbuco, Cochamó, Fresia, Frutillar, Llanquihue, Els Muermos, Maullín, Port Montt, Port Vares, Osorno, Port Octay, Purranque, Puyehue, Riu Negre, Sant Joan de la Costa, Sant Pablo, Chaitén, Futaleufú, Hualaihué i Palena― en total regides per la seua respectiva municipalitat.
El poder llegislatiu es troba representat i dividit territorialmente a través de la 13.º circumscripció del Senat de Chile constituït per cinc senadors i tant el 25.º districte electoral -compost per quatre diputats- i el 26.º districte electoral de la Cámara -compost per cinc diputats-, els quals representen als ciutadans de la regió.
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Secretaries regionals ministerials
Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».
Demografia
Segons el cens de 2017, la Regió dels Lagos té 828 708 habitants, dels quals 409 400 són hòmens i 419 408 són dònes. El 76,3 % del total viu en àrees urbanes.[13]
Principals ciutats
La Regió dels Lagos conta en dèsset ciutats d'acort al cens de 2017,[lower-alpha 1] de les quals onze superen els dèu mil habitants.[14]
| N.º | Ciutat | Població [lower-alpha 2] | Província |
|---|---|---|---|
| 1.º | Port Montt | 169 736 | Llanquihue |
| 2.º | Osorno | 147 666 | Osorno |
| 3.º | Làrix | 42 267 | Llanquihue |
| 4.º | Castro | 33 417 | Chiloé |
| 5.º | Ancud | 28 162 | Chiloé |
| 6.º | Port Vares | 26172 | Llanquihue |
| 7.º | Quellón | 17 552 | Chiloé |
| 8.º | Calbuco | 15 903 | Llanquihue |
| 9.º | Llanquihue | 12 945 | Llanquihue |
| 10.º | Frutillar | 12 876 | Llanquihue |
| 11.º | Purranque | 12 614 | Osorno |
| 12.º | Els Muermos | 7928 | Llanquihue |
| 13.º | Fresia | 7328 | Llanquihue |
| 14.º | Dalcahue | 7120 | Chiloé |
| 15.º | Riu Negre | 6978 | Osorno |
| 16.º | Chonchi | 5632 | Chiloé |
| 17.º | Chaitén | 1639 | Palena |
Evolució històrica població
| Valdivia[lower-alpha 3] | Osorno | Llanquihue | Chiloé | Palena | Total | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| 1982[15] | 307 150 | 190 299 | 221 561 | 112 714 | 16 975 | 848 699 |
| 1992[16] | 329 925 | 207 185 | 262 562 | 130 389 | 18 748 | 948 809 |
| 2002[17] | 356 396 | 221 509 | 321 493 | 154 766 | 18 971 | 1 073 135 |
| 2017[18] | - | 234 122 | 408 052 | 168 185 | 18 349 | 828 708 |
Economia
L'economia regional es concentra en activitats agropecuarias, silvícola, acuícola, i turístiques.
Acuicultura i peixca
La Regió dels Lagos és, per llunt, la principal zona de producció acuícola de Chile. En 2018, es varen collir 878 168 tonellades de recursos des de centres acuícolas, equivalents al 63,3 % del total nacional.[19]
La salmonicultura és la principal activitat acuícola i també econòmica de la regió, representant més del 80 % del total del valor regional exportat.[20] Es desenrolla fonamentalment entre Port Montt i Quellón, pero està present en tota la totes les províncies. La capital regional és el núcleu de l'indústria, sent la base d'operacions de les més importants companyies productores. En 2019, l'exportacions de salmó i trucha varen aplegar a 5135 millons de dólars, convertint-se eixe any en el principal producte d'exportació no miner.[21]
El cultiu de clòchina també és una important activitat econòmica. A diferència del cultiu de salmons —que té forta presència en Aysén i Magallanes—, l'indústria mitilicultora nacional es desenrolla casi en un 100 % en la regió, principalment en Chiloé. Chile és el primer exportador a nivell mundial del producte i en 2018 va alcançar vendes per 212 millons de dólars.[22] En 2019 el sector va alcançar una producció de 332 000 tonellades.[23]
Per un atre costat, el cultiu d'algues també es concentra majoritàriament en la regió —sent el pelillo (Gracilaria chilensis) el principal recurs— collint-se en ella durant el 2018 el 79,1 % (17 613 tonellades) del total nacional.[19]
La regió ademés conta en el major número de peixcadors artesanals de Chile: 32 946 al 2019, segons sifres de l'autoritat peixquera, representant el 36 % del total de peixcadors artesanals del país.[24] Aixina mateix, el 40 % de les 467 de caletas peixqueres de Chile es troba en la regió: 189, de les quals 93 estan en Chiloé.[25]
En el desembarque anual 2018 del sector artesanal chilé, la regió va tindre una participació del 12,5 % (151 492 tonellades), sent el pelillo, la luga negra (Sarcothalia crispata) i l'huiro —els tres algues— els principals recursos extrets a nivell local.[26] Atres espècies d'importància per als peixcadors dels Lagos són la pechina, la cholga, el loco, la sardina austral, la lluç austral, l'ostra, la reineta i l'erizo.
Agricultura
La regió dels Lagos en el periodo 2019/2020 va ser el principal productor de papa del país, produint un total de 462 451 tonellades i representant el 35,9 % del total nacional, seguit per La Araucanía en un 27,1 %[27]
Ganaderia
La producció vacuna també és de gran importància per a la regió. En 2019 d'un total nacional de 3 108 089 caps de ganado vacú, 1 215 221 eren de la Regió dels Lagos, representant aixina el 39 % de caps vacuns del país.[28]
En 2017 la producció de carn vacuna va alcançar les 54 493 tonellades, sifra que va representar el 27,3 % del total chilé.[29]
La producció làctea de la regió està sumament desenrollada, especialment en la província de Osorno. Entre les plantes que existixen en la regió les més importants són les de Nestlé (Cancura i Llanquihue), Prolesur (Osorno) i Watt's (Osorno). Estes quatre plantes en el 2020 varen declarar el 30,5 % de la recepció i producció làctea chilena.[30]
Turisme
El turisme també juga un rol preponderant en la zona, ya que la regió és una de les més visitades de Chile. En 2022 es va situar en l'octau lloc en número de visitants, en 2 415 359 pernoctaciones de passagers (6,3 % del total nacional), sent els destins més populars la zona del llac Llanquihue-llac Tots els Sants, l'archipèlec de Chiloé, Patagonia Costa despuix l'eix Osorno-Puyehue i la Carretera Austral.[31] Aixina mateix, en 2019 el parc nacional Vicente Pérez Rosers va ser el més visitat en la seua categoria, mentres que la regió es va ubicar en el primer lloc en visites totals d'àrees selvades protegides, seguit per la Reserva Nacional Els Flamencs en la Regió de Antofagasta.[32]
L'importància del turisme es reflectix que en 2018 va haver més de 1100 establiments turístics en la regió i es varen generar més de 17 400 llocs de treball en activitats d'estage i servicis de menjar, equivalents al 4,1 % del total d'ocupats a nivell regional.[32]
Atres activitats
Destaquen l'indústria marítima (drassanes i navieres) i explotació forestal.
En la regió es troben les centrals hidroelèctriques de Canutillar, que aprofita les aigües del Llac Chapo a l'orient de Port Montt, i Pilmaiquén en la comuna de Puyehue.
Relacions internacionals
La Regió dels Lagos és sèu d'una série d'institucions de relacions internacionals, tals com l'Unitat Regional d'Assunts Internacionals (URAI) del Govern Regional dels Lagos en Port Montt, encarregada de l'anàlisis i gestió de les relacions bilaterals i multilaterals de la regió en Amèrica Llatina i el restant del món, la Comissió de Turisme i Relacions Internacionals del Consell Regional dels Lagos, l'oficina regional en Port Montt de la Direcció general de Promoció d'Exportacions (ProChile), i l'Encarregat/a de Relacions Internacionals de la Municipalitat de Port Montt,[33]
En matèria d'internacionalisació en educació superior, el principal actor dins de la Regió dels Lagos és la Direcció de Relacions Internacionals de l'Universitat dels Lagos.[34]
Gestió migratòria
En matèria de relacions internacionals i gestió migratòria, els principals actors dins de la regió dels Lagos són l'oficina regional en Port Montt del Servici Nacional de Migracions, el Departament de Migracions i Policia Internacional de la Policia d'Investigacions en Port Montt, Osorno i Castro, i les Oficines Migrant en els següents municipis de la regió:[35]
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Osorno.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Purranque.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Frutillar.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Llanquihue.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Port Vares.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Port Montt.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Calbuco.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Ancud.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Castro.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Curaco de Vélez.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quinchao.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Quellón.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Chaitén.
- Oficina Migrant de la Municipalitat de Palena.
Passos fronteriços
.png|20px]] (Bariloche): Passe Moradura Samoré.
.png|20px]] (Futaleufú): Pas Futaleufú.
CHL (Port Vares) - [[Image:Flag_of_Argentina
.png|20px]] (Bariloche): Pas Pérez Rosers.
.png|20px]] (Cushamen): Pas Riu Trobada.
.png|20px]] (Bariloche): Passe Riu Manso.
.png|20px]] (Cushamen): Passe Riu Puelo.
.png|20px]] (Bariloche): Pas Vuriloche.
Consulats en Port Montt
.png|20px]] (Consulat)
(Viceconsulado Honorari)
|
|
Consulats en Osorno
|
Transport
Aeroports
El principal aeroport de la Regió dels Lagos és l'aeroport internacional El Tepual, està ubicat en la rodalies de la ciutat de Port Montt. Sent ademés el quarto més transitat de tot el país.cita requerida
També existixen certs aeròdroms d'importància per a la regió, com lo són l'aeròdrom Cañal Baix Carlos Hott Siebert de Osorno i l'aeròdrom Mocopulli de Dalcahue.
Ret vial
Les principals rets vials de la regió són:
- R5 Panamericana: La Ruta 5 unix la regió des del riu Pilmaiquén (Sant Pablo) fins a la ciutat de Quellón. És interrompuda pel canal de Chacao.
- R7 Carretera Austral: La Carretera Austral té començ en esta regió, unix a la ciutat de Port Montt en la comuna de Chaitén. Esta ruta contínua al sur en la Regió de Aysén.
- R215 Osorno-Puyehue-Argentina: La ruta 215 unix el Pas Fronteriç Moradura Samoré en la ciutat de Osorno.
Atractius turístics
_-_cropped.jpg)
.jpg)
La Regió dels Lagos es caracterisa per la seua naturalea abundant i per la gran cantitat d'àrees selvades protegides (tant públiques -SNASPE- com a privades), lo que baix este prisma creen un enfocament de les activitats turístiques orientat al Turisme d'Interessos Especials, en davant TIE, sent un aspecte fonamental en les polítiques de desenroll turístic per a entitats públiques com SERNATUR, com també per a universitats i organisacions gremials que treballen pel desenroll d'un destí con miras a la sustentabilidad de tot el sur del país.
Destaquen aixina activitats com el turisme rural, la peixca en mosca, l'observació d'aus, com també de flora i fauna en general, ademés d'atres importants deports d'aventura com lo són el rafting o el cayac, dos activitats que congreguen l'interés mundial gràcies a la calitat dels seus rius i llac. Aixina, els recursos naturals que fonamenten el turisme són la gran font d'atractiu que té este territori com a destí turístic per a turistes de curta i llarga distància, a on l'oferta és cada volta més variada i de millor calitat, sent orientada a filosofia per a fer turisme en àrees selvades en harmonia en la naturalea i les seues comunitats (com és el cas de l'ecoturismo).
La gestió del destí és actualment liderada per LosLagos.Travel,[36] marca turística de la regió dels Lagos, pertanyent a Sernatur, se sumen en est treballe instàncies de coordinació públic-privada que, busquen empoderar el seu desenroll local baix principis i objectius diversos gràcies a la seua articulació en gremis i organisacions com a corporacions, municipis i associacions, establint les bases per a llineaments estratègics en la promoció, difusió i comercialisació de la seua oferta.
El desenroll turístic local en la Regió dels Lagos senta les seues bases en atractius patrimonials de caràcter natural i cultural; estos recursos turístics són fonamentals per a la posada en valor del patrimoni turístic local i per al desenroll d'una identitat turística. Estes distincions permeten abordar els catastres d'atractius turístics regionals des d'un enfocament posat en el fenomen del desenroll turístic a escala humana, valorant en major forma experiències, productes i atractius que oferixen un comerç just, sustentable i harmònic en els ecosistemes, per a conseguir la diferenciació en atres destins TIE similars, pero que competixen en estos fonamentals aspectes d'oferta i demanda actual; a modo d'eixemple, el respecte i conte del mig ambient en el destí Patagonia vert.[37]
Lagos
Segons la direcció general d'aigües en el catastre de llac,[38] la regió dels Lagos conta en 87 superfícies d'aigües distinguides entre llac principals, llac menors i estanys menors.
Entre els quals es troben els següents llac:
- Llac Puyehue
- Llac Rupanco
- Llac Tots els Sants
- Llac Llanquihue
- Llac Chapo
- Llac Yelcho
- Llac Cucao
- Llac Palena
Àrees protegides
Província de Osorno
Província de Llanquihue
- Parc Nacional Vicente Pérez Rosers
- Parc Nacional Làrix Andino
- Reserva Forestal Llanquihue
- Monument natural Lahuen Ñadi
- Monument Natural Bosc fòssil de Punta Pelluco
- Monument Natural Illa Kaikué-Lagartija
Província de Chiloé
- Parc Nacional Chiloé
- Monument Natural Illots de Puñihuil
- Monument Natural Alerzales existents en el Funde Potrero de Anay
- Reserva Marina Pullinque
- Reserva Marina Putemún
Província de Palena
- Parc Nacional Hornopirén
- Parc Nacional i Monument Natural Pumalin Douglas Tomkins
- Parc Nacional Corcovado
- Reserva Nacional Futaleufú
- Reserva Nacional Llac Palena
- Parc marí Tictoc – Golf Corcovado
- Àrea Marina Costera Protegida Fiort Comau- Sant Ignacio de Huinay
Arts, cultures i patrimoni
En la regió existixen 121 agents culturals en personalitat jurídica, 96 sense fins de lucre i 25 en fins de lucre.
• 16 municipalitat registrades com a agents culturals en plataforma Perfil Cultura
• Organisacions sense fins de lucre més numeroses:
- 22 agrupacions o associacions culturals
Gastronomia
El patrimoni cultural gastronòmic dels Lagos té una forta conexió en la vida comunitària desenrollada entorn als treballs relacionats en la recolecció, cultiu i l'us dels recursos naturals per eixemple la peixca, agricultura, ganaderia.
També se sumixca a la gastronomia pròpia de la regió la mescla cultural que aporta l'arribada de migrants, enriquint d'esta forma el patrimoni local en esta àrea.
Alguns dels plats més representatius de Chiloé i les àrees veïnes en Llanquihue i Palena són:
- Curanto en clot
- Milcao
- Chapalele
- Cancato
- Chochoca
- Mella de papa
- Kuchen
- Corder al pal
- Mazamorra de poma
- Cazuela chilota
- Tortilla de papa
- Pa en chicharrones
- Complet
Deports
Básquetbol
El básquetbol és un dels deports més populars en el sur de Chile. Dels dotze equips que es disputen la Lliga Nacional de Básquetbol de Chile (LNB), quatre són de la regió dels Lagos.
A la seua volta, varis equips de les regions dels Lagos, Els Rius i la Araucanía, es disputen en el primer semestre de l'any la Lliga Saesa (anteriorment coneguda com Libsur), que servix com a torneig clasificatorio per a la LNB i els campeons de la qual classifiquen per a jugar la Copa Chile de Básquetbol.
| Ciutat | Títuls | Subtítuls | |
|---|---|---|---|
| AB Ancud | Ancud | — | — |
| Osorno Básquetbol | Osorno | — | 2 |
| Deports Castro | Castro | 1 | 1 |
| CEB Port Montt | Port Montt | — | — |
| Ciutat | Títuls | Subtítuls | |
|---|---|---|---|
| AB Ancud | Ancud | 2 | 1 |
| Espanyol de Osorno | Osorno | 1 | 3 |
| Deports Castro | Castro | 1 | — |
| CDSC Port Vares | Port Vares | 1 | 1 |
| CEB Port Montt | Port Montt | 1 | 1 |
Fútbol
En esta regió existixen varis equips de fútbol, encara que la majoria juga en l'associació de fútbol local, tals són el cas de Club Deportiu Lintz de Port Montt, Deportiu Formages Kumey de Purranque, Estrela del Sur de Castro i Club Deportiu Magallanes, entre uns atres.
Existixen 3 equips de fútbol representant a Els Lagos en les divisions oficials del fútbol chilé:
| Equip | Ciutat | Divisió |
|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: Deportes Port Montt | Port Montt | Lliga d'Ascens |
| Erro al crear miniatura: Deports Provincial Osorno | Osorno | Segona Divisió Professional |
| Erro al crear miniatura: Vicente Pérez Rosers | Port Montt | Tercera Divisió B |
Galeria
-
Teatre del Llac, Frutillar.
-
-
Frutillar, llac Llanquihue i volcà Osorno.
-
-
Rafting en Rio Palena, Província de Palena. -
Parc Pleistocénico Chuyaca, Osorno
-
Cerro Tronador, punt més alt de la regió
-
Fort de Sant Carlos (Ancud), monument històric nacional
-
Els fiorts i selves templades del Parc Pumalín -
Camp ganader en Osorno
-
Casa Hollstein, monument històric -
Iglésia de Santa María de Loreto, monument històric i patrimoni de la humanitat
-
Peixcador artesanal de Chiloé
-
Balneari de Maicolpue -
Centre de Ski Antillanca
.jpg){kind=link}
.JPG){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpg){kind=link}
.jpeg){kind=link}
Notes
- ↑ L'Institut Nacional d'Estadístiques va definir per al cens 2017 el concepte de «ciutat» com: «Entitat urbana que conten en més de 5.000 habitants, en l'excepció de les entitats urbanes que tenen menys de 5.000 habitants pero que complixen en la característica polític-administrativa de capital regional o provincial». És per açò que Chaitén és considerada ciutat —per ser capital de la província de Palena— i atres localitats de la regió que tenen més habitants —com Sant Pablo, Port Octay, Maullín, Carelmapu, Achao, Quemchi i Futaleufú— són categorizadas com a «pobles». A la seua volta, «poble» es definix com a «Entitat urbana que conta en una població que fluctua entre 2.001 i 5.000 habitants o entre 1.001 i 2.000 habitants, a on menys del 50% de la població que declara haver treballat, es dedica a activitats primàries».
- ↑ El número d'habitants de la ciutat no correspon necessàriament al total de població urbana de la comuna, ya que hi ha comunas en atres localitats urbanes ademés de la ciutat capçalera. Per eixemple, Nova Braunau pertany a la comuna de Port Vares i està 9 km a l'oest de la ciutat llacustre; segons el cens de 2017 té 3290 habitants.
- ↑ En 2007 la província de Valdivia es va segregar de la Regió dels Lagos i es va transformar en la Regió dels Rius.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Enfortiment de la regionalisació del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Determina els llímits específics de les regions del país». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Aprova modificació de reglament d'identitat regional, manual de normes gràfiques i deroga resolució nº 20, de 2002». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Guarda, Gabriel (2002). Història de Chile, Editorial Universitària, pp. 301-304. ISBN 956-11-1643-5.
- ↑ «Presentació Resultats Definitius Cens 2017». Consultat el 29 de decembre de 2017.
- ↑ «Ley Chile - Biblioteca del Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Ley Chile - Biblioteca del Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «».
- ↑ «Otorga denominació a la Regió Metropolitana i a les regions del país, en la forma que indica». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Ley Chile - Biblioteca del Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Ley Chile - Biblioteca del Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ «Crea Regió dels Rius i la província de Ranco en el seu territori». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Resultats Cens 2017». Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «el_Cs_2019.pdf Ciutats, pobles, llogarets i caserius 2019» (PDF). Archivat des d'el el_Cs_2019.pdf original, el 13 de juliol de 2019. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Censos 1970-1982: sifres comparatives. Tom III, VI Regió a XII Regió» (PDF). Memòria Chilena. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques (1993). Resultats oficials Cens de població 1992. Població Total País, regions, comunas, per sexe i edat, Santiago, pp. 19-22.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Anuari Estadístic 2008 Regió dels Lagos» (PDF). Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Cense de població i vivenda 2017. Població total per sexe i àrea urbana-rural, segons província i comuna. Regió dels Lagos» (XLS). INE Els Lagos. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ 19,0 19,1 Sernapesca. «Chile, collites de centres d'acuicultura per espècie i regió, 2018» (XLSX). Servici Nacional de Peixca i Acuicultura. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Institut Nacional d'Estadístiques. «Enfoque semestral d'exportacions de salmón: Regió dels Lagos. Primer semestre, giner-juny 2019, edició N° 5» (PDF). Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ «Minuta mensual del comerç exterior de Chile - Decembre 2019».Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Direcció general de Relacions Econòmiques Internacionals (DIRECON) i Direcció de Promoció d'Exportacions (ProChile). «Liderage de Chile en les exportacions, any 2018» (PDF). ProChile. Archivat des d'el original, el 23 de febrer de 2020. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Subsecretaria de Peixca i Acuicultura. «Informe sectorial de peixca i acuicultura» (PDF). Subpesca. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ Subsecretaria de Peixca i Acuicultura. «Dònes i hòmens en el sector peixquer i acuicultor de Chile 2019» (PDF). Subpesca. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ «Ley Chile - Biblioteca del Congreso Nacional». Biblioteca del Congrés Nacional de Xile.
- ↑ Sernapesca. «Chile, desembarque artesanal any 2018, per espècie i regió» (XLSX). Servici Nacional de Peixca i Acuicultura. Consultat el 23 de febrer de 2020.
- ↑ «Bolletí de la Papa».Febrer 2021.Oficina d'Estudis i Polítiques Agràries (Odepa).
- ↑ «Enquesta de ganado Vacú 2019».2019.
- ↑ «Regió dels Lagos - Informatiu regional».2020.
- ↑ «Bolletí de la Llet».Febrer 2021.
- ↑ Subsecretaria de turisme. «Big data de turisme intern». Consultat el 24 de juliol de 2023.
- ↑ 32,0 32,1 Subsecretària de Turisme. «Anuari de Turisme 2019» (PDF). Consultat el 21 de Novembre del 2021.
- ↑ «Canceller de República Àrap Saharaui visitarà Làrix» (en és). MUNICIPALIDAD DE PUERTO MONTT. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Relaciones Internacionals». rrii.ulagos.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Oficina Migrant Adherides al Sagell Migrant». geonodo.ide.subdere.gov.cl. Consultat el 2025-02-21.
- ↑ «Els Lagos Travel» (en és-es). Els Lagos Travel - Sitie web oficial de la marca turística de la regió dels Lagos. Consultat el 2023-07-24.
- ↑ Habert, G. S. P., Zúñiga, C. E. H., & Riquelme, H. F. (2012). Del Recurs Humà a l'humà en recursos: una proposta en l'estudi d'encadenaments socioproductivos per al Turisme d'interessos especials en el territori Patagonia Vert Chile. El Periple Sustentable, (23), 7-26.
- ↑ «Catastre de Lagos» (en és-és). www.ide.cl. Consultat el 2022-05-01.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Regió dels Lagos.- Govern Regional dels Lagos [1] archivat en Wayback Machine.
- Nodo de Turisme d'Interessos Especials Regional
- Els Lagos Travel, portal turístic del Govern Regional dels Lagos
- Mapa de vegetació de la Regió dels Lagos
- [[Archiu:{{#switch:Regió dels Lagos|20px|Vore el portal sobre Regió dels Lagos]] Portal:Regió dels Lagos. Contingut relacionat en Regió dels Lagos.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Región de Los Lagos» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.